{"id":3032,"date":"2018-04-25T06:49:16","date_gmt":"2018-04-25T04:49:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-libro-y-el-editor-deric-vigne\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:16","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:16","slug":"el-libro-y-el-editor-deric-vigne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-libro-y-el-editor-deric-vigne\/","title":{"rendered":"\u00abEl libro y el editor\u00bb, d\u2019\u00c9ric Vigne"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Vigne, \u00c9ric. El libro y el editor.<\/em> Trad., Sof\u00eda Tros de Ilarduya. Madrid: Trama, 2017. 196 p. (Tipos m\u00f3viles; 23). ISBN 978-84-945693-5-7. 22 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La ironia i la preocupaci\u00f3 teixeixen les primeres p\u00e0gines d\u2019El libro y el editor<\/em>, d\u2019\u00c9ric Vigne, tradu\u00eft del franc\u00e8s i publicat per Trama Editorial el 2017. Abans d\u2019entrar en detall, per\u00f2, mirem primer qui \u00e9s Vigne, i per tant, des de quin lloc escriu aquest assaig que pret\u00e9n fer un balan\u00e7 sobre les transformacions del llibre objecte i, en \u00faltim terme, sobre la professi\u00f3 d\u2019editor, i aix\u00ed mateix, actualitzar el reiterat debat sobre si aquest ofici est\u00e0 en crisi. A Fran\u00e7a, el llibre va ser publicat el 2008.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\u00c9ric Vigne \u00e9s un editor molt conegut al seu pa\u00eds. Va comen\u00e7ar a desenvolupar la seva professi\u00f3 l\u2019any 1982 i el 1988 va aterrar a Gallimard, \u00e9s a dir, dins de l\u2019edici\u00f3 independent francesa, per crear la prestigiosa NRF Essais, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assajos dedicada a la investigaci\u00f3 en ci\u00e8ncies humanes, pol\u00edtiques i socials, en la qual ha publicat obres de J\u00fcrgen Habermas, Stephen Jay Gould, Luc Boltanski o Thomas Laqueur, entre d\u2019altres.<\/span><\/p>\n

Vigne comen\u00e7a el seu assaig amb una primera constataci\u00f3:<\/span><\/p>\n

\u00abAix\u00f2 no \u00e9s un conte; al contrari, \u00e9s un mal conte amb uns personatges anomenats Obligacions, Estretor de mires i Servitud volunt\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 Futur, Cat\u00e0leg i Llarg termini. I tots aquests personatges els interpreta successivament, o alhora, un sol actor: l\u2019Editor\u00bb.<\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aquest comen\u00e7ament, l\u2019autor va fent avan\u00e7ar els seus arguments per mitj\u00e0 d\u2019una estructura de cinquanta preguntes seguides de les cinquanta respectives respostes. La segona q\u00fcesti\u00f3 ja toca directament un dels punts febles d\u2019un ofici molt sensible als mals: \u00abHe de suposar que hi ha una crisi de l\u2019edici\u00f3?\u00bb<\/span><\/p>\n

Vigne respon aquesta pregunta \u2013i totes les altres\u2013 de manera incisiva i sense estalviar-se la cr\u00edtica a la figura que ell mateix representa, ja que considera que l\u2019editor sembla estar condemnat a diagnosticar al llarg de les \u00e8poques la crisi en qu\u00e8 sol anar caient el seu ofici, fent veure sempre, a m\u00e9s, que ell \u00e9s el primer a apuntar-ho. A parer seu, s\u00f3n tres les causes d\u2019aquesta crisi recurrent, unes causes que afecten el mateix nucli de l\u2019edici\u00f3: primer, el progressiu retroc\u00e9s del lloc que ocupava el llibre en una cultura que s\u2019ha anat tornant m\u00e9s audiovisual que escrita; segon, la multiplicaci\u00f3 de l\u2019oferta que segueix el conseg\u00fcent descens de vendes; i tercer, l\u2019efecte desestabilitzador de les temporades liter\u00e0ries, que ofeguen llibreters, autors i lectors en un tsunami de llibres.<\/span><\/p>\n

No obstant, respecte a les generacions anteriors, qu\u00e8 hi ha de nou a la crisi de l\u2019edici\u00f3 actual? Aquest \u00e9s el moll de l\u2019os del llibre: el que \u00e9s nou \u00e9s el fet que la crisi afecta, \u00e9s cert, el nucli de l\u2019ofici, per\u00f2 ho fa perqu\u00e8 han trontollat les dues grans perif\u00e8ries de la cadena del llibre, totes dues relacionades amb la mediaci\u00f3: per una banda, la premsa, i per una altra, la difusi\u00f3 i distribuci\u00f3. Tocada de mort la mediaci\u00f3 \u2013\u00e9s a dir, la transmissi\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia del llibre i de l\u2019estimaci\u00f3 del seu valor als futurs lectors, i la distribuci\u00f3 dels exemplars als punts de venda\u2013, esdev\u00e9 problem\u00e0tic que el llibre arribi materialment i intel\u00b7lectualment al seu lector.<\/span><\/p>\n

La crisi de l\u2019edici\u00f3 actual t\u00e9, doncs, una naturalesa i amplitud particulars respecte a les anteriors, per\u00f2 \u00e9s necessari entendre-la des de l\u2019inter\u00e8s que cal donar al futur de l\u2019ofici de l\u2019edici\u00f3, des de la professi\u00f3 mateix, una professi\u00f3 en qu\u00e8 cal acceptar que hi intervenen factors de decisi\u00f3 que s\u00f3n subjectius. Tamb\u00e9 cal entendre-la des de la premissa que tant els grans editors com els petits o els independents segueixen un corrent que els \u00abarrossega\u00bb i no s\u2019atreveixen a \u00abconfessar que encara poden fer-ne funcionar les comportes\u00bb.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed ho diu un editor. En aquest llibre, qui ens intenta conv\u00e8ncer dels seus arguments no \u00e9s un soci\u00f2leg ni un historiador de l\u2019edici\u00f3, estudiosos que es refereixen m\u00e9s aviat al passat, sin\u00f3 qui trepitja el terreny de l\u2019ofici, tal com reivindica Vigne; i ho fa per mitj\u00e0 d\u2019exemples provinents de l\u2019\u00e0mbit franc\u00e8s i d\u2019unes \u00abidees tipus\u00bb que desenvolupa a partir de casos reals d\u2019algunes obres de les quals va ser responsable.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, a El libro y el editor <\/em>Vigne tracta, d\u2019una banda, el tema de la crisi de la premsa escrita, que ha cedit all\u00f2 essencial de la mediaci\u00f3 a la televisi\u00f3, a la qual nom\u00e9s li interessa l\u2019entreteniment i la instantane\u00eftat, i d\u2019una altra banda, el tema de l\u2019agitaci\u00f3 en qu\u00e8 es troben els canals de distribuci\u00f3, que acceleren encara m\u00e9s la rotaci\u00f3 d\u2019un producte que per si mateix ja \u00e9s r\u00e0pid. L\u2019edici\u00f3, davant d\u2019aquests imperatius que li s\u00f3n aliens, sol reaccionar de dues maneres oposades per\u00f2 complement\u00e0ries: apel\u00b7lant a l\u2019ajut dels poders p\u00fablics i incrementant el que anomena els \u00abfalsos llibres\u00bb.<\/span><\/p>\n

Per les seves caracter\u00edstiques els coneixerem, aquests \u00abfalsos llibres\u00bb: s\u00f3n aquells que apareixen de manera abundant en els prestatges de les grans superf\u00edcies i que es poden recon\u00e8ixer amb facilitat pel tema que desenvolupen, un tema que vol despertar compassi\u00f3 en el lector \u2013en un reciclatge d\u2019antigues f\u00f3rmules provinents de la literatura sentimental\u2013, i que creix a l\u2019ombra del que ofereix la televisi\u00f3 i del seu p\u00fablic. Tamb\u00e9 els coneixerem pel seu ritme d\u2019escriptura r\u00e0pid, sense maduraci\u00f3; per la visi\u00f3 aplanada del m\u00f3n que reflecteixen, que pret\u00e9n refor\u00e7ar les emocions dels televidents en comptes de proposar-los una intel\u00b7lecci\u00f3 del m\u00f3n, i pels seus agents estereotipats, sense matisos ni subtileses, que donen lloc gaireb\u00e9 a pamflets que criden tal com ho fan els seus autors als plat\u00f3s de televisi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Est\u00e0 referint-se Vigne a la captaci\u00f3 anticipada de la idea i de l\u2019escriptura del llibre, a l\u2019adaptaci\u00f3 del producte a l\u2019intercanvi comercial. En definitiva, als efectes de l\u2019arribada, al m\u00f3n del llibre, de la mercantilitzaci\u00f3, que transforma els cicles de producci\u00f3 de saber, d\u2019escriptura i de lectures. Que dicta el contingut dels llibres i planteja una amena\u00e7a d\u2019estandarditzaci\u00f3 a tota la producci\u00f3 liter\u00e0ria. Les raons de la transformaci\u00f3 s\u00f3n m\u00faltiples, per\u00f2 Vigne n\u2019identifica dues: l\u2019acceleraci\u00f3 de l\u2019\u00edndex de rotaci\u00f3 dels t\u00edtols i la imposici\u00f3 del curt termini. Som a l\u2019\u00e8poca de la \u00abliteratura de la notorietat\u00bb, una literatura que l\u2019editor mateix contribueix a convertir en mercaderia.<\/span><\/p>\n

Per reflexionar sobre totes aquestes q\u00fcestions, El libro y el editor<\/em> travessa per tota una perspectiva hist\u00f2rica que rastreja l\u2019evoluci\u00f3 del llibre i la publicaci\u00f3, especificant com funciona la cadena editorial contempor\u00e0nia i la seva economia. Per esbossar el que passa amb la literatura, Vigne analitza el cas de l\u2019assaig de primer g\u00e8nere, que ja va experimentar una transformaci\u00f3 radical en les dues \u00faltimes d\u00e8cades del segle XX. El llibre d\u2019assaig esdev\u00e9, a causa d\u2019aquests canvis, un llibre de circumst\u00e0ncies, una \u00abliteratura d\u2019oportunitat\u00bb que m\u00e9s que provenir d\u2019una lenta reflexi\u00f3 madurada de la realitat en construeix una a la seva mida, que m\u00e9s que suggerir, imposa, que no produeix saber.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 i al final d\u2019aquest proc\u00e9s de conversi\u00f3 del llibre en una mercaderia, qu\u00e8 passa amb l\u2019ofici d\u2019editor? \u00c9s el cat\u00e0leg la millor manera de lluitar contra la pressi\u00f3 del mercat? S\u00f3n de veritat la seva homogene\u00eftzaci\u00f3 i coher\u00e8ncia les claus de la seva continu\u00eftat? Pot l\u2019editor sobreviure al triomf de la mercantilitzaci\u00f3?<\/span><\/p>\n

En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, Vigne ens fa veure que som en un moment crucial per al futur de l\u2019edici\u00f3, i a pesar de les dificultats, amb una esperan\u00e7a que veiem que l\u2019autor va refer manta mesura que llegim les p\u00e0gines del seu assaig, renova la confian\u00e7a en el llibre. Per\u00f2 ho fa recomanant als que es dediquen al seu ofici que evitin fer-se il\u00b7lusions en aquesta economia globalitzada, que evitin constituir-se en els \u00fanics cavallers errants d\u2019aquesta trama o tenir pena de si mateixos, que evitin afegir la seva veu a les profecies sobre la mort del llibre, i que apostin per una nova l\u00f2gica editorial per a la qual la rendibilitat residiria en la perequaci\u00f3 de riscos i beneficis, en la combinaci\u00f3 de llibres de diverses temporalitats, en un fons viu que aposti per \u00e8xits comercials i alhora per obres de llarg termini. Una l\u00f2gica editorial en qu\u00e8 tingui una import\u00e0ncia fonamental la relaci\u00f3 amb la llibreria de qualitat, aquella que sap que aconseguir que un fons estigui viu no \u00e9s nom\u00e9s tasca de l\u2019editor. L\u2019editor publica un llibre, \u00e9s veritat, per\u00f2 \u00e9s de fet el llibreter qui el converteix en un projecte per a un futur lector.<\/span><\/p>\n

Il\u00b7lustraci\u00f3 exhaustiva de l\u2019ofici d\u2019editor, El libro y el editor <\/em>\u00e9s una an\u00e0lisi cr\u00edtica de la ind\u00fastria editorial i els canvis que ha anat experimentant al llarg del segle passat, especialment a partir de la d\u00e8cada dels vuitanta. Tamb\u00e9 defensa d\u2019aquest ofici, El libro y el editor <\/em>posa el focus en el moment en qu\u00e8 cal estar atents, \u00e9s a dir, quan ja no puguem diferenciar entre una bombeta i un llibre, per\u00f2 igualment q\u00fcestiona la idea que la mercantilitzaci\u00f3 nom\u00e9s pugui ser un d\u00e9u que tiranitza la pr\u00e0ctica de l\u2019edici\u00f3, ja que en \u00faltima inst\u00e0ncia avan\u00e7a o s\u2019atura segons ho facin les ren\u00fancies, resist\u00e8ncies o compromisos que adquireix l\u2019editor. Per aix\u00f2 no val plorar, no val lamentar-se. Tampoc val ser catastrofista. Per\u00f2 quina pot ser l\u2019aportaci\u00f3 intel\u00b7lectual de l\u2019editor en aquesta \u00e8poca en qu\u00e8 el format llibre ha relegat l\u2019objecte llibre, en qu\u00e8 fins i tot es fa una edici\u00f3 sense editors, en qu\u00e8 la seva funci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s transmetre un missatge dictat per altres, en qu\u00e8 topem amb el miratge de la gratu\u00eftat de l\u2019acc\u00e9s a les obres en el mercat \u00fanic d\u2019all\u00f2 digital?<\/span><\/p>\n

Millor no enganyar-se. L\u2019edici\u00f3 ha esdevingut un mitj\u00e0 en un m\u00f3n en qu\u00e8 la mercantilitzaci\u00f3 ha vingut per quedar-s\u2019hi, per\u00f2 en el qual pot trobar el seu lloc productiu: el de la \u00abproducci\u00f3 de capital simb\u00f2lic, de plaer, de saber, aix\u00ed com de programes de televisi\u00f3 o de guions de cinema\u00bb.<\/span><\/p>\n

Caldr\u00e0 veure, per\u00f2, si aquest futur ja est\u00e0 escrit en algun lloc.<\/span><\/p>\n

Rosa Cort\u00e9s<\/a> 
\nEditora, professora del diploma de postgrau en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves<\/a> (Universitat de Val\u00e8ncia) i diplomada en Prescripci\u00f3 Lectora<\/a> per la UB<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vigne, \u00c9ric. El libro y el editor. Trad., Sof\u00eda Tros de Ilarduya. Madrid: Trama, 2017….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3563,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3032","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/coberta_libro_y_el_editor-724x1024.jpg",724,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3032","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3032"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3032\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4548,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3032\/revisions\/4548"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3563"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3032"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3032"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3032"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}