{"id":3226,"date":"2016-05-10T07:17:06","date_gmt":"2016-05-10T05:17:06","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/sobre-la-lectura-de-marcel-proust\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:34","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:34","slug":"sobre-la-lectura-de-marcel-proust","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/sobre-la-lectura-de-marcel-proust\/","title":{"rendered":"Sobre la lectura, de Marcel Proust"},"content":{"rendered":"

\"\"Proust, Marcel. Sobre la lectura.<\/em> Ed. y trad., Mauro Armi\u00f1o. Madrid: C\u00e1tedra, 2015. 93 p. (Letras universales; 508). ISBN 978-84-376-3460-9. 8,40 \u20ac paper, 4,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de fer el cim amb la traducci\u00f3 d\u2019A la busca del tiempo perdido<\/em> (publicada el 2005 per Valdemar en tres volums d\u2019un pam cadascun), Mauro Armi\u00f1o vessa al castell\u00e0 un dels textos anteriors de Marcel Proust, Sobre la lectura<\/em> (C\u00e1tedra, 2015), en qu\u00e8 es perfilen ja alguns dels temes que l\u2019escriptor desenvolupar\u00e0 posteriorment en la seva obra magna. El traductor s\u2019ha basat en la primera edici\u00f3 del text publicada a la revista La Renaissance latine<\/em> el 15 de juny del 1905, i que un any m\u00e9s tard Proust recuperaria com a pr\u00f2leg a la seva traducci\u00f3 de Sesame and lilies<\/em>, de John Ruskin. Posteriorment, encara sortiria publicat a Pastiches et m\u00e9langes,<\/em> per\u00f2 alterat i sota el t\u00edtol de Journ\u00e9es de lecture<\/em> (1919).<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Armi\u00f1o realitza una feina d\u2019edici\u00f3 minuciosa i detallista. La seva traducci\u00f3 compta amb notes que permeten aprofundir en el coneixement de l\u2019obra proustiana, i encap\u00e7ala el volum amb un pr\u00f2leg que contextualitza Sobre la lectura<\/em>. Per comen\u00e7ar, explica qui era l\u2019escriptor i pintor John Ruskin (1819-1900), la influ\u00e8ncia que va exercir sobre Proust, i ressegueix la seva aventura de traduir-lo al franc\u00e8s animat per la seva mare, que el va ajudar primer amb The<\/em> Bible of Amiens<\/em> (1903), i despr\u00e9s amb Sesame and lilies<\/em> (1906). Finalment analitza l\u2019empremta ruskiniana en la Recerca<\/em>, tot i que Ruskin, curiosament, no hi apareix citat. \u00bfVolia esborrar \u2013com diuen que va fer Pla amb Proust\u2013 les empremtes del mestre per no delatar la seva influ\u00e8ncia essencial? Sigui com vulgui, Armi\u00f1o \u2013i basant-se en idees d\u2019Antoine Compagnon\u2013 reivindica el paper fonamental que va jugar aquest historiador de l\u2019art brit\u00e0nic, i el col\u00b7loca \u00aben els fonaments mateixos de l\u2019obra proustiana\u00bb.<\/span><\/p>\n

Proust va con\u00e8ixer Ruskin a trav\u00e9s dels articles de Robert de La Sizeranne (1866-1932), un historiador de l\u2019art que el va definir com a \u00abprofessor de la Bellesa\u00bb. A grans trets, es pot dir que Ruskin relligava l\u2019obra d\u2019art a la moral, de manera que la gran pintura havia de despertar intu\u00efcions que no s\u00f3n intel\u00b7lectuals ni sensibles, sin\u00f3 morals. Al Par\u00eds d\u2019entre dos segles, en plena onada parnassiana, les seves teories causaven furor i es parlava de \u00abruskinmania\u00bb. Proust va passar per un proc\u00e9s que el va dur primer a sentir un aut\u00e8ntic fervor pel te\u00f2ric brit\u00e0nic \u2013amant de les catedrals g\u00f2tiques en les quals veia un passat medieval idealitzat\u2013, i despr\u00e9s a \u00aballiberar-se\u00bb de la seva influ\u00e8ncia per acabar contradient-lo. Va ser justament quan la seva ascend\u00e8ncia entrava en declivi que es va posar a traduir-lo. Amb tot, l\u2019influx de Ruskin en el seu pensament \u00e9s evident. Per exemple, mentre Ruskin defensava la \u00abveritat de la impressi\u00f3\u00bb, Proust rebutjava el coneixement procedent de la intel\u00b7lig\u00e8ncia en favor d\u2019un de m\u00e9s intu\u00eftiu (un antiintel\u00b7lectualisme que l\u2019apropa a Bergson). Armi\u00f1o assenyala, d\u2019altra banda, que va ser Ruskin qui va donar la clau del relat en primera persona \u2013el fam\u00f3s \u00abjo\u00bb\u2013, que va treure Proust de l\u2019atzucac de Jean Santeuil<\/em>. I encara m\u00e9s, s\u2019hauria inspirat d\u2019aquell S\u00e8sam<\/em> ruskini\u00e0 que nom\u00e9s respon al seu t\u00edtol en la darrera frase, per construir l\u2019estructura amb revelaci\u00f3 final de la Recerca<\/em>.<\/span><\/p>\n

En tot cas, en aquest text trobem un Proust que dialoga, no ja amb el te\u00f2ric de l\u2019art, sin\u00f3 amb un Ruskin convertit en l\u2019ap\u00f2stol de les reformes socials, que denuncia les injust\u00edcies provocades per la industrialitzaci\u00f3. En la primera de les dues confer\u00e8ncies que integren S\u00e9same et les lys<\/em>, \u00abDels tresors dels reis\u00bb, Ruskin defensa que la lectura \u00e9s una arma pol\u00edtica de les classes humils, una via d\u2019ascens social. Proust, que no \u00e9s especialment sensible al tema social, aprofita el paneg\u00edric per comen\u00e7ar a relatar les lectures de la seva inf\u00e0ncia a Combray. Apareixen personatges que els lectors de la Recerca<\/em> retrobaran amb un somriure als llavis: la F\u00e9licie (o Fran\u00e7oise a la Recerca<\/em>), la tia-\u00e0via de costums fixos, els espins blancs, la p\u00e8ndola que xerroteja, els jocs de llum en els cobrellits de ganxet… la cambra, santuari de l\u2019infant, i tamb\u00e9 la seva entrega absoluta a la lectura. Per al nen que llegeix, la vida del relat t\u00e9 m\u00e9s entitat que la circumdant. D\u2019aqu\u00ed l\u2019estupor i la frustraci\u00f3 que provoca el final d\u2019una novel\u00b7la que ens ha absorbit. Paradoxalment, el record que imprimeixen les lectures de la inf\u00e0ncia \u2013pensa Proust\u2013 no s\u00f3n tant els relats en si mateixos, sin\u00f3 l\u2019univers que els envoltava i que prenen forma de record sensorial: la llum, el so de les campanades, el sabor dels \u00e0pats… \u00ablo que sobre todo dejan en nosotros es la imagen de los lugares y los d\u00edas en los que las hicimos\u00bb. Amb tot, Proust acaba defensant que el lector no ha de tenir una actitud passiva davant de la lectura, que no ens hem de deixar impressionar pels grans noms de la literatura, sin\u00f3 buscar all\u00f2 que desperten dins nostre: \u00abLa lectura est\u00e1 en el umbral de la vida espiritual; puede introducirnos en ella: no la constituye\u00bb. \u00c9s en aquest sentit que Proust afirma que la lectura no ha de tenir el paper tan preponderant que li assigna Ruskin.<\/span><\/p>\n

A Sobre la lectura<\/em> trobem un Proust personal que no t\u00e9 problemes a l\u2019hora de carregar (en les notes) contra Sainte-Beuve, per exemple, o tamb\u00e9 reflexiona sobre un tema que retrobarem a la Recerca<\/em>: les habitacions que habitem ocasionalment i que ens donen acc\u00e9s a la vida dels altres en tant que contenen experi\u00e8ncies alienes, \u00abpor la noche, cuando uno abre la puerta de su habitaci\u00f3n, tiene la sensaci\u00f3n de violar toda la vida que ha quedado all\u00ed esparcida\u00bb. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una manera d\u2019eixamplar la pr\u00f2pia perspectiva, d\u2019introduir-se en l\u2019alteritat: \u00abPor lo que a m\u00ed respecta, solo me siento vivir y pensar en una habitaci\u00f3n donde todo es la creaci\u00f3n y el lenguaje de vidas profundamente distintas de la m\u00eda, de un gusto opuesto al m\u00edo, donde no encuentro nada de mi pensamiento consciente, donde mi imaginaci\u00f3n se exalta al sentirse sumida en el seno del no-yo\u00bb.<\/span><\/p>\n

Una cosa curiosa \u2013i no s\u00e9 si agosarada\u2013 que apunta Armi\u00f1o \u00e9s que Proust hauria tradu\u00eft Ruskin tamb\u00e9 per \u00abfer-se perdonar\u00bb pels seus companys de classe per dos motius: d\u2019una banda pel seu mig judaisme que l\u2019havia dut a defensar \u2013en un entorn hostil\u2013 Dreyfus, i de l\u2019altra, de les seves inclinacions homosexuals. I per qu\u00e8 Ruskin? Doncs perqu\u00e8 era un defensor de l\u2019art arquitect\u00f2nic franc\u00e8s, i aix\u00ed passava per patriota. El millor de la versi\u00f3 d\u2019Armi\u00f1o \u2013gran coneixedor de l\u2019obra de Proust\u2013 \u00e9s que es tracta d\u2019una traducci\u00f3 fidel a l\u2019original. Com ja va demostrar a la Recerca<\/em>, Armi\u00f1o no t\u00e9 por dels meandres que adopten les frases proustianes, sin\u00f3 que les trasllada al castell\u00e0 amb una flu\u00efdesa exquisida, restituint \u2013sense trair-la o simplificar-la\u2013 la riquesa exuberant de la seva prosa. En catal\u00e0 Sobre la lectura<\/em> est\u00e0 tradu\u00eft s\u00e0viament per Anna Casassas i publicat per Quaderns Crema (2a ed., 1996).<\/span><\/p>\n

Val\u00e8ria Gaillard
\nRedactora de Cultura. El punt Avui
\nMembre de l’Associaci\u00f3 d’Amics de Proust<\/a><\/span><\/p>\n

Versi\u00f3 original de Sur la lecture<\/em> (1905). Font: <\/span>Gallica<\/a><\/p>\n

 <\/span>