{"id":3069,"date":"2018-01-17T08:00:42","date_gmt":"2018-01-17T07:00:42","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llegir-jugant-construim-noves-aventures-gracies-als-suports-digitals\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:19","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:19","slug":"llegir-jugant-construim-noves-aventures-gracies-als-suports-digitals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llegir-jugant-construim-noves-aventures-gracies-als-suports-digitals\/","title":{"rendered":"Llegir jugant: constru\u00efm noves aventures gr\u00e0cies als suports digitals?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ruiz Espinosa, Susana Patricia. La obra literaria abierta: del soporte digital al impreso.<\/em> Ciudad de M\u00e9xico: Bonilla Artigas, 2016. 244 p. (Memoria literaria y discurso; 6). ISBN 978-607-8450-30-5. 18 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La literatura est\u00e0 en crisi? O \u00e9s el lector tradicional qui s\u2019enfronta a una crisi en la seva viv\u00e8ncia de la lectura? La professora de c\u00e0tedra del Departament d\u2019Estudis Human\u00edstics del Tecnol\u00f3gico de Monterrey, M\u00e8xic, Susana Patricia Ruiz Espinosa, va realitzar la seva tesi doctoral entorn de les obres liter\u00e0ries obertes i la seva redefinici\u00f3 envers la transformaci\u00f3 digital. Aquesta tesi va desembocar en la publicaci\u00f3 del present assaig on intenta resoldre si la lectura de novel\u00b7les obertes ha sofert un canvi profund a causa de l\u2019aparici\u00f3 dels suports digitals.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La revoluci\u00f3 digital ha afectat les literatures en almenys tres aspectes: (i) l\u2019edici\u00f3 de textos, (ii) les did\u00e0ctiques de les literatures i (iii) les noves aportacions cr\u00edtiques. \u00c9s en aquest tercer pilar on Ruiz Espinosa centra la seva recerca, en qu\u00e8 estudia com els suports digitals han transformat les teories de la literatura que explicaven el paper actiu del lector en les obres obertes.<\/span><\/p>\n

Una obra liter\u00e0ria oberta \u00e9s aquella que permet el joc al lector, facilitant una lectura atzarosa i sense ordre preestablert. Coneguts exemples d\u2018obres liter\u00e0ries obertes s\u00f3n <\/span>Rayuela<\/em> de Julio Cort\u00e1zar o la s\u00e8rie de novel\u00b7les juvenils \u00abEscull la teva pr\u00f2pia aventura\u00bb. En ambd\u00f3s exemples, el lector era convidat a realitzar diferents lectures alternant l\u2019ordre dels cap\u00edtols, creant, aix\u00ed, diferents relats.<\/span><\/p>\n

Ruiz Espinosa ens descobreix noves novel\u00b7les obertes com les escrites pel grup Oulipo, acr\u00f2nim de \u00abOuvroir de litt\u00e9rature potentielle\u00bb (en catal\u00e0 seria \u00abTaller de literatura potencial\u00bb). Oulipo va ser un grup franc\u00e8s d’experimentaci\u00f3 liter\u00e0ria creat el 1960 per un grup de poetes i matem\u00e0tics entre qui es trob\u00e0 Raymond Queneau qui va escriure <\/span>Cent mille milliards de po\u00e8mes<\/em>, una proposta que permet al lector crear cent mil milions de sonets diferents. Queneau presenta deu sonets, amb els seus catorze versos cadascun, que poden intercanviar-se entre si en estar presentats, en la seva versi\u00f3 original, en tires de paper diferents. A partir de 1997 aquesta obra va ser digitalitzada i, per tant, aquesta capacitat compositiva es va facilitar. Malgrat aix\u00f2 podem preguntar-nos, i amb aix\u00f2 tornar a la pregunta original de l\u2019autora del present assaig, si aquesta digitalitzaci\u00f3 ha canviat realment l\u2019experi\u00e8ncia de lectura.<\/span><\/p>\n

\u00c9s en aquest punt on cal esmentar les teories liter\u00e0ries que millor han tractat les obres liter\u00e0ries obertes. Com ens recorda Ruiz Espinosa, un dels primers a teoritzar al voltant de les obres liter\u00e0ries obertes va ser Umberto Eco, que les va definir com a obres no resoltes i sense cercles: \u00abobjectes dotats de propietats estructurals definides que permeten i coordinen l\u2019alternativa de les interpretacions, el despla\u00e7ament de les perspectives\u00bb. \u00c9s en el sentit que Eco atribueix les obres obertes com posse\u00efdores d\u2019eines d\u2019interpretaci\u00f3, i aix\u00ed \u00e9s com l\u2019autora les situa en el marc de l\u2019an\u00e0lisi derridi\u00e0.<\/span><\/p>\n

Per a Jacques Derrida \u00abil n\u2019y a pas de hors-texte\u00bb, no hi ha res fora del text. Aquesta sent\u00e8ncia, que tants trencaclosques suposa als estudiants de teoria de la literatura, no ve a dir res m\u00e9s que el text literari t\u00e9 vida per si mateix. Derrida s\u2019aline\u00e0 amb Roland Barthes i la seva mort de l\u2019autor, i conclou que no importa qui va escriure qu\u00e8, sin\u00f3 com vivim nosaltres la lectura del text. El text \u00e9s viu per si mateix i t\u00e9 una viv\u00e8ncia particular en cadascun dels lectors. Aix\u00ed, analitzar les obres obertes des de qui les llegeix i no des de qui les escriu, tenint en compte que cada obra oberta es composa a la seva vegada de m\u00faltiples textos, esdev\u00e9 una tasca de complicada resoluci\u00f3. Per aquest motiu, la recerca de l\u2019autora del present assaig \u00e9s tan arriscada i tan necess\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

En el seu recorregut te\u00f2ric, Ruiz Espinosa travessa per altres autors important\u00edssims de la teoria de la literatura com ara Julia Kristeva i el seu concepte d\u2019intertextualitat; Milorad Pavi\u0107 i la seva narrativa hipertextual \u2013autor que va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura\u2013; o Espen Aarseth i la seva noci\u00f3 de literatura erg\u00f2dica, o literatura que t\u00e9 al lector com a motllo de construcci\u00f3. Malgrat aix\u00f2, i amb \u00e0nim de cr\u00edtica constructiva, es troba a faltar en aquesta discussi\u00f3 te\u00f2rica les aportacions de te\u00f2rics de la narratologia com ara Tzvetan Todorov i les seves nocions de relat o versemblan\u00e7a que haurien refor\u00e7at les argumentacions sobre la viv\u00e8ncia del lector o l\u2019experi\u00e8ncia de m\u00faltiple lectura. Prenem, no obstant, aquesta reflexi\u00f3 com a homenatge a aquest autor que va morir l\u2019any passat, 2017.<\/span><\/p>\n

Ruiz Espinosa no es queda nom\u00e9s en una reflexi\u00f3 te\u00f2rica sobre les obres obertes, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, aporta un protocol d\u2019an\u00e0lisi d\u2019obres obertes a partir de categories fixes. Tenint en compte el repte que implica analitzar obres tan mutants i inacabades com les obres obertes, \u00e9s aquest punt del seu treball, la proposta d\u2019un protocol d\u2019an\u00e0lisi, el que mereix m\u00e9s reconeixement de tot l\u2019assaig. Aquest protocol s\u2019articula al voltant de quatre categories centrades en el lector: la materialitat (suport, relaci\u00f3 amb el contingut, forma de lectura i complements), l\u2019estructura (organitzaci\u00f3 del text, relaci\u00f3 amb la trama, relaci\u00f3 amb la forma de lectura i estructura interna), textualitat (connexions, direcci\u00f3 i contenci\u00f3) i sentit (m\u00faltiple, reversible, ideal i descentrat).<\/span><\/p>\n

L\u2019autora aplica aquesta matriu d\u2019an\u00e0lisi a tres obres obertes, dues d\u2019elles en format anal\u00f2gic (impr\u00e8s) i una en format digital. Aquestes obres van ser <\/span>Juego de cartas<\/em> (1962) de Max Aub, <\/span>Nocilla Dream<\/em> (2006) d\u2019Agust\u00edn Fern\u00e1ndez Mallo, i, com a obra en suport digital, <\/span>Beside Myself<\/em> (2012) de Jeff Gomez. D\u2019aquesta an\u00e0lisi, molt detallada, Ruiz Espinosa extreu que la digitalitzaci\u00f3 de les obres obertes ha afectat, sobretot, la materialitat i l\u2019estructura de les lectures. No obstant aix\u00f2, la textualitat i el sentit no s\u2019han vist especialment afectats per la digitalitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aquesta darrera observaci\u00f3 permet a l\u2019autora concloure que les teories de la literatura de caire postestructuralista \u2013com les esmentades abans de Derrida o Barthes\u2013 continuen constituint-se com un model te\u00f2ric de refer\u00e8ncia per a l\u2019estudi de l\u2019experi\u00e8ncia lectora de les obres obertes. A m\u00e9s a m\u00e9s, permet a l\u2019autora concloure que la revoluci\u00f3 digital s\u00ed que est\u00e0 afegint al panorama literari noves eines estructurals i d\u2019experi\u00e8ncia lectora, per\u00f2 que no estan afectant el sentit de construcci\u00f3 narrativa o significativa de les obres liter\u00e0ries. D\u2019aquesta manera, podem respondre a la pregunta que ens f\u00e8iem al principi d\u2019aquesta ressenya: no \u00e9s que el lector estigui en crisi perqu\u00e8 no s\u2019ha adaptat a les noves formes de lectura articulades pels suports digitals, \u00e9s que aquest suports digitals encara no han pogut (i no sabem si podran) generar noves formes de lectura narrativa.<\/span><\/p>\n

Sergio Villanueva Baselga<\/a>  
\n\tProfessor de Comunicaci\u00f3 Audiovisual a la Universitat de Barcelona<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ruiz Espinosa, Susana Patricia. La obra literaria abierta: del soporte digital al impreso. Ciudad de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3580,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3069","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/coberta_obra_literaria_abierta-658x1024.jpg",658,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3069"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4585,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069\/revisions\/4585"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}