{"id":3076,"date":"2017-12-29T09:11:51","date_gmt":"2017-12-29T08:11:51","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/books-that-changed-history\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:19","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:19","slug":"books-that-changed-history","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/books-that-changed-history\/","title":{"rendered":"\u00abBooks that changed history\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/em><\/span><\/p>\n

Books that changed history<\/em>. Contrib., Michael Collins; foreword, James Naughtie. London: DK, 2017. 256 p. ISBN 978-0-2412-8933-4. 25 \u20ac.[1]<\/a><\/span><\/p>\n

\n
\n

A l\u2019inici de la pel\u00b7l\u00edcula <\/span>Inception<\/em><\/a>, el protagonista explica que el par\u00e0sit m\u00e9s resistent al sistema immunol\u00f2gic de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s una idea: quan una idea arrela al pensament d\u2019una persona o d\u2019una col\u00b7lectivitat, hi perdura durant molt i molt de temps sense variar. Per\u00f2 la humanitat i la hist\u00f2ria avancen, i aquest recorregut es forma amb actes de persones que han creat i resolt conflictes en base d\u2019unes idees, noves o amb variacions: la hist\u00f2ria es forma d\u2019idees i de persones portant-les a terme.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

El par\u00e0graf precedent \u00e9s una petita reflexi\u00f3 personal sobre qu\u00e8 considero que \u00e9s la hist\u00f2ria i per qu\u00e8 crec que el primer que he de deixar clar \u00e9s que el t\u00edtol Books that changed history<\/em> no em sembla pas que sigui un t\u00edtol massa ambici\u00f3s ni grandiloq\u00fcent: com a conjunt d\u2019idees i actes que \u00e9s la hist\u00f2ria, els llibres sovint s\u00f3n la primera (i, segons els fets als quals es refereixin, l\u2019\u00fanica) font de determinada\/es idea\/es i, al mateix temps, s\u00f3n un acte, ja que l\u2019escriptura d\u2019un llibre ja \u00e9s una acci\u00f3 en si mateixa.<\/span><\/p>\n

Que escriure \u00e9s un acte es demostra als primers cap\u00edtols d\u2019aquest llibre: quan Gutenberg encara no havia inventat i popularitzat la impremta, escriure i copiar llibres era un treball artesanal que requeria d\u2019habilitats manuals i art\u00edstiques que nom\u00e9s la solitud i el silenci de les biblioteques, com la perduda d\u2019Alexandria, o les dels monestirs, permetien que es realitz\u00e9s amb un grau d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia tan alt que ha perm\u00e8s la seva conservaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Centrant-me en el llibre a ressenyar, Books that changed history<\/em> \u00e9s un llibre pensat per a lletraferits: de mides grans (30 x 25 cm aproximadament), des de les cobertes, amb relleus i daurats; les guardes, que imiten guardes de llibres antics; i l\u2019interior, impr\u00e8s en paper estucat i amb la descripci\u00f3 i les imatges que acompanyen cada llibre del qual s\u2019explica la seva import\u00e0ncia i el perqu\u00e8 de la seva inclusi\u00f3, aquest llibre constitueix un delit t\u00e0ctil i visual fins i tot abans d\u2019obrir-lo.<\/span><\/p>\n

En aquesta ressenya s’hi acompanyen reproduccions d’algunes p\u00e0gines del llibre. Sense cap mena de dubte, les imatges que acompanyen cada fitxa dels t\u00edtols compilats s\u00f3n el principal atractiu, ja que permeten veure amb tot detall aquells llibres que, per la seva import\u00e0ncia i exclusivitat, el lector com\u00fa lletraferit dif\u00edcilment podr\u00e0 veure (a no ser que vagi a un museu o tingui bons i rics contactes lletraferits): papirs de l\u2019Egipte dels faraons, el rotllo on s\u2019explica la Hist\u00f2ria de Genji<\/em>, la primera B\u00edblia<\/em> impresa per Gutenberg, les primeres edicions d\u2019El pr\u00edncep<\/em> de Maquiavel, Les profecies<\/em> de Nostradamus o Tristram Shandy<\/em> de Sterne, aix\u00ed com tamb\u00e9 els treballs de Galileu, Newton, Da Vinci, Einstein o, en el terreny m\u00e9s social, Maquiavel, Marx o Adam Smith, o el sistema de lectura de Louis Braille.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, cada fitxa-llibre cont\u00e9 la informaci\u00f3 seg\u00fcent, que proporciona encara m\u00e9s plaer bibli\u00f2fil: data i lloc de publicaci\u00f3, la mida, mitjan\u00e7ant un petit esquema, del llibre descrit respecte a una m\u00e0 o el cos sencer d\u2019una persona; alguna citaci\u00f3, i una petita biografia de l\u2019autor\/a. Tamb\u00e9 cal assenyalar que Books that changed history<\/em> comen\u00e7a amb un pr\u00f2leg, escrit per James Naughtie (conegut periodista de la BBC que fou president del jurat del premi literari Man Booker), \u00abwe find our own fears in books, as surely as we find solace and escape\u00bb, i continua amb quatre cap\u00edtols on s\u2019explica r\u00e0pidament la hist\u00f2ria de l\u2019escriptura i la publicaci\u00f3 de textos: \u00abBooks are almost as old as writing itself\u00bb. Del segon d\u2019aquests cap\u00edtols, \u00abThe printed book\u00bb, m\u2019agradaria destacar la seg\u00fcent idea: \u00abThe printed books helped to standardize national languages\u00bb, \u00e9s a dir, fins que Gutenberg no va inventar i popularitzar la impremta, potser el nombre de les variants formals de les lleng\u00fces era tan elevada com persones que es comunicaven hi havia al m\u00f3n\u2026 i com que \u00e9s una idea que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta ressenya, i no hi ha espai, el millor ser\u00e0 nom\u00e9s deixar-ne const\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 se li pot retreure al llibre? Poques autores. Potser algun dels primers textos que apareixen a la compilaci\u00f3, d\u2019autors an\u00f2nims, va ser escrit per una dona? Potser s\u00ed\u2026 per\u00f2 nom\u00e9s hi destaquen vuit t\u00edtols escrits per dones amb les seves corresponents fitxes (sense comptar els tamb\u00e9 pocs t\u00edtols que apareixen a cada final de cap\u00edtol: llibres sense fitxa extensa per\u00f2 que tamb\u00e9 mereixen atenci\u00f3). Un altre aspecte que se li pot retreure, per\u00f2 nom\u00e9s a mitges, \u00e9s que les seves mides i el seu pes (un quilo i mig, m\u00e9s o menys), no ajuda amb la seva portabilitat\u2026 per\u00f2 \u00e9s un retret a mitges perqu\u00e8 no \u00e9s un llibre que s\u2019hagi elaborat amb la intenci\u00f3 de ser portat enlloc: el seu prop\u00f2sit \u00e9s mostrar-se i mostrar-lo, m\u00e9s que no pas tenir-lo a m\u00e0. I aquesta intenci\u00f3 porta a un altre pensament: una de les fitxes fa refer\u00e8ncia a l\u2019editorial Penguin en el seu conjunt, que va facilitar que la cultura arrib\u00e9s arreu, a totes les llars, gr\u00e0cies a les seves econ\u00f2miques \u2012per\u00f2 no exemptes de qualitat\u2012 edicions de bones obres liter\u00e0ries: si en el futur calgu\u00e9s actualitzar i reeditar Books that changed history<\/em>, quin llibre destacaria que intent\u00e9s definir els temps que vivim? Potser un en format e-reader? O potser es descriur\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s Amazon? S\u00f3n els e-books i la venda no-f\u00edsica igual de comparables, almenys en el pla sentimental, que la resta de llibres que es compilen en aquest bell recull? El temps ho dir\u00e0, suposo.<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, Books that changed history<\/em> \u00e9s un llibre que tot lletraferit, tot bibli\u00f2fil, tot aquell que s\u00e0piga apreciar que tot bon llibre \u00e9s aquell capa\u00e7 de transformar-nos com a persones, capa\u00e7 d\u2019inocular-nos noves idees i noves visions del m\u00f3n, hauria de llegir. I hauria de contemplar, passant les seves p\u00e0gines a poc a poc, que \u00e9s com millor es gaudeix aquesta lectura.<\/span><\/p>\n

Diego Ruiz Llamas
\n\tDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

[1]<\/a> Una versi\u00f3 espanyola d’aquesta obra ha estat publicada per DK el 2018 (ISBN 978-0-241-36663-9).<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Books that changed history. Contrib., Michael Collins; foreword, James Naughtie. London: DK, 2017. 256 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3585,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3076","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/books_2-1024x611.jpg",1024,611,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1295,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1295,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3076","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3076"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3076\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4592,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3076\/revisions\/4592"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}