{"id":3165,"date":"2017-03-09T07:57:16","date_gmt":"2017-03-09T06:57:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/leer-dandre-kertesz\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:27","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:27","slug":"leer-dandre-kertesz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/leer-dandre-kertesz\/","title":{"rendered":"\u00abLeer\u00bb, d’Andr\u00e9 Kert\u00e9sz"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Kert\u00e9sz, Andr\u00e9 (fot\u00f2graf). Leer.<\/em> Pr\u00f3l., Alberto Manguel; nota editorial, Robert Gurbo. C\u00e1ceres: Perif\u00e9rica; Madrid: Errata Naturae, 2016. 75 p. (66 fotos blanc i negre). ISBN 978-84-16291-39-7; 978-84-16544-27-1. 21,50 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Quan al segle XV es va comen\u00e7ar a utilitzar la impremta, els seus detractors argumentaven que, en cas d\u2019errata, aquesta es repetiria <\/span>ad infinitum, <\/em>sense la possibilitat de poder-la esmenar. Potser tenien ra\u00f3. Amb el llibre que ens ocupa, <\/span>Leer, <\/em>passa una cosa semblant. <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

A la contracoberta els dos editors <\/span>\u2014<\/span>s\u00ed, dos<\/span>\u2014<\/span> afirmen que es publica per \u00abprimera\u00bb vegada en castell\u00e0. Tamb\u00e9 la ressenya<\/a> de <\/span>La Vanguardia,<\/em> i la que publica, per altra banda, magn\u00edfica revista <\/span>La Central<\/em> de desembre de 2016 insisteixen en el mateix error. El 2008 l\u2019Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona va presentar l\u2019exposici\u00f3 \u00abL\u2019\u00edntim plaer de llegir \/ El \u00edntimo placer de leer\u00bb dedicada a Kert\u00e9sz; s\u00ed ho han endevinat, un monogr\u00e0fic de la seva obra sobre els lectors. Es va editar un cat\u00e0leg amb el mateix t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3, llibre que tinc damunt la taula (ISBN 978-84-96917-28-6) contenia textos en catal\u00e0 i en castell\u00e0, recollia 38 de les fotografies que es van publicar en l\u2019edici\u00f3 original d\u2019<\/span>On reading<\/em> de 1971.<\/span><\/p>\n

Darrerament est\u00e0 de moda publicar llibres de fotografia en els quals apareix gent llegint. En aquest mateix blog hem fet la ressenya de <\/span>The last book <\/em><\/a>de Reinier Gerritsen, i fa poc <\/span>Sobre la lectura <\/em><\/a>de Steve McCurry, o b\u00e9 l\u2019exposici\u00f3 itinerant<\/a> de retrats de lectors en la intimitat produ\u00efda per iniciativa de la llibretera Gemma Barrufet<\/span>. Tamb\u00e9 recentment, encara que no \u00e9s un llibre de fotografia, sin\u00f3 de pintura, en definitiva imatges, a Fran\u00e7a s\u2019ha publicat <\/span>L\u2019art de lire<\/a>.<\/em> \u00bfEns hem de preocupar? Un dels primers usos de la fotografia, i que es continua practicant, va ser el de documentar processos, costums, tribus, llocs en greu perill d\u2019extinci\u00f3. \u00bf\u00c9s una premonici\u00f3? \u00bfAviat no veurem gent llegint (llibres) ni pel carrer ni a casa seva?<\/span><\/p>\n

Les 66 imatges de l\u2019acurada edici\u00f3 que proposen Perif\u00e9rica & Errata Naturae mostren tot tipus de lectors, la majoria en espais p\u00fablics; carrers i parcs. Unes quantes, potser les m\u00e9s interessants visualment, s\u00f3n de gent llegint a balcons i terrats, un espai ambigu \u00bfp\u00fablic, privat? en el qual els lectors es troben llegint francament relaxats. Si actualment un fot\u00f2graf publiqu\u00e9s un libre semblant podria ser tancat a la pres\u00f3. Absurdes lleis que pretenen protegir el dret a la pr\u00f2pia imatge prohibeixen fotografiar persones als espais p\u00fablics sense el seu consentiment. \u00bfAlg\u00fa s\u2019imagina com ho han de fer els fot\u00f2grafs professionals per aconseguir aquests permisos? Doncs s\u00ed, disparen (fotos) i endavant.<\/span><\/p>\n

Leer <\/em>\u00e9s el compendi dels setanta anys de vida professional d\u2019Andr\u00e9 Kert\u00e9sz (1894-1985). Les fotografies abasten des dels seus primers anys com a fot\u00f2graf al seu pa\u00eds d\u2019origen, Hongria \u2013la primera \u00e9s de 1915\u2013, fins als seus darrers anys, com a fot\u00f2graf ja reconegut internacionalment al Nova York dels anys setanta. Pels temes, per l\u2019estil i el per\u00edode que va treballar es pot considerar dins del corrent de l’anomenada \u00abfotografia humanista\u00bb, un moviment nascut durant el per\u00edode d’entreguerres que pretenia donar una visi\u00f3 positivista de la humanitat, documentar la pres\u00e8ncia de la persona humana en diferents \u00e0mbits de la vida. Entre els fot\u00f2grafs m\u00e9s coneguts que van formar part del moviment podem citar Cartier-Bresson, que tenia Kert\u00e9sz com un del seus mestres, o Robert Doisneau. Kert\u00e9sz \u00e9s considerat com un dels pares del fotoperiodisme.<\/span><\/p>\n

Cal destacar el treball dels editors per diverses raons. Pel disseny, sobri i elegant seguint la millor tradici\u00f3 dels cl\u00e0ssics de la fotografia contempor\u00e0nia. Pels acabats, tapa dura, sobrecoberta, enquadernaci\u00f3 cosida, bona qualitat de la reproducci\u00f3 de les imatges. Els honora que mencionin Laura Lindgren, la dissenyadora de l\u2019edici\u00f3 de Norton de 2008, en la qual s\u2019ha basat aquesta. Com tamb\u00e9 els honora que autoritzin la reproducci\u00f3 total o parcial del llibre sempre que sigui per a \u00fas personal i sense finalitats comercials. \u00c9s un encert haver triat el savi Alberto Manguel com a prologuista, qui millor que l\u2019autor d\u2019un grapat d\u2019assaigs memorables sobre l’art i la lectura. Esperem i desitgem que la parella ocasional Perif\u00e9rica & Errata Naturae es continu\u00ef trobant i que de la seva uni\u00f3 neixin m\u00e9s criatures com aquesta.<\/span><\/p>\n

Marcel Albet Guinart<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Kert\u00e9sz, Andr\u00e9 (fot\u00f2graf). Leer. Pr\u00f3l., Alberto Manguel; nota editorial, Robert Gurbo. C\u00e1ceres: Perif\u00e9rica; Madrid: Errata…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3165"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4681,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3165\/revisions\/4681"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}