{"id":3230,"date":"2016-04-14T06:25:34","date_gmt":"2016-04-14T04:25:34","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/bernard-pivot\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:34","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:34","slug":"bernard-pivot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/bernard-pivot\/","title":{"rendered":"Bernard Pivot"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"http:\/\/www.tramaeditorial.es\/libro\/9788494380099\/\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2016\/ressenyes\/coberta_pivot.jpg\" style=\"width: 175px; height: 242px; border-width: 0px; border-style: solid; margin-left: 4px; margin-right: 4px; float: left;\" \/><\/a>Pivot, Bernard. <em>De oficio, lector: respuestas a Pierre Nora.<\/em> Trad., Amaya Garc\u00eda Gallego. Madrid: Trama, 2016. 206 p. (Tipos m\u00f3viles; 21). ISBN 978-84-943800-9-9. 22 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">El nom de Bernard Pivot \u00e9s un mite per als aficionats a la lectura. El llibre del qual anem a parlar \u00e9s com una llarga entrevista que es va anar construint per carta. Pierre Nora enviava a Pivot preguntes per escrit sobre el m\u00edtic programa de la televisi\u00f3 francesa <em>Apostrophes<\/em>, que aquest havia presentat, dedicat exclusivament als llibres i a la lectura, i que es va emetre durant quinze anys. Pivot contestava amb respostes molt meditades, emotives a vegades, ponderades, sempre elegantment escrites, i aquest llibre n\u2019\u00e9s la recopilaci\u00f3. <\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Tamb\u00e9 inclou una mena de diccionari en el qual cada paraula serveix per introduir no definicions, sin\u00f3 temes, personatges o records del protagonista i el seu programa; ara em v\u00e9nen al cap, com a exemple, <em>Ulleres<\/em> o <em>Giscard d\u2019Estaing<\/em>. Al final hi ha un petit apartat dedicat al seu seg\u00fcent programa, <em>Bouillon de culture<\/em>, que va durar cinc anys i que estava dedicat a la cultura en general, cine, teatre, art, m\u00fasica, etc., inclosos els llibres. Pivot es va prendre el seu temps a contestar les preguntes de Nora i aix\u00f2 fa que el text de <em>De oficio, lector<\/em>, publicat per Trama Editorial, sigui d\u2019una gran economia expressiva i tingui una eleg\u00e0ncia i facilitat d\u2019expressi\u00f3 molt gratificants.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Hi ha nens que de petits volen ser, per exemple, bombers, aviadors o ciclistes. He de confessar que jo, de petit, hauria volgut ser, amb una americana d\u2019aquelles llampants, presentador de circ, d\u2019un musical o de televisi\u00f3. Actualment, despr\u00e9s de m\u00e9s de quaranta anys de fer de llibreter, us asseguro que m\u2019agradaria fer de presentador d\u2019un programa de llibres. Per tant, he llegit fascinat el que Bernard Pivot explica: com va crear i dirigir durant tants anys <em>Apostrophes<\/em>, com ho va fer, errors i encerts que va cometre, dubtes que va tenir, etc., per divulgar la lectura a Fran\u00e7a, amb milions d\u2019espectadors que el seguien. Crec que deuria ser una experi\u00e8ncia extraordin\u00e0ria i entenc que n\u2019estigui orgull\u00f3s. Confessa que per aconseguir dur a terme aquest tipus de programa llegia entre vuit i deu hores di\u00e0ries i que es va divertir enormement. Era molt conscient que era un periodista, que no pretenia fer un programa erudit, per\u00f2 que, alhora, aix\u00f2 no li impedia ser rigor\u00f3s.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">L\u2019\u00fanic problema \u00e9s que ara, al 2016, apareix aquest llibre publicat al 1990, vint-i-sis anys m\u00e9s tard! Com ha canviat el m\u00f3n en aquests anys, naturalment! Com ha canviat la televisi\u00f3, com ha canviat el m\u00f3n del llibre. \u00c9s nom\u00e9s un llibre per a nost\u00e0lgics?<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Fa poc la secret\u00e0ria d\u2019un alt c\u00e0rrec de cultura em va convidar a assistir a una conversa informal, juntament amb altres llibreters, per parlar del foment de la lectura a Catalunya. Vaig acceptar encantat i vaig pensar que bufaven aires nous a les altures. M\u2019hi vaig presentar amb propostes, disposat a debatre arguments i obert a qualsevol suggeriment que fos aprofitable. L\u2019alt c\u00e0rrec ni em va respondre quan vaig comen\u00e7ar a tocar el tema, als altres assistents els va agafar per sorpresa el poc que vaig dir i, de fet, la reuni\u00f3 d\u2019una hora i mitja nom\u00e9s va servir per saber que pretenen fomentar la lectura amb uns quants anuncis per televisi\u00f3 i regalar un val per un llibre a tots els nens de sis a vuit anys, i cito de mem\u00f2ria. Malaguanyats diners perqu\u00e8 tot el ram sap que aquestes campanyes publicit\u00e0ries no serveixen per a res. B\u00e9, corregim, donen feina al sector publicitari.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Vivim en un pa\u00eds on rarament es fa difusi\u00f3 de llibres per la televisi\u00f3 i quan es fa est\u00e0 com amagada en cadenes de segona categoria o en franges hor\u00e0ries de baixa audi\u00e8ncia, per acabar desapareixent, tal com va passar amb el programa <em>Sal\u00f3 de lectura,<\/em> o amb el seu successor <em>Via llibre.<\/em> Crec que actualment a la televisi\u00f3 catalana no hi ha cap programa dedicat als llibres i nom\u00e9s existeix <em>P\u00e1gina dos<\/em> a TVE. N\u2019hi ha que tenen m\u00e9s sort.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">El d\u00e8ficit que ressalta m\u00e9s l\u2019informe PISA \u00e9s la baixa comprensi\u00f3 lectora dels alumnes d\u2019aquest pa\u00eds: ocupem el lloc 23, entre 34 pa\u00efsos de l\u2019OCDE. Si es treball\u00e9s a fons aquest camp hi sortiria guanyant tota la societat. Afecta a tothom perqu\u00e8 la comprensi\u00f3 lectora, que va lligada a l\u2019expressi\u00f3 escrita, \u00e9s una eina imprescindible. Actualment tot passa per Internet i entendre el que diu una pantalla o saber expressar-se en un escrit s\u2019ha convertit en una necessitat primordial. Mentre no corregim aquesta limitaci\u00f3, continuar\u00e0 llegint poca gent i, de fet, serem analfabets, encara que sapiguem recon\u00e8ixer les lletres.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Aqu\u00ed es demostra que la tradici\u00f3 pesa molt en qualsevol societat: a Espanya, Catalunya inclosa, el 50 % de les llars no tenen ni un sol llibre, ni de cuina, ni de primera comuni\u00f3, ni de costura, ni una novel\u00b7la.<\/span><span style=\"font-size: 14px;\">&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp;&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Podem aspirar a tenir un Pivot? He de creure que s\u00ed. Per for\u00e7a.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\" style=\"margin-left:-2.85pt;\"><span style=\"font-size:14px;\">Josep Cots, de <a href=\"http:\/\/documenta-bcn.com\/\" target=\"_blank\">Documenta<\/a>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pivot, Bernard. De oficio, lector: respuestas a Pierre Nora. Trad., Amaya Garc\u00eda Gallego. Madrid: Trama,&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3230","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3230","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3230"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3230\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4746,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3230\/revisions\/4746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}