{"id":3197,"date":"2016-10-07T09:44:16","date_gmt":"2016-10-07T07:44:16","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/problemes-del-mon-del-llibre-dahir-problemes-davui\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:31","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:31","slug":"problemes-del-mon-del-llibre-dahir-problemes-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/problemes-del-mon-del-llibre-dahir-problemes-davui\/","title":{"rendered":"Problemes del m\u00f3n del llibre d’ahir, problemes d’avui"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Diderot, Denis. Carta sobre el comercio de libros<\/em>. Pr\u00f3l., Sergio Vila-Sanju\u00e1n; estudio preliminar, Roger Chartier; trad. y notas, Alejandro Garc\u00eda Schnetzer. Barcelona: Seix Barral, 2013. 141 p. (Biblioteca abierta). ISBN 978-84-322-1482-0. 15 \u20ac en paper, 7,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

El s\u00edndic dels llibreters de Par\u00eds, Andr\u00e9 Le Breton, va encarregar a Diderot l’any 1763 la redacci\u00f3 d’una hist\u00f2ria de la reglamentaci\u00f3 del llibre en l’Antic R\u00e8gim, aquesta seria amb el temps la famosa Lettre sur le commerce de la librairie<\/em>… A pesar de la relaci\u00f3 professional que unia Le Breton a Diderot (Le Breton era el principal editor de l’Encyclop\u00e9die<\/em>) l’enc\u00e0rrec no va satisfer els llibreters parisencs que van acabar editant un text que poc s’assemblava a l’original i amb un t\u00edtol diferent. Va caldre molt de temps, quasi un segle, per tal que la Carta<\/em>… de Diderot fos publicada, el 1861, i encara de manera mutilada.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La intenci\u00f3 dels representants dels llibreters i editors parisencs en encomanar la redacci\u00f3 de la Carta…<\/em> era reclamar per a aquesta corporaci\u00f3 l’anomenat privilegi exclusiu davant d’Antoine Gabriel de Sartine, aleshores tinent general de la Policia de Par\u00eds i responsable de la Direcci\u00f3 de la Llibreria francesa. Es tractava d’assegurar el dret de l’editor-llibreter a publicar en exclusivitat l’obra d’un autor amb el qual havia pr\u00e8viament negociat, sense que d’altres editors i impressors sense escr\u00fapols els arru\u00efnessin el negoci, aix\u00f2 \u00e9s copiant l’obra sense cap esfor\u00e7 i posant-la a un preu m\u00e9s baix.<\/span><\/p>\n

\n

Segons els editors i llibreters, es tractava de poder disposar d’unes garanties legals ben establertes i definides per tal de dur a terme una feina editorial de qualitat i en condicions que evit\u00e9s les c\u00f2pies il\u00b7legals que abundaven tant en l’\u00e8poca, i defensar d’aquesta manera la viabilitat i la sostenibilitat de la ind\u00fastria del llibre francesa, amena\u00e7ada per aquesta pirateria i una importaci\u00f3 galopants.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

En opini\u00f3 de Le Breton, Denis Diderot seria la persona adequada per a aquesta feina de reclamar els drets dels editors davant les autoritats i de fer-ho de manera efica\u00e7: un autor de prestigi, un intel\u00b7lectual brillant, una personalitat reconeguda gr\u00e0cies al projecte de l’Encyclop\u00e9die<\/em>, de fet \u00e9s el mateix Le Breton qui encarrega el primer projecte de l’enciclop\u00e8dia a Diderot.<\/span><\/p>\n

Certament, en la Carta…<\/em> Diderot defensa sense escarafalls l’invent feli\u00e7 de la ind\u00fastria editorial, aix\u00f2 \u00e9s l’acord entre el creador i l’editor, la necessitat d’un negoci estable i regulat per tal que la cultura pugui avan\u00e7ar de manera ferma sobre un espai s\u00f2lid. Diderot argumenta la necessitat d’un marc legal que garanteixi una bona relaci\u00f3 entre la creaci\u00f3 lliure de l’autor i l’exist\u00e8ncia necess\u00e0ria d’un c\u00e0lcul i d’un benefici econ\u00f2mic leg\u00edtims. A m\u00e9s, aquest privilegi reial es desitjava per part dels editors que es pogu\u00e9s allargar en el temps sense necessitat de renovaci\u00f3, de manera autom\u00e0tica i fins i tot a perpetu\u00eftat, com una compra d’un b\u00e9; a la qual cosa tamb\u00e9 s’hi avenia Diderot.<\/span><\/p>\n

Calien unes disposicions legals que defensessin la bona feina dels editors i que evitessin tota mena de pirateria, l’esfor\u00e7 havia de ser correctament compensat econ\u00f2micament per a l’autor i (sobretot) per a l’editor.<\/span><\/p>\n

Podr\u00e0 semblar estrany que Diderot (autor) defens\u00e9s els privilegis d’una corporaci\u00f3 (la dels editors-llibreters); en un sentit liberal, Diderot era un possibilista que pensava que com millor els an\u00e9s als editors econ\u00f2micament i en seguretat, millor els aniria als autors.<\/span><\/p>\n

Aquest marc legal es fa a partir de la figura del privilegi, un contracte privat en el qual un autor cedeix a un editor una obra original, un manuscrit, per tal que l’editor la publiqui i en faci negoci i d’aquest negoci es derivi, per tant, una m\u00e0xima difusi\u00f3 de l’obra. El privilegi tenia en l’\u00e8poca de la redacci\u00f3 de la Carta…<\/em> una duraci\u00f3 mitjana d’aproximadament sis anys.<\/span><\/p>\n

Diderot, per\u00f2, hi introdueix d’altres idees de collita pr\u00f2pia, com ara la necessitat d’acabar amb la censura pr\u00e8via i d’acceptar la llibertat de pensament i d’expressi\u00f3, multiplicar els permisos t\u00e0cits a l’infinit. Prohibir els llibres no fa sin\u00f3 que s’editin fora del pa\u00eds, en detriment de la ind\u00fastria editorial francesa, els llibres prohibits es publiquen i arriben igual als lectors, cal evitar que les premses franceses acabin perdent la seva producci\u00f3 a favor de les del Regne Unit, els Pa\u00efsos Baixos o Su\u00efssa; si les Cartes perses<\/em> s\u00f3n prohibides a Par\u00eds, desenes d’impressors les faran fora de Fran\u00e7a i acabaran per arribar igualment a Par\u00eds (Robert Darnton relata en Edici\u00f3n y subversi\u00f3n: literatura clandestina en el Antiguo R\u00e9gimen<\/em> [Turner – Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, 2003] com el magatzem m\u00e9s gran de llibres clandestins publicats fora de Fran\u00e7a es trobava a Versalles!).<\/span><\/p>\n

L’esfor\u00e7 per defensar un sistema de mercat regulat a partir de l’exist\u00e8ncia de les corporacions duraria poc, diversos ministres dels darrers Borbons influ\u00efts per les idees de Jean-Baptiste Colbert, entre ells Turgot, provaran d’abolir les corporacions. A poc a poc aquestes perdran els seus privilegis fins a desapar\u00e8ixer totalment en la Revoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n

La reglamentaci\u00f3 \u2013censora i corporativista\u2013 del m\u00f3n del llibre en l’Antic R\u00e8gim \u00e9s prou complexa: els privilegis exclusius, la censura pr\u00e8via, la Direcci\u00f3 de Llibreria, el lobby<\/em> dels llibreters de Par\u00eds, els greuges als llibreters d’altres ciutats franceses, els impresos pirates, les importacions il\u00b7legals… Per tal de facilitar la lectura de la Carta…<\/em> l’obra compta amb un pr\u00f2leg de Sergio Vila-Sanju\u00e1n i un estudi de Roger Chartier de molt d’inter\u00e8s i qualitat i que recomanem de llegir abans d’endinsar-se en el text de Diderot (altrament la lectura pot ser dificultosa).<\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Agust\u00ed<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diderot, Denis. Carta sobre el comercio de libros. Pr\u00f3l., Sergio Vila-Sanju\u00e1n; estudio preliminar, Roger Chartier;…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3197","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3197"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4713,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3197\/revisions\/4713"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}