{"id":3171,"date":"2017-02-07T08:48:45","date_gmt":"2017-02-07T07:48:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escriure-per-llegir-millor\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:28","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:28","slug":"escriure-per-llegir-millor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escriure-per-llegir-millor\/","title":{"rendered":"Escriure per llegir millor"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Moreno Bayona, V\u00edctor. A la literatura por la escritura: actividades de imitaci\u00f3n textual.<\/em> Arre: Pamiela, 2016. 432 p. (Pedagog\u00eda; 14). ISBN 978-84-7681-958-6. 24 \u20ac.<\/span><\/p>\n

De la mateixa manera que el concepte de literatura no ha significat sempre el mateix, tamb\u00e9 les maneres d\u2019ensenyar-la han variat al llarg del temps. Fins al segle XIX, l\u2019ensenyament de la literatura tenia una dimensi\u00f3 ret\u00f2rica expl\u00edcita i declarada. El seu estudi es prolongava en l\u2019aprenentatge de l\u2019art d\u2019escriure, perqu\u00e8 els autors que es llegien a les escoles eren tamb\u00e9 models a imitar. La feina dels alumnes no era fer comentaris, ling\u00fc\u00edstics o literaris, sin\u00f3 aprendre a escriure i a parlar b\u00e9 imitant els textos seleccionats. Els comentaris cr\u00edtics eren compet\u00e8ncia del professor.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Al segle XX, en canvi, la literatura va deixar de ser un model per esdevenir un objecte. El discurs escolar es va convertir en un discurs cr\u00edtic sobre la literatura i l\u2019ensenyament de la literatura es va reorientar cap a l\u2019historicisme, cosa que es va traduir en els manuals d\u2019hist\u00f2ria de la literatura i en el predomini de la dimensi\u00f3 cr\u00edtica, canalitzada a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica del comentari de text.<\/span><\/p>\n

Aquest enfocament acad\u00e8mic \u00e9s un dels factors que m\u00e9s han contribu\u00eft a l\u2019aversi\u00f3 que gran part de la poblaci\u00f3 escolar sent per la lectura. La literatura com a disciplina acad\u00e8mica, si no se\u2019n t\u00e9 una experi\u00e8ncia personal pr\u00e8via, no t\u00e9 sentit, i l\u2019enfocament acad\u00e8mic contribueix a blocar-ne la possible conversi\u00f3 en experi\u00e8ncia personal. Ja tenim el cercle vici\u00f3s. Per a la majoria dels alumnes de tots els nivells educatius la literatura \u00e9s \u00fanicament el que s\u2019ensenya: una assignatura. S\u2019arriba a pensar que les obres liter\u00e0ries han estat escrites amb el fi de ser ensenyades i estudiades, cosa que estalvia de llegir-les i rellegir-les.<\/span><\/p>\n

A la lectura por la escritura: actividades de imitaci\u00f3n textual<\/em>, de V\u00edctor Moreno, \u00e9s una den\u00fancia d\u2019aquest estat de coses i al mateix temps una reivindicaci\u00f3 de l\u2019antiga manera d\u2019ensenyar la literatura. Moreno insisteix des de les primeres p\u00e0gines del seu llibre que els textos literaris no serveixen \u00fanicament per ser compresos i interpretats. Tamb\u00e9 poden ser imitats i transformats. Quan l’escriptura \u00e9s l’objectiu d’una lectura, l’inter\u00e8s de l’alumne augmenta i, a m\u00e9s, comen\u00e7a a llegir amb una atenci\u00f3 m\u00e9s gran. No per contestar unes preguntes, sin\u00f3 per saber com un text aconsegueix el seu poder cognitiu, ling\u00fc\u00edstic, \u00e8tic i moral. Les activitats proposades per V\u00edctor Moreno tenen com a finalitat fer pr\u00e0ctiques d’escriptura, que no es poden dur a terme sense comprendre i interpretar pr\u00e8viament un text determinat.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, la imitaci\u00f3, com adverteix l\u2019autor, no \u00e9s un mer sin\u00f2nim de c\u00f2pia. El procediment imitatiu posa en joc diversos processos: la lectura atenta d’un text model, l’obtenci\u00f3 d’un conjunt b\u00e0sic d’elements que es volen imitar, la utilitzaci\u00f3 de l’esquema organitzatiu del text i l\u2019aportaci\u00f3 personal de variacions. La imitaci\u00f3 obliga els alumnes a fixar l\u2019atenci\u00f3 en l\u2019estil d\u2019un text, en la seua estructura organitzativa i en els motius tem\u00e0tics principals. De tota manera, fins i tot els mers exercicis de c\u00f2pia literal poden resultar \u00fatils. Marx copiava els textos de Spinoza per comprendre\u2019ls millor.<\/span><\/p>\n

Tornar a basar la classe de literatura en la imitaci\u00f3 dels textos dels grans autors, implica prescindir dels manuals i anar a les obres originals, abandonar els comentaris de text i substituir-los pels antics exercicis de par\u00e0frasis, reescriptura i recreaci\u00f3 d\u2019uns models seleccionats. O ensenyar els alumnes a llegir en veu alta. La lectura en veu alta \u00e9s tamb\u00e9 una manera d\u2019interpretar un text, donant a cada frase l\u2019entonaci\u00f3 i el ritme que demana, marcant b\u00e9 les pauses, les inflexions o els canvis de veu. Tamb\u00e9, recuperar i practicar la memoritzaci\u00f3 de textos, sobretot de poemes. El cultiu de la mem\u00f2ria liter\u00e0ria \u2013i de la mem\u00f2ria en general\u2013 ajuda a escriure millor i a entendre millor el que llegim, i fins i tot a parlar millor.<\/span><\/p>\n

Es podria dir que es tracta de recomanacions \u00f2bvies, basades en el sentit com\u00fa, si entenem aquest terme com a bon sentit, i no com a sentit general o compartit per la majoria. Com deia Verdi, torniamo all\u2019antico e sar\u00e0 un progresso!<\/em> De vegades, sembla que, en el camp de les humanitats i de l\u2019art en general, l\u2019evoluci\u00f3 o el \u00abprogr\u00e9s\u00bb consisteix a perdre un llen\u00e7ol en cada bugada.<\/span><\/p>\n

La major part d\u2019A la lectura por la escritura<\/em> est\u00e0 dedicada a presentar un repertori d’activitats a partir d\u2019una selecci\u00f3 de textos d’autors de les literatures espanyoles, anglesa, francesa, alemanya, russa, nord-americana i sud-americana, entre els quals trobem tant alguns dels cl\u00e0ssics indiscutibles com escriptors importants que solen quedar una mica al marge del c\u00e0non. Aix\u00ed, en el cas de la literatura espanyola, Moreno proposa textos de Cervantes i de Quevedo, per\u00f2 tamb\u00e9 del Padre Isla i de P\u00e9rez Gald\u00f3s. I, de la literatura francesa, Stendhal, Balzac i Flaubert, com era previsible, per\u00f2 tamb\u00e9 Schwob, Jarry i C\u00e9line.<\/span><\/p>\n

\n

Cada un d\u2019aquests textos va encap\u00e7alat per una aproximaci\u00f3 breu sobre l\u2019autor i l\u2019obra, tractats sempre amb una certa irrever\u00e8ncia, d\u2019una manera no gens convencional \u2013no gens acad\u00e8mica<\/span>\u2013<\/span>, en el bon sentit de la paraula. V\u00edctor Moreno parla dels llibres i dels autors que m\u00e9s li agraden com un lector, no com un professor. Despr\u00e9s de cada text s\u2019ofereixen els resultats d\u2019algunes imitacions redactades pels seus alumnes.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

A la lectura por la escritura <\/em>s\u2019afegeix a l\u2019extensa obra publicada fins ara de V\u00edctor Moreno, centrada en la reflexi\u00f3 sobre l’escriptura i la lectura, i en l\u2019elaboraci\u00f3 de diverses propostes per practicar totes dues en els centres d\u2019ensenyament. Els t\u00edtols dels seus llibres s\u00f3n ben reveladors: Escritura imaginativa<\/em><\/a>, Lectura, libros y animaci\u00f3n lectora<\/em><\/a>, C\u00f3mo hacer lectores competentes<\/em><\/a>, El deseo de leer<\/em><\/a> i El deseo de escribir<\/em><\/a>. O La man\u00eda de leer<\/em><\/a>. Aquest \u00faltim llibre \u00e9s particularment recomanable. Constitueix un atac molt intel\u00b7ligent contra les ingenu\u00eftats propagades pel discurs fonamentalista que envolta la problem\u00e0tica entorn de la lectura, com ara pensar que la lectura ens tornar\u00e0 m\u00e9s dem\u00f2crates, m\u00e9s tolerants, m\u00e9s bones persones, etc. L\u2019autor no s\u2019est\u00e0 de citar i ridiculitzar les bajanades que solen dir sobre aquests temes les principals patums de la literatura espanyola. Aquest llibre ha estat vergonyosament silenciat.<\/span><\/p>\n

Enric Iborra
\n\tProfessor de llengua i literatura, autor d’Un son profund<\/em><\/a> i del blog La serp blanca<\/em><\/a> <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Moreno Bayona, V\u00edctor. A la literatura por la escritura: actividades de imitaci\u00f3n textual. Arre: Pamiela,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3171","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1297,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1297,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3171"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4687,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3171\/revisions\/4687"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3171"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}