{"id":3047,"date":"2018-03-14T07:19:17","date_gmt":"2018-03-14T06:19:17","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/quin-servei-fan-els-classics-avui\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:17","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:17","slug":"quin-servei-fan-els-classics-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/quin-servei-fan-els-classics-avui\/","title":{"rendered":"Quin servei fan els cl\u00e0ssics avui?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Ordine, Nuccio. La utilitat de l\u2019in\u00fatil: manifest<\/span><\/em>. Trad., Jordi Bayod. Barcelona: Quaderns Crema, 2013 (5a reimp., 2016). 166 p. (Quaderns; 15). Cont\u00e9 un assaig d\u2019Abraham Flexner. ISBN 978-84-7727-553-4. 9,50 \u20ac.<\/span><\/span><\/span>
\nVersi\u00f3 castellana del llibre (2023)[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ordine, Nuccio. Cl\u00e0ssics per a la vida: una petita biblioteca ideal<\/span><\/em>. Trad., Jordi Bayod. Barcelona: Quaderns Crema, 2017. 171 p. (Biblioteca m\u00ednima; 206). ISBN 978-84-7727-580-0. 12 \u20ac. <\/span><\/span><\/span>
\nVersi\u00f3 castellana del llibre (2023)[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els dos llibres de Nuccio Ordine palesen la preocupaci\u00f3 d\u2019alguns sectors del m\u00f3n acad\u00e8mic, cultural i editorial pel lloc que han d\u2019ocupar les humanitats en general i la literatura en particular no solament en la formaci\u00f3 dels estudiants, tant els de secund\u00e0ria com els universitaris, sin\u00f3, i sobretot, en la societat i la cultura a venir.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Nom\u00e9s cal fixar-se, d\u2019una banda, en la reducci\u00f3 progressiva de les hores lectives dedicades en l\u2019ensenyament secundari a la literatura i la filosofia, a la pr\u00e0ctica eliminaci\u00f3 del llat\u00ed (del grec no cal parlar-ne) i, de l\u2019altra, en l\u2019augment constant de les hores dedicades a les ci\u00e8ncies i sobretot a les matem\u00e0tiques; una distribuci\u00f3 que correspon a la preocupaci\u00f3 per l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies b\u00e0siques avaluades amb proves estandarditzades internacionals (les PISA), el prestigi creixent en la societat actual de les ci\u00e8ncies, per\u00f2 sobretot de les tecnologies, i la \u00abnecessitat\u00bb de saber angl\u00e8s per accedir als bancs de dades i viatjar pel m\u00f3n. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sovint se sent a dir que l\u2019ensenyament en general pateix una gran crisi; se\u2019n pot dir crisi o tot just problema, per\u00f2 sigui el que sigui, \u00e9s un efecte de la profunda transformaci\u00f3 social i cultural de les \u00faltimes d\u00e8cades, que ha desbordat el model tradicional de l\u2019ensenyament com a transmissi\u00f3 del saber, la classe en qu\u00e8 un professor explica la lli\u00e7\u00f3 als estudiants; de fet, hi ha qui es pregunta quina falta fan els professors avui dia quan els estudiants poden aconseguir molta m\u00e9s informaci\u00f3, molt de pressa i al seu ritme gr\u00e0cies a les noves tecnologies i a l\u2019acc\u00e9s a Internet. Ara, qualsevol crisi ha de tenir un desenlla\u00e7, negatiu o positiu, i cal confiar que hi haur\u00e0 una renovaci\u00f3 positiva de l\u2019ensenyament; costar\u00e0, \u00e9s clar, perqu\u00e8 caldr\u00e0 v\u00e8ncer moltes in\u00e8rcies (internes i externes), per\u00f2 vindr\u00e0 que es trobaran solucions i es faran reformes, com, per exemple, les que proposa el projecte de l\u2019Escola Nova 21<\/span><\/a>.   <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El debat sobre les humanitats ja fa anys que dura i no sembla que s\u2019hagi d\u2019acabar aviat; no fa gaires anys, el 2011, Jordi Llovet va publicar amb bastant de ress\u00f2 Ad\u00e9u a la universitat<\/i> que duia un subt\u00edtol ben significatiu: L\u2019eclipsi de les humanitats<\/i>, curiosament el mateix any en qu\u00e8 sortia la traducci\u00f3 catalana d\u2019un assaig molt recomanable, Sense \u00e0nim de lucre<\/i>, de Martha Nussbaum, publicat l\u2019any anterior en angl\u00e8s. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nuccio Ordine, professor de literatura italiana del Renaixement i especialista en Giordano Bruno (un escriptor del segle XVI), hi ha volgut intervenir primer amb un manifest, La utilitat de l\u2019in\u00fatil<\/i>, i despr\u00e9s amb una demostraci\u00f3 pr\u00e0ctica dels principis que hi proposava, Cl\u00e0ssics per a la vida<\/i>. A la \u00abIntroducci\u00f3\u00bb (p. 9-26), Ordine denuncia la tirania no tant de l\u2019\u00fatil com de l\u2019utilitarisme i encara m\u00e9s l\u2019afany de fer diners, fins al punt de parlar, mitjan\u00e7ant una citaci\u00f3 de Les ciutats invisibles<\/i> d\u2019Italo Calvino, de l\u2019infern \u00abdels vius\u00bb, un infern \u00abque existeix ja aqu\u00ed, l\u2019infern que habitem cada dia, que formem quan estem junts\u00bb (p. 24); la vida, en efecte, pot ser un infern, o ho poden ser els altres (ja ho va dir Sartre), per\u00f2 hi ha manera de sortir-ne? Ordine recorre al mateix Calvino, ara al memorable assaig \u00abPer qu\u00e8 llegir els cl\u00e0ssics?\u00bb (recollit dins del volum del mateix t\u00edtol, que ja fou ressenyat en aquest mateix blog<\/span><\/a>), per insinuar que la soluci\u00f3 podria ser la lectura dels cl\u00e0ssics, encara que es veu obligat, amb Calvino, a concedir que si els \u00abcl\u00e0ssics serveixen per entendre qui som i on hem arribat\u00bb, malgrat tot, coherent amb el seu argument general, no s\u2019han de llegir perqu\u00e8 \u00ab\u00bbserveixin\u00bb per a alguna cosa\u00bb; ara, posats a fer, \u00abllegir els cl\u00e0ssics \u00e9s millor que no llegir els cl\u00e0ssics\u00bb, afirmaci\u00f3 que li permet a Ordine generalitzar i sostenir que, tot i els dubtes, \u00ab\u00e9s millor<\/i> prosseguir la lluita pensant que els cl\u00e0ssics i l\u2019ensenyament, el conreu del superflu i del que no produeix beneficis, poden malgrat tot ajudar-nos a resistir<\/i>, a mantenir viva l\u2019esperan\u00e7a, a entreveure el raig de llum que ens permetr\u00e0 rec\u00f3rrer un cam\u00ed decor\u00f3s\u00bb (p. 24-25).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A la primera part, \u00abL\u2019\u00fatil inutilitat de la literatura\u00bb (p. 27-75), fent un joc amb el t\u00edtol del llibre, Ordine ofereix un espl\u00e8ndid recull de citacions d\u2019escriptors i fil\u00f2sofs que corroboren la idea que la literatura no serveix per a cap finalitat pr\u00e0ctica i paradoxalment la seva inutilitat la fa imprescindible, perqu\u00e8 \u00abel fet de ser immune a tota aspiraci\u00f3 al benefici podria constituir, per si sol, una forma de resist\u00e8ncia als egoismes del present, un ant\u00eddot contra la barb\u00e0rie de l\u2019\u00fatil que ha arribat al punt de corrompre les relacions socials i els afectes m\u00e9s \u00edntims. La seva mera exist\u00e8ncia, en efecte, crida l\u2019atenci\u00f3 sobre la gratu\u00eftat<\/i> i el desinter\u00e8s<\/i>, valors que avui es consideren a contracorrent i passats de moda\u00bb (p. 28-29). Valent-se d\u2019un passatge molt oport\u00fa del fil\u00f2sof John Locke, Ordine fa la pregunta que moltes fam\u00edlies s\u2019han fet quan un fill o una filla ha triat una carrera de lletres (o d\u2019humanitats): \u00abPer\u00f2 \u00bfqu\u00e8 far\u00e0 el meu fill amb un diploma de lletres?\u00bb (p. 64), \u00e9s a dir, amb les lletres \u00bfes guanyar\u00e0 li vida? (veg. p. 103). Una pregunta que introdueix la segona part del llibre, dedicada a l\u2019ensenyament.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El t\u00edtol d\u2019aquesta segona part, \u00abLa universitat-empresa i els estudiants-clients\u00bb (p. 76-108), \u00e9s prou indicatiu i no pas equivocat. D\u2019una banda, l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica ha de justificar les inversions en tots els estadis de l\u2019ensenyament i de la recerca tenint en compte el mercat laboral i la demanda d\u2019unes xifres alt\u00edssimes d\u2019estudiants; per\u00f2, de l\u2019altra, tot i proclamar que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s una garantia de futur, cada vegada que hi ha una crisi econ\u00f2mica (la m\u00e9s recent la de 2007) all\u00e0 on primer retalla pressupostos \u00e9s a educaci\u00f3 (i a sanitat i benestar social). Si a l\u2019ensenyament secundari p\u00fablic no han pujat les matr\u00edcules, s\u00ed que, a Catalunya si m\u00e9s no, han pujat molt\u00edssim les matr\u00edcules universit\u00e0ries. Aix\u00ed doncs, entre altres factors, el cost de la matr\u00edcula, sobretot dels m\u00e0sters, converteix l\u2019estudiant en un client que exigeix que se li ensenyi en funci\u00f3 del que ha pagat. Altrament, en el camp de les lletres, la sortida professional m\u00e9s habitual havia estat l\u2019ensenyament secundari o el m\u00f3n editorial; per\u00f2 les retallades han provocat que de fa una d\u00e8cada no es doten places als instituts i la perspectiva, donada la reducci\u00f3 d\u2019hores a les humanitats, \u00e9s que, quan n\u2019hi haur\u00e0, no podran absorbir el nombre de graduats dels \u00faltims anys. A causa dels baixos \u00edndexs de lectura (prou que ho saben els llibreters) i de la concentraci\u00f3 empresarial, tampoc el m\u00f3n editorial no dona sortida a prou titulats, i les noves feines de gesti\u00f3 cultural no s\u00f3n suficients. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En una situaci\u00f3 com aquesta, es fa anguni\u00f3s preguntar, com ho fa Ordine: \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 ensenyar les lleng\u00fces cl\u00e0ssiques en un m\u00f3n en qu\u00e8 ja no es parlen, i sobretot, no ajuden a trobar feina?\u00bb (p. 91-92). Ja fa segles que no es parlen el llat\u00ed i el grec, el problema \u00e9s la feina que es pot trobar si s\u2019han fet estudis de Filologia Cl\u00e0ssica o, posats a fer, de Filologia Rom\u00e0nica o Filologia Francesa (quan no fa tants anys que el franc\u00e8s era la<\/i> llengua de cultura el nostre pa\u00eds). T\u00e9 ra\u00f3 Ordine quan es preocupa pel futur dels estudis del m\u00f3n cl\u00e0ssic perqu\u00e8, quan no hi hagi fil\u00f2legs especialitzats, \u00bfqui tindr\u00e0 cura de biblioteques i museus, qui reconstruir\u00e0 textos i documents, qui estudiar\u00e0 les inscripcions que es trobin en jaciments arqueol\u00f2gics? Diu Ordine que si es va per aquest cam\u00ed \u00abs\u2019acabar\u00e0 cancel\u00b7lant la mem\u00f2ria a for\u00e7a de progressives escombrades fins arribar a l\u2019amn\u00e8sia total\u00bb (p. 94), i per aix\u00f2 proposa \u00ablluitar per salvar d\u2019aquesta deriva utilitarista no sols la ci\u00e8ncia, l\u2019escola i la universitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 tot all\u00f2 anomenat cultura<\/i>. Caldr\u00e0 resistir a la dissoluci\u00f3 programada de l\u2019ensenyament, de la recerca cient\u00edfica, dels cl\u00e0ssics i dels b\u00e9ns culturals. Perqu\u00e8 sabotejar la cultura i l\u2019ensenyament significa sabotejar el futur de la humanitat\u00bb (p. 108).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La tercera part de La utilitat de l\u2019in\u00fatil<\/i>, amb el t\u00edtol \u00abPosseir mata: \u00abDignitas hominis\u00bb, amor, veritat\u00bb (p. 109-130), \u00e9s, de fet, un avan\u00e7 d\u2019alguns dels temes que tocar\u00e0 a Cl\u00e0ssics per a la vida<\/i>, la dignitat humana, l\u2019amor i la veritat, perqu\u00e8, diu, aquests tres \u00abdominis […] constitueixen, a pesar de tot, el terreny ideal on la gratu\u00eftat i el desinter\u00e8s poden expressar-se de la manera m\u00e9s aut\u00e8ntica\u00bb (p. 109). S\u00f3n excel\u00b7lents les p\u00e0gines en qu\u00e8 Ordine comenta el tema de la gelosia i de la confian\u00e7a en l\u2019estimada, de la possessi\u00f3, a l\u2019Orland furi\u00f3s<\/i> de Ludovico Ariosto, a l\u2019Eneida<\/i> de Virgili i a \u00abEl curioso impertinente\u00bb, la novel\u00b7leta inclosa al Quixo<\/i>t, a Diderot i a Rilke (p. 115-121). Tamb\u00e9 s\u00f3n espl\u00e8ndides les p\u00e0gines en qu\u00e8 examina les modulacions de la cerca del coneixement a trav\u00e9s d\u2019autors de primer ordre com Plat\u00f3, Giordano Bruno, Michel de Montaigne, Erasme, Giovanni Boccaccio, Gotthold Ephraim Lessing i John Milton (p. 121-130), per concloure que els cl\u00e0ssics no s\u00f3n in\u00fatils, ben al contrari, s\u00f3n \u00abun util\u00edssim instrument per recordar-nos \u2013a nosaltres i a les futures generacions, a tots els \u00e9ssers humans oberts a deixar-se entusiasmar\u2013 que la possessi\u00f3 i el benefici maten, mentre que la recerca, desvinculada de qualsevol utilitarisme, pot fer que la humanitat es torni m\u00e9s lliure, m\u00e9s tolerant i m\u00e9s humana\u00bb (p. 130).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si prenem ara Cl\u00e0ssics per a la vida<\/i> conv\u00e9 demanar-se qu\u00e8 ent\u00e9n Ordine per cl\u00e0ssic, donat que el terme apareix al t\u00edtol i perqu\u00e8, a m\u00e9s, el fa servir amb dos sentits: d\u2019una banda, designa els autors grecs i llatins i, de l\u2019altra, d\u2019una manera no expl\u00edcita per\u00f2 positiva, designa grans autors i grans obres. \u00c9s a dir, cl\u00e0ssic designa alhora escriptors de l\u2019antiguitat i grans escriptors de lleng\u00fces, \u00e8poques, estils i g\u00e8neres diferents, tots dos grups units per un criteri expl\u00edcit, que s\u00f3n textos que \u00abpoden respondre encara avui les nostres preguntes i revelar-se un instrument valu\u00f3s de coneixement\u00bb i, encara m\u00e9s, que \u00abens ajuden a viure perqu\u00e8 tenen molt a dir-nos sobre l\u2019\u00bbart de viure\u00bb i sobre la manera de resistir a la dictadura de l\u2019utilitarisme i del benefici\u00bb (p. 14-15). No ha de sorprendre que el criteri per atorgar la condici\u00f3 de cl\u00e0ssics als textos escollits no sigui literari o est\u00e8tic, com ho palesa la mateixa tria, perqu\u00e8 el t\u00edtol deixa clar que s\u00f3n cl\u00e0ssics \u00abper a la vida\u00bb. I val a dir que Ordine compleix el que anuncia, dels seus cl\u00e0ssics en treu lli\u00e7ons pr\u00e0ctiques de vida.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com que, segons diu el subt\u00edtol, el llibre proposa una \u00abpetita biblioteca ideal\u00bb (potser un c\u00e0non), cal justificar la selecci\u00f3 de noms i textos. A la introducci\u00f3, Ordine explica que hi aplega els articles que va publicar, entre setembre de 2014 i agost de 2015, en una columna que apareixia al suplement cultural del Corriere della sera<\/i>, un prestigi\u00f3s diari itali\u00e0. La columna consistia en la citaci\u00f3 breu d\u2019algun cl\u00e0ssic i d\u2019un comentari no gaire extens sobre el tema amb qu\u00e8 relacionava el text, un comentari \u00abcompost de breus observacions destinades tan sols a subratllar aquesta o aquella paraula, aquesta o aquella reflexi\u00f3 suscitada per la lectura del fragment\u00bb (p. 13). Ordine ha triat \u00abtextos que poguessin satisfer, al mateix temps, les exig\u00e8ncies dels lectors no especialistes i les dels m\u00e9s experts\u00bb (p. 14). Els passatges seleccionats s\u00f3n breus, en efecte, cinc ratlles i mitja dels Buddenbrook,<\/i> sis ratlles i mitja del Quixot<\/i>, encara no onze de Cien a\u00f1os de soledad<\/i>, sis versos de Shakespeare, set versos de l\u2019Odissea<\/i>, vuit d\u2019Ariosto (seleccionat dues vegades, per\u00f2), deu de Moli\u00e8re, nom\u00e9s tretze versos d’\u00ab\u00cdtaca\u00bb de Kavafis i un sonet sencer de Giuseppe Gioacchino Belli. I tamb\u00e9 s\u00f3n breus els comentaris, amb t\u00edtol propi, que rarament excedeixen la p\u00e0gina.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s cert que la selecci\u00f3 dels cinquanta passatges abasta de l\u2019antiguitat fins a la modernitat, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que nom\u00e9s surt de les fronteres europees per incloure un poeta turc, i tamb\u00e9 \u00e9s veritat que hi dominen les lleng\u00fces de m\u00e9s prestigi: itali\u00e0, angl\u00e8s, franc\u00e8s, alemany. Entre els textos triats, de diversos g\u00e8neres, no ha d\u2019estranyar que n\u2019hi figurin dotze d\u2019italians (algun d\u2019escrit en llat\u00ed), onze de francesos, vuit de llengua anglesa, cinc de llengua alemanya, quatre de llengua espanyola i quatre poetes de lleng\u00fces diverses (grec, polon\u00e8s, portugu\u00e8s i turc) i, finalment, sis d\u2019autors de l\u2019antiguitat (tres de grecs, Hip\u00f2crates, Homer i Plat\u00f3, i tres de llatins, Ovidi , Plaute i Rutili Namaci\u00e0). Hi ha dos autors que es repeteixen, Ludovico Ariosto (l\u2019Orland furi\u00f3s<\/i> totes dues vegades) dels italians, i dels francesos Antoine de Saint-Exup\u00e9ry (un passatge de Ciutadella<\/i> i un, m\u00e9s previsible, d’El petit pr\u00edncep<\/i>). Dels escriptors de llengua espanyola, Ordine tria passatges del Quixot<\/i> de Miguel de Cervantes i de l’Or\u00e1culo manual y arte de prudencia<\/i> de Baltasar Graci\u00e1n, un passatge del conte \u00abDel rigor en la ciencia\u00bb de Jorge Luis Borges i un altre de Cien a\u00f1os de soledad<\/i> de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez; si un nom crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s el de Graci\u00e1n, s\u00edmptoma segurament que Ordine no ofereix un c\u00e0non amb la pretensi\u00f3 del de Harold Bloom sin\u00f3 que tria autors que li interessen a ell i que li serveixen per a les reflexions d\u2019ordre tem\u00e0tic que acompanyen els passatges. Discutible com qualsevol tria, el que pret\u00e9n Ordine amb els passatges escollits \u00e9s, d\u2019una banda, engrescar-nos amb l\u2019autor mitjan\u00e7ant les bondats del passatge triat i, de l\u2019altra, posar de manifest que, m\u00e9s o menys lluny\u00e0 en el temps, hi ha un nucli d\u2019experi\u00e8ncia humana, de reflexi\u00f3 moral, que fa text i autor vigents, \u00fatils per als lectors d\u2019avui. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No puc glossar els cinquanta comentaris, per aix\u00f2 em limitar\u00e9 a mencionar el de Ciutadella<\/i>, de Saint-Exup\u00e9ry, que du com a t\u00edtol \u00abLa possessi\u00f3 mata l\u2019amor\u00bb i que acaba denunciant la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere (p. 51-52); el de L\u2019escola de les dones<\/i>, de Moli\u00e8re, que porta el t\u00edtol \u00ab\u00bfEducar les dones per a la fidelitat? Proveu-ho vosaltres mateixos\u00bb (p. 114-115); el dels Buddenbrook<\/i>, de Mann, de t\u00edtol ben expl\u00edcit, \u00abFes tan sols aquells negocis que de nit et deixin dormir\u00bb (p. 64-65); o, finalment, el dedicat a \u00ab\u00cdtaca\u00bb, de Kavafis, que t\u00e9 aquest t\u00edtol: \u00abEl que importa \u00e9s el viatge, no pas la meta\u00bb (p. 142-143).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El t\u00edtol de la introducci\u00f3 a Cl\u00e0ssics per a la vida<\/i> \u00e9s rotund: \u00abSi no salvem els cl\u00e0ssics i l\u2019escola, els cl\u00e0ssics i l\u2019escola no podran salvar-nos\u00bb. Arribat al final del meu comentari, he d\u2019aplaudir les bones intencions, els bons sentiments que exhibeix Nuccio Ordine, i al mateix temps he de declarar que s\u00f3c esc\u00e8ptic, fins i tot pessimista, sobre el futur dels cl\u00e0ssics i de les humanitats. No puc estar m\u00e9s d\u2019acord que els governs han d\u2019invertir en l\u2019educaci\u00f3, perqu\u00e8 de ciutadans educats i preparats dep\u00e8n no solament la vida c\u00edvica sin\u00f3 l\u2019efici\u00e8ncia professional i laboral, la productivitat, per\u00f2 no em puc fer il\u00b7lusions quan veig qu\u00e8 ha passat amb els pressuposts per a l\u2019educaci\u00f3 a Catalunya, a l\u2019Estat espanyol, per\u00f2 tamb\u00e9 a Fran\u00e7a, que havia tingut un nivell escolar admirable. Tampoc no estic segur que siguin els cl\u00e0ssics, precisament els cl\u00e0ssics, els de Nuccio Ordine o els de Harold Bloom, que hagin de salvar-nos (a vegades l\u2019entusiasme porta a excessos) individualment o col\u00b7lectiva. En un ensenyament massificat i amb mitjans insuficients, a la major part d\u2019estudiants, avui, el que els cal \u00e9s saber llegir i escriure, \u00e9s a dir, entendre adequadament el que llegeixen i explicar-se de manera efica\u00e7 oralment i per escrit (i ser capa\u00e7os de fer un c\u00e0lcul elemental). Ara, que el lloc que les humanitats i la literatura han de tenir en l\u2019escola futura genera inquietud ho palesen dos manifestos donats a con\u00e8ixer entre nosaltres, el primer, \u00abPer una pres\u00e8ncia digna de la literatura a l\u2019ensenyament<\/span><\/a>\u00bb (2012), ha estat presentat per coordinadors de grups de recerca sobre literatura catalana, alarmats per la reducci\u00f3 de les hores de literatura a l\u2019ensenyament secundari, el segon, \u00abUnes humanitats amb futur<\/span><\/a>\u00bb (2014), va ser acollit i impulsat per l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya. Em temo que cap dels dos no ha fet gaire efecte…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal destacar i agrair la feina rigorosa del traductor Jordi Bayod, que ha traslladat el text de Nuccio Ordine a un catal\u00e0 impecable. Altrament, en un llibre on es recullen passatges de quaranta-vuit autors de lleng\u00fces i \u00e8poques diferents, una dificultat considerable \u00e9s trobar les traduccions disponibles en catal\u00e0, i, quan no n\u2019hi ha, s\u2019enfronta al repte de fer-les ell mateix. Bayod ha fet molt b\u00e9 totes dues feines. Cal dir que la recerca bibliogr\u00e0fica ha estat formidable, perqu\u00e8 si no hi ha una versi\u00f3 catalana, dona la refer\u00e8ncia d\u2019una versi\u00f3 al castell\u00e0, de tal manera que el lector encuriosit (com ho desitjaria el mateix Ordine) pot anar a l\u2019original o, en el seu defecte, a la traducci\u00f3 m\u00e9s assequible. L\u2019\u00fanica observaci\u00f3 a fer \u00e9s que hi ha una traducci\u00f3 al catal\u00e0 de l\u2019extraordinari conte de Stefan Zweig, \u00abEl llibreter Mendel\u00bb (per\u00f2 \u00e9s millor com a t\u00edtol \u00abMendel, el dels llibres\u00bb), recollit al llibre Petita cr\u00f2nica<\/i>, de 2015 (p. 93-130).   <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Sull\u00e0<\/span><\/a>
\nCatedr\u00e0tic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, professor del postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora de la UB<\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/span><\/span><\/span><\/p>\n