{"id":3186,"date":"2016-12-13T08:20:11","date_gmt":"2016-12-13T07:20:11","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lart-de-lire\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:29","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:29","slug":"lart-de-lire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lart-de-lire\/","title":{"rendered":"L’art de lire"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’art de lire: de la Renaissance au XXe si<\/em>\u00e8<\/em>cle. <\/em>Dir. \u00e9ditoriale, S\u00e9verine Cuzin-Schulte; recherche iconographique, \u00c9meline Leduc. Paris: Artlys, 2016. 71 p. (34 il\u00b7lust. col.) ISBN 978-2-85495-631-3. 10,60 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La coberta \u00e9s suggerent: una noia reclinada llegint un llibre, el clarobscur accentua encara m\u00e9s la seva nuesa, la llarga cabellera p\u00e8l-roja es precipita sensualment damunt la pell d\u2019un animal. \u00c9s un quadre del pintor franc\u00e8s Jean-Jacques Henner (1829-1905) fam\u00f3s pel tractament que va fer del nu femen\u00ed.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una de les trenta-quatre il\u00b7lustracions que recull el llibre. Estan ordenades cronol\u00f2gicament; la primera, de Fra Angelico, de 1425, una Anunciaci\u00f3 en la qual Maria llegeix un petit llibre d\u2019hores, fins a un Hopper de 1943, el m\u00e9s que conegut Hotel Lobby.<\/em> El llibret no vol ser un estudi exhaustiu de la prol\u00edfica iconografia, nom\u00e9s pret\u00e9n mostrar algunes pintures significatives de com la lectura ha estat tractada per l\u2019art els darrers cinc-cents anys. L’h\u00e0bil doble sentit del t\u00edtol, L\u2019art de lire,<\/em> aix\u00ed ho d\u00f3na a entendre.   <\/span><\/p>\n

Cada obra es presenta a doble p\u00e0gina, a l\u2019esquerra es reprodueix la pintura a mida petita i completa, amb indicaci\u00f3 de l\u2019autor, dimensions i proced\u00e8ncia. Un text breu contextualitza i comenta els aspectes m\u00e9s rellevants. A la p\u00e0gina de la dreta es mostra augmentat i a sang la part en la qual \u00fanicament es veu el llibre, un recurs del dissenyador per emfatitzar el tema de cada quadre, la lectura.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s que de lectors hem de parlar de lectores, de les trenta-quatre obres, vint-i-una corresponen a personatges femenins. Santes, Magdalenes, arist\u00f2crates, burgeses, muses, joves i velles, riques i pobres, totes amb un llibre a les mans. A Les gravures<\/em> [Els gravats], <\/em>de 1905, Henri Manguin mostra la complicitat lectora, dues dones, una d\u2019elles nua, comparteixen la lectura d\u2019un llibre de gravats; com diu el text, aquesta escena \u00edntima i a la vegada calmada celebra la joia de viure i la passi\u00f3 per l\u2019art. A La liseuse [La lectora] <\/em>de Renoir (entre 1874 i 1876) veiem una dona jove concentrada en la lectura \u00bfno ser\u00e0 pas el retrat de Madame Bovary? Per cert, aquest quadre, magn\u00edfic, ara el podem veure a l\u2019exposici\u00f3 de \u00abRenoir entre dones<\/a>\u00bb que es fa a la Fundaci\u00f3n Mapfre de Barcelona, no se la perdin.<\/span><\/p>\n

No podia faltar un Sant Jeroni que, com \u00e9s ben sabut, \u00e9s patr\u00f3 dels llibreters, editors i traductors. El que ens ocupa \u00e9s un Caravaggio de 1606. Com \u00e9s habitual, representa un Jeroni ressec i concentrat llegint i escrivint, traduint la B\u00edblia, acompanyat per alguns dels seus atributs, una vanitas, <\/em>un crani que l\u2019observa, i una pila de llibres que l\u2019ajuden en la seva feina.<\/span><\/p>\n

Rafael, D\u00fcrer, El Greco, Rembrandt, Vel\u00e1zquez, Van Gogh, C\u00e9zanne, Magritte, Picasso, per citar els noms m\u00e9s coneguts, s\u00f3n alguns dels pintors seleccionats. El llibre com a objecte, com a natura morta, \u00e9s el que proposa Georges de La Tour a La Madelaine <\/em>\u00e0<\/em> la<\/em> veilleuse [Magdalena amb espelma],<\/em> entre 1640 i 1645, amb una t\u00e8cnica gaireb\u00e9 hiperrealista veiem una Maria Magdalena melanconiosa junt a un crani als genolls, uns llibres tancats damunt de la taula, la llum d\u2019una espelma. Magdalena s\u2019ha fet gran, ja no pertany a aquest m\u00f3n, res material, ni els llibres li calen.<\/span><\/p>\n

La lectura com a malefici, el llibre terror\u00edfic, La lectrice soumise [La lectora submisa], <\/em>1928, de Magritte, presenta una dona amb l\u2019estat d\u2019\u00e0nim visiblement alterat; dreta, sost\u00e9 un llibre, la seva expressi\u00f3 de p\u00e0nic, de terror, ens inquieta. \u00bfQu\u00e8 llegeix? Kafka, Stoker, Lovecraft, Shelley (Mary)… O \u00e9s que el llibre cont\u00e9 moltes errates, o est\u00e0 mal tradu\u00eft? Mai ho sabrem…<\/span><\/p>\n

\n

Un llibre que \u00abparla\u00bb de llibres, una bibliografia gr\u00e0fica d\u2019un grapat de llibres en els quals la mat\u00e8ria \u00e9s l\u2019elogi de la lectura. Un llibre adequat per aquestes dates. Un llibre per a un amic invisible llegit, cultivat, que de ben segur agrair\u00e0 la nostra intel\u00b7ligent proposta. A La Central del carrer Mallorca el tenen, i tamb\u00e9 a Jaimes i a Laie.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Artlys \u00e9s una editorial especialitzada en llibres d’art. \u00c9s una filial de la R\u00e9union des mus\u00e9es nationaux (organitzaci\u00f3 que agrupa els principals museus francesos). Entre altres, publica els cat\u00e0legs de diferents col\u00b7leccions i exposicions; Museu del Louvre, d’Orsay, de castells, de Versailles, Fontaineblau, aix\u00ed com llibres infantils i juvenils sobre el mateix tema. L’art de lire<\/em> forma part de \u00abLa petite collection Artlys\u00bb que recull quadres agrupats tem\u00e0ticament; n’ha publicat tres m\u00e9s dedicats a la pintura galant i llibertina, a joies i als cels. <\/span><\/p>\n

Marcel Albet Guinart<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’art de lire: de la Renaissance au XXe si\u00e8cle. Dir. \u00e9ditoriale, S\u00e9verine Cuzin-Schulte; recherche iconographique,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3186","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1294,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1294,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3186"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3186\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4702,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3186\/revisions\/4702"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}