{"id":3061,"date":"2018-02-07T08:20:39","date_gmt":"2018-02-07T07:20:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/nota-sobre-el-mapa-de-librerias-en-espana-2016\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:18","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:18","slug":"nota-sobre-el-mapa-de-librerias-en-espana-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/nota-sobre-el-mapa-de-librerias-en-espana-2016\/","title":{"rendered":"Nota sobre el Mapa de librer\u00edas en Espa\u00f1a 2016"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Mapa de librer\u00edas en Espa\u00f1a 2016 <\/em>[en l\u00ednia]. [Por] Observatorio de la Librer\u00eda. Dir., y realizaci\u00f3n, Rafael Bravo Gil. [Madrid]: Cegal: Gremio de Libreros de Madrid; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Oficina de Transferencia de Resultados de Investigaci\u00f3n, junio 2017. [13], 61 p. <https:\/\/www.cegal.es\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/MAPA-DE-LIBRER%C3%8DAS-2016_octubre-2017-final.pdf<\/a>>. [Consulta: 24 des. 2017].<\/span><\/p>\n

Aquest 2017\u2026<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

…que ara tot just ha fugit, ha estat un any de bona collita liter\u00e0ria. Tinc la taula plena d’una pila de llibres imprescindibles: traduccions, obra original, assaig, poesia, novel\u00b7la, recuperacions hist\u00f2riques… Hi tinc, tamb\u00e9, una altra mena de llibres: no tan atractius de llegir, fins i tot pesats, d’aquells que fan una mica de mandra, poca lletra i molt de quadre, gr\u00e0fiques i corrues de dades amb tend\u00e8ncies. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n imprescindibles. Perqu\u00e8 ens estalvien decisions equivocades, perqu\u00e8 ens aporten dosis de realitat, d\u2019aquella, a voltes, lletja realitat del <\/span>mercat<\/em>. Els anuaris, els estudis de mercat, d\u2019h\u00e0bits i de consum, els mapes de diversa natura… ens aporten el coneixement que fa l’oportunitat, i recordem que l’oportunitat fa el lladre. M’explico.<\/span><\/p>\n

Michelangelo Buonarroti dividia la seva jornada laboral en tres moments per esmer\u00e7ar tota l’energia en tres tasques prou diferents: el mercat, la creaci\u00f3 i la diversi\u00f3. L’una al mat\u00ed, l’altra a la tarda i, la darrera, de nits. Sens l’una, segurament no hi hauria l’altra. No cal repetir-ho. Veure a quins preus es cotitza el marbre, saber si tal noble es basteix un palau i aix\u00f2 provocar\u00e0 escassetat de fusters per un temps llarg… L’arribada o la fallida \u2012sempre esparsa\u2012 de materials, el seu encariment… Hi ha un moment que es pot comprar molt de marbre a bon preu, i l’artista <\/span>\u2012gerent, agent i creador alhora\u2012<\/u> ho aprofita. S’envaeix el magatzem de roca blanca, tan preuada, i fa escultures a dojo, tantes en t\u00e9, que moltes quedaran a mig fer…<\/span><\/p>\n

For\u00e7a prosaic, tot plegat, oi? Ni muses gregues inspiradores repescades pel Renaixement ni arravatament m\u00edstic per avan\u00e7ar-se a Rodin. Algunes de les famoses escultures inacabades de Michelangelo eren, tan sols, una oportunitat de mercat \u2012o tal vegada una comanda fallida de la compet\u00e8ncia?\u2012, aquella oportunitat que va fer el <\/span>lladre<\/em>: el lladre, en aquest cas, \u00e9s clar, era un geni creatiu i, el que en va sorgir, de cap manera no fou banal.<\/span><\/p>\n

Con\u00e8ixer el mercat del llibre, les seves saturacions, les oportunitats naixents o les tend\u00e8ncies de les quals hom en certifica objectivament la consolidaci\u00f3, etc., etc. ens aporta la mat\u00e8ria primera de qualitat \u2012aquell marbre\u2012 per planificar, potser no tant la creaci\u00f3 d\u2019obra, com s\u00ed l’estrat\u00e8gia d\u2019edici\u00f3 o de venda, el moment oport\u00fa d\u2019aparici\u00f3 o l\u2019aprofitament de l\u2019onada de la tend\u00e8ncia o moda comercial. En aquest sentit, estudiar, a fons, el <\/span>Mapa de librer\u00edas<\/em> resulta essencial, ni que sigui perqu\u00e8 aquestes representen, un any mes, i en continu creixement, el lloc on m\u00e9s llibres es venen. I a qui no li interessa saber qui i a on es ven m\u00e9s i millor?<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019uns anys\u2012llargs\u2012de crisi, i malgrat les incerteses actuals, es constaten tres exercicis de recuperaci\u00f3 lenta i minsa, per\u00f2 generalitzada i evident. Aturar-se uns minuts per veure’n la foto \u00e9s clau, estrat\u00e8gic. I no hi ha planificaci\u00f3 sense estrat\u00e8gia, ni \u00e8xit sense planificaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Finalment, conv\u00e9 recordar que, a l\u2019hora d\u2019abordar la lectura d\u2019un estudi com aquest, m\u00e9s enll\u00e0 de la foto fixa de l\u2019instant captat, cal posar, com sempre, qualsevol indicador en relaci\u00f3 amb els altres, sobretot amb l\u2019hist\u00f2ric, per asseverar si un fet determinat \u00e9s puntual, pura conjuntura, o tend\u00e8ncia tendent a estructura i, per tant, oportunitat o senyal d\u2019alerta.<\/span><\/p>\n

Ll\u00e0stima: estudi massa rellevant en massa poques planes. I algun dubte de metodologia<\/strong>
\nEn poc menys de setanta planes (farcides d\u2019annexos, figures i taules), amb resum executiu incl\u00f2s, el panorama de la xarxa llibretera a l\u2019Estat (en podem dir xarxa?) demostra tend\u00e8ncies clares, com s\u00f3n: l\u2019aturada de la mortalitat d\u2019establiments despr\u00e9s d\u2019anys de resultats negatius acumulats, per\u00f2 amb uns creixements i una distribuci\u00f3 territorial molt desiguals, o l\u2019escassa facturaci\u00f3 de la majoria de llibreries, dada que significa atomitzaci\u00f3 de canals i, conseg\u00fcentment, de multiplicaci\u00f3 de la dificultat de l\u2019efici\u00e8ncia de la distribuci\u00f3.<\/span><\/p>\n

M\u2019agrada mirar els \u00edndexs: diuen molt del que es vol dir i del que s\u2019obvia, de la intenci\u00f3 i, a la pr\u00e0ctica, de com conv\u00e9 llegir el llibre o estudi. Ho vaig aprendre d\u2019estudiant, en l\u2019assignatura dura i aspra anomenada <\/span>Metodologia de les ci\u00e8ncies socials<\/em> i, at\u00e8s que aquesta ressenya s\u2019adre\u00e7a fonamental a estudiants, jo tamb\u00e9 us ho recomano, perqu\u00e8 sempre ho he agra\u00eft. Entreteniu-vos en l\u2019\u00edndex: la seva estructura (explicativa), la seva ordenaci\u00f3 (significativa) i, \u00e9s clar, els continguts que s\u2019hi amaguen.<\/span><\/p>\n

Anant a l\u2019estudi, el primer que em sobta, s\u00ed, em sobta, \u00e9s que es planteja un <\/span>Mapa<\/em> que, a difer\u00e8ncia del que ara fa poc m\u00e9s d\u2019un any es va presentar a Catalunya,<\/span>[1]<\/sup><\/sup><\/a> nom\u00e9s estudia les llibreries independents. \u00c9s, doncs, un \u00abMapa de las librer\u00edas <\/span>independientes<\/em> de Espa\u00f1a\u00bb, no pas un <\/span>Mapa de librer\u00edas de Espa\u00f1a<\/em>. Em desconcerta que sigui aix\u00ed, a m\u00e9s a m\u00e9s, essent un projecte liderat per la CEGAL (que, en teoria, abra\u00e7aria tots els tipus de llibreries).<\/span><\/p>\n

I em sobta, en darrer terme, que un estudi que vol explicar gaireb\u00e9 quatre mil llibreries s\u2019expliqui \u2012o es ventili\u2012, en 20 p\u00e0gines, perqu\u00e8 les primeres versen del mercat (en general) i d\u2019una curiosa \u00abDescripci\u00f3n del sector en la Uni\u00f3n Europea\u00bb, que vol dir Alemanya, Fran\u00e7a, Su\u00e8cia i Pa\u00efsos Baixos… No acabo de capir per qu\u00e8 no hi s\u00f3n la vintena de pa\u00efsos que hi manquen ni el lligam metodol\u00f2gic o anal\u00f2gic de la realitat que ens ocupa amb la resta de la Uni\u00f3<\/span>[2]<\/sup><\/sup><\/a> ni amb la tria detallada que s\u2019hi afegeix.<\/span>[3]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

Deu paginetes m\u00e9s de metodologia (\u00e9s curi\u00f3s que no siguin al bell inici, o com a annex al final, com \u00e9s d\u2019habitud) i ens plantem a la p\u00e0gina 25 per radiografiar el nostre sector a tot l\u2019Estat, cosa que s\u2019acaba aviat, a la p\u00e0gina 47. La resta, tot refer\u00e8ncies i annexos.<\/span>[4]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

Res de tot aix\u00f2, emper\u00f2, lleva inter\u00e8s a l\u2019estudi. Ans al contrari. Un mapa sempre \u00e9s, juntament a les dades de producci\u00f3, canal de venda i facturaci\u00f3 (all\u00f2 que recull el <\/span>Comercio interior\/exterior del libro<\/em>) i els estudis d\u2019h\u00e0bits (lectors, de compra o de pr\u00e9stec a biblioteques), una eina fonamental. Considero que aquesta tr\u00edada (qu\u00e8 fem per vendre, qui ho ven i com es comporta el lector) ha de ser la nostra b\u00edblia referencial si volem con\u00e8ixer el sector, veure\u2019n la hist\u00f2ria i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les tend\u00e8ncies, i apostar per alguna prospectiva. Aquest exercici, disciplinat, de consumir dades (deixeu-m\u2019ho dir aix\u00ed expressament) ens estalviar\u00e0, com deia al principi, un grapat de decisions equivocades.<\/span><\/p>\n

Una ullada r\u00e0pida<\/strong>
\nA part del resum executiu (dit el que hem dit, poseu-lo en relaci\u00f3 a les notes metodol\u00f2giques i la lectura atenta dels textos i dels quadres) hi ha dues figures que penso que de deb\u00f2 resumeixen, en un mena de mapa mental redu\u00eft, la realitat consolidada (vull dir, amb tend\u00e8ncia acumulada) de les llibreries a l\u2019Estat.<\/span><\/p>\n

Primera ullada, i conclusi\u00f3<\/em>
\nEl tipus de poblaci\u00f3 \u00e9s un factor for\u00e7a determinant de la tipologia de llibreria que s\u2019hi implanta (recordeu: sempre, i exclusivament, independents). En paral\u00b7lel, s\u2019observa que l\u2019especialitzaci\u00f3 (absoluta o dins de llibreries generalistes) \u00e9s el model de llibreria que m\u00e9s resisteix i creix, mentre que les de fons i les de proximitat petites s\u00f3n les que m\u00e9s pateixen.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

En aquests perfils de llibreria no hi veiem el percentatge (de cadasc\u00fa o agregat) de captaci\u00f3 de vendes (o quota de mercat),<\/span>[5]<\/sup><\/sup><\/a> sobretot all\u00e0 on m\u00e9s triomfen i conviuen\/competeixen amb cadenes i grans llibreries pertanyents a grups (sovint editors) o directament amb grans superf\u00edcies o gegants de la xarxa, com Amazon o Casa del Libro.<\/span>[6]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

La segona<\/em>
\nLa visi\u00f3 d\u2019un mapa que resulta com\u00fa amb realitats que no tenen res a veure (o tal vegada s\u00ed?) amb el llibre i la lectura: un Nord dens i prou ben servit, respecte d\u2019un Sud amb m\u00e9s escassetat. La partici\u00f3 \u00e9s gaireb\u00e9 geom\u00e8trica.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Algunes dades conclusives de la realitat llibretera<\/strong>
\nL\u2019Estat espanyol mant\u00e9, malgrat la sagnia d\u2019una llarga baula d\u2019anys de crisi perllongada, un nombre i una densitat de llibreries que no t\u00e9 acarament amb la resta de pa\u00efsos de l\u2019entorn ni tan sol de la Uni\u00f3. En aquesta l\u00ednia, trobo molt interessant explorar la incid\u00e8ncia que puguin representar sobre aquest fenomen les difer\u00e8ncies de model de consum i de mercat (com s\u00f3n el preu fix o la seva abs\u00e8ncia) i els sistemes de mercat: aquella diverg\u00e8ncia segurament m\u00e9s cultural que no pas econ\u00f2mica entre els qui s\u2019estimen un model basat en la proximitat i l\u2019abund\u00e0ncia de punts de venda i aquells que prefereixen o pateixen (?) un model sax\u00f3 d\u2019allunyament i concentraci\u00f3 del comer\u00e7.<\/span><\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s focalitzat de l\u2019estudi rau en aquests punts:<\/span><\/p>\n