{"id":3031,"date":"2018-04-27T09:17:09","date_gmt":"2018-04-27T07:17:09","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/javier-pradera-itinerario-de-un-editor\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:15","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:15","slug":"javier-pradera-itinerario-de-un-editor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/javier-pradera-itinerario-de-un-editor\/","title":{"rendered":"Javier Pradera. Itinerario de un editor"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Pradera, Javier. Javier Pradera: itinerario de un editor. <\/em>Editor, Jordi Gracia. Ep\u00edlogo, Miguel Aguilar. Madrid: Trama, 2017. 251 p. (Tipos m\u00f3viles; 24). ISBN 978-84-945692-3-4. 24 \u20ac.<\/span><\/p>\n

\u00abEl oficio de editor es el mejor oficio del mundo\u00bb. Javier Pradera<\/span><\/p>\n

El llibre que ens ocupa avui, a cura d\u2019en Jordi Gracia, catedr\u00e0tic de Literatura Espanyola de la UB, cont\u00e9 dues recopilacions que configuren les dues parts clarament diferenciades del llibre. La primera: \u00abDentro de la edici\u00f3n\u00bb<\/strong>, de car\u00e0cter estrictament professional-empresarial, recull part de la correspond\u00e8ncia que Pradera mantenia amb els seus caps de l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic, principalment amb M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La segona: \u00abDesde fuera\u00bb<\/strong>, amb una varietat de textos que van d\u2019intervencions en congressos i diferents reunions d\u2019editors, pon\u00e8ncies exposades a la Universitat Men\u00e9ndez y Pelayo (UIMP) i ressenyes de llibres escrits per altres editors.<\/span><\/p>\n

Jordi Gracia s\u2019interessa per documentar la vida d\u2019un personatge molt peculiar ja pels seus or\u00edgens. Fill i net d\u2019una fam\u00edlia de destacats membres de la dreta espanyola m\u00e9s reaccion\u00e0ria, el seu avi fou el V\u00edctor Pradera que va donar nom durant el franquisme a l\u2019actual Passeig de Llu\u00eds Companys de Barcelona. Malgrat que tant l\u2019avi com el pare van ser assassinats en zona republicana durant la Guerra Civil, ell, des de ben jove, va militar a les files de l\u2019antifranquisme clandest\u00ed i concretament al Partit Comunista, tot i ser tinent del cos jur\u00eddic de l\u2019ex\u00e8rcit \u00abnacional\u00bb. Va ser detingut el 1956 i el 1958, i va haver d\u2019abandonar l\u2019ex\u00e8rcit i la pla\u00e7a de professor de Dret de l\u2019Aut\u00f2noma de Madrid.<\/span><\/p>\n

El 1959 comen\u00e7a la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n editorial (\u00abDentro de la edici\u00f3n\u00bb)<\/strong>, quan un amic, Gabriel Tortella, li ofereix treballar a l\u2019editorial Tecnos. Arran d\u2019aquesta feina, coneix el 1962 un personatge fonamental del m\u00f3n editorial llatinoameric\u00e0, Arnaldo Orfila Reynal, director de l\u2019editorial d\u2019assaig mexicana m\u00e9s prestigiosa d\u2019aquells anys, Fondo de Cultura Econ\u00f3mica (FCE).<\/span><\/p>\n

L\u2019obsessi\u00f3 d\u2019aquest argent\u00ed establert a M\u00e8xic \u00e9s crear una xarxa editorial hispano-americana, aprofitant el prestigi que FCE s\u2019ha guanyat des de la seva fundaci\u00f3 el 1934. No \u00e9s aliena a aquest prestigi la incorporaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals, professors, escriptors, cient\u00edfics, traductors espanyols arribats fugint de la repressi\u00f3 franquista i que foren acollits a M\u00e8xic gr\u00e0cies a la pol\u00edtica del president L\u00e1zaro C\u00e1rdenas.<\/span><\/p>\n

En el context del desert cultural espanyol de principis dels seixanta, l\u2019oferta d\u2019Orfila de crear una filial de FCE a Madrid \u00e9s acollida amb entusiasme per un joven\u00edssim Pradera, que en ser\u00e0 el seu primer director i impulsor el 1962. L\u00f3pez Aranguren, Mar\u00edas, La\u00edn, Sampedro o Tamames s\u00f3n alguns dels intel\u00b7lectuals \u00abcompa\u00f1eros de viaje\u00bb del PCE que li donen suport p\u00fablicament. El 1964 s\u2019inaugura la seu barcelonina de FCE amb el suport de Sacrist\u00e1n, J.A.Goytisolo, Octavi Pellissa o Xavier Folch, tots ells propers al PSUC.<\/span><\/p>\n

La correspond\u00e8ncia amb Orfila i altres directius de la central de FCE a M\u00e8xic, entre l\u2019any 1963 i 1967, ens desvela els problemes financers, legals, de distribuci\u00f3, de censura i autoritzacions governatives per importar determinats t\u00edtols amb qu\u00e8 va haver de batallar Pradera per consolidar el projecte, fins que un canvi de govern a M\u00e8xic i de relacions amb la Cuba revolucion\u00e0ria va desembocar en la dimissi\u00f3 d\u2019Orfila el 1965 per motivacions ideol\u00f2giques.<\/span><\/p>\n

A part de les seves obertes simpaties per la revoluci\u00f3 cubana, Orfila va editar llibres fonamentals com Los hijos de S\u00e1nchez<\/em> (M\u00e9xico: FCE, 2012), o Escucha yanqui: la revoluci\u00f3n en Cuba<\/em> (M\u00e9xico: FCE, 1961) i recordem que sota el nou president mexic\u00e0, Gustavo D\u00edaz Ordaz, es va produir la matan\u00e7a de la Plaza de las Tres Culturas. Pradera es mant\u00e9 per obligaci\u00f3 contractual a la direcci\u00f3 de FCE Espa\u00f1a fins a finals de 1967.<\/span><\/p>\n

Molts intel\u00b7lectuals llatinoamericans es van confabular amb Orfila per crear una nova editorial, i va n\u00e9ixer Siglo XXI Editores, que m\u00e9s endavant, el 1970, crearia dues editorials aliades, Siglo XXI de Espa\u00f1a i Siglo XXI de Argentina, en qu\u00e8, m\u00e9s tangencialment, Pradera tamb\u00e9 col\u00b7laborar\u00e0 malgrat les difer\u00e8ncies que es van manifestant amb Orfila.<\/span><\/p>\n

Mentrestant, Javier Pradera ha comen\u00e7at a treballar en un nou projecte que marcaria el futur editorial espanyol: Alianza Editorial. I no podem deixar d\u2019esmentar el paper de Daniel Gil com a dissenyador de les cobertes de la col\u00b7lecci\u00f3 de butxaca.<\/span><\/p>\n

Tot aquest proc\u00e9s, tan important en la hist\u00f2ria editorial del m\u00f3n de parla castellana, \u00e9s el que ens desvela en la seva complexitat la primera part del llibre. Entre 1976 i 1989 va compaginar la feina d\u2019editor a Alianza, amb la d\u2019editorialista del diari El Pa\u00eds.<\/em><\/span><\/p>\n

\u00abDesde fuera\u00bb<\/strong>, segona part del llibre, cont\u00e9 un recull de reflexions en forma de confer\u00e8ncies, ressenyes, escrits diversos on exposa el seu pensament pel que fa a la tasca d\u2019editor, a la llum dels seus 25 anys d\u2019experi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Les dificultats per la pol\u00edtica repressiva dels franquistes, les relacions amb els editors llatinoamericans i amb els altres editors espanyols, el llibre com a valor d\u2019\u00fas o valor de canvi, l\u2019espiral diab\u00f2lica producci\u00f3 de novetats – distribuci\u00f3 – devolucions – volum dels magatzems, la cr\u00edtica als agents literaris, amb Carme Balcells com a paradigma, la idealitzaci\u00f3 del paper i la funci\u00f3 dels editors i les editorials, la pol\u00edtica fiscal sobre les exportacions, els nous suports, fins i tot les variacions de cotitzaci\u00f3 del d\u00f2lar, tots els aspectes de l\u2019activitat s\u00f3n analitzats per Pradera, i al final ens ofereix, en una intervenci\u00f3 a la UIMP de Santander a l\u2019estiu de 2001, despr\u00e9s de preguntar-se qu\u00e8 poden tenir en com\u00fa Quint Pol\u00b7li Valeri\u00e0, Aldo Manuzio, Herralde, Espasa o Barral, entre molts d\u2019altres, ens ofereix, deia, un hept\u00e0leg de condicions per assolir l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia editorial en aquest m\u00f3n tan trasbalsat del llibre.<\/span><\/p>\n

Una important aportaci\u00f3 a la necessitada hist\u00f2ria editorial hispana, com van ressaltar Herralde, Xavier Folch i el mateix Gracia en la presentaci\u00f3 del llibre a La Central del carrer Mallorca.<\/span><\/p>\n

Antoni Estela Barnet
\n\tEstudiant de la Universitat de l\u2019Experi\u00e8ncia<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pradera, Javier. Javier Pradera: itinerario de un editor. Editor, Jordi Gracia. Ep\u00edlogo, Miguel Aguilar. Madrid:…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3562,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3031","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/coberta_itinerario_editor-687x1024.jpg",687,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3031","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3031"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3031\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4547,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3031\/revisions\/4547"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}