{"id":3040,"date":"2018-04-06T09:24:45","date_gmt":"2018-04-06T07:24:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diccionario-de-caracteres-tipograficos-caracters-o-costums\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:16","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:16","slug":"diccionario-de-caracteres-tipograficos-caracters-o-costums","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diccionario-de-caracteres-tipograficos-caracters-o-costums\/","title":{"rendered":"\u00abDiccionario de caracteres tipogr\u00e1ficos\u00bb: car\u00e0cters o costums"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Buen Unna, Jorge de. Diccionario de caracteres tipogr\u00e1ficos.<\/em> Gij\u00f3n: Trea, 2017. 277 p. (Biblioteconom\u00eda y administraci\u00f3n cultural; 312). ISBN 978-84-17140-14-4. 29 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Una nova publicaci\u00f3 sobre la tipografia que, una vegada m\u00e9s, ve a completar i ampliar el gruix bibliogr\u00e0fic sobre el tema i que ineludiblement evidencia que estem en un m\u00f3n que no s\u2019esgota i que encara t\u00e9 moltes aportacions a fer en la nostra nova cultura. <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019autor Jorge de Buen Unna, mexic\u00e0, \u00e9s un reputat professional i docent en l\u2019\u00e0mbit hispanoameric\u00e0, on ha desenvolupat una \u00e0mplia activitat entre confer\u00e8ncies, tallers, publicacions, campanyes publicit\u00e0ries, de comunicaci\u00f3, etc. Es podria dir que, amb m\u00e9s o menys encert, ha tocat tots i cadascun dels camps de l\u2018entorn gr\u00e0fic, la qual cosa li serveix per tenir opini\u00f3 sobre quasi tots els aspectes que conformen la base dels coneixements necessaris per al disseny gr\u00e0fic i la comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00c9s important la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019autor perqu\u00e8 el situa en una zona on es sobreposen diverses tradicions culturals i on podem trobar molts i diferents referents intel\u00b7lectuals que, provinents d\u2019un substrat ind\u00edgena, d\u2019una culturitzaci\u00f3 colonial i d\u2019una influ\u00e8ncia anglosaxona, han elaborat una consci\u00e8ncia pr\u00f2pia i una terminologia caracter\u00edstica tamb\u00e9 en tipografia. Alhora, per simple i simp\u00e0tica concordan\u00e7a temporal, estem en un per\u00edode de trasp\u00e0s tecnol\u00f2gic, que obliga a una revisi\u00f3 dels sabers i coneixements anteriors per tal d\u2019adequar-los a les noves necessitats, ja que hem passat dels tradicionals recursos anal\u00f2gics-mec\u00e0nics a les virtualitzacions digitals dels entorns inform\u00e0tics.<\/span><\/p>\n

\n

El llibre que estem comentant es presenta com a <\/span>Diccionario de caracteres tipogr\u00e1ficos<\/em> i neix d\u2019una evoluci\u00f3 dels continguts del cap\u00edtol 14 del <\/span>Manual de dise\u00f1o editorial <\/em>del mateix autor (4.\u00aa ed., Gij\u00f3n: Trea, 2014). En aquella circumst\u00e0ncia, es presentava de manera succinta la necessitat del domini de les regles tipogr\u00e0fiques en les composicions textuals. Per contra, en aquesta ocasi\u00f3, es podria dir que \u00e9s un intent per acabar una feina ja comen\u00e7ada, que mereixia un tractament especialitzat amb una obra \u00fanica que don\u00e9s una visi\u00f3 de conjunt, mostrant-nos aix\u00ed les peculiaritats dels diversos usos i valors dels elements gr\u00e0fics que componen un alfabet.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

En la present ocasi\u00f3 els continguts estan molt m\u00e9s desenvolupats, complets i sobretot sistematitzats, de manera que el lector pot f\u00e0cilment fer-se una idea m\u00e9s precisa dels costums i tradicions en la composici\u00f3 tipogr\u00e0fica. Amb tot, cal dir que el text est\u00e0 destinat m\u00e9s a ne\u00f2fits del tema que a professionals amb certa tradici\u00f3 i coneixements. De tota manera, no deixa de ser lloable que en aquests moments, on quasi tots els par\u00e0metres tradicionals s\u2019han alterat i que la cultura visual ha trencat amb el passat, hi hagi intents per normalitzar l\u2019\u00fas dels alfabets i les seves capacitats expressives. Estem davant d\u2019un llibre que est\u00e0 a cavall entre la divulgaci\u00f3 popular i l\u2018especialitzaci\u00f3 disciplinar, on el conjunt d\u2019aportacions estan embolcallades amb refer\u00e8ncies erudites que venen a justificar l\u2019exist\u00e8ncia i l\u2019\u00fas dels diferents grafismes recollits.<\/span><\/p>\n

La denominaci\u00f3 de \u00abdiccionari\u00bb ens indica clarament que es tracta d\u2019un text b\u00e0sicament de consulta on, en teoria, hi podrem trobar de manera ordenada un exhaustiu repertori o cat\u00e0leg dels diferents elements gr\u00e0fics que conformen el conjunt disciplinari de la tipografia i que, fins i tot, es presenten de manera organitzada els diversos recursos formals que determinen els usos i costums dels alfabets, amb una justificaci\u00f3 hist\u00f2rica que recull la tradici\u00f3 d\u2019ofici.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, es podria dir que els continguts d\u2019aquest diccionari representen un punt mitj\u00e0 entre cultures i tecnologies i on no queda molt clar quins s\u00f3n els punts de refer\u00e8ncia organitzadors dels continguts i quina \u00e9s la voluntat de l\u2019autor, ja que es barregen diverses tradicions i variats dominis, des dels cal\u00b7ligr\u00e0fics hist\u00f2rics fins als inform\u00e0tics. No \u00e9s un text estricte sobre ortotipografia, com tampoc \u00e9s un manual d\u2019\u00fas professional. Hi ha contextualitzaci\u00f3 de conceptes que no acaben de ser normativa com en els preceptes ortotipogr\u00e0fics.<\/span><\/p>\n

Tot i que el prefix \u00aborto\u00bb est\u00e0 normalment vinculat a criteris d\u2019\u00fas correcte dels elements manipulats, per a nosaltres \u00e9s m\u00e9s interessant la definici\u00f3 que en feia Vitruvi quan ens deia que \u00abl\u2019ortografia\u00bb era el dibuix de l\u2019al\u00e7at de l\u2019edifici i que es corresponia a la seva representaci\u00f3 simb\u00f2lica. Realitat id\u00e8ntica amb el que passa, en el camp de la gr\u00e0fica, on la presentaci\u00f3 dels textos compaginats i estructurats per una arquitectura gr\u00e0fica determinada per preceptes geom\u00e8trics, conforma un entorn simb\u00f2lic i connotatiu. No hem d\u2019oblidar que l\u2018ortotipografia ben entesa, no deixa de ser m\u00e9s que l\u2019anunci dels recursos i capacitats expressives del text i que en el seu conjunt defineixen les fam\u00edlies gr\u00e0fiques de cada alfabet; certament limitades en les antigues foneries en plom, per\u00f2 \u00e0mpliament potenciada pels sistemes inform\u00e0tics actuals i per la globalitzaci\u00f3 expressiva del text.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la pregunta a fer-se en aquests moments \u00e9s si encara \u00e9s v\u00e0lida la voluntat de normativitzar els usos de les lletres, de les tipologies i especialment dels signes i s\u00edmbols dels actuals alfabets. Potser \u00e9s limitar la capacitat innovadora de la tipografia i potser fins i tot \u00e9s anar en contra dels necessaris nous usos dels alfabets. Actualment les narratives digitals han deixat de ser lineals per ser multidireccionals, hipertextuals, sense inici ni final, on la circumst\u00e0ncia determina el seu valor comunicatiu i on les conclusions morals aristot\u00e8liques han deixat d\u2019existir. Estem m\u00e9s a prop de definir estils propis, individuals i personificats que no pas a la recerca d\u2019una uniformitat social o cultural. \u00c9s aix\u00f2 que est\u00e0 tan de moda de la construcci\u00f3 d\u2019un relat diferenciador de la resta.  <\/span><\/p>\n

Els mateixos programes inform\u00e0tics de dibuix d\u2019alfabets ens indiquen la direcci\u00f3 a seguir, quan en la seva concepci\u00f3 han fet desapar\u00e8ixer all\u00f2 que es coneixia com a \u00abcontracaixa\u00bb. Ara qualsevol grafisme es correspon a un codi normalitzat universalment i aplicable a qualsevol llengua o idioma. All\u00f2 que implicava de dificultat i d\u2019especialitat simb\u00f2lica de la contracaixa ha deixat pas a la uniformitat; ja no s\u00f3n necessaris dos punxons per aconseguir matrius de lletres accentuades, ni tampoc un despla\u00e7ament del caixista, ni tampoc determinar una p\u00f2lissa m\u00ednima per compondre un text en catal\u00e0 o itali\u00e0. En definitiva, tot beu de la mateixa font. Vegeu la polis\u00e8mia causada per la incorporaci\u00f3 de barbarismes i imprecisions l\u00e8xiques en el nostre entorn, que fa que en aquest moment la normativa desaparegui.<\/span><\/p>\n

En tot cas i per acabar aquest curt comentari, far\u00e9 esment d\u2019un parell de detalls, entre els diversos que es podrien apuntar.<\/span><\/p>\n

No deixa de ser sorprenent que en el t\u00edtol del \u00abDiccionario\u00bb es faci servir el mot \u00abcar\u00e0cter\u00bb i que despr\u00e9s no sigui ni utilitzat ni referenciat dins de l\u2019obra. De fet, el terme, d\u2018origen franc\u00e8s, un gal\u00b7licisme, sempre ha estat una denominaci\u00f3 ambigua dins del camp de la tipografia, ja que si b\u00e9 \u00e9s una refer\u00e8ncia a all\u00f2 que denominem com a \u00abtipus\u00bb, espec\u00edficament de plom, tamb\u00e9 contempla l\u2019altra component idiom\u00e0tica: aquella que t\u00e9 en compte la forma, o millor encara, la del valor perceptiu d\u2019una imatge o el d\u2018un valor moral i est\u00e8tic. Aix\u00ed podr\u00edem dir que en principi estem davant d\u2019una nova possible polis\u00e8mia, dos en un.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la cosa comen\u00e7a a ser preocupant si recordem que els tip\u00f2grafs francesos s\u00f3n els que introdueixen els termes simb\u00f2lics, no d\u2019\u00fas com era la tradici\u00f3, als cossos tipogr\u00e0fics. A m\u00e9s, no podem tampoc oblidar que aquestes refer\u00e8ncies formaven un conjunt perceptiu que va facilitar la comprensi\u00f3 i el renovament de la tipografia de l\u2018estat transpirenaic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no podem estar segurs que la voluntat de l\u2019autor del diccionari no sigui una picada d\u2019ulls per fer-nos c\u00f2mplices del joc tipogr\u00e0fic.  <\/span><\/p>\n

Aquesta ambig\u00fcitat fa que hi hagi una contradicci\u00f3 entre la voluntat que es predica en el llibre sobre la normativitzaci\u00f3 que anuncia l\u2018ortotipografia i all\u00f2 que realment la tipografia t\u00e9 de suggeridora en l\u2019espai i en la forma. Potser simplement estem en una nova mostra de la falta de determinaci\u00f3 disciplinar de l\u2019obra ressenyada, o potser, en definitiva, sigui un reflex clar del canvi de paradigma que s\u2019est\u00e0 operant en l\u2019entorn de la lletra en el m\u00e9s ampli sentit de la paraula, ja sigui impresa, virtual, projectada, manipulada…<\/span><\/p>\n

El segon punt, que m\u2019agradaria comentar, \u00e9s el que fa refer\u00e8ncia a l\u2019\u00fanica aportaci\u00f3 pr\u00f2piament catalana que t\u00e9 la tipografia mundial: la \u00abl\u00bb geminada. El \u00abDiccionario\u00bb la contempla, no pas com a \u00abcar\u00e0cter\u00bb o tipus o lletra \u00fanica, sin\u00f3 que la referencia dins de l\u2019ep\u00edgraf de \u00abpunto alto\u00bb. No entrarem en q\u00fcestions idiom\u00e0tiques o gramaticals, el nostre comentari \u00e9s solament en l’\u00e0mbit tipogr\u00e0fic, i com no podia ser d\u2019una altra manera, ens trobem davant de dues inexactituds.<\/span><\/p>\n

Per una banda som novament en una situaci\u00f3 problem\u00e0tica, ja que el concepte \u00abpunt\u00bb gr\u00e0fic \u00e9s de dif\u00edcil definici\u00f3. Sabem i coneixem el punt baix, el punt mitj\u00e0, el punt centrat; per\u00f2, i el punt… alt, volat, sobreescrit o…?, ves a saber; a m\u00e9s cal tenir clar si el punt de la \u00abj\u00bb o de la \u00abi\u00bb s\u00f3n punts o formen part de la pr\u00f2pia lletra. Aquesta \u00e9s una realitat complexa, per una ra\u00f3 o altra, no hi ha cap possible normativa, ja que solament per al punt baix i el mitj\u00e0 sabem quin lloc ocupen en l\u2019ull de la lletra, els altres potser van a voluntat del dissenyador. Situaci\u00f3 que es complica encara m\u00e9s pel que fa refer\u00e8ncia a la \u00abl\u00bb geminada, perqu\u00e8 el seu inventor solament la va definir per forma i amplada, va dir: \u00abla \u201cl\u201d geminada ocupar\u00e0 l\u2019amplada de dues <\/span>\u201c<\/span>ll<\/span>\u201d <\/span>amb un punt al mig\u00bb. Aix\u00f2 vol dir que solament sabem segur que les dues \u00abll\u00bb ocuparan un espai \u00abn\u00bb en tipografia o dos de caiguts en una pauta cal\u00b7ligr\u00e0fica; per\u00f2, i el punt? Com \u00e9s evident, no pot ser del mateix punx\u00f3 que la resta de punts, no cabria en el blanc entre les dues <\/span>\u00ab<\/span>ll<\/span>\u00bb <\/span>i al mateix temps la seva situaci\u00f3 no pot ser la mateixa en una romana o en un pal sec. En definitiva, una bona complicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per altra banda i com a puntualitzaci\u00f3 hist\u00f2rica, cal fer esment que solament trobem la \u00abl\u00bb geminada com a lletra \u00fanica en els tipus de fosa, ja sigui de caixa o b\u00e9 de linotip. En la resta dels sistemes de composici\u00f3, aquesta es genera sempre en dues \u00abmatrius\u00bb f\u00edsiques o virtuals, on en una d\u2019elles hi ha una \u00abl\u00bb i un punt, i en l\u2019altra, una \u00abl\u00bb, o a la inversa. Aquesta \u00e9s l\u2019her\u00e8ncia de la dactilocomposici\u00f3, que havent de treballar en un espaiat fix, no va poder enquibir-hi els tres elements en un sol tipus. A m\u00e9s, quan gr\u00e0cies a un ministre catal\u00e0 d\u2019Ind\u00fastria en el Govern espanyol es va fer la normalitzaci\u00f3 inform\u00e0tica, va confirmar aquesta configuraci\u00f3 de la lletra. Realitat que ha comportat que en l\u2019actualitat el tipus \u00abl\u00bb geminada com a unitat gr\u00e0fica no existeixi a Unicode, de manera que els catalans no tenim la \u00abnostra\u00bb lletra codificada en l\u2019entorn tipogr\u00e0fic digital i per aix\u00f2 mateix en aquest \u00abDiccionario\u00bb no sigui reconeguda com a \u00abcar\u00e0cter\u00bb.<\/span><\/p>\n

Amb tot, el text que ens proposa Jorge de Buen Unnano no deixa de ser una bona porta per entrar al coneixement de tot all\u00f2 que va ser el naixement i la vida de les lletres, la seva capacitat comunicativa, i de com les necessitats d\u2019expressi\u00f3 gr\u00e0fica han anat evolucionant en relaci\u00f3 directa amb la generaci\u00f3 de nous continguts i narratives socials.<\/span><\/p>\n

Dr. Enric Tormo Ballester
\nCatedr\u00e0tic de Tecnologia del Disseny
\nFacultat de Belles Arts de la UB<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Buen Unna, Jorge de. Diccionario de caracteres tipogr\u00e1ficos. Gij\u00f3n: Trea, 2017. 277 p. (Biblioteconom\u00eda y…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3571,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3040","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/coberta_diccionario_caracteres.jpg",336,475,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3040"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4556,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3040\/revisions\/4556"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3571"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}