{"id":3119,"date":"2017-08-23T08:40:42","date_gmt":"2017-08-23T06:40:42","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diccionari-llista-canon\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:23","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:23","slug":"diccionari-llista-canon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diccionari-llista-canon\/","title":{"rendered":"Diccionari, llista, c\u00e0non?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tuohy, Andy (il\u00b7lustracions); Taggart, Caroline (textos). A to Z great modern writers.<\/em> London: Cassell, 2017. 224 p. ISBN 978-1-84403-913-5. 19,25 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Amb un t\u00edtol com aquest, qu\u00e8 ofereix el llibre? T\u00e9 aparen\u00e7a de diccionari, i ja se sap que els diccionaris solen contenir molta informaci\u00f3; per\u00f2 no ho \u00e9s, perqu\u00e8 no t\u00e9 cap pretensi\u00f3 de recollir els noms de tots els escriptors moderns, nom\u00e9s en recull uns quants, els grans; una restricci\u00f3 que obliga a veure el sumari com una llista, una altra llista, que, \u00e9s clar, ara que encara est\u00e0 de moda el terme, pren l\u2019aspecte d\u2019un c\u00e0non. <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En efecte, aquest llibre presenta, en una llista ordenada alfab\u00e8ticament, els grans<\/em> escriptors moderns. S\u2019haurien pogut qualificar dels millors, dels imprescindibles o una cosa aix\u00ed, amb la qual cosa hauria palesat encara m\u00e9s la condici\u00f3 de c\u00e0non (no pas el <\/em>c\u00e0non, preciso), per\u00f2 s\u2019ha triat un adjectiu elogi\u00f3s que potser no fa notar tant que hi ha un munt d\u2019escriptors de v\u00e0lua exclosos de la tria. Segurament els autors no pretenien proposar un c\u00e0non, precisament un c\u00e0non, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s, al capdavall, el que han acabat fent. Ara, si per c\u00e0non se sol entendre una selecci\u00f3, una llista amb autoritat, que recull el bo i millor, quina autoritat o quin m\u00e8rit t\u00e9 la llista d\u2019Andy Tuohy i Caroline Taggart? D\u2019una banda, l\u2019autoritat li vindria de la factura mateixa del llibre, eminentment visual, d\u2019indiscutible amenitat, i de l\u2019altra, de les raons amb qu\u00e8 justifiquen la tria; naturalment, sempre que considerem que el recurs al visual i pl\u00e0stic \u00e9s l\u2019adient per a la literatura i que ens convencin prou els arguments amb qu\u00e8 es justifica la llista.<\/span><\/p>\n

Cal dir, per comen\u00e7ar, que el llibre forma part d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 dissenyada pel mateix Andy Tuohy, de la qual han aparegut els volums dedicats a grans artistes moderns i a grans directors de cinema, tots dos publicats el 2015 (dels quals, el dedicat als artistes ha estat publicat en traducci\u00f3 per l\u2019editorial Juventud aquest mateix 2017). \u00c9s interessant saber que abans de fer el volum dels artistes, Tuohy va elaborar un p\u00f2ster: Great modern artists A-Z<\/em> (a la venda a la p\u00e0gina web de l\u2019autor), amb vint-i-sis noms, que corresponen a l\u2019alfabet (i, per casualitat, el nombre d\u2019escriptors que selecciona H. Bloom per al seu c\u00e0non occidental), reprodu\u00eft com a coberta del llibre, per al qual el nombre va augmentar fins a cinquanta-dos, en part per arribar a un nombre de p\u00e0gines que li don\u00e9s un gruix suficient i, gaireb\u00e9 segur, per fer la selecci\u00f3 m\u00e9s representativa. Despr\u00e9s dels volums dedicats a artistes i directors de cinema, la col\u00b7lecci\u00f3 inclou escriptors, per\u00f2 s\u2019enfronta a un problema considerable: si directors de cinema i artistes fan de bon representar amb una selecci\u00f3 d\u2019imatges, com representar els escriptors? Com els ha volgut representar Andy Tuohy, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Caroline Taggart (que ha redactat els textos)?<\/span><\/p>\n

Si parlem de representaci\u00f3, cal preguntar-se com est\u00e0 fet el llibre i qu\u00e8 el fa original. Com he dit, la f\u00f3rmula \u00e9s visual. Despr\u00e9s del \u00abPrefaci\u00bb d\u2019Andy Tuohy, comen\u00e7a el diccionari pr\u00f2piament dit, organitzat en set seccions que s\u2019obren cadascuna en p\u00e0gina senar amb un color i un motiu de fons diferent (extret del retrat d\u2019un autor): A a C, D a F, G a K, L a N, O a R, S a T i U a Z. A cada escriptor li corresponen quatre p\u00e0gines, llevat dels sis que tanquen una de les seccions que acabo de mencionar, als quals els en toquen tres. Dins de cada entrada, a la p\u00e0gina parell (a l\u2019esquerra), apareix el nom de l\u2019escriptor, amb la inicial que forma part de l\u2019alfabet destacada per la tipografia, la indicaci\u00f3 del lloc d\u2019origen i de les dates de naixement i mort (si s\u2019escau), i el text, sempre de divuit l\u00ednies, que continua a la p\u00e0gina parell o senar seg\u00fcent amb una extensi\u00f3 m\u00e9s o menys semblant. Els textos, com he dit, s\u00f3n obra de Caroline Taggart, escriptora i editora per compte propi (free lance<\/em> com se sol dir avui), que ha fet un esfor\u00e7 seri\u00f3s i en general aconseguit per oferir en un espai molt redu\u00eft, gaireb\u00e9 propi d\u2019un diccionari, presentacions amenes i entusiastes, sempre entenedores (fins i tot hi ha un glossari per dissipar dubtes). <\/span><\/p>\n

Els textos de Taggart s\u00f3n al capdavall l\u2019equivalent escrit, un retrat amb la ploma, dels retrats de Tuohy: una interpretaci\u00f3 de l\u2019escriptor amb l\u2019objectiu que el llegim. Taggart procura combinar vida i obra i tendeix a oferir una lectura tem\u00e0tica que combina detalls biogr\u00e0fics i s\u00edntesis del contingut de les obres, amb molt poques observacions t\u00e8cniques o estil\u00edstiques, llevat de casos com James Joyce o William Faulkner, la dificultat d\u2019una part de les obres dels quals \u00e9s posada de manifest, i potser d\u2019algun altre, com ara els obstacles que posa al lector Si una nit d\u2019hivern un viatger<\/em>, d\u2019Italo Calvino, o el narrador no fiable d\u2019El bon soldat<\/em>, de Ford Madox Ford. La barreja de vida i obra es fa molt densa sobretot en la presentaci\u00f3 de personatges com Maya Angelou, Zora Neale Hurston, de vida bastant moguda, autores totes dues d\u2019autobiografies de gran \u00e8xit al seu pa\u00eds, o tamb\u00e9 de James Baldwin o Francis Scott Fitzgerald; tamb\u00e9 donen molt de si les relacions entre vida i obra a Ernest Hemingway o Graham Greene, perqu\u00e8 van fer d\u2019espies en un moment o altre, o en Virginia Woolf, de qui es destaca la reivindicaci\u00f3 d\u2019un espai per a la dona (i el neguit que provoca en la seva senyora Dalloway la festa d\u2019aquella nit); la paranoia de Philip K. Dick t\u00e9 influ\u00e8ncia en la seva obra, l\u2019experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica en Kurt Vonnegut, la depressi\u00f3 en Hermann Hesse, el Gulag en Aleksandr Soljenitsin. De Marcel Proust era inevitable seleccionar la famosa escena de la magdalena per evocar la feina de la mem\u00f2ria, essencial A la recerca del temps perdut<\/em>, potser tamb\u00e9 evocar l\u2019ambigu Tadzio de la memorable La mort a Ven\u00e8cia<\/em> de Thomas Mann, l\u2019enveja d\u2019uns ulls blaus en la primera novel\u00b7la de Toni Morrison, l\u2019entrada a la cambra de la minyona en Clarice Lispector, l\u2019exili i la p\u00e8rdua en Vladimir Nabokov. Est\u00e0 ben presentat Samuel Beckett, amb una discreta imitaci\u00f3 de la seva manera de dir, per\u00f2 no s\u00e9 si calia posar tant d\u2019\u00e8mfasi en la carta al pare de Franz Kafka, mai enviada.<\/span><\/p>\n

Al peu de la mateixa p\u00e0gina, dins de requadres, hi ha dues seccions sobre fons de color: \u00abWorks to read\u00bb (\u00abObres a llegir\u00bb), selecci\u00f3 de cinc obres (amb el t\u00edtol sempre en angl\u00e8s), i \u00abDid you know?\u00bb (\u00abHo sabies?\u00bb), en qu\u00e8 s\u2019expliquen amb brevetat an\u00e8cdotes o curiositats m\u00e9s o menys interessants de l\u2019escriptor. Entre les an\u00e8cdotes s\u2019explica, per exemple, que el manuscrit original de Things fall apart<\/em> (Tot se\u2019n va en orris<\/em>, Barcelona: Edicions 62, 2000), la novel\u00b7la m\u00e9s famosa del nigeri\u00e0 Chinua Achebe, va anar de poc que es perd\u00e9s a Londres a l\u2019empresa que l\u2019havia de mecanografiar; que Iris Murdoch no va poder acceptar una beca als EUA perqu\u00e8 no li van concedir el visat d\u2019entrada a causa de la seva milit\u00e0ncia comunista; que Graham Greene va ser reclutat per l\u2019espionatge brit\u00e0nic (l\u2019MI6); que Kazuo Ishiguro va sortir amb cinc anys del Jap\u00f3 cap a Gran Bretanya i no hi va tornar fins trenta anys m\u00e9s tard, ja com a ciutad\u00e0 brit\u00e0nic; o, una de les m\u00e9s sorprenents, que Kurt Vonnegut feia d\u2019ell mateix en una pel\u00b7l\u00edcula, en la qual un personatge li demanava que li fes un treball sobre la seva obra per a una classe, per\u00f2 el professor el suspenia al\u00b7legant que no en tenia ni idea, de l\u2019obra de Vonnegut. M\u00e9s o menys divertides, s\u00f3n informacions que intenten atansar l\u2019escriptor al lector per\u00f2 em temo que no ajuden gaire a comprendre\u2019n l\u2019obra ni tan sols la persona (m\u00e9s enll\u00e0 de la paranoia de Philip K. Dick, cl\u00ednicament demostrada, o de la d\u2019Ernest Hemingway, potser no tan evident).<\/span><\/p>\n

Ocupa sencera la p\u00e0gina de la dreta el retrat de l\u2019escriptor, normalment presentat de cara, amb l\u2019espai distribu\u00eft en tres seccions horitzontals, una per a la base (el tors) i dues per a la cara, sobre un fons amb motius geom\u00e8trics o al\u00b7leg\u00f2rics d\u2019una obra o d\u2019una peculiaritat distintiva de l\u2019autor. N\u2019hi ha de prou suggestius, com les papallones de Vladimir Nabokov, lepidopter\u00f2leg de renom, les ales de les quals exhibeixen els colors de les banderes de la R\u00fassia tsarista i dels Estats Units, el pa\u00eds en qu\u00e8 va n\u00e9ixer i el pa\u00eds on es va exiliar i va tenir \u00e8xit com a escriptor; els narguils de l\u2019egipci\u00e0 Naguib Mahfouz; els insectes que dibuixen els perfils de Franz Kafka i Clarice Lispector, m\u00e9s figuratiu aquell i m\u00e9s abstracte aquest; la bandera sudista i la fa\u00e7ana d\u2019una mansi\u00f3 colonial en el de William Faulkner (fumant en pipa); o l\u2019ocell engabiat que canta en el retrat de Maya Angelou (que evoca la seva autobiografia I know why the cage bird sings<\/em>, tradu\u00eft al castell\u00e0 com Yo s\u00e9 por qu\u00e9 canta el p\u00e1jaro enjaulado<\/em> per Libros del Asteroide). La distribuci\u00f3 de les altres dues p\u00e0gines no \u00e9s tan fixa, perqu\u00e8 una d\u2019elles la pot ocupar sencera la fotografia d\u2019una coberta o de l\u2019escriptor i a l\u2019altra hi continua el text (no sempre de la mateixa extensi\u00f3, per\u00f2 no superior a les 35 l\u00ednies en total), acompanyat a vegades d\u2019una fotografia (de l\u2019escriptor, d\u2019una coberta o, rarament, d\u2019un manuscrit, com en Vladimir Nabokov i Marcel Proust) i sovint d\u2019una brev\u00edssima citaci\u00f3 (sense indicar-ne mai la proced\u00e8ncia).<\/span><\/p>\n

Per exemple, l\u2019entrada dedicada a Federico Garc\u00eda Lorca cont\u00e9 un retrat t\u00edpic: frontal, vestit amb americana, camisa i corbata, amb un fons de guitarres, combinant verd, ocre, vermell i negre; les obres s\u00f3n enumerades pel t\u00edtol de la traducci\u00f3 anglesa (Romancero gitano<\/em> i Poeta en Nueva York<\/em> i tres obres de teatre: Bodas de sangre<\/em>, Yerma<\/em> i La casa de Bernarda Alba<\/em>); l\u2019an\u00e8cdota \u00e9s que Salvador Dal\u00ed va dibuixar escenografia i vestuari per a l\u2019estrena de Mariana Pineda<\/em> (1927) a Barcelona, i es destaca que l\u2019amistat va durar fins l\u2019assassinat del poeta i que una de les infermeres que atenien Dal\u00ed al seu llit de mort sost\u00e9 que va morir dient el seu nom. De les dues p\u00e0gines seg\u00fcents, la parell es reparteix entre el text, una citaci\u00f3 i la coberta de la traducci\u00f3 anglesa de Poeta en Nueva York<\/em>, la senar l\u2019ocupa sencera la coberta de la setena edici\u00f3 espanyola de Romancero gitano<\/em>.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s que no pas de cap autoritat acad\u00e8mica, l\u2019atractiu del llibre vindria, doncs, de la presentaci\u00f3 visual, del disseny. Per\u00f2 el llibre cont\u00e9 una tria d\u2019autors, cinquanta-dos en concret, una llista que cal valorar amb atenci\u00f3. Si hem de jutjar pel \u00abPrefaci\u00bb (p. 6), signat per Andy Tuohy (amb l\u2019autoretrat a la p\u00e0gina senar), la responsabilitat de la selecci\u00f3 no descansa nom\u00e9s en ell, perqu\u00e8 explica que hi van intervenir la seva col\u00b7laboradora, Caroline Taggart, i l\u2019editora Hannah Knowles. Un cop decidit que el nombre d\u2019escriptors seria de cinquanta-dos, plegats van decidir que \u00abmodern\u00bb volia dir que \u00abvan destacar en el segle XX\u00bb, un criteri d\u2019una vaguetat mod\u00e8lica. Quant a l\u2019arc temporal, compr\u00e8n del m\u00e9s \u00abvell\u00bb, Marcel Proust, nascut el 1871, fins el m\u00e9s \u00abjove\u00bb, Kazuo Ishiguro, nascut el 1954, un contemporani podr\u00edem dir. El criteri exclou, per exemple, Thomas Hardy, Joseph Conrad i H. G. Wells, tots ells escriptors en angl\u00e8s per si calia assenyalar-ho. Els responsables de la tria volien estar segurs que els escollits \u00abhad been around long enough\u00bb, havien circulat, havien estat presents durant prou de temps, que tindrien una influ\u00e8ncia profunda i duradora, tant, que encara serien llegits d\u00e8cades o segles a venir, una afirmaci\u00f3, m\u00e9s aviat un desig, agosarat, bastant arriscat. Amb aquest criteri, la influ\u00e8ncia (ara, qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n per influ\u00e8ncia?, l\u2019\u00e8xit de p\u00fablic, de cr\u00edtica?, un gran premi?), han excl\u00f2s autors com Hilary Mantel (guanyadora dues vegades del Premi Booker, tradu\u00efda a Destino i L\u2019Altra Editorial) o Alan Hollinghurst (tamb\u00e9 guanyador del Booker, tradu\u00eft a Anagrama), una altra vegada escriptors en angl\u00e8s, conven\u00e7uts, per\u00f2, que seran a la llista si surt una edici\u00f3 revisada del llibre al cap de deu anys. Potser s\u00ed, ves a saber. En fi, m\u00e9s criteris: la llista havia de ser tan \u00abinclusiva\u00bb com fos possible en termes internacionals i de g\u00e8nere, no hi havien de dominar els \u00abhomes blancs heterosexuals\u00bb, ras i curt, calia que fos pol\u00edticament correcta.<\/span><\/p>\n

Tuohy est\u00e0 conven\u00e7ut que a la llista hi ha escriptors la pres\u00e8ncia dels quals ning\u00fa no discutir\u00e0, com ara Margaret Atwood, Albert Camus, James Joyce o John Updike, al costat d\u2019altres m\u00e9s opinables. De fet, la tria ha estat condicionada, en part si m\u00e9s no, per l\u2019inter\u00e8s gr\u00e0fic dels personatges, \u00e9s a dir, per si Tuohy en podia fer un bon retrat. Aquest seria el cas de Yukio Mishima i el seu vessant de samurai, escollit perqu\u00e8 representa millor el Jap\u00f3 que no Haruki Murakami. Ara, no han comptat nom\u00e9s les possibilitats de fer el retrat interessant, tamb\u00e9 hi han intervingut les prefer\u00e8ncies personals: Philip K. Dick i Aleksandr Soljenitsin. Despr\u00e9s d\u2019afirmacions com aquestes, semblaria que la responsabilitat de la tria, \u00e9s de Tuohy, per\u00f2 aquest s\u2019apressa a compartir-la amb Taggart, amb qui es van entusiasmar per Zora Neale Hurston i Clarice Lispector. Tot i les descobertes, Tuohy no amaga la satisfacci\u00f3 que li ha produ\u00eft adonar-se de com li s\u00f3n familiars molts dels autors seleccionats, com ara Ford Madox Ford, que va ser una lectura dels temps de l\u2019escola. Despr\u00e9s de precisar que la secci\u00f3 \u00abObres a llegir\u00bb nom\u00e9s cont\u00e9 suggestions (reconeix que va ser dif\u00edcil limitar a cinc el nombre en els casos de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez i Graham Greene), acaba desitjant que en la llista els lectors trobin \u00abvells amics, passions oblidades i noves coneixences\u00bb.<\/span><\/p>\n

Calia concedir espai a la justificaci\u00f3 de la tria de Tuohy abans de fer-ne una valoraci\u00f3 que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019inter\u00e8s pl\u00e0stic dels escriptors. Com ja sabem, n\u2019ha seleccionat cinquanta-dos. Si fem percentatges, observarem que tretze s\u00f3n nord-americans (incl\u00f2s l\u2019exiliat Vladimir Nabokov), un 25 % del total; dotze m\u00e9s s\u00f3n brit\u00e0nics (incloent-hi Salman Rushdie i Kazuo Ishiguro), un 23 %, i quatre m\u00e9s, irlandesos, un 7,7 %; sumats aquests percentatges donen un 55,7 %, m\u00e9s de la meitat del total. Per\u00f2 si hi afegim tots els escriptors que fan servir l\u2019angl\u00e8s com a llengua de la seva obra, amb independ\u00e8ncia del pa\u00eds d\u2019origen, als vint-i-nou que ja hem comptat cal sumar-ne cinc m\u00e9s, la qual cosa fa pujar a trenta-quatre el nombre d\u2019escriptors en angl\u00e8s, un 65,4 %, un percentatge que desequilibra el conjunt de manera evident. El 34,6 % que resta es distribueix aix\u00ed: cinc escriptors en llengua alemanya (no tots d\u2019Alemanya), un 9,6 %; quatre en franc\u00e8s, un 7,6 %; tres en llengua espanyola, un 5,8 %; i un per a It\u00e0lia, R\u00fassia, Brasil, Egipte, Xina i Jap\u00f3 respectivament, l\u201911,5 % en conjunt, per\u00f2 un 1,9 % del total en cada cas. Si fem un altre percentatge, el de pa\u00efsos occidentals en relaci\u00f3 als que no ho s\u00f3n, el resultat \u00e9s francament escandal\u00f3s: Nig\u00e8ria, Egipte, Jap\u00f3, \u00cdndia i Xina, un 9,6 % del total (i en dos casos, al damunt, els escriptors usen l\u2019angl\u00e8s). \u00c9s cert que la selecci\u00f3 \u00e9s internacional, per\u00f2 els desequilibris s\u00f3n palesos no solament entre l\u2019angl\u00e8s i les altres lleng\u00fces europees o de l\u2019Am\u00e8rica Llatina, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre les literatures que podem adscriure a la cultura occidental i la resta (i fins i tot en alguns d\u2019aquests casos convindria examinar si els escriptors no s\u2019han occidentalitzat). <\/span><\/p>\n

Pel que fa a la correcci\u00f3 pol\u00edtica, dels cinquanta-dos escriptors, onze s\u00f3n dones, el 21 % del total, encara no una quarta part; finalment, si es valora el percentatge de pertinen\u00e7a \u00e8tnica, la proporci\u00f3 vindria a ser d\u2019un 78 % aproximadament d\u2019individus de ra\u00e7a blanca, per\u00f2 com que \u00e9s un aspecte delicat, convindria matisar-lo molt. Un \u00faltim criteri, aquest estrictament literari: el g\u00e8nere que conreen els escriptors. En la llista nom\u00e9s hi ha tres poetes: T. S. Eliot (cr\u00edtic de gran influ\u00e8ncia), F. Garc\u00eda Lorca i D. Thomas, tots tres tamb\u00e9 dramaturgs amb desigual fortuna; tamb\u00e9 \u00e9s dramaturg Samuel Beckett encara que va escriure novel\u00b7la amb un \u00e8xit moderat; \u00e9s a dir, el g\u00e8nere que practiquen la major part d\u2019escriptors de la llista \u00e9s la narrativa (novel\u00b7la i conte). En resum, la selecci\u00f3 \u00e9s clarament angloc\u00e8ntrica, descaradament occidental (m\u00e9s que no euroc\u00e8ntrica), decantada cap a la narrativa i, tot i els esfor\u00e7os, no arriba a ser pol\u00edticament correcta, si \u00e9s que calia que ho fos o podia ser-ho.<\/span><\/p>\n

\n

Ara toca preguntar si el llibre aconsegueix l\u2019objectiu proposat: engrescar el possible lector perqu\u00e8 llegeixi els autors seleccionats. Suposant que el llibre fos publicat en traducci\u00f3, aleshores caldria sospesar si la selecci\u00f3 \u00e9s adequada per al p\u00fablic local. Admetent que la selecci\u00f3 pot fer descobrir escriptors que mereixen ser llegits, que \u00e9s positiu eixamplar l\u2019horitz\u00f3 ling\u00fc\u00edstic i cultural, no podem deixar de prendre en consideraci\u00f3 com \u00e9s d\u2019esbiaixada per m\u00e9s que pret\u00e9n ser internacional. Ara, si ens limitem al que se sol anomenar el lector com\u00fa, de fora o d\u2019aqu\u00ed, la presentaci\u00f3 visual del llibre segurament l\u2019atraur\u00e0 i li far\u00e0 agradable la consulta, els textos li seran de bon llegir i, amb una mica de sort, les an\u00e8cdotes li excitaran la curiositat, per\u00f2 li faltar\u00e0, crec jo, un ingredient essencial si \u00e9s que realment vol posar-se a llegir un escriptor: li faltar\u00e0 el text. <\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Estic conven\u00e7ut que no n\u2019hi ha prou amb cobertes de llibres, fotografies dels autors (escasses de glamour<\/em>, cal dir-ho) o brev\u00edssimes citacions (gaireb\u00e9 aforismes), per entrar en un escriptor cal llegir-lo, i per a aix\u00f2 \u00e9s imprescindible un passatge ben triat, una mostra representativa de l\u2019estil, una escena o una descripci\u00f3 memorables. Se sol dir que una imatge val m\u00e9s que mil paraules; doncs resulta que no, mil paraules (dos fulls est\u00e0ndard) valen m\u00e9s que no una imatge. Si m\u00e9s no en aquest cas.<\/span><\/p>\n

Enric Sull\u00e0<\/a> 
\n\tCatedr\u00e0tic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, professor del postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora de la UB<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tuohy, Andy (il\u00b7lustracions); Taggart, Caroline (textos). A to Z great modern writers. London: Cassell, 2017….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3119","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1297,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1297,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3119"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4635,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119\/revisions\/4635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}