{"id":3150,"date":"2017-05-08T08:07:07","date_gmt":"2017-05-08T06:07:07","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/laventura-del-dialeg\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:26","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:26","slug":"laventura-del-dialeg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/laventura-del-dialeg\/","title":{"rendered":"L\u2019aventura del di\u00e0leg"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Gall\u00e9n, Enric; Ruiz Casanova, Jos\u00e9 Francisco (curadors). Josep M. Castellet, editor i mediador cultural.<\/em> Lleida: Punctum; Barcelona: Edicions 62, 2015. 375 p. ISBN 978-84-943779-6-9. 16 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Aquest volum de semblan\u00e7a s\u00f2bria, s\u00f2lida, i ja (als deu anys de la seva fundaci\u00f3) inequ\u00edvocament de l\u2019editorial lleidatana Punctum, cont\u00e9 vuit treballs. Set foren presentats al III Simposi sobre Literatura Comparada Catalana i Espanyola<\/a>, celebrat a Barcelona el 26 de setembre de 2014, i s\u2019hi afegeix una aportaci\u00f3 posterior. Tamb\u00e9 hi figura la transcripci\u00f3 d\u2019una taula rodona en la qual van intervenir els autors de les comunicacions aix\u00ed com tamb\u00e9 altres participants.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aquestes intervencions acad\u00e8miques es complementen amb la publicaci\u00f3 de setanta-dues cartes, fruit d\u2019una correspond\u00e8ncia entre Josep Maria Castellet i Joan Ferrat\u00e9 entre 1948 i 1951, facilitades per la marmessora de l\u2019obra de Castellet, Teresa Mu\u00f1oz Lloret, i el marmessor de l\u2019obra de Ferrat\u00e9, Jordi Cornudella,[1]<\/sup><\/a> a m\u00e9s d\u2019un punyent apunt de la neboda de l\u2019editor i cr\u00edtic, Isabel Castellet. De fet, el volum ens dona m\u00e9s del que anuncia el seu t\u00edtol, ja que va m\u00e9s enll\u00e0 del vessant professional i cultural d\u2019aquesta \u00abfigura clau en el desenvolupament de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX\u00bb (Gall\u00e9n 2015, p. 7), tot recollint una dimensi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima de la seva persona.<\/span><\/p>\n

A la \u00abPresentaci\u00f3\u00bb del volum, Enric Gall\u00e9n informa que el simposi compt\u00e0 amb \u00abla participaci\u00f3 dels millors coneixedors de l\u2019obra global de Castellet i amb algunes aportacions de les \u00faltimes promocions universit\u00e0ries\u00bb (Gall\u00e9n 2015, p. 10). El lector t\u00e9 a la seva disposici\u00f3, doncs, una publicaci\u00f3 que podria considerar-se exhaustiva fins al moment present pel que fa al coneixement de l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aquest \u00ab[f]ill d\u2019una fam\u00edlia \u201cvencedora\u201d\u00bb (Gall\u00e9n 2015, p. 9) al m\u00f3n editorial barcelon\u00ed i a les cultures en llengua castellana i catalana en la Catalunya de la postguerra. Els estudiosos que hi figuren tracten aspectes diversos de l\u2019obra de Castellet. <\/span><\/p>\n

Quatre comunicacions estan redactades en llengua castellana:  la del professor de la Universitat de Ja\u00e9n, Eduardo A. Salas Romo, que dedic\u00e0 la seva tesi doctoral al pensament literari de Castellet, presenta el subjecte com a \u00abseductor, ilustrado y visionario\u00bb;[2]<\/a><\/sup> la del professor de la Universitat Pompeu Fabra, Jos\u00e9 Francisco Ruiz Casanova,[3]<\/a><\/sup> expressa, segons explica, el que es va considerar un deure a partir del trasp\u00e0s de Castellet, \u00e9s a dir, la jornada d\u2019estudi, i afirma: \u00abCastellet representa [\u2026] la perfecta navegaci\u00f3n entre dos culturas, entre dos lenguas y entre dos literaturas [\u2026] ubicadas [\u2026] en un mismo territorio cultural\u00bb. El tema fonamental de la seva aportaci\u00f3, doncs, ser\u00e0: \u00abel de la posici\u00f3n de Castellet entre dos lenguas, dos literaturas, dos culturas\u00bb (Ruiz Casanova 2015, p. 57); el professor de la Universitat Ramon Llull, Armando Pego Puigb\u00f3, tra\u00e7a les diferents etapes castelletianes entre els anys cinquanta i setanta pel que es refereix a la relaci\u00f3 cr\u00edtica amb la narrativa espanyola d\u2019aquest \u00ablector compulsivo\u00bb (Pego Puigb\u00f3 2015, p. 74) que fou Castellet; [4]<\/a><\/sup> i Chiara Chieregato, professora de la Universitat Pompeu Fabra, \u00e9s l\u2019autora d\u2019una de les tres comunicacions que enfoquen la relaci\u00f3 de Castellet amb cultures m\u00e9s enll\u00e0 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. La de Chieregato revela les relacions professionals i personals de Castellet amb It\u00e0lia.[5]<\/a><\/sup> <\/span><\/p>\n

De les quatre comunicacions en llengua catalana, la del professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, Enric Sull\u00e0, versa entorn de la tasca de Castellet com a autor d\u2019antologies,[6]<\/a><\/sup> centrant-se sobretot en les tres dedicades a la poesia espanyola entre 1939 i 1964 i a l\u2019obra de poetes m\u00e9s actuals, publicada l\u2019any 1970. Tamb\u00e9 fa menci\u00f3 de la primera antologia de les tres, dedicada a la poesia catalana del segle XX i coeditada (com totes tres) amb Joaquim Molas. A m\u00e9s, el simposi pogu\u00e9 comptar amb una aportaci\u00f3 del professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i \u00abm\u00e0xim especialista en l\u2019estudi del m\u00f3n editorial catal\u00e0\u00bb (Gall\u00e9n 2015, p. 11) Manuel Llanas, que es dedic\u00e0 a la hist\u00f2ria d\u2019Edicions 62 i la tasca de Castellet com a director literari, tot tractant la prehist\u00f2ria de Castellet amb Luis de Caralt, Joaquim Horta i Joan Oliver, a l\u2019editorial jur\u00eddica Praxis i al comit\u00e8 de lectura de Seix Barral.[7]<\/a><\/sup> <\/span><\/p>\n

Les dues comunicacions restants consideren l\u2019impacte de la literatura i del pensament francesos en l\u2019obra de Josep M. Castellet i la seva relaci\u00f3 amb la cultura nord-americana, sobretot amb l\u2019obra dels novel\u00b7listes Faulkner, Hemingway i Steinbeck. \u00c0lex Broch, de l\u2019Institut del Teatre i director literari adjunt de Castellet a Edicions 62, \u00e9s l\u2019autor de la primera.[8]<\/a><\/sup> Broch torna als or\u00edgens literaris de Castellet, a articles publicats a dues revistes del SEU franquista, Quadrante <\/em>i Estilo<\/em>, on hom trobar\u00e0 els noms de Claude-Edmonde Magny i Jean-Paul Sartre, te\u00f2rics que contribuiran: \u00aba fixar les posicions est\u00e8tiques i de teoria cr\u00edtica que defensar\u00e0 [Castellet] al llarg dels anys cinquanta\u00bb (Broch 2015, p. 101).[9]<\/a><\/sup> Finalment, Maria Dasca, investigadora del grup de recerca TRILCAT<\/a>, ubicat a la Universitat Pompeu Fabra, explora la tasca difusora de Castellet de la literatura i cultura nord-americanes a Catalunya, tot exercint com a cr\u00edtic i director\/docent de la secci\u00f3 liter\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Nord-Americans de Barcelona entre 1952 i 1961.[10]<\/a><\/sup><\/span><\/p>\n

Els vuit treballs creen un ventall divers i ben informatiu per con\u00e8ixer i reflexionar entorn de la figura dialogant i emprenedora de Castellet, \u00abescriptor, cr\u00edtic, editor, estudi\u00f3s, activista cultural i pol\u00edtic\u00bb (Gall\u00e9n 2015, p. 10), i de la seva aportaci\u00f3, sens dubte enriquidora, al m\u00f3n del llibre a partir dels anys cinquanta i cap al tombant de segle.                                                           <\/span><\/p>\n

Jacqueline Hurtley<\/a>
\n\tProfessora em\u00e8rita de Literatura en llengua anglesa de la UB<\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Com a exemples de com la correspond\u00e8ncia complementa l\u2019exercici acad\u00e8mic, vegeu la refer\u00e8ncia a l\u2019article de Castellet dedicat a Le deuxi\u00e8me sexe<\/em> de Simone de Beauvoir (Broch, p. 103-104) i la carta n\u00famero 38 de Castellet a Ferrat\u00e9 de gener de 1950 (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 273). Tamb\u00e9 s\u2019hi troben lligams interessants entre les comunicacions i les intervencions a la Taula rodona (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 347-375), per exemple, la comunicaci\u00f3 de Manuel Llanas entorn de Castellet com a director literari i les observacions de Ruiz Casanova en relaci\u00f3 amb els directors literaris o directors editorials a finals dels anys seixanta i als setanta. (Ruiz Casanova 2015, p. 367).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[2]<\/a>\u00abJ. M. Castellet: seductor, ilustrado y visionario\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 18-31). El t\u00edtol de Salas Romo evoca la publicaci\u00f3 del mateix Castellet, Seductores, ilustrados y visionarios: seis personajes en tiempos adversos<\/em>. Barcelona: Anagrama, 2010.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[3]<\/a>\u00abInfame turba de nocturnas aves<\/em>: Castellet y las culturas peninsulares\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 55-71). Els mots en cursiva s\u00f3n de la cinquena estrofa de la \u00abF\u00e1bula de Polifemo y Galatea\u00bb (1613), de Luis de G\u00f3ngora, filtrats, com explica Ruiz Casanova, per una pon\u00e8ncia de Joaquim Molas a l\u2019Encuentro de Intelectuales de Sitges de 1981 (Ruiz Casanova 2015: 55, nota 1).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[4]<\/a>\u00abJ. M. Castellet y la narrativa espa\u00f1ola\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 73-98).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[5]<\/a>\u00abJosep M. Castellet y el encuentro con Italia: editores, traducciones y amistades\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 121-138).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[6]<\/a>\u00abLes antologies de J. M. Castellet\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 33-53).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[7]<\/a>\u00abJosep M. Castellet: aspectes, criteris i idees d\u2019un director literari\u00bb(Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p.159-174).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[8]<\/a>\u00abLa pres\u00e8ncia i influ\u00e8ncia de la literatura francesa en l\u2019obra de Josep M. Castellet\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 99-120).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[9]<\/a> Salas Romo menciona Sartre i Magny tamb\u00e9. I hom tornar\u00e0 a parlar dels dos autors francesos a la taula rodona, vegeu E. Sull\u00e0 i \u00c0. Broch (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 357).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[10]<\/a>\u00abJosep Maria Castellet: un passeur<\/em> cultural excepcional entre Am\u00e8rica del Nord i Catalunya\u00bb (Gall\u00e9n i Ruiz Casanova 2015, p. 139-157).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gall\u00e9n, Enric; Ruiz Casanova, Jos\u00e9 Francisco (curadors). Josep M. Castellet, editor i mediador cultural. Lleida:…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3150","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1308,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1308,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3150"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4666,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3150\/revisions\/4666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}