{"id":3057,"date":"2018-02-16T10:50:28","date_gmt":"2018-02-16T09:50:28","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-llibreria-de-penelope-fitzgerald\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:18","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:18","slug":"la-llibreria-de-penelope-fitzgerald","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-llibreria-de-penelope-fitzgerald\/","title":{"rendered":"\u00abLa llibreria\u00bb, de Penelope Fitzgerald"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fitzgerald, Penelope. La llibreria.<\/em> Trad., Jaume C. Pons Alorda. Madrid: Impedimenta, 2017. 183 p. ISBN 978-84-16542-96-3. 18,40 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Ens trobem a Anglaterra, al 1959, i la Florence Green, una dona de mitjana edat i v\u00eddua, vol obrir una llibreria al petit poble portuari angl\u00e8s de Hardborough, Suffolk; no endebades es pregunta \u00absi no tenia l\u2019obligaci\u00f3 de demostrar-se a ella mateixa que existia per dret propi\u00bb. En aquella \u00e8poca, al llindar de la meitat del segle XX, a Hardborough \u2012poble angl\u00e8s de postguerra, quintaessenciat d\u2019una \u00e8poca\u2012 \u00abgaireb\u00e9 tothom ho passava malament. <\/span>La pesca d\u2019arengada havia disminu\u00eft molt, el reclutament de mariners anava a la baixa i hi havia molts jubilats que vivien amb un ingr\u00e9s fix. No hi havia <\/span>fish and chips,<\/em> ni tintoreria, ni cinema, excepte una nit cada dos dissabtes\u00bb<\/span>.<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

La Florence creu que \u00e9s el lloc idoni per a una llibreria i s\u2019endeuta a fi de comprar una petita propietat, amb porxo a primera l\u00ednia de platja, anomenada Old House, constru\u00efda cinc-cents anys enrere amb terra, palla, pals i bigues. All\u00e0 obrir\u00e0 la seva llibreria, l\u2019\u00fanica llibreria del poble.<\/span><\/p>\n

La llibreria de la Florence Green, un cop posada en marxa, li dona a Hardborough un color vital diferent, els carrers semblen m\u00e9s transitats i tot flueix amb m\u00e9s llum al si d\u2019un territori d\u2019antuvi apagat i somort.<\/span><\/p>\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 de la seva arribada, la llibretera tindr\u00e0 un bon aliat al poble: el senyor Brundish, un home una mica misantrop, descendent d\u2019una de les fam\u00edlies m\u00e9s antigues de Suffolk, que \u00e9s un bon lector. Per\u00f2 per contra, la Florence no comptar\u00e0 amb el benepl\u00e0cit de la maquiav\u00e8l\u00b7lica mecenes local, la senyora Violet Gamart, la qual controla, subministra i dosifica la vida social i cultural de la comarca al seu lliure albir.<\/span><\/p>\n

Arribat en aquest punt, no desvetllarem el desenlla\u00e7 de la novel\u00b7la. Ha de ser el lector qui gaudeixi de cada p\u00e0gina. Sens dubte estem davant d\u2019un text molt agra\u00eft, que es llegeix amb plaer i gaudi.<\/span><\/p>\n

M\u2019agradaria exposar, encara que sigui breument, els elements del llibre que em semblen m\u00e9s rellevants, des del punt de vista de la import\u00e0ncia de la llibreria al poble i a la novel\u00b7la:<\/span><\/p>\n

1. La hist\u00f2ria t\u00e9 lloc en una \u00e8poca d\u2019economia de postguerra, austera i dura, en el marc d\u2019una comarca isolada i molt humida. El comer\u00e7 de llibres adopta aqu\u00ed quasi el mateix estatus nutricional que la venda de carn, llegums i peix. L\u2019autora, sovint, realitza una bella equival\u00e8ncia entre els llibres i els articles de primera necessitat.<\/strong> Ben mirat, la lectura i l\u2019alimentaci\u00f3 no s\u00f3n coses tan allunyades. En un dels moments m\u00e9s commovedors del llibre llegim: \u00abUn bon llibre \u00e9s la preciosa saba de l\u2019\u00e0nima d\u2019un mestre, embalsamada i conservada com un tresor amb la intenci\u00f3 d\u2019oferir vida m\u00e9s enll\u00e0 de la vida, i per aix\u00f2 sens dubte es tracta d\u2019un article de primera necessitat\u00bb.<\/span><\/p>\n

2. La llibreria, per sobre de tot, \u00e9s un negoci mercantil<\/strong> i la novel\u00b7la mostra, de forma molt entenedora, tots i cadascun dels elements econ\u00f2mics que la regeixen. El llibre comen\u00e7a amb la visita de la protagonista a una entitat banc\u00e0ria i un despatx d\u2019advocats (el que ara seria una gestoria). La Florence necessitar\u00e0 l\u2019ajuda d\u2019una joveneta del poble per atendre els clients i rebr\u00e0, a la llibreria, la visita peri\u00f2dica d\u2019una comptable a fi de clarificar els guanys i les p\u00e8rdues. De fet la comptabilitat \u00e9s un element molt recurrent i especialment mortificant per a la Florence durant tota l\u2019obra. Llegim que a la llibreria \u00abhi havia dos caixons profunds consagrats als Llibres de Llibres: el Llibre Major, el Llibre de Rebuts, el Llibre de Compres, el Llibre de Devolucions i el Llibre de Caixa\u00bb. Les condicions econ\u00f2miques amb els prove\u00efdors tindran un paper important tamb\u00e9. Podem llegir el seg\u00fcent sobre les comandes de llibres: \u00abAls editors no els agrada enviar nom\u00e9s una cosa de cop. He d\u2019esperar fins a tenir dotze t\u00edtols encarregats, m\u00e9s o menys, del mateix editor\u00bb; i sobre les devolucions: \u00abEls editors no accepten devolucions. Odien aquests acords de venda amb dret a devoluci\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n

3. El fenomen editorial del <\/span>best-seller<\/em><\/strong>. Al principi, el llibre m\u00e9s venut de la llibreria ser\u00e0 una mena d\u2019hagiografia carrinclona de car\u00e0cter mon\u00e0rquic (\u00abtots volien tenir el recentment publicat <\/span>La vida de la reina Mary<\/em>\u00bb).<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 amb l\u2019aparici\u00f3 del llibre Lolita,<\/em> de Vladimir Nabokov, la Florence viur\u00e0 els millors dies de venda de la llibreria, i el que era, inicialment, un fenomen estrictament literari, esdevindr\u00e0 quelcom de subterrani i misteri\u00f3s, la cosa impossible de teoritzar que fa que un llibre es vengui molt i sigui un \u00e8xit. La reflexi\u00f3 del senyor Brundish \u00e9s antol\u00f2gica: \u00abHe llegit Lolita, com em va demanar. \u00c9s un bon llibre i, per tant, l\u2019hauria de vendre als habitants de Hardborough. No l\u2019entendran, per\u00f2 \u00e9s millor aix\u00ed. Entendre les coses fa que la ment es torni mandrosa\u00bb.<\/span><\/p>\n

4. La comunitat de Hardborough troba a la llibreria de la Florence un espai social<\/strong>. La circulaci\u00f3 de llibres comportar\u00e0 tamb\u00e9 la circulaci\u00f3 de les xafarderies del poble (\u00abtothom sabia el llibre que tenien els altres\u00bb). L’aparador de la llibreria actuar\u00e0 com a escenari de comunicaci\u00f3 i alhora aixopluc de tota mena de personatges molt ben perfilats per l\u2019autora.<\/span><\/p>\n

A manera de conclusi\u00f3, estem davant d\u2019una novel\u00b7la altament il\u00b7lustrativa i molt recomanable en tant que esdev\u00e9 una oda als llibres i a la llibertat de pensament.<\/span><\/p>\n

Cal destacar tamb\u00e9 l\u2019alta qualitat de la traducci\u00f3 al catal\u00e0 del Jaume C. Pons Alorda, que amplifica, en tot moment, el plaer de la seva lectura. <\/span><\/p>\n

Nota.- Vegeu la ressenya de la pel\u00b7l\u00edcula <\/span>La librer\u00eda<\/a>,<\/em> en aquest mateix blog.  <\/span><\/p>\n

Eduard Felip Devesa
\nDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fitzgerald, Penelope. La llibreria. Trad., Jaume C. Pons Alorda. Madrid: Impedimenta, 2017. 183 p. ISBN…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3057","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1324,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1324,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3057"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4573,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057\/revisions\/4573"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}