{"id":3117,"date":"2017-08-28T08:29:24","date_gmt":"2017-08-28T06:29:24","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-calidoscopi-de-lectures\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:23","slug":"un-calidoscopi-de-lectures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-calidoscopi-de-lectures\/","title":{"rendered":"Un calidoscopi de lectures"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Gar\u00ed, Joan. L\u2019ofici de lector<\/em>. Edici\u00f3 i estudi introductori d\u2019Anna Esteve. Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2016. 290 p. (Assaig; 45). ISBN 978-84-370-9921-7. 16,50 \u20ac.<\/span><\/p>\n

L\u2019ofici de lector<\/em> recull una tria dels articles i ressenyes que Joan Gar\u00ed ha publicat durant els darrers deu anys. La majoria procedeixen del setmanari El Temps<\/em><\/a>, del diari Ara<\/em><\/a> i del seu blog<\/a>, que, com afirma l\u2019autor, ha esdevingut el dip\u00f2sit<\/em> de materials, l\u2019espai on ha anat desant bona part del que ha escrit per a la premsa peri\u00f2dica. De fet, el t\u00edtol del llibre \u00e9s el mateix que el nom del blog<\/a>. L\u2019edici\u00f3 ha estat a cura d\u2019Anna Esteve, professora de la Universitat d\u2019Alacant, que ha redactat tamb\u00e9 una introducci\u00f3.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La majoria de les gaireb\u00e9 120 ressenyes d\u2019aquest volum estan dedicades a autors del segle XX, llevat, si no he comptat mal, de sis sobre Tolstoi, Montaigne, Schopenhauer, Flaubert, Balzac i Whitman, respectivament. A pesar de la gran varietat d\u2019obres i escriptors comentats, L\u2019ofici de lector <\/em>no es llegeix com una simple recopilaci\u00f3 miscel\u00b7l\u00e0nia de materials publicats pr\u00e8viament. Hi ha diversos motius que reapareixen al llarg del llibre i es converteixen en una mena de fil conductor, com ara la prefer\u00e8ncia per la novel\u00b7l\u00edstica nord-americana \u2014\u00abquan pense en novel\u00b7les contempor\u00e0nies sempre em v\u00e9nen al cap els americans\u00bb, afirma Gar\u00ed\u2014, o l\u2019inter\u00e8s pels llibres sobre la Shoa o la guerra civil espanyola. Com recorda l\u2019autor en una de les ressenyes, \u00abllegim els llibres, en efecte, empeltant-los i empiulant-los els uns amb els altres\u00bb. L\u2019ofici de lector<\/em> \u00e9s una invitaci\u00f3 a assistir al di\u00e0leg o al joc de variacions tem\u00e0tiques i formals que una s\u00e8rie de llibres molt diferents estableixen entre ells.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el que m\u00e9s contribueix a la unitat d\u2019aquest calidoscopi de lectures \u00e9s l\u2019enfocament adoptat per Joan Gar\u00ed com a cr\u00edtic literari, encara que ell refusa expl\u00edcitament aquesta etiqueta. \u00abJo no he pret\u00e8s mai \u2014diu\u2014 passar per un \u201ccr\u00edtic\u201d. Nom\u00e9s s\u00f3c un escriptor que opina als mitjans dels llibres que he llegit.\u00bb En les paraules amb qu\u00e8 es presenta al seu blog<\/a>, insisteix en aquest punt: \u00abjo nom\u00e9s s\u00f3c un escriptor que escriu dels llibres que ha llegit. De fet, s\u00f3c un escriptor que, en l\u00ednies generals, preferiria ser nom\u00e9s un lector. Escriure, per\u00f2, em suposa una extensi\u00f3 plausible de l\u2019ofici de llegir\u00bb. En aquest distanciament conscient de la figura del cr\u00edtic literari hi ha en realitat, crec, un rebuig de la cr\u00edtica acad\u00e8mica, la que es reclama com una disciplina as\u00e8ptica, amb pretensions d\u2019\u00abobjectivitat\u00bb, de \u00abmetodologia\u00bb i de \u00abrigor cient\u00edfic\u00bb. Col\u00b7loque aquestes paraules entre cometes perqu\u00e8 ja coneixeu la idea grotesca que la gent de lletres sol fer-se d\u2019aquests conceptes. Contra la cr\u00edtica acad\u00e8mica, en canvi, Gar\u00ed reivindica el car\u00e0cter literari, lliure i personal, de l\u2019assaig i, per tant, de la cr\u00edtica liter\u00e0ria. Ell mateix denuncia en aquest llibre que, a for\u00e7a de considerar assaig qualsevol cosa que no \u00e9s ni narrativa, ni poesia, ni teatre, \u00abhem poblat el m\u00f3n d\u2019\u201dassajos\u201d que no tenen res a veure amb la literatura, criatures pl\u00fambies i contrafetes, refregits de tesis doctorals\u2026\u00bb<\/span><\/p>\n

Contra l\u2019enfocament \u00abas\u00e8ptic\u00bb i \u00abobjectiu\u00bb, Gar\u00ed tendeix a relacionar la lectura dels llibres ressenyats amb una circumst\u00e0ncia concreta de la seua vida personal: una conversa amb el seu fill, un record, o el fet mateix de no haver tingut ganes d\u2019acabar el llibre que est\u00e0 comentant\u2026 I, sobretot, amb la seua activitat com a escriptor. Quan en una de les ressenyes es pregunta \u00abfins a quin punt paga la pena seguir escrivint novel\u00b7la com es feia tot just abans de l\u2019obra de Joyce o de Proust\u00bb, est\u00e0 plantejant-se una q\u00fcesti\u00f3 que per a ell, com a novel\u00b7lista, \u00e9s fonamental, davant la qual no pot restar ni indiferent ni \u00abas\u00e8ptic\u00bb. Gar\u00ed assenyala, a m\u00e9s, que \u00abla lectura dels llibres d\u2019altri, en tot cas, seria una cosa trista sense procurar, mentrestant, escriure\u2019n de propis. Llegir i escriure, de fet, haurien de ser una parella inextricable, i sense dubte ho s\u00f3n a ca meua\u00bb. M\u00e9s encara: l\u2019ofici de lector \u00e9s \u00abl\u2019ofici previ, b\u00e0sic i insubstitu\u00efble, de tot aut\u00e8ntic escriptor\u00bb.<\/span><\/p>\n

\n

Les ressenyes recollides en L\u2019ofici de lector<\/em> s\u00f3n una mostra d\u2019aquest intent de prolongar la lectura en l\u2019escriptura i es llegeixen com si fossen les entrades d\u2019un dietari de lectures, malgrat que el g\u00e8nere de la ressenya comporta uns condicionaments que engavanyen una mica. Gar\u00ed fa un pas m\u00e9s enll\u00e0 i les considera els fragments d\u2019una autobiografia. En el cas d\u2019un escriptor \u00e9s ben possible que els llibres que llegeix, molt m\u00e9s que els que escriu, siguen alguns dels fets m\u00e9s importants i decisius de la seua vida: \u00abescrivim l\u2019autobiografia amb els llibres que llegim\u00bb. L\u2019ofici de lector i l\u2019ofici d\u2019escriptor, en \u00faltim terme, no s\u00f3n m\u00e9s que una manifestaci\u00f3 de l\u2019ofici de viure.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Aquest itinerari de lectures, en qu\u00e8 la intriga narrativa ha estat reempla\u00e7ada per la varietat i per la sorpresa a cada cantonada, es clou simb\u00f2licament amb cinc articles dedicats tots cinc a Proust, en paraules de Gar\u00ed, \u00abel m\u00e9s \u201cliterari\u201d dels escriptors contemporanis, la demostraci\u00f3 palpable que la literatura pot ser alguna cosa m\u00e9s que una mera imitaci\u00f3 de la vida\u00bb.<\/span><\/p>\n

Enric Iborra               
\n\tProfessor de llengua i literatura, autor d’Un son profund<\/a><\/em> i del blog La serp blanca<\/a><\/em><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gar\u00ed, Joan. L\u2019ofici de lector. Edici\u00f3 i estudi introductori d\u2019Anna Esteve. Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3117"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4633,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3117\/revisions\/4633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}