{"id":3112,"date":"2017-09-13T07:28:47","date_gmt":"2017-09-13T05:28:47","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/nuevas-lecturas-compulsivas\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:23","slug":"nuevas-lecturas-compulsivas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/nuevas-lecturas-compulsivas\/","title":{"rendered":"Nuevas lecturas compulsivas"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Az\u00faa, F\u00e9lix de. Nuevas lecturas compulsivas.<\/em> Madrid: C\u00edrculo de Tiza, 2017. 386 p. ISBN 978-84-945719-0-9. 24 \u20ac.<\/p>\n

El volum Nuevas lecturas compulsivas <\/em>de F\u00e9lix de Az\u00faa (Barcelona, 1944) \u00e9s un recull d’articles, pr\u00f2legs, alguna confer\u00e8ncia\u2026 referits a obres liter\u00e0ries. Est\u00e0 dividit en quatre parts; les tres primeres diferencien g\u00e8neres tradicionals (poesia, prosa de ficci\u00f3, assaig); la quarta inclou estudis m\u00e9s generals, especialment el seu discurs d’entrada a la Real Academia Espa\u00f1ola (RAE). F\u00e9lix de Az\u00faa ha estat, diu la solapa, catedr\u00e0tic de Teoria de l’Art (de l’Escola d’Arquitectura a la UPC, tot i que no ho especifica). En un llibre que ell prologa (Poemas<\/em> de F. H\u00f6lderlin; Penguin Cl\u00e1sicos, 2016), la contraportadella ens informa que \u00absu ingenio y mordacidad hacen de \u00e9l uno de los intelectuales m\u00e1s destacados de la actualidad\u00bb.<\/p>\n

<\/p>\n

Aix\u00f2 promet una lectura entretinguda, i el resultat no decep, perqu\u00e8 Az\u00faa escriu b\u00e9, \u00e9s un bon coneixedor de la hist\u00f2ria de la literatura i \u00e9s un excel\u00b7lent divulgador: sap donar una visi\u00f3 general de l’obra de Proust (p. 164) sense disquisicions innecess\u00e0ries i sense pressuposar que el lector \u00e9s m\u00e9s informat del que mitjanament pot ser. Az\u00faa t\u00e9 un talent per a la caricatura i pot oferir en poques p\u00e0gines (p. 221-223) un resum divertit i no poc informador sobre la novel\u00b7l\u00edstica europea segons les diferents cultures. Sap ser apassionat descobrint autors molt coneguts per\u00f2 poc llegits i definint-los amb un sol tra\u00e7: Casanova s’ha d’entendre fora de la perspectiva rom\u00e0ntica (p. 137), Manon Lescaut<\/em> \u00e9s la mostra de la crisi de la ra\u00f3 cartesiana (p. 130); sap coquetejar amb la seva erudici\u00f3, certament notable: \u00ab\u00bfqui\u00e9n la ha le\u00eddo?\u00bb es pregunta sobre una obra com el Don Juan<\/em> de Byron (p. 72) i seguidament ens demostra com ell s\u00ed que se l’ha llegit, i prou a fons. Com tot lletraferit, t\u00e9 passions insospitades, en el seu cas el biblisme (p. 39, 119) en el qual, almenys per al prof\u00e0 que aix\u00f2 firma, sembla prou competent.<\/p>\n

Az\u00faa segueix un esquema ben conegut de la tradici\u00f3 anglosaxona (E. Wilson, G. Steiner\u2026) que parteix d’una an\u00e8cdota, sovint allunyada de l’obra que vol comentar (un quadre (p. 125), una coincid\u00e8ncia cronol\u00f2gica (p. 160), un altre llibre d’una \u00e8poca diferent (p. 94)\u2026, segueix amb una mirada que relaciona diverses \u00e8poques, moviments art\u00edstics o g\u00e8neres literaris, i acaba trobant la justificaci\u00f3 d’aquesta obra (o la seva definitiva obsolesc\u00e8ncia) en el seu context hist\u00f2ric. Inevitablement, acaba constituint un c\u00e0non que inclou autors majors (H\u00f6lderlin (p. 25), Cervantes (p. 113), Garc\u00eda M\u00e1rquez (p. 205)), als quals oposa autors menors (Garc\u00eda Lorca, Paul Verlaine (p. 27)), alhora que denuncia els sobrevalorats (Bataille (p. 272)). Pressuposada la seva \u00abmordacidad\u00bb, els comentaris sobre aquests darrers s\u00f3n immisericordes: \u00abuno se mesa la barba al constatar las trivialidades que entonces fueron tomadas con total seriedad\u00bb diu del Placer del texto<\/em>, de R. Barthes (p. 271); menys convincents s\u00f3n algunes reivindicacions (el Duque de Rivas! (p. 158)), o alguns entusiasmes, com la inclusi\u00f3 de Volver\u00e1s a Regi\u00f3n<\/em> de J. Benet entre les \u00abobras inmortales\u00bb (p. 207), o l’afirmaci\u00f3 que La tierra bald\u00eda<\/em> de T. S. Eliot, \u00abavejentada por la edad y el comercio\u00bb, aconsegueix \u00abvolver a vivir\u00bb (p. 76) gr\u00e0cies a la traducci\u00f3 d’Andreu Jaume (Lumen, 2015), que \u00e9s, per cert, el curador del llibre que estem ressenyant.<\/p>\n

Entre els \u00abintelectuales melanc\u00f3licos\u00bb de Jordi Gr\u00e0cia, Az\u00faa deu ocupar un lloc preeminent: \u00abno parece raro que [la lengua de la literatura] vaya desapareciendo\u00bb (p. 119), \u00abno creo demostrable que el mundo de pasado ma\u00f1ana exija m\u00e1s universidades. S\u00ed, en cambio, m\u00e1s academias de artes marciales\u00bb (p. 153), \u00ab[los j\u00f3venes est\u00e1n] encerrados en un campo de concentraci\u00f3n electr\u00f3nico\u00bb (p. 212), \u00abuna educaci\u00f3n p\u00fablica cada vez m\u00e1s parecida a un parque tem\u00e1tico\u00bb (p. 279)\u2026 Az\u00faa t\u00e9 d\u00e8ries amb Catalunya, el Pa\u00eds Basc i la pol\u00edtica espanyola en general (molt conegudes, d’altra banda, gr\u00e0cies a les seves col\u00b7laboracions a la premsa) que l’empenyen a trobar suports inversemblants a les seves opinions, com ell mateix reconeix a mitges: \u00abpuede parecer exagerado pasar de Barthes a Ibarretxe\u00bb (p. 275); en tot cas, l’allunyen de mirades m\u00e9s serenes que, d’altra banda, diu admirar: compari’s el seu comentari de l’obra de G. Orwell (p. 292) del que en fa Steiner (\u00abMatar al tiempo\u00bb) en el seu recull de ressenyes a The New Yorker<\/em>, recull que, al seu torn, Az\u00faa ressenya molt positivament (p. 298). Steiner col\u00b7labora en una revista que li atorga un espai i un temps (i una remuneraci\u00f3) que cap de les revistes i suplements literaris on Az\u00faa col\u00b7labora es pot permetre, per\u00f2 el problema no \u00e9s nom\u00e9s aquest, sin\u00f3 tamb\u00e9 un afany polemista i un estil sentenci\u00f3s que l’empenyen a abocar pel broc gros: Benedict Anderson \u00e9s un \u00abte\u00f3logo “multiculturalista”\u00bb (p. 55); \u00abNinguno [dels amics dels Goncourt] excepto Zola alcanz\u00f3 la riqueza\u00bb (p. 258), i hi inclou Turgu\u00e9nev!; afirma con\u00e8ixer \u00abbastante bien el recorrido de la novela moderna en Barcelona\u00bb (p. 240), que, diu, va de Puig i Ferreter i Sagarra a Carmen Laforet i Mars\u00e9: no hi entra Rodoreda?<\/p>\n

M\u00e9s caracter\u00edstica d’una certa tradici\u00f3 del nostres pa\u00eds \u00e9s, potser, la seva manca d’inter\u00e8s per qualsevol teoria liter\u00e0ria que no sigui la seva, la qual, d’altra banda, no defineix i que \u00e9s, tamb\u00e9 dins de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, una combinaci\u00f3 d’historicisme i d’estil\u00edstica, coherent d’altra banda amb qui hereta la cadira de Mart\u00ed de Riquer a la RAE (p. 365). Aquest desinter\u00e8s de vegades l’empeny a frases desafortunades: oblida la pragm\u00e0tica quan afirma que \u00abla ling\u00fc\u00edstica es una ciencia que solo trabaja sobre cad\u00e1veres\u00bb (p. 13); o potser nom\u00e9s \u00e9s una obvietat: posades sobre el paper, les frases s\u00f3n tan mortes com les flors per al bot\u00e0nic i els teixits per al bi\u00f2leg. Reintegrat a l’ortod\u00f2xia, abomina ara (p. 271) del recull que ell mateix havia fet d’articles de Barthes (Tusquets, 1974), i denuncia \u00abla trivialidad de los resultados aportados por el formalismo, el estructuralismo\u00bb (p. 27), oblidant el cul-de-sac a qu\u00e8 ens havia abocat el positivisme. No hauria d’ignorar l’obra de Raymond Williams (The country and the city, <\/em>1973) en els estudis sobre les relacions entre novel\u00b7la i ciutat (p. 236), i no li hauria estat sobrer con\u00e8ixer l’an\u00e0lisi de Paul de Man (Alegor\u00edas de la lectura<\/em>) quan comenta \u00abAmong school children\u00bb de Yeats (p. 29), ni el d’Auerbach (Mimesis<\/em>) quan comenta Manon Lescaut<\/em> (p. 125). Un cert to perdonavides domina el conjunt i ens fa poc simp\u00e0tic l’autor, per\u00f2 seria un error descartar-ne la lectura, perqu\u00e8 s’hi poden trobar comentaris aguts i perspectives generals molt ben informades.<\/p>\n

Llu\u00eds Quintana Trias<\/a>
\n\tUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Podeu llegir un fragment de l’obra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Az\u00faa, F\u00e9lix de. Nuevas lecturas compulsivas. Madrid: C\u00edrculo de Tiza, 2017. 386 p. ISBN 978-84-945719-0-9….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3604,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3112","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/coberta_lecturas_compulsivas-648x1024.jpg",648,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3112"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4628,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3112\/revisions\/4628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}