{"id":3264,"date":"2015-08-18T07:40:50","date_gmt":"2015-08-18T05:40:50","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-correo-de-la-ilustracion\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:39","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:39","slug":"el-correo-de-la-ilustracion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-correo-de-la-ilustracion\/","title":{"rendered":"El correo de la Ilustraci\u00f3n"},"content":{"rendered":"

\"\"Bas Mart\u00edn, Nicol\u00e1s. El correo de la Ilustraci\u00f3n: libros y lectores en la correspondencia entre Cavanilles y el librero parisino Fournier: 1790-1802<\/em>. Madrid: Ollero y Ramos, 2013. 314 p. ISBN 978-84-7895-292-2. [Premio Bibliograf\u00eda Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a].<\/span><\/p>\n

El que t\u00e9 de bo l’estiu \u00e9s que ens podem dedicar, per fi, a les coses interessants que durant l’any han anat passant inexplicablement darrere de les urgents. Tenia damunt de la taula esperant de feia temps, massa temps, l’obra El correo de la Ilustraci\u00f3n<\/em> de Nicol\u00e1s Bas, professor del Departament d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la Documentaci\u00f3 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Val\u00e8ncia, sobre el conegut bot\u00e0nic Antonio Jos\u00e9 Cavanilles en una de les seves facetes desconegudes, la d’intermediari en el circuit del llibre entre Fran\u00e7a i Espanya a les acaballes convulses del segle XVIII.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L’obra parteix principalment de l’an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 epistolar entre el llibreter parisenc Jean Baptiste Fournier i Cavanilles en l’\u00faltima d\u00e8cada del segle, la correspond\u00e8ncia de Cavanilles a Fournier malauradament no s’ha conservat. D’altres correspond\u00e8ncies, entre membres de la noblesa i Cavanilles, ajuden a completar aquesta imatge del circuit de llibres i interessos culturals de l’elit espanyola sota Carles IV.<\/span><\/p>\n

Comencem per\u00f2 pel principi, Antonio Jos\u00e9 Cavanilles \u00e9s reconegut com un dels bot\u00e0nics m\u00e9s importants del segle XVIII i forma part d’aquell segle valenci\u00e0 ric en gegants intel\u00b7lectuals: Gregori Maians, Francisco P\u00e9rez Bayer, Juan Bautista Mu\u00f1oz, els germans Villanueva, Joaqu\u00edn Lorenzo i Jaime, malauradament sovint encara poc coneguts o reconeguts a Catalunya.<\/span><\/p>\n

Cavanilles va n\u00e9ixer a Val\u00e8ncia el 1745, estudia Filosofia i Teologia a la universitat d’aquesta ciutat i \u00e9s ordenat sacerdot en 1772. Despr\u00e9s d’intentar sense \u00e8xit obtenir una c\u00e0tedra a la universitat, Cavanilles entra al servei d’algunes de les grans fam\u00edlies aristocr\u00e0tiques espanyoles com a preceptor dels infants. Alguns preveres d’aquella \u00e8poca es converteixen d’aquesta manera en el secretari, confessor, tutor i professor de la casa, els anomenats \u00abSecr\u00e9taires\u00bb.<\/span><\/p>\n

El 1777, i com a docent dels fills de Pedro de Alc\u00e1ntara de Toledo Pimentel, XII duc de l’Infantado, marxa a Par\u00eds, on entrar\u00e0 en contacte amb la gran cultura europea de l’\u00e8poca, els salons on es discutia de tots els temes: de ci\u00e8ncia, de pensament, de religi\u00f3, d’art, de moda, de xafarderies… All\u00e0 coneixer\u00e0 D’Alembert, Marmontel, Malesherbes o Buffon, alguns dels quals seran els seus mestres, i on els abats<\/em> com ell, com ara Morellet i Galiani, hi s\u00f3n ben presents (abat \u00e9s un t\u00edtol honor\u00edfic, car als francesos del XVIII, i que no t\u00e9 el significat de superior d’un monestir). \u00c9s sabut que molts d’aquests clergues francesos il\u00b7lustrats, cient\u00edfics o jansenistes tenen poc a veure amb la imatge decimon\u00f2nica del religi\u00f3s tretzut i el seu car\u00e0cter trabucaire d’aquest costat dels Pirineus.<\/span><\/p>\n

Par\u00eds no \u00e9s nom\u00e9s la capital de Fran\u00e7a, \u00e9s el centre d’un m\u00f3n pol\u00edticament i cultural din\u00e0mic amb aportacions de tota Europa des de la Gran Bretanya fins a la llunyana R\u00fassia, una benedicci\u00f3 per als qui v\u00e9nen \u00e0vids de coneixement des d’Espanya, cat\u00f2lica i tradicionalment aut\u00e0rquica, culturalment i espiritual let\u00e0rgica i lleganyosa. A Par\u00eds, Cavanilles hi descobrir\u00e0 tamb\u00e9 la que ser\u00e0 la seva passi\u00f3: la bot\u00e0nica, i entrar\u00e0 en contacte amb una xarxa d’editors i llibreters extensa i complexa, primer com a consumidor d’obres cient\u00edfiques i novetats; en segon lloc, aquests editors esdevenen elements clau per a la divulgaci\u00f3 de la seva obra com a bot\u00e0nic per tota Europa, i, finalment i tema central del llibre de Bas, pel paper important que tindran els llibreters en el seu retorn a Espanya, el 1789, com a prove\u00efdors de llibres de qualitat per a una minoria de nobles i intel\u00b7lectuals interessats pel que passava al m\u00f3n.<\/span><\/p>\n

L’estada a Par\u00eds s’allarga dotze anys fruct\u00edfers, de fet de Par\u00eds no marxa per voluntat pr\u00f2pia sin\u00f3 que ho fa amb la fam\u00edlia dels de l’Infantado i for\u00e7at per les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques: arran de l’esclat de la Revoluci\u00f3 les vides dels arist\u00f2crates i clergues corren un perill seri\u00f3s i real.<\/span><\/p>\n

De tornada a Espanya i els \u00faltims anys de la seva vida, Cavanilles posa en funcionament tots els seus contactes i coneixements: els diplom\u00e0tics i funcionaris espanyols que va freq\u00fcentar, els intel\u00b7lectuals que produ\u00efen les obres, els editors i llibreters que les distribu\u00efen i els nobles que es podien permetre l’adquisici\u00f3 d’aquests materials.<\/span><\/p>\n

El paper de Jean Baptiste Fournier \u00e9s clau en aquesta xarxa, que deixa de ser inextricable a partir de l’estudi de Nicol\u00e1s Bas. El llibreter parisenc es troba en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica complexa: de Par\u00eds han fugit els clients de qualitat i poder adquisitiu, grans quantitats de biblioteques dels fugits s\u00f3n a la venda, tot plegat el comer\u00e7 interior franc\u00e8s del llibre estagnant, cal cercar mercat fora. Aix\u00ed, Fournier entra en contacte amb Cavanilles per proposar-li de distribuir els seus materials a partir de les coneixences i contactes del valenci\u00e0 a Espanya. Durant dotze anys cartes i llibres creuen la frontera per canals i vies que intenten superar els riscos del viatge i les autoritats, i que nom\u00e9s s’aturen en els moments de guerres entre els dos pa\u00efsos i, definitivament, la mort de Cavanilles i la fallida de la llibreria de Fournier.<\/span><\/p>\n

L’obra de Bas, extraordin\u00e0ria per la capacitat de recollir i relacionar dades, per la seva erudici\u00f3 i el gran desplegament de notes i aparat cr\u00edtic, es dedica aix\u00ed a dissecar a partir d’aquesta correspond\u00e8ncia tot un m\u00f3n poc conegut, a descobrir-nos els lectors i les lectures d’una elit en un per\u00edode apassionant i convuls, les dificultats administratives i econ\u00f2miques, les rutes terrestres i mar\u00edtimes, les persecucions i en ocasions la conniv\u00e8ncia dels poders amb el llibre franc\u00e8s i per tant sospit\u00f3s. En definitiva a explicar el comprom\u00eds intel\u00b7lectual d’un clergue valenci\u00e0 de l’Antic R\u00e8gim, interessat i tolerant amb corrents religiosos i culturals amb els quals podia combregar o no.<\/span><\/p>\n

Bas realitza aquesta an\u00e0lisi a partir d’una feinada poc visible per\u00f2 halterof\u00edlica, tot intentant identificar cadascun dels llibres que apareixen a les cartes, cat\u00e0legs i factures: llibres de viatges, la descoberta del m\u00f3n i dels seus misteris geogr\u00e0fics, naturals i humans, d’\u00c0sia, d’Am\u00e8rica, de l’\u00c0frica…; la literatura cl\u00e0ssica i les \u00faltimes novetats, no poques vegades presents en l’\u00cdndex<\/em>; enciclop\u00e8dies, revistes i obres de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, sobretot de bot\u00e0nica; nous corrents filos\u00f2fics i espirituals de renovaci\u00f3 religiosa dins del Catolicisme jutjats com heterodoxos o directament perseguits, sobretot el jansenisme, per\u00f2 tamb\u00e9 el regalisme, el gal\u00b7licanisme; tamb\u00e9 dels anomenats mauvais livres<\/em> per\u00f2 no tant del material morb\u00f3s, llicenci\u00f3s o dels libels de la Grub Street; aquests no hi s\u00f3n presents, Cavanilles no s’hi troba c\u00f2mode, no li sembla material de qualitat al qual se li pugui dedicar el temps, ni el llibreter li’n proposa.<\/span><\/p>\n

D’aquestes i de moltes altres q\u00fcestions apassionants tracta aquesta obra la lectura de la qual recomanem tard, per\u00f2 de manera decidida. <\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Agust\u00ed<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bas Mart\u00edn, Nicol\u00e1s. El correo de la Ilustraci\u00f3n: libros y lectores en la correspondencia entre…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3264"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4780,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264\/revisions\/4780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}