{"id":3187,"date":"2016-12-06T09:07:31","date_gmt":"2016-12-06T08:07:31","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llibres-o-cigarrets\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:29","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:29","slug":"llibres-o-cigarrets","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llibres-o-cigarrets\/","title":{"rendered":"Llibres o cigarrets"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Orwell, George. Llibres o cigarrets.<\/em> Trad., Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2016. 141 p. (Inquiets de Viena; 5). ISBN 978-84-8330-906-3. 16 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Tothom coneix George Orwell, no necessita presentaci\u00f3; per\u00f2 la veritat \u00e9s que m\u00e9s enll\u00e0 de les tres obres que coneixem: <\/span>Homenatge a Catalunya, 1984<\/em> i <\/span>La rebel\u00b7li\u00f3 dels animals,<\/em> poques s\u00f3n les persones que han llegit altres obres. Per aix\u00f2 \u00e9s d’agrair aquest volum, <\/span>Llibres o cigarrets,<\/em> editat per Viena, un delici\u00f3s recull de vuit articles escrits i publicats en diferents revistes i diaris, on l\u2019autor fa girar la roda dels records i es posiciona pol\u00edticament a partir de les seves experi\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\n

Qu\u00e8 tenen en com\u00fa els llibres i els cigarrets? Qu\u00e8 els pot unir? l’olor,el tacte, la vista? Potser que el nexe sigui que tots dos s\u00f3n maneres de passar el temps o gastar els diners? Potser s\u00ed, per\u00f2 mentre que un es practica en solitari i requereix voluntat, l’altre \u00e9s social i es convida a fer-ho en grup.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Aquestes q\u00fcestions se li plantegen en sentir el comentari d’un amic seu, director d’un diari, que en preguntar a un grup d’obrers si llegeixen la p\u00e0gina de cr\u00edtica de llibres, aquests li contesten que comprar llibres \u00e9s un h\u00e0bit massa car. \u00c9s llavors que Orwell desgrana tot un seguit de comparacions entre el cost de fumar i el cost de llegir per arribar a la conclusi\u00f3 que els llibres ens escuren la butxaca, per\u00f2 no m\u00e9s que els cigarrets o les gerres de cervesa, i els llibres ens acompanyen durant m\u00e9s temps, i a m\u00e9s a m\u00e9s es poden rellegir (els cigarrets tornats a fumar no s\u00f3n molt recomanables).<\/span><\/p>\n

A \u00abRecords d’un llibreter\u00bb Orwell ens explica com durant una temporada va treballar en una llibreria de segona m\u00e0, un tipus de comer\u00e7 molt habitual a Anglaterra, que a part de vendre llibres, feien funcions de biblioteca de pr\u00e9stec i on es robaven m\u00e9s llibres dels que no es tornaven. Comenta com es decanten les prefer\u00e8ncies de les dones cap a \u00abllibrets\u00bb d’Ethel M. Dell i els homes per novel\u00b7les de lladres i serenos, o com els esnobs amants de primeres edicions eren molt m\u00e9s habituals que els amants de la literatura, i les millors clientes eren dones que buscaven regals d’aniversari per als nebots… (molt en la l\u00ednia del que recull el llibre Cosas raras que se oyen en las librer\u00edas,<\/em> de Jen Campell, de l’editorial Malpaso).<\/span><\/p>\n

En aquests dos articles, George Orwell fa una radiografia de qu\u00e8 i com es llegia a Anglaterra, la rotaci\u00f3 dels llibres a causa de l’abund\u00e0ncia de llibreries de segona m\u00e0, i de com aquestes feien negoci amb el pr\u00e9stec.<\/span><\/p>\n

A \u00abConfessions d’un cr\u00edtic literari\u00bb descriu un personatge de \u00absainet\u00bb, un home entre 30 i 50 anys, calb, amb ulleres, vestit amb roba arnada i fent olor de ranci. D’entrada ja no t’inspira gaire complicitat ni empatia, i si a m\u00e9s et comenta com li costa posar-se a escriure perqu\u00e8 viu en una mena de Cafarna\u00fcm i el llibre li \u00e9s tedi\u00f3s i es val de frases fetes que fa servir per a totes les cr\u00edtiques… Per\u00f2 no ho deixa aix\u00ed, i rebla el clau dient que la descripci\u00f3 podria ser comuna a la d’un escriptor, poeta i\/o guionista de cinema o r\u00e0dio.<\/span><\/p>\n

On es mostra m\u00e9s irreductible \u00e9s en la defensa que fa de la llibertat d’expressi\u00f3. No comparteix que perqu\u00e8 et publiquin ja siguin novel\u00b7les o b\u00e9 columnes als diaris t’hagis de sotmetre al poder, sigui aquest pol\u00edtic de partit o, el que encara \u00e9s pitjor, als poders econ\u00f2mics que a l’ombra ho dominen tot. I aix\u00f2 ho veu en democr\u00e0cia, per\u00f2 passa el mateix en r\u00e8gims totalitaris, perqu\u00e8 aquests maten la imaginaci\u00f3, i sense imaginaci\u00f3 no existeix la literatura. \u00c9s un text molt interessant perqu\u00e8 exposa la tesi que despr\u00e9s desenvolupar\u00e0 a 1984<\/em> de com es manipula la veritat. El que explica de la feina de Winston Smith al Ministeri de la Veritat no \u00e9s ficci\u00f3, es va inspirar en tants escriptors d’esquerra que feien de propagandistes de l’URSS, i havien de canviar la versi\u00f3 dels fets en funci\u00f3 de les consignes del Kremlin i havien de mirar a una altra banda o directament mentir per no \u00abdonar arguments\u00bb a les forces de la reacci\u00f3.<\/span><\/p>\n

I tamb\u00e9 podem fer-ne una lectura actual, perqu\u00e8, existeix ara la llibertat d’expressi\u00f3, la llibertat de premsa? O b\u00e9, com fa 70 anys, hi ha uns amos dels mitjans de comunicaci\u00f3, uns amos del m\u00f3n que marquen qu\u00e8 es pot dir, com es pot dir i on es pot publicar?<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 ens parla sobre la sanitat p\u00fablica. \u00c9s a Par\u00eds i ben escurat, i es troba amb febre suportant cues i un munt de preguntes est\u00fapides per saber a quina sala li pertoca anar. No ent\u00e9n com les infermeres no s\u00f3n professionals. La primera escola d’infermeres professionals la va crear Florence Nightingale i encara no tots els pa\u00efsos coneixien les seves pr\u00e0ctiques, en canvi va patir una situaci\u00f3 on els malalts s’havien de cuidar entre ells, mentre els metges es passejaven amb un grup d’aprenents i si la teva malaltia era prou greu series objecte del seu inter\u00e8s.<\/span><\/p>\n

Si tot prov\u00e9 de la inf\u00e0ncia, els records disten molt de ser enyorables. No coneix el seu pare fins que t\u00e9 vuit anys. L’internen en una escola per preparar-lo per aconseguir ser becat. Els procediments per aconseguir-ho s\u00f3n una mostra molt variada de \u00abla letra con sangre entra\u00bb. El comportament pel qual es regeixen el matrimoni que porta la instituci\u00f3, de nom Saint Cyprian, va en funci\u00f3 del cognom i del peculi del teu progenitor. Com menys benestant ets, m\u00e9s abominable \u00e9s el seu tracte, et redueixen a la m\u00e9s absoluta invisibilitat com a individu i no \u00e9s fins als trenta anys que es pot treure aquest estigma.<\/span><\/p>\n

\n

Si les cobertes ja conviden a comprar el llibre, imagineu com us far\u00e0 anar les neurones, perqu\u00e8 malgrat que hagin passats molts anys, els temes que tracta Orwell, com altres vegades, s’han avan\u00e7at a la seva \u00e8poca i s\u00f3n de rabiosa actualitat.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Animeu-vos a llegir-lo; indiferents no us deixar\u00e0.<\/span><\/p>\n

Maria Juan Padr\u00f3s
\n\tDe la 4a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Orwell, George. Llibres o cigarrets. Trad., Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2016. 141 p. (Inquiets de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3187"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4703,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3187\/revisions\/4703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}