{"id":4890,"date":"2025-11-17T08:30:00","date_gmt":"2025-11-17T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=4890"},"modified":"2026-03-04T14:14:48","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:48","slug":"la-historia-del-mundo-en-50-libros-de-dan-smith","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-historia-del-mundo-en-50-libros-de-dan-smith\/","title":{"rendered":"\u00abLa historia del mundo en 50 libros\u00bb, de Dan Smith"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Smith, Dan. La historia del mundo en 50 libros. <\/em>Trad., Citlali Valentina Bonilla Garc\u00eda. Barcelona: Seix Barral, 2025. 259 p. (Los tres mundos). ISBN 978-84-322-4457-5. 19,90 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Harold Bloom, en el seu llibre El c\u00e0non occidental,<\/em> escriu: \u00abTothom t\u00e9, o hauria de tenir, una llista per a una illa deserta…\u00bb[1]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Com ens diu l\u2019autor a la introducci\u00f3, aquest llibre d\u2019hist\u00f2ria del m\u00f3n en 50 llibres no pret\u00e9n establir un c\u00e0non literari, ni una reafirmaci\u00f3 dels \u00abmillors\u00bb llibres del passat, sin\u00f3 que nom\u00e9s vol oferir una selecci\u00f3 de llibres que han donat testimoni del transcurs de la hist\u00f2ria humana i que han canviat la forma com pensem o com vivim; per aix\u00f2, parafrasejant el consell de Bloom, aquesta llista podria ser tamb\u00e9 una d\u2019aquestes llistes de llibres que tothom hauria de tenir per gaudir de la seva lectura, en una illa deserta o, sense anar tan lluny, des del mateix sof\u00e0 de casa.<\/p>\n\n\n\n

El llibre est\u00e0 dividit en cinc cap\u00edtols: El m\u00f3n antic, L\u2019edat mitjana, L\u2019edat moderna, El segle XIX, i Del segle XX cap endavant.<\/p>\n\n\n\n

El primer llibre de la selecci\u00f3 que ens presenta \u00e9s el Poema de Guilgameix, <\/em>d\u2019autor desconegut[2]<\/a> i, el darrer, Long walk to freedom<\/em> (\u00abEl llarg cam\u00ed cap a la llibertat\u00bb),<\/em> de Nelson Mandela.[3]<\/a> En cada llibre inclou una petita presentaci\u00f3 sobre el contingut, una breu explicaci\u00f3 sobre l\u2019autor i el context hist\u00f2ric en el qual va ser escrit i, finalment, un petit comentari de l\u2019edici\u00f3 i el ress\u00f2 que va tenir, i els canvis que va promoure la seva publicaci\u00f3 en el seu temps. En cada un d\u2019ells ens explica una curiositat o una an\u00e8cdota relacionada amb el llibre, l\u2019autor, o del moment hist\u00f2ric en el qual va ser escrit. Tots els llibres ressenyats tenen una extensi\u00f3 d\u2019entre 5 i 6 p\u00e0gines.<\/p>\n\n\n\n

Entre les informacions o curiositats que descriu, trobem per exemple que de la B\u00edblia impresa per Gutenberg el 1455, composta d\u2019unes 1.288 p\u00e0gines de 42 l\u00ednies cada una, algunes impreses en paper i altres en vitel\u00b7la, i enquadernades en dos volums, amb un tiratge d\u2019uns 200 exemplars, ens diu que es calcula que eren necess\u00e0ries les pells d\u2019uns 170 vedells per imprimir-ne un exemplar.<\/p>\n\n\n\n

Sobre el llibre de Galileu Galilei, Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo<\/em> (\u00abDi\u00e0leg sobre els dos m\u00e0xims sistemes del m\u00f3n\u00bb),[4]<\/a> ens explica que la Inquisici\u00f3 va incloure el seu autor en l\u2019\u00cdndex de llibres prohibits de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica el 1616, i que va estar prohibit m\u00e9s de 140 anys. Ens explica tamb\u00e9 que en aquesta llista de llibres prohibits hi havia obres de tota mena, des de ficci\u00f3 a llibres d\u2019assaig cient\u00edfic. No va ser fins 1966 quan aquest \u00edndex es va eliminar durant el papat de Pau VI, per\u00f2 tan sols feia cinc anys que tamb\u00e9 havia estat prohibit el llibre de Simone de Beauvoir, El segon sexe<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En una altra entrada, ens diu que Einstein no va guanyar el Premi Nobel per la seva teoria recollida en el llibre \u00dcber die spezielle und die allgemeine Relativit\u00e4tstheorie<\/em> (\u00abSobre la teoria de la relativitat especial i general\u00bb) de 1916,[5]<\/a> perqu\u00e8 els membres del comit\u00e8 del premi no es van posar d\u2019acord, i li van donar pel primer article publicat el 1905, sobre la llei de l\u2019efecte fotoel\u00e8ctric, i no per la seva teoria, famosa a tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Del llibre de Martin Luther King Jr. Why we can’t wait <\/em>(\u00abPer qu\u00e8 no podem esperar\u00bb<\/em>),[6]<\/a> ens explica, entre altres coses, que en una enquesta realitzada el 1999 entre 137 destacats experts en comunicaci\u00f3 de masses, van qualificar el seu ic\u00f2nic discurs \u00abTinc un somni\u00bb (en angl\u00e8s, \u00abI have a dream\u00bb), com el millor discurs pol\u00edtic del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Un altre exemple sobre la repercussi\u00f3 que va tenir un llibre incl\u00f2s a la llista va ser l\u2019obra de Stephen Hawking, Hist\u00f2ria del temps <\/em>(Cr\u00edtica, 1990), publicat originalment el 1988, que fou un dels llibres de ci\u00e8ncia m\u00e9s venuts de tots els temps, amb uns vint-i-cinc milions d\u2019exemplars venuts i que, a la llista dels m\u00e9s venuts del New York Times<\/em>, als Estats Units, hi va estar durant 147 setmanes i durant 237 setmanes a la llista equivalent del Times<\/em>, al Regne Unit.<\/p>\n\n\n\n

Tots els llibres seleccionats, encara que, evidentment, ho s\u00f3n sota el criteri subjectiu del seu autor, com ell mateix ho reconeix, responen amb coher\u00e8ncia al t\u00edtol del llibre, ja que reflecteixen molt b\u00e9 els fets que han anat succeint en el transcurs de la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n

La quantitat de llibres proposats per cada per\u00edode hist\u00f2ric s\u00f3n similars. L\u2019estructura dels cap\u00edtols i del text de cada llibre seleccionat proporciona una lectura \u00e0gil i molt amena. El sumari inicial \u00e9s molt clar i \u00fatil. Al final inclou una bibliografia amb una vintena de llibres. \u00c9s sorprenent que no hagi incl\u00f2s el llibre de refer\u00e8ncia liter\u00e0ria de Harold Bloom.<\/p>\n\n\n\n

Tal vegada es podria considerar que hi ha una tria excessiva de llibres del m\u00f3n literari anglosax\u00f3 i que, segurament, cada lector hi trobar\u00e0 a faltar algun t\u00edtol tan necessari com per substituir-ne algun que ha estat incl\u00f2s en la selecci\u00f3, per\u00f2, no per aix\u00f2 el llibre deixa de ser una oportunitat per con\u00e8ixer i engrescar-nos a la lectura d\u2019algunes de les obres m\u00e9s destacades i significatives de la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, convido el futur lector que pensi quin llibre considera prou interessant, que hagi donat testimoni de la hist\u00f2ria de la humanitat, que l\u2019inclouria a la selecci\u00f3, com a llibre cinquanta-u.<\/p>\n\n\n\n

Enric de Balanz\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Exprofessor de l\u2019Escola de Llibreria<\/a> <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Bloom, Harold. El c\u00e0non occidental: els llibres i l\u2019escola de les edats.<\/em> Trad. i notes de Llu\u00eds Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1995. 622 p. ISBN 978-84-9300-009-1. (p. 554).<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Versi\u00f3 en catal\u00e0 publicada el 2021 per Edicions Poncianes.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Publicat en castell\u00e0 el 2012 per Aguilar amb el t\u00edtol El largo camino hacia la libertad.<\/em><\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Edici\u00f3 en castell\u00e0, publicada el 2011 per Alianza Editorial: Di\u00e1logo sobre los dos m\u00e1ximos sistemas del mundo ptolemaico y copernicano.<\/em><\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Publicat en catal\u00e0 el 2018 per Obrador Edendum com a La relativitat a l\u2019abast de tothom<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> Publicat en castell\u00e0 el 1972 pel C\u00edrculo de Lectores amb el t\u00edtol Por qu\u00e9 no podemos esperar.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Smith, Dan. La historia del mundo en 50 libros. Trad., Citlali Valentina Bonilla Garc\u00eda. Barcelona: Seix Barral,…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4893,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-4890","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/coberta_la-historia-del-mundo-en-50-libros-732x1024.webp",732,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4890"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4911,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4890\/revisions\/4911"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4893"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}