{"id":3281,"date":"2015-04-30T07:20:49","date_gmt":"2015-04-30T05:20:49","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/sobre-la-critica-literaria\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:41","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:41","slug":"sobre-la-critica-literaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/sobre-la-critica-literaria\/","title":{"rendered":"Sobre la cr\u00edtica literaria"},"content":{"rendered":"

\"\"Reich-Ranicki, Marcel. Sobre la cr\u00edtica literaria<\/em>. Trad., Juan de Sola. Barcelona: Elba, 2014. 140 p. (Elba Minor; 5). ISBN 978-84-942266-4-9. 14 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La lectura d\u2019aquesta obra, en principi no gaire engrescadora a causa del seu t\u00edtol, que t\u00e9 unes connotacions intel\u00b7lectuals impl\u00edcites que podrien tirar enrere el lector per afici\u00f3, que no per professi\u00f3, \u00e9s un interessant exercici de reflexi\u00f3 per seguir el fil del que no \u00e9s m\u00e9s que una prova de com els protagonistes de la cr\u00edtica liter\u00e0ria s\u2019esforcen per explicar el perqu\u00e8 de tot plegat.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibre es troba dividit en dues parts, corresponents als dos assaigs de Reich-Ranicki i d’Echevarr\u00eda, que, per a la meva sorpresa, no apareix esmentat a la portada ni a la coberta. Gaireb\u00e9 \u00e9s una obra compartida, ja que l\u2019assaig de Reich-Ranicki (1920-2013),de 1970, t\u00e9 70 p\u00e0gines, i l\u2019ep\u00edleg d\u2019Ignacio Echevarr\u00eda (1960- ), de 2014, en t\u00e9 53 . <\/span><\/p>\n

L\u2019assaig de Reich-Ranicki fou creat com a introducci\u00f3 d\u2019una antologia de les seves cr\u00edtiques titulada Lauter Verrisse<\/em> (Cr\u00edtiques demolidores<\/em>). En ell, l\u2019autor defensa reiteradament la cr\u00edtica negativa, que expressa el comprom\u00eds del cr\u00edtic amb la literatura del seu temps, i, \u00aben el caso del objeto que rechaza, hacer una referencia expresa a lo ejemplar\u00bb (p. 67).<\/span><\/p>\n

En la primera part, Reich-Ranicki, al meu parer de zero a l\u2019esquerra, com opinaria possiblement Schnitzler \u2012encara que espero que gens petulant\u2012, s\u2019explica sobre el quan i el perqu\u00e8 un cr\u00edtic literari es troba carregat de raons per esfondrar o promoure la lectura d\u2019un llibre o un altre. Hi ha una evident necessitat de comunicar la seva intenci\u00f3, elevada a judici est\u00e8tic, que amaga, com sempre que alg\u00fa decideix expressar una opini\u00f3 (per suposat, tamb\u00e9 els cr\u00edtics literaris), el gust subjectiu. No obstant, Reich-Ranicki insisteix en la necessitat de l\u2019exist\u00e8ncia de la cr\u00edtica, en la identificaci\u00f3 del que s\u2019anomena \u00abalta literatura\u00bb, per recon\u00e8ixer que no tot \u00e9s igual en el terreny de la paraula escrita. L\u2019autor es prenia molt seriosament l\u2019activitat cr\u00edtica i el seu assaig es circumscriu especialment a la cr\u00edtica alemanya, de la qual afirmava que era dolenta, en el context de la tend\u00e8ncia marcadament anticr\u00edtica de la consci\u00e8ncia p\u00fablica alemanya, manifestant els seus prejudicis en una pol\u00e8mica que \u00e9s d\u2019abast mundial, la del rebuig a la cr\u00edtica. <\/span><\/p>\n

La segona part del llibre, l\u2019assaig d\u2019Echevarr\u00eda \u00abCr\u00edtica y negatividad\u00bb, resumeix una part de la situaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit territorial europeu, adduint que el corrent del pensament positiu pret\u00e9n que els aspectes negatius de la cr\u00edtica \u00abconstituyen una perversi\u00f3n de los cometidos primordiales que corresponden a la cr\u00edtica\u00bb (p. 95). En considerar al cr\u00edtic un lector m\u00e9s, no s\u2019accepten les seves prescripcions, que els lectors interpreten com una intromissi\u00f3 en el gust de cadasc\u00fa. Echevarr\u00eda, contrari a l’opini\u00f3 idealista de Reich-Ranicki, que es dirigeix al p\u00fablic generalista, s\u2019alinea amb Walter Benjamin en la defensa de la cr\u00edtica postaut\u00f2noma, \u00edntimament lligada al context ideol\u00f2gic, social i pol\u00edtic, en la qual el cr\u00edtic expressa la seva opini\u00f3 en conjunci\u00f3 amb els seus ideals, i s\u2019adre\u00e7a a individus als quals la lectura pot mobilitzar, ressaltant la figura del cr\u00edtic com a socialitzador de la lectura.<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, resulta una lectura generadora de conflicte intern, ja que ambd\u00f3s textos conviden el lector a participar del debat de la funci\u00f3 de la cr\u00edtica, la seva influ\u00e8ncia en elslectors, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mateixa sobre l\u2019\u00e8xit o el frac\u00e0s de les obres liter\u00e0ries i l\u2019anacronisme de la cr\u00edtica negativa sostinguda pel periodisme de masses. Molt recomanable per a qualsevol lector que tingui opini\u00f3, positiva o negativa, sobre tot all\u00f2 que llegeix. <\/span><\/p>\n

S\u00edlvia N. G\u00f3mez Rodr\u00edguez
\n\tDe la 2a promoci\u00f3 de l’Escola de Llibreria<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reich-Ranicki, Marcel. Sobre la cr\u00edtica literaria. Trad., Juan de Sola. Barcelona: Elba, 2014. 140 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1295,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1295,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3281"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4797,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3281\/revisions\/4797"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}