{"id":3139,"date":"2017-06-07T07:22:04","date_gmt":"2017-06-07T05:22:04","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-lector-literario\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:25","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:25","slug":"el-lector-literario","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-lector-literario\/","title":{"rendered":"El lector literario"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.fondodeculturaeconomica.com\/Editorial.aspx\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2017\/ressenyes\/coberta_lector_literario.jpg\" style=\"width: 150px; height: 239px; border-width: 1px; border-style: solid; margin-left: 5px; margin-right: 5px; float: left;\" \/><\/a>Cerrillo, Pedro C. <em>El lector literario<\/em>. Ciudad de M\u00e9xico: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, 2016. 215 p. (Espacios para la lectura). ISBN 978-607-16-4043-7. 15 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">El concepte de \u00ablectura liter\u00e0ria\u00bb va apar\u00e8ixer als anys vuitanta a Fran\u00e7a per tal de trobar una explicaci\u00f3 i una alternativa al frac\u00e0s de tants anys d&#8217;ensenyament de la literatura a l&#8217;escola que ni milloraven els \u00edndexos de lectura ni causaven un creixent inter\u00e8s per les obres liter\u00e0ries. Estudiosos com Michel Picard (<\/span><em style=\"font-size: 14px;\">La lecture comme jeu<\/em><span style=\"font-size: 14px;\">. Paris: Minuit, 1986) van formular la hip\u00f2tesi que aprendre a llegir no \u00e9s nom\u00e9s dominar els rudiments de la lectoescriptura per decodificar el text escrit, sin\u00f3 tamb\u00e9 elaborar significats a partir de l&#8217;aplicaci\u00f3 dels coneixements que t\u00e9 el lector sobre all\u00f2 que llegeix. Ensenyar a llegir, doncs, significa donar al lector una \u00abcompet\u00e8ncia liter\u00e0ria\u00bb sense la qual la tradicional classe de literatura est\u00e0 abocada a una mera repetici\u00f3 de dades i noms; d&#8217;aqu\u00ed el t\u00edtol d&#8217;un dels treballs pioners al nostre pa\u00eds sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3: \u00ab<a href=\"https:\/\/dialnet.unirioja.es\/descarga\/articulo\/126236.pdf\" target=\"_blank\">De la ense\u00f1anza de la literatura a la educaci\u00f3n literaria<\/a>\u00bb de Teresa Colomer (1991).<\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">\u00c9s a partir d&#8217;aquest concepte que Pedro C. Cerrillo ha titulat el seu llibre; tot i el t\u00edtol unitari, per\u00f2, i com acostuma a passar en el m\u00f3n acad\u00e8mic, el llibre sembla m\u00e9s aviat un recull d&#8217;altres escrits anteriors: ho porta a pensar la desconnexi\u00f3 entre les seves parts, o algunes repeticions (p. 17 i 83: enumeraci\u00f3 de t\u00edtols que demostren l&#8217;aproximaci\u00f3 de la literatura infantil i juvenil (LIJ) a temes conflictius; p. 57 i 65: descripci\u00f3 de les obres de Comenius i de Caldecott \u2026). El t\u00edtol unitari tampoc no informa que el tema central del llibre \u00e9s l&#8217;esmentada LIJ i els seus lectors, cosa d&#8217;altra banda previsible perqu\u00e8 \u00e9s en aquest \u00e0mbit que l&#8217;autor, catedr\u00e0tic a la Universidad de Castilla &#8211; La Mancha, ha desenvolupat la seva recerca i publicat els articles i cap\u00edtols de llibre que semblen estar en l&#8217;origen d&#8217;aquesta obra, alguns dels quals cita a la bibliografia (per\u00f2 no, curiosament, \u00abLos nuevos lectores: la formaci\u00f3n del lector literario\u00bb dins <em>Literatura infantil y educaci\u00f3n literaria<\/em>, coords. Mar\u00eda Carmen Utanda Higueras, Pedro C\u00e9sar Cerrillo Torremocha, Jaime Garc\u00eda Padrino. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2005, p. 133-152).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Poden detectar-se aix\u00ed tres grans blocs: el m\u00e9s important (que compr\u00e8n els cap\u00edtols 3 a 9) se centra en l&#8217;explicaci\u00f3 d&#8217;algunes caracter\u00edstiques de la hist\u00f2ria de la LIJ fins a l&#8217;actualitat, i proposa, en annex, un \u00abcanon escolar de lecturas\u00bb; el que dona t\u00edtol al llibre ocupa nom\u00e9s el cap\u00edtol 2, i un tercer bloc (la introducci\u00f3 i els cap\u00edtols 1 i 10, que obren i tanquen el llibre) se centra en la \u00abnecesidad de la lectura\u00bb i el \u00abplacer de leer\u00bb. Vist aix\u00ed, el llibre t\u00e9 esc\u00e0s inter\u00e8s per als qui no estiguin interessats en la LIJ, excepte l&#8217;esmentat annex que pot ser d&#8217;ajuda a qui vulgui disposar d&#8217;un cat\u00e0leg raonat per a biblioteques, llibreries, etc. Cerrillo (cap. 6) observa encertadament com l&#8217;elaboraci\u00f3 de c\u00e0nons \u00e9s una d\u00e8ria que prov\u00e9 de l&#8217;obra de H. Bloom (1994), i com cal estudiar alternatives menys centrades en el m\u00f3n anglosax\u00f3 que les que presentava aquest autor.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Pel que fa al \u00ablector literari\u00bb (cap. 2), l&#8217;autor sembla implicar que aquest \u00e9s simplement aquell que fa una \u00ablectura liter\u00e0ria\u00bb; no diu per\u00f2 si hi ha lectors m\u00e9s \u00abliteraris\u00bb que d&#8217;altres, o si aquest tipus de lectura es fa sempre en tots els casos, etc.; d&#8217;aquesta manera, el terme perd en part la seva utilitat per conceptualitzar la proposta educativa que hi havia al darrere. Curiosament, l&#8217;autor, tot i que dona una explicaci\u00f3 ajustada del que \u00e9s l&#8217;esmentada \u00abcompet\u00e8ncia liter\u00e0ria\u00bb, no sembla estar gaire conven\u00e7ut de les seves virtuts a l&#8217;hora d&#8217;aplicar-lo a l&#8217;ensenyament de la literatura. O aix\u00f2 \u00e9s el que es despr\u00e8n de la seva an\u00e0lisi de l&#8217;estat de la literatura i de les humanitats en general en la societat actual, que li serveix per obrir i tancar el llibre.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Dins de l&#8217;esquem\u00e0tica, per\u00f2 al capdavall \u00fatil divisi\u00f3 que va fer Umberto Eco entre apocal\u00edptics i integrats, Cerrillo se situa de forma visible entre els primers: \u00abvivimos en una sociedad que alienta la facilidad, la superficialidad y un malentendido pragmatismo\u00bb (p. 10), cosa que afecta la \u00abfunci\u00f3n social de la literatura\u00bb (cap. 1). En els cap\u00edtols que dedica a analitzar-ho, per\u00f2, Cerrillo no recorre als investigadors que han estudiat la lectura liter\u00e0ria (com Lluch o Cassany, que cita en els cap\u00edtols referents a la LIJ) sin\u00f3 a autoritats que res tenen a veure amb la q\u00fcesti\u00f3 que dona t\u00edtol al llibre. Cerrillo cita complagut diagn\u00f2stics benintencionats d&#8217;aquests venerables savis: \u00abhay que despertar hacia la lectura gustosa al que, sea por lo que fuere, no ha sentido el aguijonazo de la vocaci\u00f3n\u00bb (D\u00e1maso Alonso, p. 15), \u00abel maestro ha de ser fiel y convencido mediador\u00bb (Pedro Salinas, p. 25), per\u00f2 aquestes obvietats no semblen contenir cap alternativa seriosa als problemes de l&#8217;ensenyament de la literatura, cosa comprensible perqu\u00e8 si l&#8217;haguessin trobat no hauria calgut buscar propostes com la \u00ablectura liter\u00e0ria\u00bb.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En alguns casos, l&#8217;autoritat citada sembla contradir l&#8217;an\u00e0lisi de Cerrillo, segons el qual actualment el \u00ababanico de posibilidades de ocio compite ventajosamente con la lectura\u00bb i esmenta les s\u00e8ries televisives, les xarxes socials, Internet i els m\u00f2bils (p. 24, no s\u00e9 si la confusi\u00f3 entre medi i missatge \u00e9s volguda); per\u00f2 seguidament cita Torrente Ballester, segons el qual als seus alumnes (suposem que els de secund\u00e0ria, no els de la universitat d&#8217;Albany) \u00abni las aventuras de Ulises ni los problemas de Hamlet les importaban gran cosa\u00bb (p. 30). Si tenim en compte que l&#8217;il\u00b7lustre gallec es deuria jubilar cap a l&#8217;any 1975, sembla clar que el desinter\u00e8s per la literatura \u00e9s anterior als m\u00f2bils.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">El llibre t\u00e9 un to volgudament divulgatiu, sense notes a peu de p\u00e0gina ni disquisicions acad\u00e8miques. De vegades, per\u00f2, cau en la simplificaci\u00f3 (\u00abno es disparatado pensar que los cuentos nacieron en la prehistoria, junto al fuego de una caverna\u00bb p. 45), que pot arribar al galimaties filol\u00f2gic (\u00abla norma ling\u00fc\u00edstica del castellano [de Argentina] impon\u00eda la pronunciaci\u00f3n de &#8220;pollo&#8221;, &#8220;calle&#8221; o &#8220;lluvia&#8221; con doble [l]\u00bb p. 134). Una afirmaci\u00f3 com \u00aba muchos adolescentes, de los que leen habitualmente, les da verg\u00fcenza reconocer ante sus amigos que son lectores\u00bb (p. 21, repetida m\u00e9s o menys literalment a la p. 173), \u00bfes basa en algun estudi de camp? No estic segur de saber quins s\u00f3n els \u00abargumentos rom\u00e1nticos\u00bb d&#8217;una novel\u00b7la (p. 95) per\u00f2 m&#8217;estranya que un catedr\u00e0tic de literatura ho usi com a refer\u00e8ncia. Afirmar que la literatura es caracteritza per \u00abel buen uso que en ella se hace del lenguaje\u00bb (p. 197) o b\u00e9 \u00e9s falss i \u00abbuen uso\u00bb vol dir \u00fas normatiu (\u00bfquants registres ling\u00fc\u00edstics no quedarien exclosos de les novel\u00b7les si aix\u00f2 es respect\u00e9s?), o b\u00e9, \u00e9s trivial (la bona literatura est\u00e0 ben escrita). Cerrillo s&#8217;ha especialitzat en l&#8217;estudi del folklore (hi dedica, de manera impensada, tot el cap. 8), per\u00f2 em sembla que es precipita quan diu que Garc\u00eda Lorca transcrivia \u00abliteralmente\u00bb (47) el folklore que recollia. A la bibliografia final resulta estrany trobar-hi barrejades fonts prim\u00e0ries i secund\u00e0ries, i aix\u00ed &#8220;Cruz, San J. de la&#8221; i &#8220;Cruz, sor J. I. de la&#8221; (estrany criteri catalogador, per cert) figuren entre &#8220;Colasanti, M.&#8221; i &#8220;D\u00edez Borque, J. M.&#8221;.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En resum, doncs, qui estigui interessat a saber qu\u00e8 \u00e9s la lectura liter\u00e0ria en t\u00e9 prou amb el cap\u00edtol 2, tot i que jo personalment recomanaria abans les obres de Gemma Lluch que es troben a la bibliografia, o el llibre de Teresa Colomer que va inaugurar la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abEspacios para la lectura\u00bb del Fondo de Cultura Econ\u00f3mica on es troba el volum que ressenyem (i que l&#8217;autor, estranyament, no sembla con\u00e8ixer). La resta del llibre, per\u00f2, no sembla tenir gaire relaci\u00f3 amb el que en aquest cap\u00edtol es proposa.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.researchgate.net\/profile\/Lluis_Quintana_Trias\" target=\"_blank\">Llu\u00eds Quintana Trias<\/a><br \/>\n\tUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cerrillo, Pedro C. El lector literario. Ciudad de M\u00e9xico: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, 2016. 215&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3139","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3139"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4655,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3139\/revisions\/4655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}