{"id":3077,"date":"2017-12-27T09:04:56","date_gmt":"2017-12-27T08:04:56","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tipografia-transparent-o-liquida\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:19","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:19","slug":"tipografia-transparent-o-liquida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tipografia-transparent-o-liquida\/","title":{"rendered":"Tipografia transparent o l\u00edquida"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Pujol, Josep M. Principios de la tipograf\u00eda fundamental: de William Morris a Stanley Morison.<\/em> Introd., Albert Corbeto. Cont\u00e9 \u00abPrincipios fundamentales de la tipograf\u00eda\u00bb, de Stanley Morison. Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2017. 114 p. ISBN 978-84-96657-49-6. 18 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Per comen\u00e7ar i abans de comentar els continguts del llibre ressenyat, cal fer una refer\u00e8ncia a la tasca que Campgr\u00e0fic est\u00e0 fent des de fa molts anys en l\u2019\u00e0mbit de la tipografia i la gr\u00e0fica, editant un seguit de publicacions de textos especialitzats en all\u00f2 que podr\u00edem denominar el m\u00f3n de les \u00abarts gr\u00e0fiques\u00bb. Un reguitzell de t\u00edtols que contemplen la gran amplitud del terreny a cobrir ha configurat, de mica en mica, una biblioteca imprescindible i referencial per a tots aquells estudiosos del tema i sobretot per a tots els que des de la dist\u00e0ncia o des de la formaci\u00f3 a les aules, necessiten punts d\u2019ancoratge per als seus coneixements.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Anunciat el nostre reconeixement als editors, passem directament a ponderar els continguts del llibre que tenim a les mans. Per comen\u00e7ar cal dir que en les poc m\u00e9s de cent p\u00e0gines que t\u00e9 l\u2019obra, hi trobem dos interessant\u00edssims estudis sobre el tr\u00e0nsit d\u2019all\u00f2 que es coneix com a \u00abvella tipografia\u00bb vers la \u00abnova tipografia\u00bb, com s\u2019ha denominat finalment l\u2019etapa actual, i que dona pas a un text de refer\u00e8ncia com s\u00f3n els \u00abPrincipios fundamentales de la tipografia\u00bb de Stanley Morison.<\/span><\/p>\n

El primer estudi, de caire hist\u00f2ric i de la m\u00e0 d\u2019Albert Corbeto, ofereix un remarcable treball de s\u00edntesi sobre el per\u00edode on es produeix, preferentment en la cultura anglosaxona, una mutaci\u00f3 dels par\u00e0metres de la producci\u00f3 gr\u00e0fica. Hi queden clarament exposats els diversos protagonistes i les seves relacions, aix\u00ed com un dibuix del panorama general que es podria denominar com \u00abentorn cultural\u00bb, on es produeixen els canvis m\u00e9s significatius dins del m\u00f3n de les arts gr\u00e0fiques. Aix\u00ed doncs, podem assegurar que \u00e9s un molt bon text per fer-se una idea d\u2019all\u00f2 que succe\u00ed i de quins s\u00f3n els motius que van condicionar el desenvolupament d\u2019una nova mirada cap a la forma dels alfabets i nous productes gr\u00e0fics. Tot per centrar la figura de J. M. Pujol en aquest esdevenir hist\u00f2ric.<\/span><\/p>\n

En el segon estudi, de la m\u00e0 de J. M. Pujol, hi trobem un dels textos referencials de la nostra cultura tipogr\u00e0fica. L\u2019autor, molt ben documentat, ens fa un recorregut sobre l\u2018evoluci\u00f3 tipogr\u00e0fica de finals de segle XIX fins als nostres dies, mostrant alhora el desenvolupament conceptual i professional d\u2019all\u00f2 que actualment coneixem com a dissenyador gr\u00e0fic. El fil argumental s\u00f3n les activitats biogr\u00e0fiques dels dos grans de la tipografia anglosaxona, com s\u00f3n W. Morris i Stanley Morison i tot de passada es fa una bona presentaci\u00f3 dels diversos conceptes tipogr\u00e0fics que es van anar desgranant en la setantena d\u2019anys que abra\u00e7a aquest per\u00edode.<\/span><\/p>\n

En la tercera part del text que estem comentant, hi trobem com a annex l\u2019escrit de Stanley Morison, que sota el t\u00edtol de \u00abPrincipios fundamentales de la tipograf\u00eda\u00bb, intenta confeccionar un bon \u00abmanualet\u00bb per als responsables de les edicions bibliogr\u00e0fiques. Cal dir que, de fet, \u00e9s un seguit de normes o bons consells de conducta gr\u00e0fica destinats a fer llegibles el textos literaris. En cap cas \u00e9s un tractat de tipografia. Tot i aix\u00ed, ens ho hem de prendre com un text de refer\u00e8ncia, ja que no en tenim gaires m\u00e9s, alhora que centra de manera definit\u00f2ria all\u00f2 que Morison entenia com a tipografia.<\/span><\/p>\n

\n

Com hem dit, el text de Morison no tracta d\u2019all\u00f2 que podr\u00edem denominar com a tipografia comunicativa o connotativa: aquella utilitzada preferentment en publicitat, on la forma ajuda o determina el valor d\u2018interpretaci\u00f3 del text. Ben al contrari, es postula per una \u00abtipografia transparent\u00bb, aquella que en cap cas pot alterar o condicionar la lectura d\u2019un autor. El text \u00e9s la veu de l\u2019escriptor i ha d\u2019arribar al lector en la seva plenitud sense ser modificat per cap mitj\u00e0 interposat.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Fet un comentari general als continguts del t\u00edtol, potser fora bo fer unes poques consideracions a tot plegat.<\/span><\/p>\n

En un principi caldria dir que les aproximacions a les lletres i a la tipografia en general sempre s\u2019han fet des de mirades formals. Les diverses classificacions tipol\u00f2giques existents i els comentaris que normalment es fan d\u2019un alfabet, contemplen la seva presentaci\u00f3, la seva arquitectura o simplement la generositat del seu estil. Tamb\u00e9 i en menor mesura, es troben ordenacions per la possible llegibilitat i facilitat de lectura textual. Aquesta realitat no deixa de ser una transposici\u00f3 de criteris emprats en disciplines art\u00edstiques o en hist\u00f2ria de l\u2019art. Comen\u00e7aria a ser oport\u00fa que hi hagu\u00e9s alguna manera nova de veure els alfabets on els atributs estil\u00edstics passessin a un segon nivell i poder centrar la mirada en altres aspectes de caire molt m\u00e9s propers a estructures cient\u00edfiques o d\u2019usabilitat.<\/span><\/p>\n

De fet, en el m\u00f3n en general, hi ha milions d\u2019alfabets o tipografies. Es pot dir que cada dia en sorgeixen centenars, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria nom\u00e9s se\u2019n fan servir uns pocs, ja instal\u00b7lats en el nostre imaginari cultural. De fet la llegibilitat i la facilitat de lectura queden sotmeses a aquesta \u00abaculturaci\u00f3\u00bb, identificant-se de manera directa amb les tradicions de cada sector social o local.<\/span><\/p>\n

S\u2019hauria de recordar que en disseny no existeix \u00abel bon\u00bb o \u00abel mal\u00bb projecte; m\u00e9s ben dit: tot projecte \u00e9s bo si compleix els prop\u00f2sits assenyalats i \u00e9s dolent si no ho aconsegueix. Aix\u00f2 implica que les apreciacions sobre les bones i dolentes tipografies s\u00f3n, en definitiva, una valoraci\u00f3 fora de la din\u00e0mica de mercat o simplement una opini\u00f3 subjectiva des d\u2019un punt de vista que pren com a refer\u00e8ncia l\u2019est\u00e8tica.<\/span><\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia caldria considerar que molts dels estudis s\u00f3n fets des del desconeixement de l\u2019ofici. Tota pr\u00e0ctica professional estableix una l\u00f2gica interna i una s\u00e8rie de sabers que queden amagats als ulls del prof\u00e0 i que en moltes ocasions generen opinions i valoracions, com a m\u00ednim, poc encertades. Es pot recordar com, en el nostre \u00e0mbit tipogr\u00e0fic, els caixistes no es van poder reciclar per ser linotipistes i, alhora, aquests no van aconseguir assumir la fotocomposici\u00f3, i aix\u00ed successivament. El trasp\u00e0s d\u2019una tecnologia a l\u2019altra implica una nova reorganitzaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica i de la concepci\u00f3 de l\u2018impr\u00e8s com a producte final.<\/span><\/p>\n

Com a exemple, i seguint la vida de Morison, es pot veure com la disjuntiva entre la utilitzaci\u00f3 de la linotip i la monotip i la seva distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica, ve definida pel valor modular en la composici\u00f3 i per la concepci\u00f3 de la \u00abprosa\u00bb que impliquen cadascuna d\u2019elles. La \u00ablino\u00bb fonia l\u00ednies completes utilitzant quasi sempre els denominats \u00abespais falca\u00bb, on el control del blanc entre paraules era del tot impossible de preveure, alhora que el linotipista tenia un contacte directe amb les matrius i el plom fos. Per la seva banda la \u00abmono\u00bb, que fonia tipus m\u00f2bils, era una m\u00e0quina amb dues estacions de treball. Per una banda el teclat de composici\u00f3, i per altra banda la fonedora. El teclista, en el millor dels casos, obtenia una cinta perforada que recollia tota la informaci\u00f3 textual i el valor dels espais. Aquests quedaven justificats a final de cada l\u00ednia segons voluntat de l\u2019operari. Tamb\u00e9 hi havia la possibilitat de confeccionar una cinta denominada \u00abidiota\u00bb o \u00abquilom\u00e8trica\u00bb on no hi havia cap valor de separaci\u00f3 de paraules. Acabada la composici\u00f3 del text, la cinta s\u2019introdu\u00efa a la fonedora, que comen\u00e7ava a llegir-la pel final, en la qual hi constaven els valors dels blancs de justificaci\u00f3. La cinta idiota, que en principi no estava justificada, passava a ser intel\u00b7ligent en rebre les ordres dels blancs.<\/span><\/p>\n

En la correcci\u00f3 de galerades, el comportament tamb\u00e9 era diferent entre les dues tecnologies. Aix\u00ed la \u00ablino\u00bb havia de fondre tota la l\u00ednia per poder alterar una sola lletra, mentre que per a la \u00abmono\u00bb ho podia continuar fent un caixista lletra a lletra. Aix\u00f2 implicava que en el text final de \u00ablino\u00bb hi haguessin l\u00ednies de diferent negre que la resta, mentre que la <\/span>\u00abmono\u00bb<\/span> podia oferir una major claredat textual.<\/span><\/p>\n

Tot plegat pot semblar anecd\u00f2tic o simplement circumstancial, per\u00f2 \u00e9s important copsar el que hi ha sota una formalitzaci\u00f3 gr\u00e0fica. La tecnologia, i en especial la \u00abra\u00f3 d\u2019ofici\u00bb condiciona totalment la concepci\u00f3 del producte perqu\u00e8, en definitiva, estableix l\u00edmits operacionals i est\u00e8tics que determinen un entorn moral de comportament.  <\/span><\/p>\n

Aquesta realitat de canvi tecnol\u00f2gic en les arts gr\u00e0fiques \u00e9s la que es troben Morris, Morison, etc. en el canvi de segle. A causa de la revoluci\u00f3 industrial, els par\u00e0metres tradicionals tipogr\u00e0fics es veuen alterats per irrupci\u00f3 de nous procediments industrials: la litografia i amb ella la cromolitografia fan que es puguin aconseguir il\u00b7lustracions amb els mateixos instruments que els utilitzats en dibuix, alhora que es perd la tirania de la modulaci\u00f3 tipogr\u00e0fica del plom; els \u00abfotocoloides\u00bb i els heliogravats possibiliten el gravat de planxes de les imatges capturades per una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica; els progressos f\u00edsics i qu\u00edmics permeten els galvanotipus i aix\u00ed, un seguit d\u2019aportacions externes hist\u00f2ricament del camp gr\u00e0fic, entren amb \u00edmpetu en aquest \u00e0mbit, i reclamen la seva personalitat i la seva v\u00e0lua, alhora que posen en crisi tota la tradici\u00f3 d\u2019ofici. En definitiva, es necessiten nous criteris per a noves capacitats.<\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta manera, la cerca en una innovaci\u00f3 tipogr\u00e0fica que alhora tingu\u00e9s formalment un ancoratge en la cultura m\u00e9s selecta possible, va obligar de manera volguda o inconscient a inspirar-se en models alfab\u00e8tics anteriors, cl\u00e0ssics i preferentment italianitzants com van ser Garamond, Jenson, Bembo, etc., que casualment, tots ells, havien begut de les fonts de Ven\u00e8cia. Es pot considerar que aquesta elecci\u00f3 era feta per q\u00fcestions d\u2019estil, per tal de fer ren\u00e9ixer all\u00f2 que va il\u00b7luminar la primera ind\u00fastria editorial. Per\u00f2 cal fer esment que casualment la polzada veneciana i l\u2019anglesa s\u00f3n id\u00e8ntiques, tenen la mateixa mida, establint ambdues els mateixos sistemes progressius. Aquest fet facilit\u00e0 que els dibuixos que van regenerar els alfabets anglesos es poguessin fer de manera directa, al mateix temps que la translaci\u00f3 tipom\u00e8trica quedava fixada per la mateixa i pr\u00f2pia formalitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per acabar aquest breu comentari, potser fora bo fer dues \u00faltimes reflexions.<\/span><\/p>\n

Des d\u2019aqu\u00ed recordar Joan Trochut que va ser, potser, el millor impressor de Barcelona en la d\u00e8cada dels anys cinquanta – seixanta del segle passat. Fet que fou possible perqu\u00e8 la seva impremta sempre treballava amb \u00abplom nou\u00bb, que li fornia una \u00abmono\u00bb, i feia innecess\u00e0ria la reutilitzaci\u00f3 del material que implicava l\u2019\u00fas de caixa, dedicada, preferentment en aquest cas als \u00abarranjaments\u00bb i a la justificaci\u00f3 de text. Per\u00f2 cal recordar especialment Trochut per la seva aportaci\u00f3 en la confecci\u00f3 dels \u00absupertipus\u00bb, hereus directes dels \u00abtreballs de llima\u00bb, on s\u2019anunciava ja la mort de la tipografia en plom i es reconeixia la impossibilitat de competir amb les tecnologies fotogr\u00e0fiques. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari recordar que fou un dels membres representatius de la denominada \u00abEscola Llatina de Tipografia\u00bb que postulava una concepci\u00f3 dels alfabets i de les produccions gr\u00e0fiques bastant diferent d\u2019all\u00f2 que succe\u00efa una mica m\u00e9s al nord.<\/span><\/p>\n

Com a darrera reflexi\u00f3 caldria considerar que en l\u2019actualitat tamb\u00e9 estem en una nova etapa tecnol\u00f2gica on els criteris tradicionals s\u2019han fet fonedissos, superant de llarg la desmaterialitzaci\u00f3 dels alfabets produ\u00efda per la fotocomposici\u00f3. Si en \u00e8poca de Morris i de Morison es considerava la morfologia tipogr\u00e0fica i la \u00abtipografia\u00bb transparent, avui hem de mirar cap a la impossibilitat del control formal que impliquen els equips inform\u00e0tics, on els usuaris poden alterar i manipular a voluntat tot all\u00f2 que llegeixen. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s, s\u2019ha de concebre el text com un fluid capa\u00e7 d\u2019adaptar-se a tots els possibles formats de pantalla i a qualsevol jerarquitzaci\u00f3 comunicativa. El sistema constructiu del text i la seva capacitat arquitect\u00f2nica han de ser contemplats des de visions din\u00e0miques, de manera que l\u2019adaptabilitat sigui completa i definit\u00f2ria per a la seva lectura. Es podria dir que s\u2019ha passat de la \u00abTipografia Transparent\u00bb a la \u00abTipografia L\u00edquida\u00bb. <\/span><\/p>\n

Dr. Enric Tormo Ballester
\n\tCatedr\u00e0tic en Tecnologia del Disseny
\n\tFacultat de Belles Arts de la UB<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pujol, Josep M. Principios de la tipograf\u00eda fundamental: de William Morris a Stanley Morison. Introd.,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3586,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/coberta_principios_tipografia.png",243,404,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1325,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1325,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3077"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4593,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3077\/revisions\/4593"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}