{"id":3074,"date":"2018-01-05T09:06:28","date_gmt":"2018-01-05T08:06:28","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/levolucio-duna-llibreria-llegendaria-athenaeum-damsterdam\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:19","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:19","slug":"levolucio-duna-llibreria-llegendaria-athenaeum-damsterdam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/levolucio-duna-llibreria-llegendaria-athenaeum-damsterdam\/","title":{"rendered":"L&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;una llibreria llegend\u00e0ria: Athenaeum d&#8217;Amsterdam"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.lubberhuizen.nl\/\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2017\/ressenyes\/coberta_coneix_alfabet.jpg\" style=\"width: 150px; height: 235px; border-width: 0px; border-style: solid; margin-left: 5px; margin-right: 5px; float: left;\" \/><\/a>Casteren, Joris van. <em>Is u bekend met het alfabet?: verhalen uit een boekhandel<\/em><em>.<\/em> Amsterdam: Uitgeverij Bas Lubberhuizen, 2016. 159 p. ISBN 978-90-5937-463-8. 18 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Hist\u00f2ries d&#8217;una llibreria, aquest \u00e9s el subt\u00edtol de <em>Is u bekend met het alfabet?<\/em> (Coneix l&#8217;alfabet?), i aix\u00f2 \u00e9s exactament el que ens ofereix el llibre del qual parlarem a continuaci\u00f3. Es tracta de la llibreria liter\u00e0ria i acad\u00e8mica <a href=\"http:\/\/www.athenaeum.nl\/english\/\" target=\"_blank\">Athenaeum<\/a>&nbsp;d&#8217;Amsterdam, que el 2016 va celebrar el seu cinquant\u00e8 aniversari i per aquest motiu va publicar aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de records i hist\u00f2ries. Al llarg dels vint cap\u00edtols llegim un reguitzell de relats i an\u00e8cdotes sobre la rica hist\u00f2ria de l&#8217;empresa, els primers anys de la botiga, el desenvolupament de la seva gesti\u00f3, aix\u00ed com els canvis en les relacions amb els clients.<\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Segons el que diu el seu propi lloc web, l&#8217;Athenaeum Boekhandel \u00e9s una de les poques grans llibreries als Pa\u00efsos Baixos que encara \u00e9s absolutament independent. \u00abDes d&#8217;antany, Athenaeum porta una gesti\u00f3 del fons seguint rigorosament els nostres propis criteris, sempre orientats cap a la qualitat i l&#8217;actualitat oferint un bon prove\u00efment d&#8217;informaci\u00f3 i de servei.\u00bb<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En aquest \u00abantany\u00bb es van plasmar les idees de Johan Polak que va prendre la iniciativa per a la constituci\u00f3 de la llibreria. Era editor i col\u00b7leccionista de llibres nascut en una fam\u00edlia adinerada i d&#8217;un tarann\u00e0 un p\u00e8l extravagant. Tenia bogeria per empreses il\u00b7lustres com la Librairie Muquardt a Brussel\u00b7les i Hatchards a Londres. Pretenia constituir una llibreria a Amsterdam que fos similar, per\u00f2 m\u00e9s distingida. Una llibreria m\u00e9s important i de majors dimensions, plena d&#8217;obres cient\u00edfiques aix\u00ed com de belles edicions enquadernades de les literatures neerlandesa i estrangera amb un fort accent en la filologia cl\u00e0ssica. Per tant, li semblava adient batejar la llibreria com \u00abAthenaeum\u00bb, nom que es refereix a la primera instituci\u00f3 p\u00fablica d&#8217;ensenyament superior i de nobles arts a Roma, fundada per l&#8217;emperador Adri\u00e0 vers el 135.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">El 15 de setembre de 1966 es va inaugurar la llibreria. Al principi, Athenaeum es va establir en un \u00fanic edifici de cinc pisos constru\u00eft en Jugendstil l&#8217;any 1903. Els arquitectes que es van encarregar de la reforma pretenien crear un interior clar i transparent amb els principis de Gerrit Rietveld a la ment. La idea era crear \u00abun carrer\u00bb o sigui una \u00abruta a peu interna\u00bb que possibilit\u00e9s muntar-hi tants prestatges com fos possible en un espai relativament redu\u00eft. Al final, van dissenyar quatre nivells de senderes que formaven \u00abplaces, ponts i carrerons\u00bb sumant 540 metres de galeries que feien recordar la Biblioteca de Babel del relat de Jorge Luis Borges amb el mateix nom (<a href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@52.3688544,4.8891112,2a,75y,355.19h,78.51t\/data=!3m6!1e1!3m4!1sqpXdAiu3kZkvvHMzJ9M4pw!2e0!7i13312!8i6656?hl=en\" target=\"_blank\">passeig virtual<\/a>). Per fer ressaltar la policromia dels llibres van pintar el terra i el sostre de colors sobris.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria no va ser un \u00e8xit immediat a causa de la gesti\u00f3 m\u00e9s aviat ca\u00f2tica de Polak. Per exemple, els clients no havien de pagar els llibres que s\u2019enduien, cosa vulgar segons Polak per a un negoci de prestigi com el seu. Es preferia l&#8217;\u00fas de comptes corrents, tot i que ning\u00fa comprovava la liquidaci\u00f3 d&#8217;aquests deutes.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Un altre punt feble era el control de l&#8217;estoc. Despr\u00e9s d&#8217;haver fet un inventari meticul\u00f3s, un nou director nomenat per posar endre\u00e7a als afers, va establir que les p\u00e8rdues econ\u00f2miques es devien en gran mesura a difer\u00e8ncies considerables de les exist\u00e8ncies. La causa no nom\u00e9s es trobava en el fet que Polak solia regalar llibres a clients pels quals sentia alguna afinitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els robatoris freq\u00fcents, en part dels mateixos empleats. Com a mesura de prevenci\u00f3, el gerent va fer instal\u00b7lar miralls antirobatoris (cosa que Polak deplorava per no ajustar-se a l&#8217;ambient selecte que defensava), ja que l&#8217;interior de la botiga amb els carrerons i petits espais donava ocasi\u00f3 als lladres d&#8217;amagar-se dels llibreters.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Aix\u00ed mateix, nous col\u00b7laboradors van aportar idees innovadores. Un projecte molt reeixit va ser l&#8217;ampliaci\u00f3 de la llibreria amb el Nieuwscentrum (Centre de Not\u00edcies, 1969), al costat de l&#8217;empresa matriu. El nou centre era una reacci\u00f3 a la llibreria tradicional que, segons l&#8217;empleat iniciador, feia com si el llibre fos un producte sagrat, cosa que li semblava un disbarat, \u00ab\u00e9s un objecte d&#8217;\u00fas corrent\u00bb. Per fer ressaltar-ne el concepte d&#8217;acc\u00e9s f\u00e0cil es va pavimentar l&#8217;immoble amb lloses, i s&#8217;amplia l&#8217;horari, fins i tot s&#8217;obria els diumenges. L&#8217;oferta consistia en diaris i revistes nacionals i internacionals m\u00e9s aviat progressistes. Tamb\u00e9 es van instal\u00b7lar m\u00e0quines d&#8217;escriure i tel\u00e8fons per a periodistes (que, per cert, es van robar en un tres i no res), i els dilluns al mat\u00ed s&#8217;emetia un programa de r\u00e0dio d&#8217;actualitat des d&#8217;aquest espai.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">L&#8217;ambient elitista dels principis de la llibreria es reflectia en l&#8217;actitud dels empleats cap als clients. El taulell i la caixa s&#8217;havien muntat en una plataforma, fet pel qual els llibreters atenien els clients des de dalt. Aquesta posici\u00f3 f\u00edsica es tradu\u00efa en un tractament altiu dels compradors. El campi\u00f3 en aquest sentit era un empleat que s&#8217;adre\u00e7ava a la clientela d&#8217;una manera totalment arrogant i al qui es deu el t\u00edtol d&#8217;aquesta obra. Quan alg\u00fa demanava per l&#8217;obra d&#8217;un autor concret, solia preguntar-los: \u00abConeix l&#8217;alfabet?\u00bb El director actual, en canvi, insisteix que els llibreters en tot moment es comportin amb tota cortesia en el tracte amb el client. La comprensi\u00f3 i l&#8217;empatia amb els seus desitjos han de ser el fil conductor en combinaci\u00f3 amb una forta disposici\u00f3 de servei.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Avui en dia la llibreria \u00e9s una societat limitada; una fundaci\u00f3 del personal, unes 50 persones, posseeix part de les participacions. Amb el temps es van afegir dos immobles a l&#8217;edifici original i es van obrir diverses sucursals, com a les depend\u00e8ncies de l&#8217;Escola Superior d&#8217;Amsterdam amb una extensa gamma de llibres acad\u00e8mics (1998), i una altra al Rijksmuseum (Museu Estatal) que ven obres especialitzades en art i hist\u00f2ria (2013). Igualment, Athenaeum disposa d&#8217;una <a href=\"http:\/\/www.athenaeum.nl\/\" target=\"_blank\">llibreria en l\u00ednia<\/a>&nbsp;amb m\u00e9s de 10 milions de t\u00edtols i una oferta de ressenyes i d&#8217;avan\u00e7aments de noves obres que s&#8217;actualitza di\u00e0riament. A m\u00e9s de l&#8217;oferta original, ara tamb\u00e9 venen llibres dins de l&#8217;\u00e0mbit de la filosofia, del dret i de les ci\u00e8ncies socials. Al Nieuwscentrum l&#8217;assortiment s&#8217;ha actualitzat i ampliat amb guies tur\u00edstiques, llibres en mat\u00e8ria de disseny, moda i estil de vida.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Aix\u00ed mateix, la llibreria s&#8217;ha volgut posicionar m\u00e9s en la societat i els temes actuals. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat d&#8217;Amsterdam, editorials i instituts cient\u00edfics va fundar <a href=\"http:\/\/www.spui25.nl\/en\" target=\"_blank\">SPUI25<\/a>, un podi actiu al Spui, la pla\u00e7a on es troben les llibreries Athaneaum, American Book Center i Waterstones, forjant una connexi\u00f3 entre el m\u00f3n acad\u00e8mic i la pr\u00e0ctica cultural. Gaireb\u00e9 di\u00e0riament, acad\u00e8mics, escriptors, periodistes, comentaristes i creadors hi acudeixen per participar en debats, entrevistes o presentacions, i discutir els resultats m\u00e9s recents de la ci\u00e8ncia i de la cultura.<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Totes aquestes hist\u00f2ries i moltes m\u00e9s les explica l&#8217;autor Joris van Casteren, qui \u00e9s actiu com escriptor, poeta i periodista, professions que combina en aquest llibre. S&#8217;ha donat a con\u00e8ixer sobretot pels seus reportatges sobre temes controvertits o, com a m\u00ednim, extraordinaris. Un llibre que va cridar molt l&#8217;atenci\u00f3 va ser <em>Het been in de IJssel<\/em> (2013), en el qual explica la seva recerca per trobar el propietari d&#8217;una cama que un pescador havia trobat al riu IJssel. Gr\u00e0cies al seu estil que es caracteritza per l&#8217;humor sec i lleugerament ir\u00f2nic complementat amb la seva capacitat d&#8217;observaci\u00f3 sap presentar al lector la realitat absurda com una cosa completament normal.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En escriure aquest llibre es va basar en documents trobats a l\u2019arxiu de la llibreria, aix\u00ed com entrevistes amb un ventall de persones que van jugar algun paper al llarg del seu passat cercant hist\u00f2ries, mites i an\u00e8cdotes. Entre les persones que va entrevistar figura Bas Lubberhuizen, un dels primers empleats d&#8217;Athenaeum, i l&#8217;editor del llibre que tenim entre mans, que s&#8217;adiu perfectament amb el seu fons d&#8217;acurats llibres de no-ficci\u00f3 i revistes sobre la ciutat cultural, els seus habitants i escriptors, focalitzant-se en Amsterdam.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Resumint, es tracta d&#8217;un llibre period\u00edstic am\u00e8 i entretingut, dues caracter\u00edstiques que alhora podrien molestar el lector que cerqu\u00e9s informaci\u00f3 concreta i sense biaixos a causa dels clars sentiments de simpatia de part de l&#8217;autor per la llibreria i els entrevistats. Tampoc queda clar si Van Casteren va escriure el llibre a iniciativa pr\u00f2pia o a petici\u00f3 d&#8217;Athenaeum com ho va fer en el cas de <em>Het station,&nbsp;<\/em>una s\u00e8rie d&#8217;hist\u00f2ries sobre l&#8217;Estaci\u00f3 Central d&#8217;Amsterdam demanada per l&#8217;empresa ferrovi\u00e0ria nacional. Tanmateix, \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de relats interessant per con\u00e8ixer la constituci\u00f3 d&#8217;una llibreria llegend\u00e0ria i la seva evoluci\u00f3 i consolidaci\u00f3 al llarg dels seus cinquanta anys.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Marga Demmers<br \/>\n\tTraductora i autora del blog <a href=\"https:\/\/catalonieweblog.wordpress.com\" target=\"_blank\"><em>Cataloni\u00eb<\/em><\/a>&nbsp;<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Casteren, Joris van. Is u bekend met het alfabet?: verhalen uit een boekhandel. Amsterdam: Uitgeverij&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3074","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1342,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1342,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3074","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3074"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3074\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4590,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3074\/revisions\/4590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3074"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3074"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3074"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}