{"id":3041,"date":"2018-04-04T06:56:50","date_gmt":"2018-04-04T04:56:50","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/yonquis-de-las-letras-de-jorge-comensal\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:16","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:16","slug":"yonquis-de-las-letras-de-jorge-comensal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/yonquis-de-las-letras-de-jorge-comensal\/","title":{"rendered":"\u00abYonquis de las letras\u00bb, de Jorge Comensal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Comensal, Jorge. Yonquis de las letras<\/em>. Madrid: La Huerta Grande, 2017. 132 p. (Ensayo; 14). ISBN 978-84-171180-8-2. 12 \u20ac. <\/span><\/p>\n

Els llibres enganxen. Quan diem aix\u00f2, no ho diem literalment (a no ser que el llibre, f\u00edsicament parlant, estigui molt brut), sin\u00f3 que \u00e9s un s\u00edmil drogodependent. Generalment llegim afirmacions d’aquest tipus a les faixes promocionals: \u00abt’enganxa des de la primera p\u00e0gina\u00bb o \u00abno el podr\u00e0s deixar de banda\u00bb o \u00abno podr\u00e0s parar de llegir\u00bb. S\u00f3n esl\u00f2gans sobreusats i gastats. Al departament de m\u00e0rqueting de les editorials ho saben, aix\u00f2, i ja no ho diuen tan directament, ho amaguen entre frases que semblen dir una altra cosa per\u00f2 que, en realitat, diuen el mateix. <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aqu\u00ed van un parell d’exemples bastant suaus i un de tercer que potser sobrepassa l\u00edmits (no dir\u00e9 t\u00edtols, per\u00f2 jo conservo aquestes faixes): <\/span><\/p>\n

\u00abLa adicci\u00f3n por seguir leyendo me golpea a diario\u00bb; <\/span>\u00abUn libro apasionante, no he podido dejar de leerlo\u00bb; <\/span>i \u00ab___ engancha m\u00e1s que un matamoscas, y su misterio hace que uno queme tostadas, se caiga a alcantarillas e inunde pisos… Desde aqu\u00ed puedo verles, lectores, empe\u00f1ando televisores y juguetes del ni\u00f1o para ir a comprar ____. Es una droga, una epidemia, este libro. No se la pierda\u00bb.<\/span><\/p>\n

Per tant, un t\u00edtol com <\/span>Yonquis de las letras <\/em>pot ser que no sigui el t\u00edtol adient per atreure lectors, cansats de promeses que no s’assoleixen. Per\u00f2 el que Jorge Comensal es proposa explicar no \u00e9s per qu\u00e8 una hist\u00f2ria o un assaig pot enganxar. El que es proposa explicar \u00e9s per qu\u00e8 l’acte en si de llegir enganxa, i pot enganxar molt, fins al punt de portar-nos a la bogeria. Per\u00f2 sense caure en el que l’autor anomena \u00ablugares comunes\u00bb, que ho diferencia dels \u00ablugares de comuni\u00f3n\u00bb: els primers, inhibeixen del pensament, mentre que els segons l’estimulen. Per tant, quan Comensal diu que la lectura enganxa, que \u00e9s addictiva o que pot portar a la bogeria, tot i semblar que s\u00f3n llocs comuns, argumenta aquests atributs, amb altes dosis d’ironia i humor, perqu\u00e8 en realitat puguem veure, nosaltres, lectors compulsius, que s\u00f3n llocs de comuni\u00f3.<\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a definint qu\u00e8 \u00e9s la bogeria per la lectura: \u00abno es un desv\u00edo sino un exceso. La norma exige <\/span>saber<\/em> leer y leer <\/span>algo<\/em>. Pero nosotros <\/span>amamos<\/em> leer y leemos <\/span>mucho<\/em>, <\/span>demasiado<\/em> para el gusto de los <\/span>normales<\/em>. Con \u201clocura\u201d digo extravagancia, transgresi\u00f3n, desobediencia. No demencia ni psicosis, sino arrebato, concentraci\u00f3n. [\u2026] Los locos somos los que se toman <\/span>al pie de la letra<\/em> el mandato de nuestra cultura: \u00a1Lee!\u00bb<\/span><\/p>\n

Si el mandat de la nostra cultura \u00e9s llegir, llavors la nostra cultura \u00e9s alfabet, \u00e9s a dir, la domesticaci\u00f3 de la parla a trav\u00e9s de les lletres. Aquestes s\u00f3n el filtre pel qual mirem el m\u00f3n i, com apunta l’autor, ja no ens adonem d’aquest fet, de la mateixa manera que \u00abquien vive siempre drogado olvida qu\u00e9 se siente al estar sobrio. As\u00ed nosotros vivimos leyendo el mundo, aunque no estemos frente a un texto\u00bb. Les lletres, per tant, s\u00f3n l’agent psicod\u00e8lic de la lectura.<\/span><\/p>\n

Arribats a aquest punt de la ressenya, m’adono que, jo com a ressenyador, potser estic escrivint el que, a simple vista, poden semblar els denunciables \u00abllocs comuns\u00bb (com aquelles promocions de la lectura que assenyala Comensal, que diuen \u00abconviene leer veinte minutos al d\u00eda\u00bb o \u00abno hay mejor medicina que un buen libro\u00bb) i que sembli que tant Comensal com jo no som clars en qu\u00e8 significa estar enganxats, sentir drogodepend\u00e8ncia de la lectura o episodis psicod\u00e8lics de lectura: vol dir tal qual el que vol dir, \u00abno pretendo hacer una met\u00e1fora cuando hablo de la lectura como trance psicod\u00e9lico. El hecho de que ante una cadena de letras el cerebro se encienda de simulacros \u2500sensaciones, emociones, pensamientos\u2500 basta para justificar la afirmaci\u00f3n de que lo literario es alucin\u00f3geno y puede, como en mi caso, inducir farmacodependencia. [\u2026] As\u00ed como ciertas drogas intensifican la percepci\u00f3n, la literatura intensifica la cognici\u00f3n y nos hace sentir \u2500es delicioso\u2500 que de golpe entendemos mejor el mundo, el cual nos parec\u00eda indescifrable, <\/span>ilegible<\/em>\u00bb.<\/span><\/p>\n

Com explica al primer par\u00e0graf del llibre (que tamb\u00e9 \u00e9s la contracoberta), Comensal podria haver compilat un munt d’exemples, reals i ficticis, sobre lectors devoradors de llibres, per\u00f2 per sort no ho ha fet: explica com els ha considerat l’Esgl\u00e9sia (qui llegeix molt pot ser un sant o un boig); com Don Quixot no llegeix en cap de les seves aventures i, per tant, no s\u00f3n els llibres que l’han tornat boig, sin\u00f3 que \u00e9s el no llegir el que el fa embogir; com sor Juana In\u00e9s de la Cruz li donava les gr\u00e0cies a D\u00e9u d’haver-la posat en el cam\u00ed de les lletres i no en el d’altre vici; com el jove Adolf Hitler no sortia de casa si no era amb un llibre i, anys despr\u00e9s, llegia fins a altes hores de la nit, exigint silenci absolut; o com Emma Bovary, en llegir tant i en no trobar el reflex del que llegia a la realitat, no ho va poder suportar… Totes aquestes hist\u00f2ries estan amanides amb opinions i viv\u00e8ncies personals de Comensal que donen el punt just de comicitat i erudici\u00f3 dissimulada, que fa que llegir els seus curts cap\u00edtols sigui una del\u00edcia (per exemple, considera que dormir \u00e9s una p\u00e8rdua de temps, i relata casos de famosos lectors nocturns… ll\u00e0stima que, a ell, la son sempre el ven\u00e7).<\/span><\/p>\n

Comensal no vol que sigui una compilaci\u00f3, per\u00f2 jo no puc estar-me d\u2019esmentar algunes de les asseveracions que ha escrit perqu\u00e8 considero que per si soles ja comen\u00e7arien m\u00faltiples debats:<\/span><\/p>\n