{"id":3213,"date":"2016-07-04T18:49:02","date_gmt":"2016-07-04T16:49:02","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-trenta-cinc-obres-preferides-ditalo-calvino\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:32","slug":"les-trenta-cinc-obres-preferides-ditalo-calvino","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-trenta-cinc-obres-preferides-ditalo-calvino\/","title":{"rendered":"Les trenta-cinc obres preferides d’Italo Calvino"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span>Calvino, Italo. Per qu\u00e8<\/span><\/em> llegir els cl\u00e0ssics<\/span><\/em>. Trad. Teresa Mu\u00f1oz Lloret. Barcelona: Edicions 62, 2016. 344 p. (Llibres a l’abast; 432). ISBN: 978-84-297-7492-4. 21,50 \u20ac paper, 9,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Versi\u00f3 castellana del llibre (2023)<\/span><\/span>[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Edicions 62 continua endavant amb el projecte d’edici\u00f3 completa en catal\u00e0 de l’obra de l’escriptor itali\u00e0 Italo Calvino. Per qu\u00e8<\/span><\/em> llegir els cl\u00e0ssics<\/span><\/em> \u00e9s el darrer volum aparegut fins ara. Aquesta edici\u00f3 catalana reprodueix lleialment el t\u00edtol original itali\u00e0 Perch\u00e8 leggere i classici<\/span><\/em> i, a la contracoberta, l’editorial qualifica aquest llibre d’\u00abassaig en qu\u00e8 Italo Calvino comenta els autors i les obres que el van ajudar a definir-se a si mateix\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

De fet, per\u00f2, no som davant un \u00fanic assaig de tres-centes quaranta p\u00e0gines, ans davant un recull molt variat d’articles period\u00edstics, de confer\u00e8ncies acad\u00e8miques i d’introduccions breus publicades en diaris, revistes cient\u00edfiques i col\u00b7leccions de literatura universal. Tal volta hauria estat m\u00e9s orientador per al lector apressat haver considerat aquest volum una \u00abantologia d’articles i assaigs breus\u00bb. I \u00e9s que aquest llibre tampoc no pret\u00e9n fer un rep\u00e0s als cl\u00e0ssics can\u00f2nics m\u00e9s importants de les cultures del nostre planeta sin\u00f3 \u2014com molt b\u00e9 explica Esther Calvino, la filla de l’autor\u2014 sobre els <\/span>seus<\/span><\/em> cl\u00e0ssics, \u00e9s a dir, sobre les obres que, a ell, li van deixar una fonda empremta.<\/span><\/p>\n

La coberta d’un llibre, all\u00f2 que popularment anomenem \u00abla portada\u00bb, no nom\u00e9s cobreix el llibre i el protegeix sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s l’eina que t\u00e9 l’editor per a provocar-nos un amor a primera vista. N’hi ha que alimenten amors purament f\u00edsics, n’hi ha que en suggereixen de m\u00e9s espirituals, i n’hi ha que temptegen un cert equilibri. A tot aix\u00f2 cal afegir el fet que la coberta ha d’intentar oferir un resum gen\u00e8ric de la mat\u00e8ria que \u00e9s desenvolupada en el llibre. En aquest cas, la fotografia \u00e9s molt escaient: Italo Calvino somriu lleugerament assegut en una cadira que t\u00e9 un disseny molt particular i molt personal, en una habitaci\u00f3 on hi ha centenars de llibres que viuen en altes prestatgeries. En efecte, aquest llibre ens parla de llibres i, com la cadira, d’un tipus de llibres de disseny especial, els anomenats \u00abcl\u00e0ssics\u00bb, els quals ens provoquen aquest somriure lleuger que tenim quan arribem al coneixement d’una veritat profunda que perviu m\u00e9s enll\u00e0 d’una \u00e8poca determinada. El somriure d’Italo Calvino \u00e9s el somriure d’una persona que coneix la futilitat i la fragilitat de la naturalesa humana. I els cl\u00e0ssics que t\u00e9 en les prestatgeries \u2014i dins aquest llibre\u2014, tamb\u00e9 parlen d’aix\u00f2.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’escriptor itali\u00e0, el qual va treballar durant molt de temps per a l’editorial Einaudi, de ben segur que s’adon\u00e0 que els cl\u00e0ssics ens aporten coneixements que no caduquen mai. I no caduquen probablement perqu\u00e8, d’una banda, ens plantegen temes, situacions i problemes irresolubles, \u00aball\u00f2 que persisteix com a soroll de fons\u00bb (p. 14); i, de l’altra, temes, situacions i problemes que s\u00f3n constants perqu\u00e8 formen part de la naturalesa de l’\u00e9sser hum\u00e0. \u00abLa crisi d’identitat \u00e9s general a la segona meitat de l’Odissea<\/span><\/em>\u00bb (p. 22), comenta quan parla d’aquest poema hom\u00e8ric del segle viii aC; i molt despr\u00e9s, en un article sobre Eugenio Montale (1896-1981), ens explica que aquest escriptor \u00abens parla d’un m\u00f3n vertigin\u00f3s, emp\u00e8s per un vent de destrucci\u00f3, sense un terreny s\u00f2lid on recolzar els peus, amb l’\u00fanica ajuda d’una moral individual suspesa al caire de l’abisme\u00bb (p. 279). Tu que tens problemes per a arribar a finals de mes, \u00bfcreus que avui la vida \u00e9s m\u00e9s inestable i fugissera que fa cent anys o vint-i-nou segles? Tu que voldries expressar amb m\u00e9s detall i nitidesa all\u00f2 que el teu cor i la teva ment senten, \u00bfcreus que els homes del Renaixement ho sabien fer millor o que, dos-cents anys despr\u00e9s, un sistema inform\u00e0tic ajudar\u00e0 a resoldre-ho definitivament? Segons Calvino, Gerolamo Cardano (1501-1576) \u00e9s un \u00abescriptor que persegueix amb les paraules alguna cosa que s’escapa a les paraules\u00bb (p. 102); Cyrano de Bergerac (1619-1655) \u00e9s un autor en qu\u00e8 \u00abel que compta no \u00e9s la coher\u00e8ncia de les idees, sin\u00f3 el divertiment i la llibertat amb qu\u00e8 es val de tots els est\u00edmuls intel\u00b7lectuals que li v\u00e9nen de gust\u00bb (p. 120); i l’actitud del fil\u00f2sof Raymond Queneau (1903-1976) \u00ab\u00e9s la d’explorador d’universos imaginaris\u00bb (p. 326).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre que el lector t\u00e9 a les mans est\u00e0 compost per un article introductori on Calvino reflexiona sobre qu\u00e8 \u00e9s una obra cl\u00e0ssica, i trenta-cinc m\u00e9s on l’escriptor itali\u00e0 comenta autors i obres d’\u00e8poques i g\u00e8neres molt diversos expressant opinions i suggeriments propis. Calvino ens convida a reflexionar tant sobre Xenofont (428-355\/0 aC), Ovidi (43aC-17dC) i les set princeses perses de Nezami (1141-1209) com sobre Diderot (1713-1784), Stendhal (1783-1842) i Balzac (1799-1850); tant sobre la necessitat de cultivar el nostre jard\u00ed, segons \u00e9s esmentat a l’obra C\u00e0ndid<\/span><\/em> de Voltaire (1694-1778), com sobre l’olla que bull de la vida, segons \u00e9s representada a l’obra de Gadda (1893-1973) Quell merd\u00e9 hurrible<\/span><\/em>. I tot sempre ben amanit amb opinions personals, directes i inspiradores. Sobre Galileu (1564-1642), ell es pregunta: \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 una esfera (o una pir\u00e0mide) hauria de ser m\u00e9s perfecta que una forma natural, com per exemple la d’una llagosta?\u00bb (p. 113). I sobre Tolstoi (1828-1910) afirma: \u00abEl que interessa a Tolstoi [\u2026] \u00e9s [\u2026] la recerca del vodka de la hist\u00f2ria, el combustible hum\u00e0\u00bb (p. 200). O b\u00e9 exclama, exultant, a l’inici d’un article acad\u00e8mic sobre el Doctor Givago<\/span><\/em> de Pasternak (1890-1960): \u00abUn llibre amb el qual et discuteixes, finalment!\u00bb (p. 226). I \u00e9s que els cl\u00e0ssics tamb\u00e9 serveixen per a discutir: ens interpel\u00b7len, ens pregunten, ens acorralen, i ens obliguen a reflexionar. Potser per aix\u00f2 s\u00f3n tan perillosos; potser per aix\u00f2 els bombers de Fahrenheit 451 (obra de l’escriptor Ray Bradbury, 1920-2012) els cremen: perqu\u00e8 molesten, ens posen el dit a l’ull, furguen en la ferida mal curada i fan aflorar emocions que, si les desenvolup\u00e9ssim adequadament, ens guaririen i serien protectores de la nostra salut f\u00edsica i mental. Un cl\u00e0ssic no \u00e9s un entreteniment insubstancial, ni una sobredosi de sucre rosa; un cl\u00e0ssic, si conv\u00e9, t’etziba un mastegot a la cara o et provoca un profund terratr\u00e8mol cat\u00e0rtic.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, m’agradaria de confessar dues sensacions molt personals que he tingut amb la lectura d’aquest llibre. La primera \u00e9s que, malgrat que en el llibre hi ha una quantitat de materials, autors, citacions i, fins i tot, vocabulari t\u00e8cnic molt heterogeni i divers, tanmateix la versi\u00f3 catalana t\u00e9 un estil fluid, planer i gens enrevessat gr\u00e0cies, en bona mesura, a les habilitats de la traductora de l’obra. La segona \u00e9s que la lectura de l’article sobre Tirant lo Blanc<\/span><\/em> (p. 71-77) testimonia les dificultats que ha tingut \u2014i encara t\u00e9\u2014 la cultura catalana per a ser compresa a l’estranger. Italo Calvino cita un fragment de l’obra catalana i el reprodueix en castell\u00e0, cosa que ens empeny a interpretar que, ai las!, potser per a ell el castell\u00e0 \u00e9s la llengua original en qu\u00e8 el Tirant lo Blanc<\/span><\/em> fou escrit. Sorpr\u00e8n que un home d’una cultura tan vasta hagi estat tan bast en aquest detall. Ara b\u00e9, si som honestos, potser la culpa sigui m\u00e9s aviat nostra, dels catalans, que no acabem de dir inequ\u00edvocament a la comunitat internacional que ho volem ser.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cada llibre \u00e9s una invitaci\u00f3 a entrar en un m\u00f3n. En el cas de Per qu\u00e8 llegir els cl\u00e0ssics, ens trobem amb trenta-cinc invitacions que condueixen a trenta-cinc mons molt peculiars que inclouen pa\u00efsos tan diferents com Fran\u00e7a, Esc\u00f2cia, Anglaterra, It\u00e0lia, R\u00fassia, Estats Units, Argentina; i \u00e8poques tan variades com l’antiga Gr\u00e8cia, l’antiga Roma, l’antiga P\u00e8rsia, l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc, el Romanticisme, el Postmodernisme… Aix\u00ed, doncs, futur lector, no t’atabalis. Assaboreix cada invitaci\u00f3 de mica en mica. Consulta aquest llibre d’Italo Calvino com si cerquessis l’opini\u00f3 d’un amic de confian\u00e7a que saps que \u00e9s amant de la bona literatura: o b\u00e9 et dir\u00e0 la seva opini\u00f3 sincera sobre un cl\u00e0ssic que tu vols comen\u00e7ar a llegir, o b\u00e9 te’n recomanar\u00e0 un per tal que tu el descobreixis per tu mateix.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Joan Tello i Brugal
\nFil\u00f2leg i investigador en Filosofia del Renaixement.
\njoantello.blogspot.com<\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Versi\u00f3 castellana del llibre (2023)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\"\"<\/a>Calvino, Italo. Por qu\u00e9 leer los cl\u00e1sicos<\/span><\/em>. Trad. Aurora Bern\u00e1rdez. Barcelona: Siruela, 2023. 292 p. (Biblioteca Italo Calvino; 19). ISBN: 978-84-19553-70-6. 19,95 \u20ac paper, 9,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Calvino, Italo. Per qu\u00e8 llegir els cl\u00e0ssics. Trad. Teresa Mu\u00f1oz Lloret. Barcelona: Edicions 62, 2016. 344 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3213","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3213"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4729,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213\/revisions\/4729"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}