{"id":3297,"date":"2014-09-25T11:07:24","date_gmt":"2014-09-25T09:07:24","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-llibreria-ambulant-de-christopher-morley\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:45","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:45","slug":"la-llibreria-ambulant-de-christopher-morley","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-llibreria-ambulant-de-christopher-morley\/","title":{"rendered":"\u00abLa llibreria ambulant\u00bb, de Christopher Morley"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><em><span style=\"font-size:14px;\"><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" style=\"border-style:solid;border-width:0px;float:left;margin-left:5px;margin-right:5px;\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2014\/ressenyes\/llibreriaambulant.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"227\"><\/strong><\/span><\/em><\/p>\n<div><span style=\"font-size:14px;text-align:justify;\">Morley, Christopher.&nbsp;<\/span><em style=\"font-size:14px;text-align:justify;\">La llibreria ambulant<\/em><span style=\"font-size:14px;text-align:justify;\">. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena Edicions, 2014. 154 p. (El cercle de Viena; 41). ISBN 978-84-8330-791-5. 16,90 \u20ac.<\/span><\/div>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Apareix en el panorama literari catal\u00e0 <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria ambulant. <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">Publicada originalment l\u2019any 1917 (<\/span><a href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Parnassus_on_Wheels\" target=\"_blank\"><em><span style=\"font-size:14px;\">Parnassus on wheels<\/span><\/em><\/a><span style=\"font-size:14px;\">), es tracta de la primera novel\u00b7la de l\u2019escriptor nord-americ\u00e0 Christopher Morley i est\u00e0 ambientada al m\u00f3n rural de Nova Anglaterra a finals del segle XIX.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">La novel\u00b7la comen\u00e7a, a tall de pr\u00f2leg, amb una carta de l\u2019autor dirigida a l\u2019escriptor David Grayson, on li explica que la seg\u00fcent hist\u00f2ria podria ser la visi\u00f3 femenina del seu relat <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">The friendly road, <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">del llibre <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Aventures felices<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Narrada en primera persona, la novel\u00b7la presenta la vida d\u2019una dona, Helen McGill, que porta una granja de Nova Anglaterra juntament amb el seu germ\u00e0 Andrew. La protagonista es troba en una situaci\u00f3 dif\u00edcil despr\u00e9s que el seu germ\u00e0 abandoni les tasques del mas per fer d&#8217;escriptor. Per\u00f2 la situaci\u00f3 canvia el dia que arriba a la finca la llibreria ambulant de Roger Mifflin, que recorre de punta a punta els Estats Units venent llibres i fomentant la lectura. La protagonista decideix abandonar el mas i marxar a fer de venedora de llibres. D&#8217;aquesta manera empr\u00e8n un viatge pel territori de Nova Anglaterra, una mena de <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">road movie<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> literari que li permet observar la bellesa de la tardor a Nova Anglaterra en contraposici\u00f3 amb la vida dura dels seus habitants. Mitjan\u00e7ant la venda de llibres i amb el di\u00e0leg que mant\u00e9 amb el llibreter Roger Mifflin, reflexiona sobre les aportacions beneficioses de la literatura per la societat i tamb\u00e9 dels autors i dels g\u00e8neres m\u00e9s adequats. El viatge i els llibres li permeten pensar sobre la seva exist\u00e8ncia i aconseguir que la seva vida emprengui un nou rumb. &nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Acabada la Guerra de Secessi\u00f3, els Estats Units es troben en un moment de creixement econ\u00f2mic amb la segona revoluci\u00f3 industrial i el desenvolupament de les ciutats. Justament els dos germans venen de la ciutat i tenen una visi\u00f3 id\u00edl\u00b7lica del camp. El m\u00f3n rural de Nova Anglaterra, al nord dels Estats Units, a difer\u00e8ncia del sud, estava format per petites propietats familiars, a\u00efllades i envoltades per petits pobles. Les pr\u00e0ctiques religioses protestants, que animaven a la interpretaci\u00f3 individual dels textos sagrats, ja havien afavorit la lectura i uns nivells b\u00e0sics d\u2019alfabetitzaci\u00f3 als Estats Units a principis del segle XIX. No nom\u00e9s aix\u00f2, com a moviment de reforma religiosa i de regeneraci\u00f3 moral, el protestantisme estava a favor de l\u2019alliberament dels esclaus i, per analogia, va afavorir al desenvolupament del moviment feminista. Aix\u00ed doncs, la novel\u00b7la ens mostra una societat rural, disseminada pel territori, religiosa, m\u00ednimament alfabetitzada, amb ecos del feminisme i dels canvis industrials. Aquest context hist\u00f2ric ens permet entendre el sentit del comer\u00e7 ambulant i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un llibreter com Roger Mifflin, que viu la seva feina com una missi\u00f3 evangelitzadora.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">De fet, el llibreter i la grangera representen una mena de parella antagonista. Ell ha estudiat i \u00e9s un idealista, exemplificant el m\u00f3n intel\u00b7lectual. Ella t\u00e9 un m\u00ednim d\u2019estudis i posseeix un saber pr\u00e0ctic, exemplificant la societat que representa. El vocabulari d\u2019ell est\u00e0 ple de cites dels grans autors cl\u00e0ssics de la literatura, el d\u2019ella, en canvi, est\u00e0 ple de refer\u00e8ncies sobre les tasques culin\u00e0ries, el m\u00f3n rural i la literatura m\u00e9s popular. Tant el llibreter com la grangera faran un viatge inici\u00e0tic on s\u2019acabaran trobant.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Aix\u00ed que <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria ambulant<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019una novel\u00b7la rural, tamb\u00e9 \u00e9s un llibre que parla de llibres, un <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">bookish books<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> que diuen els anglesos, com <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">84 Charing Cross Road <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">de Helene Hanff o <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">El llibreter de Kabul <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">d&#8217;\u00c5sne Seierstad (Edicions 62, 2003). De fet, el t\u00edtol original vindria a ser \u201cel Parn\u00e0s sobre rodes\u201d, <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Parnassus on wheels<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">, i ens remet a la muntanya grega de Parn\u00e0s on resideixen les muses i, aplicat a la literatura, al conjunt de poetes d\u2019una \u00e8poca i d\u2019un poble. I \u00e9s que el personatge del llibreter creu en el poder de la lectura, per aix\u00f2 porta aquest Parn\u00e0s ambulant per tot el pa\u00eds. Aix\u00ed mateix, fa una cr\u00edtica al m\u00f3n intel\u00b7lectual per no oferir una lectura adequada a les necessitats del poble i a la deixadesa del govern per no fer arribar els llibres a les zones rurals.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\" style=\"margin-left:35.25pt;\"><em><span style=\"font-size:14px;\">(&#8230;) el que la gent necessita s\u00f3n llibres bons, senzills i sincers, alguna cosa que els arribi al cor, que els faci riure i tremolar (&#8230;) alguna cosa que els esperoni a mantenir la llar ben escombrada amb la llenya ben apilada, i els plats nets, eixugats i desats. La persona que aconsegueix que la gent del camp llegeixi alguna cosa que valgui la pena fa un veritable servei a la naci\u00f3. <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">Cap\u00edtol 4, p\u00e0g. 41.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Perqu\u00e8 <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La Llibreria ambulant<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> no nom\u00e9s ven llibres sin\u00f3 que espont\u00e0niament organitza lectures familiars en veu alta de les novel\u00b7les de Wilkie Collins i O. Henry, ofereix als nens les aventures de Robert Louis Stevenson i Mark Twain i, a les adolescents, el llibre de <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Donetes<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> de Louisa May Alcott. Aix\u00ed com improvisa vetllades amb els relats dels primers aventurers als Estats Units, com David Crockett, Kit Carson i Buffalo Bill.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">A la novel\u00b7la se citen els grans autors de la literatura anglesa, des de Shakespeare, passant per Charles Lamb, George Eliot i acabant amb Charles Dickens. Per\u00f2 tamb\u00e9 els autors de la literatura nord-americana, sobretot els del segle XIX. Des de la influ\u00e8ncia de la literatura religiosa de George Herbert, a la poesia rom\u00e0ntica de James Russell Lowell, les novel\u00b7les d\u2019aventures entre pioners i indis de Fenimore Cooper, la literatura transatl\u00e0ntica de Henry James, l\u2019auge del moviment transcendentalista de Ralph Waldo Emerson, els escrits anarquistes de Henry David Thoreau i la poesia del vers lliure de Walt Whitman. Aix\u00ed i tot, la novel\u00b7la no pret\u00e9n aprofundir en aquests escriptors i simplement fa unes divertides mencions liter\u00e0ries.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Christopher Morley (Pensilv\u00e0nia, 1890 \u2013 Nova York, 1957) va ser un prestigi\u00f3s periodista de la seva \u00e8poca que per la seva feina va rec\u00f3rrer els Estats Units. La seva bibliografia \u00e9s extensa i toca la novel\u00b7la, la poesia i l\u2019assaig. Nom\u00e9s ressaltar una continuaci\u00f3 de <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria ambulant<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">, amb <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria encantada<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> (<\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">The haunted bookshop, <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">1919), una novel\u00b7la, <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Kitty Foyle <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">(1939), portada al cinema i guanyadora d\u2019un Oscar per la interpretaci\u00f3 de Ginger Rogers, a Espanya va ser tradu\u00efda com a <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Espejismo de amor<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">. I tamb\u00e9 remarquem un estudi sobre Arthur Conan Doyle (<\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Sherlock Holmes and Dr. Watson: a textbook of friendship, <\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">1944).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">L\u2019edici\u00f3 feta per Viena Edicions, de tapa r\u00fastica amb solapes i guardes, \u00e9s bonica i cuidada, i pertany al n\u00famero 41 de la col\u00b7lecci\u00f3 <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Cl\u00e0ssics moderns<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> de la literatura, amb obres de Marcel Proust, Graham Green i Thomas Mann, entre d&#8217;altres. Ja en la traducci\u00f3 al castell\u00e0 apareix titulada com a <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La librer\u00eda ambulante<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> (Perif\u00e9rica, 2012) en lloc de conservar el seu t\u00edtol original que seria aproximadament <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">El Parn\u00e0s sobre rodes<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> (<\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">Parnassus on wheels)<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">. Probablement, els editors van preferir aquest t\u00edtol per no donar equ\u00edvocs de ser una novel\u00b7la massa intel\u00b7lectual, decisi\u00f3 q\u00fcestionable. D\u2019altra banda, s\u2019ha preferit traduir de l\u2019angl\u00e8s la paraula \u00abfarm\u00bb per <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">mas<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">, en lloc de <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">granja<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\">, en el moment de definir les explotacions familiars de Nova Anglaterra, perqu\u00e8 en catal\u00e0 la paraula <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">granja<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> nom\u00e9s es refereix a una explotaci\u00f3 dedicada a la cria d&#8217;animals mentre que <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">mas<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> \u00e9s un tipus d\u2019explotaci\u00f3 ramadera i tamb\u00e9 agr\u00edcola. Aquest aclariment me l&#8217;ha fet directament la mateixa traductora del catal\u00e0, Dolors Udina, professora de la Facultat de Traducci\u00f3 i d&#8217;Interpretaci\u00f3 de la UAB.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En definitiva, <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria ambulant<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> \u00e9s un llibre cuidat tant pel que fa a la forma com el contingut. La seva intenci\u00f3 \u00e9s la de fer passar una bona estona al lector tot pensant en el valor de la literatura i refrescant els noms m\u00e9s importants dels escriptors del segle XIX, mentre ens passegem per uns dies de tardor en el camp de Nova Anglaterra. Les an\u00e8cdotes del llibreter ambulant, per mi, que tenim tamb\u00e9 la Llibreria Ambulant, salvant les dist\u00e0ncies, em s\u00f3n familiars. Per\u00f2 sobretot de <\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">La llibreria ambulant<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> prendria nota del&nbsp;<\/span><em><span style=\"font-size:14px;\">saber fer<\/span><\/em><span style=\"font-size:14px;\"> del llibreter Roger Mifflin, la feina del qual no \u00e9s nom\u00e9s vendre llibres sin\u00f3 tamb\u00e9 compartir el plaer de la lectura i, si pot ser, cr\u00e9ixer tots junts a trav\u00e9s d\u2019ella.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Maria del Mar Capellades Badia, de la Llibreria Ambulant<\/span><br \/><span style=\"font-size:14px;\">Alumna de la 2a promoci\u00f3 de l&#8217;Escola de Llibreria<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Morley, Christopher.&nbsp;La llibreria ambulant. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena Edicions, 2014. 154 p. (El cercle&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3297","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1304,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1304,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3297","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3297"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3297\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4813,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3297\/revisions\/4813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}