{"id":3106,"date":"2017-10-02T10:05:12","date_gmt":"2017-10-02T08:05:12","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cuanto-cuesta-leer\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:22","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:22","slug":"cuanto-cuesta-leer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cuanto-cuesta-leer\/","title":{"rendered":"\u00a1Cu\u00e1nto cuesta leer!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Claver\u00eda Laguarda, Carlos. \u00a1Cu\u00e1nto cuesta leer!: reflexiones sobre el precio de algunos libros espa\u00f1oles (1543-1806).<\/em> Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 84 p. (In culpa est; 2). ISBN 978-84-16933-71-6. 11 \u20ac.<\/p>\n

Aquest t\u00edtol \u00e9s el n\u00famero 2 de la col\u00b7lecci\u00f3 In culpa est, <\/em>una s\u00e8rie de la revista anual Titivillus<\/a>: revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books <\/em>promoguda per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. Tant la col\u00b7lecci\u00f3 com la revista tenen per objectiu reunir aportacions cient\u00edfiques relacionades amb l\u2019entorn del llibre antic i estan dirigides per Manuel Jos\u00e9 Pedraza, professor del Departament de Ci\u00e8ncies de la Documentaci\u00f3 de la Universitat de Saragossa, autor de nombroses publicacions sobre llibre antic.<\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019obra arriba de la m\u00e0 de Carlos Claver\u00eda Laguarda (1963- ), professor a l\u2019Escola de Llibreria de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci\u00f3<\/a>, doctor en Filologia Hisp\u00e0nica i especialista en literatura i llibre de l\u2019edat moderna. Compta amb un notable bagatge en valoraci\u00f3 i taxaci\u00f3 de llibre antic i \u00e9s un dels pocs que ha escrit sobre aquestes mat\u00e8ries.  <\/p>\n

La publicaci\u00f3 que ara presenta \u00e9s un estudi estructurat en deu apartats, a m\u00e9s de la presentaci\u00f3, el colof\u00f3 i la bibliografia, que tracta sobre el preu dels llibres durant l\u2019edat moderna. Analitza, a trav\u00e9s de diversos exemples, aspectes com els costos del paper i de la impressi\u00f3, el privilegi de l\u2019autor, els tributs i privilegis reials, el preu de venda al p\u00fablic, els guanys del llibreter i les possibilitats de compra de la poblaci\u00f3. Aquest darrer concepte l\u2019il\u00b7lustra amb exemples procedents dels diferents estaments socials de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, menciona l\u2019evoluci\u00f3 dels preus i les puges que han assolit alguns exemplars en un mercat recent i alhora allunyat del moment de la producci\u00f3 del llibre, tot i que tal com manifesta al primer apartat, no \u00e9s el seu objectiu estudiar el preu actual del llibre antic.<\/p>\n

Claver\u00eda s\u2019endinsa en el sector dels llibreters, impressors, autors, compradors, comerciants i tamb\u00e9 governants que constitueixen l\u2019entramat del cicle de la producci\u00f3 liter\u00e0ria. El punt de partida per al seu estudi \u00e9s el cat\u00e0leg de venda de la biblioteca particular de Jos\u00e9 Nicol\u00e1s de Azara (1730-1804) esdevinguda a Roma l\u2019any 1806. Azara fou diplom\u00e0tic, mecenes i editor de les Obras<\/em> de Garcilaso de la Vega (Imprenta Real, 1765), obra de qualitat i adre\u00e7ada a un p\u00fablic econ\u00f2micament benestant. De la biblioteca, com solia ser costum, es public\u00e0 el cat\u00e0leg alfab\u00e8tic amb les dades imprescindibles per efectuar la venda: l\u2019autor, el t\u00edtol, el format, peu d\u2019impremta i el preu. La taxaci\u00f3 fou duta a terme pel llibreter Mariano de Romanis (1761-1825). En aquest cat\u00e0leg hi figuren t\u00edtols de Joan Bosc\u00e0 (ca. 1492-1542) i Miguel de Cervantes (1547-1616). Claver\u00eda en comenta de forma espec\u00edfica alguns: Las obras de Bosc\u00e1n y algunas de Garcilasso de la Vega <\/em>(Carles Amor\u00f3s, 1543) i les primeres edicions del Quixot, a c\u00e0rrec de Francisco de Robles (segle XVII).<\/p>\n

L\u2019an\u00e0lisi de les tres emissions de la primera edici\u00f3 de les Obras<\/em> de Joan Bosc\u00e0 aporta informaci\u00f3 remarcable sobre la seva producci\u00f3: les condicions del contracte signat per l\u2019autor amb el llibreter Bages; el paper de la seva v\u00eddua Anna Gir\u00f3n de Rebolledo (segle XVI) en l\u2019exercici dels seus drets i la seva queixa vers alguns llibreters espanyols i portuguesos que imprimien i venien exemplars sense el seu consentiment a Espanya i Portugal; els exemplars conservats com a testimoni de les emissions produ\u00efdes i localitzats a diferents biblioteques; els privilegis per als diferents regnes i territoris; el cost de producci\u00f3 i, finalment, l\u2019estimaci\u00f3 de quin devia ser el preu de venda al p\u00fablic servint-se de l\u2019exemple de l\u2019obra Cr\u00f3nica del Per\u00fa<\/em> (1553), venuda al preu de cost multiplicat per 2,4. En definitiva, l\u2019autor examina de forma exhaustiva l\u2019edici\u00f3 de Bosc\u00e0 i constata que no fou econ\u00f2mica per a tot el p\u00fablic (entre set i deu sous), per\u00f2 s\u00ed accessible, atesa la quantitat d\u2019exemplars disponibles per a la venda el mateix any 1543. Tamb\u00e9 analitza les comptades edicions publicades posteriorment i els salaris i preus de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

\n

Claver\u00eda dedica especial atenci\u00f3 a la primera edici\u00f3 del Quixot de Cervantes amb privilegi de 1604 contractada amb el llibreter Francisco de Robles i amb peu d\u2019impremta de 1605. Aquesta obra tingu\u00e9 for\u00e7a \u00e8xit i de seguida sorgiren noves edicions, tot i que no tots els exemplars foren venuts segons constaten els inventaris post-mortem <\/em>d\u2019alguns llibreters. En relaci\u00f3 als ingressos de l\u2019autor, apunta que Cervantes va ser ben remunerat per l\u2019\u00e8poca i el preu final d\u2019un exemplar de la primera edici\u00f3 rond\u00e0 els 8,5 rals. Seguint el relat de la venda de la biblioteca d\u2019Azara de 1806, s\u2019hi troba una edici\u00f3 posterior de Robles, de 1608, a un preu molt baix i aix\u00f2 addueix el valor d\u2019aquesta pe\u00e7a a les primeries del segle XIX, ben diferent de l\u2019actual.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Paral\u00b7lelament, es comenten nombroses obres, contractes, preus de paper, impressi\u00f3 i salaris. Es mostra el treball del m\u00f3n de la llibreria i la impremta, aix\u00ed com els interessos i els models literaris que atreien el p\u00fablic a trav\u00e9s d\u2019uns textos profusament anotats i documentats.<\/p>\n

Un argument de treball que enceta l\u2019autor consisteix a valorar si el preu dels llibres era elevat per a la societat de l\u2019\u00e8poca. Per fer aquesta aproximaci\u00f3 utilitza com a referents el preu del vi i el preu dels jornals de treballadors de diferents rangs. A partir de la interpretaci\u00f3 de les dades pot establir unes primeres conclusions sobre l\u2019acc\u00e9s als llibres per part dels diferents estaments socials i sembla que l\u2019estament m\u00e9s popular tenia possibilitat d\u2019accedir a la part m\u00e9s econ\u00f2mica de producci\u00f3 impresa. Un altre factor s\u00f3n les prioritats de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Com s\u2019anuncia en el t\u00edtol, es tracta d\u2019una aproximaci\u00f3. Des del punt de vista metodol\u00f2gic s\u2019observa que els preus no sempre apareixen en la mateixa moneda i aix\u00f2 pot confondre el lector, com el fet de seleccionar el preu del vi i no el preu del blat o de la cistella de la compra per valorar les possibilitats d\u2019adquisici\u00f3 de llibres d\u2019acord amb els salaris. En cas de fer un estudi m\u00e9s aprofundit seria interessant incorporar-hi alguna taula clarificadora, aix\u00ed com conceptes provinents d\u2019estudis referents a moneda, preus i \u00edndex del cost de la vida de l\u2019edat moderna i ampliar la bibliografia d\u2019aquesta mat\u00e8ria.<\/p>\n

Tot i que no \u00e9s l\u2019objectiu de l\u2019autor abordar el valor econ\u00f2mic actual del llibre antic, hi ha refer\u00e8ncies de preus que mostren la seva evoluci\u00f3, des del preu de sortida d\u2019edicions que podien figurar entre set i nou sous, el preu de revenda que podia significar menys de la meitat del preu d\u2019origen, fins a preus desmesurats de subhastes de finals del segle XX assolits en el marc d\u2019un nou concepte social i econ\u00f2mic del patrimoni hist\u00f2ric.<\/p>\n

Aquesta nova visi\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric ens convida a reflexionar. Per un costat \u00e9s positiva per a la difusi\u00f3 i comprensi\u00f3 social del llegat cultural de cada pa\u00eds, per\u00f2 per l\u2019altre priva les institucions p\u00fabliques d\u2019adquirir les peces que completen la seva col\u00b7lecci\u00f3 a causa dels elevats preus del mercat. \u00c9s un fenomen que, associat a les estretors econ\u00f2miques permanents, sobretot al Sud d\u2019Europa, est\u00e0 minvant la capacitat d\u2019engrandir les col\u00b7leccions p\u00fabliques que es construeixen en benefici de la ciutadania. Els governs han de destinar notables esfor\u00e7os econ\u00f2mics per fer compres ocasionals, i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que han d\u2019augmentar la seguretat de les col\u00b7leccions per preservar-les de l\u2019acci\u00f3 criminal sorgida en part a causa dels preus de mercat d\u2019algunes peces. <\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, les institucions tenen el deure de comunicar a la societat la v\u00e0lua de les col\u00b7leccions patrimonials existents amb la finalitat de fomentar-ne l\u2019inter\u00e8s i aconseguir progressivament m\u00e9s visibilitat i m\u00e9s recursos.      <\/p>\n

Finalment, direm que aquest llibre, de poques p\u00e0gines per\u00f2 denses de contingut, adre\u00e7ades a un p\u00fablic avesat al context del llibre antic, \u00e9s una aportaci\u00f3 m\u00e9s a la literatura, la impremta, la societat i l\u2019entorn social de l\u2019edat moderna que contribueix a descobrir nous aspectes del llibre antic.<\/p>\n

Bona lectura,<\/p>\n

N\u00faria Altarriba
\n\tDirectora de la Unitat Bibliogr\u00e0fica de la Biblioteca de Catalunya<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Claver\u00eda Laguarda, Carlos. \u00a1Cu\u00e1nto cuesta leer!: reflexiones sobre el precio de algunos libros espa\u00f1oles (1543-1806)….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3106","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3106"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4622,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3106\/revisions\/4622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}