{"id":3249,"date":"2016-01-07T08:20:55","date_gmt":"2016-01-07T07:20:55","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/leer-con-ninos\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:36","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:36","slug":"leer-con-ninos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/leer-con-ninos\/","title":{"rendered":"Leer con ni\u00f1os"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Alba Rico, Santiago. Leer con ni\u00f1os<\/em>. Barcelona: Penguin Random House, 2015. 330 p. ISBN 978-84-397-3058-3. 12,90 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Seria bo que no ens deix\u00e9ssim despistar per aquest t\u00edtol prosaic, gaireb\u00e9 de guia pr\u00e0ctica, que tenim al davant: i \u00e9s que Leer con ni\u00f1os<\/em> ho \u00e9s tot menys un llibre convencional. Aquest fet t\u00e9 molt a veure amb el perfil del seu autor, Santiago Alba Rico, un fil\u00f2sof madrileny que havia estat guionista del programa infantil dels vuitanta La bola de cristal<\/em> i que disposa d\u2019una llarga traject\u00f2ria dins del m\u00f3n de l\u2019esquerra marxista <\/span>\u2014<\/span>tant \u00e9s aix\u00ed que es va presentar com a candidat de Podemos al Senat per \u00c0vila en les darreres eleccions<\/span>\u2014<\/span>. Tots aquests ingredients els trobem dins d\u2019un assaig que aborda la relaci\u00f3 entre nens, h\u00e0bit lector i societat des d\u2019una perspectiva transversal, amb una voluntat clara de traspassar qualsevol l\u00edmit disciplinar <\/span>\u2014<\/span>enlla\u00e7ant filosofia, literatura o pol\u00edtica<\/span>\u2014<\/span> i narratiu <\/span>\u2014<\/span>combinant ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3<\/span>\u2014<\/span>.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibre s\u2019estructura en sis cap\u00edtols, precedits per un pr\u00f2leg d\u2019Alba Rico a la segona edici\u00f3 <\/span>\u2014<\/span>la primera va ser l\u2019any 2007<\/span>\u2014<\/span> i d\u2019una introducci\u00f3. En aquests dos apartats, el fil\u00f2sof ens explica el costum que va adquirir des que els seus fills eren petits de llegir-los tota classe d\u2019obres liter\u00e0ries en veu alta <\/span>\u2014<\/span>sobretot obres cl\u00e0ssiques que considerar\u00edem destinades a adults<\/span>\u2014<\/span>, cosa que va forjar un vincle molt fort entre ells. Partint d\u2019aqu\u00ed, reivindica la necessitat de la lectura, no pas des d\u2019una perspectiva idealitzada (llegir potser ens pot fer m\u00e9s intel\u00b7ligents, per\u00f2 ens fa necess\u00e0riament m\u00e9s feli\u00e7os?), sin\u00f3 entenent-la com un pilar fonamental en la lluita contra la lleugeresa de la societat actual. Aqu\u00ed ja apunta el que esdev\u00e9 una constant al llarg de tot el llibre: la seva cr\u00edtica punyent al sistema capitalista.<\/span><\/p>\n

Pel que fa al cos de l\u2019obra, abans que res conv\u00e9 assenyalar-ne la particularitat de l\u2019estructura: cada cap\u00edtol de l\u2019assaig <\/span>\u2014<\/span>a excepci\u00f3 de l\u2019\u00faltim, que serveix a mode de conclusi\u00f3<\/span>\u2014<\/span> t\u00e9 la seva contrapartida en la ficci\u00f3, amb un conte escrit pel mateix autor afegit al final de cadascun d\u2019ells. La intenci\u00f3: representar liter\u00e0riament el contingut reflexiu exposat. Cal dir que aquesta representaci\u00f3 t\u00e9 un car\u00e0cter molt metaf\u00f2ric, amb trets fins i tot d\u2019imaginari surrealista; per tant, no n\u2019hem d\u2019esperar uns paral\u00b7lelismes exactes ni unes conclusions tancades.<\/span><\/p>\n

Dit aix\u00f2, i centrant-nos nom\u00e9s en la part assag\u00edstica de l\u2019obra, podem esbossar unes quantes de les idees que es plantegen. Aix\u00ed doncs, al primer cap\u00edtol Alba Rico reivindica el relat com una de les primeres eines que permet als nens acotar les coses. I \u00e9s que el relat posa l\u00edmits, precisa i concreta un m\u00f3n de per si il\u00b7limitat, infinit. Al segon cap\u00edtol, introdueix el concepte de \u00absolteria\u00bb: solter no \u00e9s aquell que no est\u00e0 casat, sin\u00f3 el que no estima. Segons ell, la societat capitalista \u00e9s una societat plena de solters <\/span>\u2014<\/span>i, per tant, plena d\u2019orfes<\/span>\u2014<\/span> i t\u00e9 la voluntat expl\u00edcita de crear-ne. Com rebel\u00b7lar-s\u2019hi?: a trav\u00e9s del comprom\u00eds amb fills i llibres. Al tercer cap\u00edtol, continua incidint en l\u2019an\u00e0lisi social per afirmar que el predomini de la imatge contribueix a forjar \u00abmurs\u00bb i \u00abpassadissos\u00bb: murs contra all\u00f2 que ens vulgui recordar la nostra corpore\u00eftat <\/span>\u2014<\/span>com els immigrants<\/span>\u2014<\/span> i passadissos que, com els aeroports, s\u00f3n mers llocs de pas on el moviment continu ens impedeix aturar-nos, reflexionar, esperar de manera real.<\/span><\/p>\n

Contraposat a aix\u00f2, ens queda, de nou, els nens i els relats, que ens obliguen a aturar-nos de deb\u00f2: ells ens tornen el temps i ens el fan conscient. Al quart cap\u00edtol, pren l\u2019exemple de l\u2019Odissea<\/em> per parlar de la relaci\u00f3 entre relat i mem\u00f2ria, aix\u00ed com del temps narratiu de l\u2019espera, que es materialitza simult\u00e0niament en el temps de la lectura i en el temps de l\u2019acci\u00f3. Al cinqu\u00e8 cap\u00edtol, repr\u00e8n la cr\u00edtica social per reivindicar la necessitat de restablir el temps del relat i el temps de la lectura: enfront de la rapidesa del gag visual <\/span>\u2014<\/span>que t\u00e9 com a finalitat satisfer-nos de manera immediata<\/span>\u2014<\/span>, la lectura ens ensenya a tenir paci\u00e8ncia i a saber digerir, alhora que ens ensenya a acceptar amb independ\u00e8ncia dels nostres gustos: una novel\u00b7la pot tenir un final trist que no desitjar\u00edem, tot i que podem entendre que \u00e9s el final que necessita. Finalment, al sis\u00e8 cap\u00edtol conclou que els llibres s\u00f3n all\u00f2 que ens permet sortir de nosaltres mateixos i del lloc on estem per tornar-hi a entrar d\u2019una altra manera, amb una mirada molt m\u00e9s conscient i l\u00facida.<\/span><\/p>\n

Certament, ens trobem davant d\u2019un llibre original, amb un plantejament impossible de categoritzar; \u00e9s una obra de visi\u00f3 global, desacomplexada, que aposta per associar lliurement idees i disciplines diverses. Aquest fet, en un m\u00f3n tan acostumat a etiquetar, compartimentar i microespecialitzar, \u00e9s una bona cosa; tot i aix\u00ed, tamb\u00e9 t\u00e9 la seva contrapartida. Aix\u00ed doncs, de vegades ens pot donar la impressi\u00f3 que algunes idees no estan del tot ben lligades o que s\u00f3n massa diferents per veure-hi el vincle que Alba Rico pret\u00e9n; en conseq\u00fc\u00e8ncia, en ocasions ens pot semblar que hi ha digressions excessives que ens acaben conduint ben b\u00e9 no sabem a on. Aquest punt t\u00e9 molt a veure amb el gran pes que t\u00e9 la cr\u00edtica pol\u00edtica en aquest assaig, feta des d\u2019una perspectiva ideol\u00f2gica molt clara. No hi ha res a dir sobre les seves idees, totalment leg\u00edtimes; el que s\u00ed que podem q\u00fcestionar \u00e9s l\u2019enfocament que els d\u00f3na, un enfocament que sovint ens pot semblar massa simplista, fins i tot maniqueu, amb poc marge per al mat\u00eds i la complexitat. En aquesta mateixa l\u00ednia, tamb\u00e9 ens pot fer arrufar el nas el que podr\u00edem considerar una certa idolatria de la figura de l\u2019infant i de la maternitat\/paternitat, que sobrevola tot el llibre.<\/span><\/p>\n

Sigui com sigui, es tracta d\u2019una aposta valenta per a la manifestaci\u00f3 d\u2019una veu pr\u00f2pia, d\u2019una manera singular i diferent d\u2019entendre i plantejar les coses. De vegades ens sentirem a prop, d\u2019altres molt lluny, de les idees que desgrana; en qualsevol cas, es tracta d\u2019una obra que ens interpel\u00b7la de manera constant i aix\u00f2 ens obliga a moure fitxa i a posicionar-nos. En definitiva: Leer con ni\u00f1os<\/em> ens fa pensar, aconseguint amb \u00e8xit una de les principals funcions que el seu autor reivindica per a la lectura. <\/span><\/p>\n

Anna Pascual Vall
\n\tDe la 4a promoci\u00f3 de l’Escola de Llibreria<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alba Rico, Santiago. Leer con ni\u00f1os. Barcelona: Penguin Random House, 2015. 330 p. ISBN 978-84-397-3058-3….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1294,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1294,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3249"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4765,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions\/4765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}