{"id":3203,"date":"2016-09-13T07:16:39","date_gmt":"2016-09-13T05:16:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/poesia-i-poetes-sota-el-regim-franquista\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:32","slug":"poesia-i-poetes-sota-el-regim-franquista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/poesia-i-poetes-sota-el-regim-franquista\/","title":{"rendered":"Poesia i poetes sota el r\u00e8gim franquista"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Alonso Valero, Encarna (ed.). Poes\u00eda y poetas bajo el franquismo.<\/em> Madrid: Visor Libros, 2016. 187 p. (Biblioteca filol\u00f3gica hispana; 175). ISBN 978-84-9895-175-2. 14 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La publicaci\u00f3 <\/span>Poes\u00eda y poetas bajo el franquismo<\/em> (Visor Libros, 2016) \u00e9s el resultat del projecte \u00abLa configuraci\u00f3n del patr\u00f3n po\u00e9tico espa\u00f1ol tras la Guerra Civil: relaciones literarias, culturales y sociales\u00bb, finan\u00e7at pel Ministerio de Econom\u00eda y Competitividad.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Des del punt de vista cultural i sociol\u00f2gic \u00e9s important, i necessari, que aquest llibre existeixi i que es pugui trobar als taulells de les llibreries i a les lleixes de les biblioteques, si b\u00e9 respon al prop\u00f2sit de confegir un patr\u00f3 po\u00e8tic espanyol despr\u00e9s de la Guerra Civil que no compr\u00e8n, \u00e9s clar, cap m\u00e9s llengua de les que es parlen a la pen\u00ednsula que no sigui el castell\u00e0 imposat, i considerat l\u2019\u00fanic espanyol. Sigui com sigui, per\u00f2, benvinguda aquesta publicaci\u00f3 que amb ambici\u00f3 acad\u00e8mica ha posat sota la lupa la poesia escrita sota el r\u00e8gim franquista i els seus agents, els poetes que la van dur a terme en un camp literari que va quedar sotm\u00e8s a la tirania d\u2019un pensament \u00fanic, propi dels r\u00e8gims dictatorials.<\/span><\/p>\n

\n

La Guerra Civil Espanyola i la postguerra va alterar el camp de la creativitat liter\u00e0ria que tantes portes havia obert l\u2019Avantguarda i tots els ismes <\/em>que van proliferar amb els aires de la Rep\u00fablica de fons. <\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Aix\u00f2 no obstant, tot r\u00e8gim t\u00e9 els seus temps \u00e0lgids, de consolidaci\u00f3 i de decad\u00e8ncia si abans no empr\u00e8n la regeneraci\u00f3 necess\u00e0ria, cosa impensable en un r\u00e8gim totalitari: abans cau mort, que \u00e9s el que acostuma a passar. De manera que a partir de la Guerra Civil i la postguerra, el r\u00e8gim franquista impera, s\u2019estabilitza, per\u00f2 tot seguit es va corrompent i decau, encara que aquest proc\u00e9s es va allargar quaranta anys, fins a la mort del dictador.<\/span><\/p>\n

\u00abTrayectorias de poetas en la posguerra espa\u00f1ola\u00bb, un estudi preliminar d\u2019Encarna Alonso Valero, de la universitat de Granada i editora de Poes\u00eda y poetas bajo el franquismo<\/em>, situa el lector i l\u2019estudi\u00f3s en el microcosmos social i cultural de l\u2019\u00e8poca, el camp literari on els poetes es van moure, uns en l\u2019\u00f2rbita de la consolidaci\u00f3 del r\u00e8gim, altres per contestar-lo.<\/span><\/p>\n

Seguidament s\u2019entra en la lectura del treball de F\u00e9lix Fern\u00e1ndez Casta\u00f1o i Bel\u00e9n Bl\u00e1zquez Vilaplana: \u00abAproximaci\u00f3n a Manuel Sacrist\u00e1n Luz\u00f3n desde una visi\u00f3n bourdesiana: estudio exploratorio para un an\u00e1lisis materialista de la filosof\u00eda\u00bb. Som davant d\u2019un personatge que va influir, i molt, en un corrent de pensament que contestava el r\u00e8gim i que s\u2019inscriu en el materialisme hist\u00f2ric. Sacrist\u00e1n va ser fundador de la revista Laye<\/em>, que va aplegar un grup de poetes i intel\u00b7lectuals barcelonins que despr\u00e9s serien coneguts com la Generaci\u00f3 del 50: Josep M. Castellet, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Juan i Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo, Gabriel i Joan Ferrater, Alfonso Costafreda, Oliart, Jes\u00fas N\u00fa\u00f1ez, Pinilla de las Heras, Ramon Carnicer i el mateix Sacrist\u00e1n. Escriu Ruiz Gim\u00e9nez que Laye<\/em> ser\u00e0 un punt de refer\u00e8ncia en la joventut espanyola m\u00e9s avan\u00e7ada i anti-r\u00e8gim. Cal veure, apunto des d\u2019aqu\u00ed, que aquesta joventut espanyola avan\u00e7ada s\u00f3n barcelonins o viuen a Barcelona. Aix\u00f2 s\u00ed, escriuen en llengua castellana, sigui o no sigui la seva llengua materna, llevat de Gabriel Ferrater, que posteriorment anir\u00e0 adoptant la llengua catalana.<\/span><\/p>\n

Una de les figures senyeres d\u2019aquesta generaci\u00f3 de poetes dels 50 \u00e9s Jaime Gil de Biedma. Luis Garc\u00eda Montero i Mar\u00eda Gracia Rodr\u00edguez, de la universitat de Granada, a \u00abLa po\u00e9tica de Jaime Gil de Biedma\u00bb pouen en l\u2019\u00e0mbit creatiu d\u2019un poeta que busca la seva identitat personal i sexual en di\u00e0leg amb el m\u00f3n que l\u2019envolta, dif\u00edcilment receptiu en aquells anys, i la problem\u00e0tica \u00edntima i intel\u00b7lectual que aix\u00f2 li suposa. Si un poeta sempre \u00e9s un \u00e9sser de frontera, en el cas de Gil de Biedma aix\u00f2 s\u2019accentua. Per\u00f2 \u00e9s justament aquesta ferida existencial la que fa de Biedma un poeta de poesia tensada i vibrant.<\/span><\/p>\n

En el seg\u00fcent treball, Melissa Lecointre, de la universitat Par\u00eds 3, aproxima al lector la renovaci\u00f3 po\u00e8tica de 1944 a \u00abFren\u00e9tica mudez o grito inm\u00f3vil<\/span>: la renovaci\u00f3n po\u00e9tica de 1944\u00bb. Aquest any marca el despertar d\u2019una poesia que comen\u00e7a a no ajustar-se als models est\u00e8tics imposats despr\u00e9s de la vict\u00f2ria franquista. La n\u00f2mina de poetes \u00e9s llarga, i de la qual podr\u00edem destacar Jos\u00e9 Garc\u00eda Nieto o Jos\u00e9 Luis Cano, noms que despr\u00e9s es consolidaran fins a pujar a tots els p\u00f2diums, al costat de creadors d\u2019est\u00e8tica m\u00e9s agosarada i experimental com Carlos Edmundo de Ory, Jos\u00e9 Hierro o Gabriel Celaya. En el marc de fons apareixen poetes de l\u2019\u00e8poca anterior, com D\u00e1maso Alonso, Vicente Aleixandre, Dionisio Ridruejo.<\/span><\/p>\n

A \u00abViaje editorial de la mano de Julia Uceda\u00bb, Mar\u00eda Teresa Navarrete, de les universitats de Gant i de Cadis, introdueix el lector en la traject\u00f2ria d\u2019una poeta que va tenir la sort de viure \u00e8poques d\u2019exili als Estats Units i altres indrets de l\u2019estranger. I \u00e9s que l\u2019exili sovint es converteix en una oportunitat per sortir de les fronteres mentals, tot i que ja estem parlant de l\u2019Espanya dels \u00faltims cinquantes, quan ella pren la decisi\u00f3 d\u2019allunyar-se. Nom\u00e9s donar un cop d\u2019ull a l\u2019itinerari vital i viatger de la poeta ja ens podem fer una idea de la llibertat que es va permetre per escriure la seva obra. Tot i que premiada, publicada i reconeguda, no vol dir que sigui gaire coneguda entre el p\u00fablic en general. Si el cam\u00ed de tantes de les poetes de la generaci\u00f3 posterior, la del 70, encara costa de fer visible en massa casos, les poetes veteranes de la v\u00e0lua d\u2019Uceda encara no han emergit amb la pot\u00e8ncia que caldria. Treballs com aquest ajuden a una major visualitzaci\u00f3 de les dones creadores.<\/span><\/p>\n

Miguel A. Olmos, de la universitat de Normandia, a \u00abFuera de juego: sobre el Serm\u00f3n de ser o no ser,<\/em> de Agust\u00edn Garc\u00eda Calvo\u00bb, se centra en la figura d\u2019Agust\u00edn Garc\u00eda Calvo i el seu enfrontament al franquisme tard\u00e0, i en concret a la seva obra magna, el Serm\u00f3n<\/em>, un text literari de primer ordre que convida a la reflexi\u00f3, ja des del t\u00edtol, ben metaf\u00edsic. L\u2019originalitat d\u2019aquest text, apunta el professor Olmos, prov\u00e9 d\u2019un triple treball: m\u00e8trica d\u2019ascend\u00e8ncia cl\u00e0ssica que for\u00e7a el descobriment d\u2019altres patrons r\u00edtmics; recurs d\u2019un llenguatge de tots i de ning\u00fa; i una tem\u00e0tica intel\u00b7lectual i reflexiva en el discurs.<\/span><\/p>\n

A \u00abVoces silenciadas en el grupo po\u00e9tico del 27: Ernestina de Champourcin, voz de poeta, voz de mujer\u00bb, Mar\u00eda del Mar Ram\u00f3n Torrijos, de la universitat de Castella-la Manxa, s\u2019endinsa en la personalitat i traject\u00f2ria liter\u00e0ria d\u2019Ernestina de Champourcin, que es va donar a con\u00e8ixer al mateix temps que els seus companys de la Generaci\u00f3 del 27. Per\u00f2 com ja s\u2019ha denunciat en altres \u00e0mbits, com el de la creaci\u00f3 pl\u00e0stica, el treball de les dones ha estat sistem\u00e0ticament silenciat. Ha costat molt recuperar els noms de les dones del 27, ja siguin pintores o poetes com Ernestina de Champourcin. En el seu cas ha pesat el temps d\u2019exili. Per\u00f2 tamb\u00e9 la seva prefer\u00e8ncia per escriure poesia de l\u2019amor div\u00ed, com aix\u00ed ho descriu la professora Ram\u00f3n. En els anys setanta, l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 es van comen\u00e7ar a recuperar els noms silenciats de les creadores de la Generaci\u00f3 del 27 imperava l\u2019est\u00e8tica materialista i Ernestina de Champourcin no encaixava. La universitat, per\u00f2, ha de treballar lluny dels prejudicis, amb llibertat de c\u00e0tedra, i m\u00e9s la universitat en democr\u00e0cia. Aquest estudi n\u2019\u00e9s una mostra.<\/span><\/p>\n

Clou el volum \u00abPoes\u00eda y poetas bajo el franquismo\u00bb el treball d\u2019Ana Rodr\u00edguez Callealta, de la universitat d\u2019Alcal\u00e1, \u00abLa poes\u00eda femenina espa\u00f1ola (en castellano) en Cuadernos Hispanoamericanos<\/em> (1948-1967)\u00bb. Els Cuadernos <\/em>es van fundar l\u2019any 1948 com a part de les activitats de l\u2019Instituto de Cultura Hisp\u00e1nica, en un ambient limitat encara, si b\u00e9 moderat i amb intents de t\u00edmida obertura. A poc a poc les dones es van anar incorporant a la tasca intel\u00b7lectual i creativa, i plataformes com els Cuadernos <\/em>les van anar fent visibles. La n\u00f2mina \u00e9s notable, val la pena anotar els noms, alguns encara ben presents, com el de Mar\u00eda Victoria Atencia, per la rellev\u00e0ncia de la seva po\u00e8tica del transcendent, o el de Gloria Fuertes, per la seva poesia d\u2019impacte. Sens dubte, publicar als Cuadernos <\/em>va donar l\u2019oportunitat de fer-se con\u00e8ixer a tantes de les poetes que van escriure sota l\u2019estret i misogin r\u00e8gim franquista, aix\u00ed com guanyar premis de prestigi com l\u2019Adon\u00e1is.<\/span><\/p>\n

Al final de la publicaci\u00f3 dels treballs que integren Poes\u00eda y poetas bajo el franquismo<\/em>, es troben extenses bibliografies per ampliar el coneixement dels lectors o estudiants que estiguin interessats en aquests treballs de nivell excel\u00b7lent, escrits sota una metodologia que t\u00e9 la voluntat de posar en di\u00e0leg la poesia amb diverses disciplines com la filosofia, la hist\u00f2ria cultural o la sociologia, com escriu Encarna Alonso Valero, l\u2019editora del volum. En aquesta metodologia s\u2019inclou una reflexi\u00f3 de g\u00e8nere, reflexi\u00f3 imprescindible per a una comprensi\u00f3 m\u00e9s equitativa i ajustada d\u2019aquells anys que no van passar en va en el camp cultural, per m\u00e9s restriccions que se li volguessin imposar. I \u00e9s que la vida s\u2019escapa sempre com aigua que flueix entre els dits, i la creaci\u00f3 po\u00e8tica \u00e9s un reflex de la vida en tot temps i en tot moment.<\/span><\/p>\n

Teresa Costa-Gramunt<\/a> 
\n\tEscriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alonso Valero, Encarna (ed.). Poes\u00eda y poetas bajo el franquismo. Madrid: Visor Libros, 2016. 187…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3203"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4719,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3203\/revisions\/4719"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}