{"id":3212,"date":"2016-07-07T09:49:48","date_gmt":"2016-07-07T07:49:48","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/retrats-deditors-francesos\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:32","slug":"retrats-deditors-francesos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/retrats-deditors-francesos\/","title":{"rendered":"Retrats d’editors francesos"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dosse, Fran\u00e7ois. Les hommes de l\u2019ombre: portraits d\u2019\u00e9diteurs. <\/em>Paris: Perrin, 2014. 419 p. ISBN 978-2-262-03754-3. 25 \u20ac paper, 15,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic. <\/span><\/p>\n

Dosse \u00e9s historiador i epistem\u00f2leg franc\u00e8s, professor d\u2019hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a l\u2019Institut Universitaire de Formation des Ma\u00eetres de Cr\u00e9teil, entre d\u2019altres, i un dels fundadors de la revista cient\u00edfica Espaces Temps,<\/em> dedicada a les ci\u00e8ncies socials. Ha publicat diverses obres dedicades a l\u2019estructuralisme i les seves figures.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La present obra cont\u00e9 una introducci\u00f3 que deixa clar qu\u00e8 s\u00f3n o qu\u00e8 haurien de ser per Dosse els editors: actors decisius, homes a l\u2019ombra sovint an\u00f2nims, intermediaris entre l\u2019autor i el lector, tamb\u00e9 explica el perqu\u00e8 d\u2019aquesta tria i ja ens d\u00f3na uns quants trets caracter\u00edstics d\u2019aquests personatges. <\/span><\/p>\n

L\u2019itinerari del llibre ens porta per tretze personatges rellevants en el m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3: Christian Bourgois, Jos\u00e9 Corti, Claude Durand, Paul Flamand, Claude Gallimard, Ren\u00e9 Julliard, Robert Laffont, J\u00e9r\u00f4me Lindon, Fran\u00e7ois Maspero, Maurice Nadeau, Charles Orengo, Jean-Jacques Pauvert i Fran\u00e7oise Verny. Ara tots s\u00f3n morts i, s\u00ed, nom\u00e9s hi ha una dona. <\/span><\/p>\n

De cadascun d\u2019ells i per ordre alfab\u00e8tic, Dosse fa un breu rep\u00e0s biogr\u00e0fic de la seva vida amb alguns fets rellevants que d\u2019una manera o altra tamb\u00e9 han influ\u00eft en la seva dedicaci\u00f3 i especialitzaci\u00f3 editorial i sobretot de les obres m\u00e9s destacades que van editar, comen\u00e7ant cada cap\u00edtol del llibre amb el nom de l\u2019editor i un ep\u00edtet. <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, tenim a Bourgois, \u00abUn catalogue comme une ouvre d\u2019art\u00bb. Alguns dels escriptors estrangers descoberts i editats a Fran\u00e7a per ell van ser, entre d\u2019altres, Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, Aleksandr Soljenitsin, Witold Gombrowicz, Jorge Luis Borges, Ezra Pound, Allen Ginsberg i William S. Burroughs (dues figures destacades de la generaci\u00f3 beat<\/em>), i Richard Brautigan, autor de l\u2019avantguarda americana. Molt conegut per publicar la saga de Tolkien i que li va reportar for\u00e7a beneficis que li permeteren arriscar-se a publicar obres d\u2019autors russos, xinesos, etc., poc o gens coneguts. L\u2019any 1989 va publicar Les versets sataniques<\/em> de Salman Rushdie, cosa que li va costar rebre amenaces a ell i a la seva fam\u00edlia.   <\/span><\/p>\n

Jos\u00e9 Corti, \u00abL\u2019\u00eelot po\u00e9tique\u00bb. Llibreter, editor i autor. Corti obre la seva primera llibreria l\u2019any 1925, que ell anomena \u00abboutique\u00bb, en aquesta llibreria ell s\u2019ocupa d’atendre els visitants, de les vendes, de la comptabilitat; les tasques pr\u00f2pies d\u2019una llibreria a m\u00e9s de llegir els manuscrits que li arriben i de triar els que seran publicats, en la seva faceta d\u2019editor. El 1938, crea l’editorial del mateix nom i inaugura el seu cat\u00e0leg amb quatre publicacions: \u0152uvres compl\u00e8tes <\/em>de Lautr\u00e9amont, Au ch\u00e2teau d\u2019Argol<\/em> de Gracq, L\u2019\u00e2me romantique et le r\u00eave<\/em> d\u2019Albert B\u00e9guin i Lautr\u00e9amont<\/em> de Gaston Bachelard, que definirien la seva l\u00ednia editorial fins a la seva mort. L\u2019editorial de Corti tamb\u00e9 public\u00e0 nombrosos treballs acad\u00e8mics de cr\u00edtica i d\u2019hist\u00f2ria de la literatura. <\/span><\/p>\n

Claude Durand, \u00abL\u2019empereur Claudius sans royaume\u00bb, editor, autor i traductor d\u2019obres de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, Isabel Allende, Jorge Sempr\u00fan, Alan Sillitoe… Com a director de Fayard publica les mem\u00f2ries de Henry Kissinger, Fran\u00e7oise Miterrand, Val\u00e9ry Giscard d\u2019Estaing, d\u2019Edourd Balladur, Alain Peyrefitte, Lech Wa\u0142\u0119sa, Ximon Peres, Nelson Mandela, Hillary Clinton… <\/span><\/p>\n

Paul Flamand, \u00abSortir le christianisme du ghetto\u00bb, fundador d’una de les grans editorials de Par\u00eds, \u00c9ditions du Seuil. Public\u00e0 obres d\u2019autors com Maurice Nadeu, L\u00e9opold S\u00e9dar Senghor, Louis Pauwels, T.S. Eliot, L\u00e9on Trotski…, per\u00f2 un dels seus triomfs arriba de la m\u00e0 de Guareschi i les seves obres Piccolo mondo: Don Camillo, <\/em>refusades per diferents editors francesos. \u00c9ditions du Seuil tamb\u00e9 \u00e9s coneguda per haver editat l\u2019obra d\u2019alguns rellevants intel\u00b7lectuals com Jacques Lacan, Roland Barthes, Philippe Sollers, Edgar Morin, Maurice Genevoix i Pierre Bourdieu. <\/span><\/p>\n

Claude Gallimard, \u00abL\u2019h\u00e9ritier du Parnasse\u00bb. Despr\u00e9s de la seva formaci\u00f3 universit\u00e0ria, s\u2019integra a l\u2019imperi de l\u2019editorial independent Gallimard, tot i tenir molts pocs punts en com\u00fa amb el temperament del seu pare, Gaston. Contr\u00e0riament al que alguns pensen, Claude no es dedicava nom\u00e9s a tasques administratives i comercials. Una de les primeres tasques que duu a terme \u00e9s el rellan\u00e7ament de la petita col\u00b7lecci\u00f3 \u00abS\u00e9rie noire\u00bb, amb molt d\u2019\u00e8xit. <\/span><\/p>\n

Igual que el seu pare, cultiva un cert elitisme literari i refusa bests-sellers. \u00c9ditions Gallimard publica obres de Nathalie Sarraute, Maurice Blanchot, Georges Bataille i de nombrosos escriptors que van marcar els cinquanta: Jean Genet, Eug\u00e8ne Ionesco, Jacques Pr\u00e9vert. Durant els seixanta segueixen amb grans noms de la literatura francesa i estrangera com Modiano, Le Cl\u00e9zio, Kundera, etc. <\/span>L\u2019any 1976 Claude hereta l\u2019editorial a la mort del seu pare, fins l\u2019any 1988, que continuen els seus fills.<\/span><\/p>\n

Ren\u00e9 Julliard, \u00abLe dandy s\u00e9ducteur\u00bb. Del tot segur que la seva manera de veure i viure la vida queda reflectida en la seva traject\u00f2ria professional i, per tant, en la seva l\u00ednia editorial. Ple d\u2019entusiasme, proposa un projecte de difusi\u00f3 del llibre franc\u00e8s a Pol\u00f2nia al llavors ministre d\u2019afers exteriors, Poincar\u00e9, qui acorda les subvencions per a la creaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 que es far\u00e0 c\u00e0rrec del projecte anomenat Sequana: <\/em>un comit\u00e8 de personalitats liter\u00e0ries seleccionen una s\u00e8rie de t\u00edtols que despr\u00e9s seran venuts per subscripci\u00f3 a una base d’abonats, que tamb\u00e9 rebrien una revista on s\u2019explicava aquesta elecci\u00f3. Estem davant del primer club de lectura franc\u00e8s. <\/span><\/p>\n

No tots els projectes de Julliard s\u00f3n rendibles, per\u00f2 el que el converteix en competidor de grans editorials s\u00f3n l\u2019edici\u00f3 dels premis Goncourt en els anys 1946, 1947 i 1948, Jean-Jacques Gautier (Histoire d\u2019un fait divers<\/em>), Jean-Louis Curtis (Les for\u00eats de la nuit<\/em>), Maurice Druon (Les grandes familles<\/em>). Sempre alerta davant de petites oportunitats, \u00e9s un dels primers editors a donar al servei de premsa un paper important a l\u2019editorial. <\/span><\/p>\n

Robert Laffont, \u00abLa conqu\u00eate de nouvelles fronti\u00e8res\u00bb. Una de les primeres col\u00b7leccions que edita \u00e9s \u00abSous le signe d\u2019Arion\u00bb; anys despr\u00e9s signa un acord amb l\u2019escriptor Graham Green i publica trenta-quatre de les seves obres; altres obres publicades per Laffont van ser Marlborough<\/em> de Churchill i les mem\u00f2ries de guerra d\u2019Eisenhower, Croisade de l\u2019Europe. <\/em>Tamb\u00e9 va editar les obres de Dominique Lapierre i Larry Collins. El seu cat\u00e0leg reflecteix la seva diversitat liter\u00e0ria amb m\u00e9s de deu mil t\u00edtols. Va ser el creador de la societat Inter-Forum dedicada a la distribuci\u00f3 de llibres. <\/span><\/p>\n

J\u00e9r\u00f4me Lindon, \u00abL\u2019esprit de r\u00e9sistance\u00bb, editor i autor. Va dirigir l\u2019editorial \u00c9ditions de Minuit, va ser el gran impulsor d\u2019autors emblem\u00e0tics de la \u00abnouveu roman\u00bb com Michel Butor, Samuel Beckett, Alain Robbe-Grillet i Claude Simon. El seu triomf arriba de la m\u00e0 de Marguerite Duras i les obres Moderato cantabile, D\u00e9truire, dit elle, L\u2019amant…<\/em><\/span><\/p>\n

Descobridor de talents com Patrick Deville i la seva obra Peste et chol\u00e9ra, <\/em>la desconeguda Marie NDiaye, a qui amb disset anys Lindon li va publicar Quant au riche avenir<\/em> o \u00c9ric Chevillard, amb el qual Lindon va signar el seu primer contracte d\u2019edici\u00f3 l\u2019any 1987.  <\/span><\/p>\n

Fran\u00e7ois Maspero, \u00abLa joie de lire\u00bb, llibreter i editor. Inicialment adquireix una llibreria al Barri Llat\u00ed, que anomena Librairie de L\u2019Escalier. Un parell d\u2019anys m\u00e9s tard aconsegueix un lloc m\u00e9s gran per instal\u00b7lar la seva Joie de Lire. Tant en la primera llibreria com en aquesta darrera organitza trobades amb autors, exposicions i tota mena d\u2019activitats culturals. L\u2019any 1958 funda l\u2019editorial que duu el seu nom i que t\u00e9 la seu al soterrani de la mateixa llibreria. El primer llibre editat per la seva editorial va ser La Guerre d\u2019Espagne<\/em> de Pietro Nenni. Crea la revista Partisans.<\/em><\/span><\/p>\n

L\u2019any 1967 Maspero llan\u00e7a una col\u00b7lecci\u00f3 de butxaca: \u00abPetite collection Maspero – PCM\u00bb i el seu primer volum \u00e9s una reedici\u00f3 d\u2019Au pied du mont Kenya<\/em> de Kenyatta, aquesta col\u00b7lecci\u00f3 suposar\u00e0 un 20 % del cat\u00e0leg de la casa editorial. <\/span><\/p>\n

Maurice Nadeu, \u00abChanger la vie\u00bb, autor, cr\u00edtic literari i editor, va viure una llarga vida, fins els 102 anys. Publica com a autor l\u2019any 1945 Histoire du surr\u00e9alisme,<\/em> que avui dia encara \u00e9s una obra de refer\u00e8ncia; m\u00e9s tard treballa com a cr\u00edtic literari al diari de la resist\u00e8ncia Combat<\/em>, codirigit per Pascal Pia i Albert Camus, l\u2019any 1966 crea la revista La quinzaine litt\u00e9raire. <\/em>Descobridor d\u2019autors com Georges Bataille, Ren\u00e9 Char, Henri Michaux, Claude Simon, Henry Miller… <\/span><\/p>\n

L\u2019any 1976 funda la seva pr\u00f2pia editorial Les lettres nouvelles, que anys m\u00e9s tard s\u2019anomenar\u00e0 \u00c9ditions Maurice Nadeau, publica la primera novel\u00b7la de Michel Houellebecq Extension du domaine de la lutte<\/em>. <\/span><\/p>\n

Charles Orengo, \u00abL\u2019homme myst\u00e9rieux\u00bb, periodista i editor. Va fer funcions de censor. Fundador d’\u00c9ditions du Rocher l\u2019any 1943 la primera publicaci\u00f3 d\u2019aquesta editorial va ser una obra de Georges Duhamel, secretari perpetu de l\u2019Acad\u00e9mie fran\u00e7aise, tamb\u00e9 publica altres obres de literatura general al voltant de diversos autors de renom: Giraudoux, Giono o Colette. <\/span><\/p>\n

Va treballar com a assessor t\u00e8cnic de l\u2019editorial Plon, que no passava pels seus millors moments i en va renovar totalment la seva pol\u00edtica editorial, llan\u00e7ant diferents col\u00b7leccions que esdevindrien refer\u00e8ncies molt importants en diferents \u00e0rees tem\u00e0tiques: hist\u00f2ria, grans biografies i mem\u00f2ries… <\/span><\/p>\n

Jean-Jacques Pauvert, \u00abArs\u00e8ne Lupin dans l\u2019\u00e9dition\u00bb, autor i editor. Comen\u00e7a a treballar com a aprenent-venedor a la llibreria Gallimard amb quinze anys i t\u00e9 la gran oportunitat de con\u00e8ixer gran autors que freq\u00fcenten la llibreria: Jean Paulhan, Raymond Queneau, Marcel Aym\u00e9, Jean-Paul Sartre. <\/span><\/p>\n

Conegut per la reedici\u00f3 d’obres oblidades, prohibides o considerades marginals i descobridor d\u2019autors com Albertine Sarrazin, Jean Carri\u00e8re, Fran\u00e7oise Lef\u00e8vre… Entre els autors que reedita hi ha Georges Darien, Georges Bataille, Andr\u00e9 Breton, Pierre Klossowski, Raymond Roussel, tamb\u00e9 les obres completes del marqu\u00e8s de Sade, les de Victor Hugo i d\u2019\u00c9lie Faure. <\/span><\/p>\n

Per acabar, Fran\u00e7oise Verny, \u00abLa grande pr\u00eatresse\u00bb, periodista, va estudiar filosofia, autora i editora. Va escriure diversos llibres sobre religi\u00f3. L\u2019any 1964 es va unir a l\u2019editorial Grasset, on treballa al costat d’Yves Berger, Bernard Privat, Jean-Claude Fasquelle. Roman en aquesta editorial divuit anys, en els quals publica l\u2019obra dels nous fil\u00f2sofs com Andr\u00e9 Glucksmann i, per descomptat, Bernard-Henri L\u00e9vy. Continua una petita etapa (quatre anys) a \u00c9ditions Gallimard com assistent del director general i l\u2019any 1986 entra a l\u2019editorial Flammarion com a directora editorial fins al 1995 que torna a l\u2019editorial Grasset. <\/span><\/p>\n

Al llarg de les m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines d\u2019aquest llibre, Dosse ens va esmicolant la vida d\u2019aquests personatges interessants no tan sols en la seva faceta d\u2019editors, les seves virtuts i els seus defectes<\/em>, tots ells grans lectors o, millor dit, devoradors de lectures, treballadors incansables i un xic especials.<\/em><\/span><\/p>\n

N\u00faria Vila
\n\thttp:\/\/www.wowbook.es\/<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dosse, Fran\u00e7ois. Les hommes de l\u2019ombre: portraits d\u2019\u00e9diteurs. Paris: Perrin, 2014. 419 p. ISBN 978-2-262-03754-3….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3212","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1319,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1319,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3212"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3212\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4728,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3212\/revisions\/4728"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}