{"id":4988,"date":"2025-12-15T08:30:00","date_gmt":"2025-12-15T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=4988"},"modified":"2026-03-04T14:14:47","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:47","slug":"jocs-academics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/jocs-academics\/","title":{"rendered":"Jocs acad\u00e8mics"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Escandell Maestre, Dari (ed.). Cultura liter\u00e0ria i resili\u00e8ncia al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/em> Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2024. 214 p. (Textos i estudis de cultura catalana; 267). ISBN 978-84-9191-339-9. 23 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Cultura liter\u00e0ria i resili\u00e8ncia al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>, coordinat per Dari Escandell Maestre, recull tretze estudis sobre les formes en qu\u00e8 es manifesta la capacitat de resili\u00e8ncia en diverses manifestacions de la literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Dari Escandell, que ha redactat el prefaci que encap\u00e7ala el volum (p. 5-10), defineix des de les primeres l\u00ednies el concepte de resili\u00e8ncia<\/em> com \u00abla capacitat de reconstruir l\u2019equilibri emocional o identitari despr\u00e9s d\u2019un esdeveniment traum\u00e0tic o advers, personal o, per extensi\u00f3, col\u00b7lectiu\u00bb, a difer\u00e8ncia de la simple resist\u00e8ncia, que seria la facultat de les persones de suportar o resistir pressions. L\u2019objectiu d\u2019aquest volum monogr\u00e0fic, continua Escandell, \u00ab\u00e9s fer un rep\u00e0s per la manera, o les maneres, si m\u2019ho permeteu, en qu\u00e8 es manifesta aquesta capacitat de resili\u00e8ncia en la construcci\u00f3 identit\u00e0ria contempor\u00e0nia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, a trav\u00e9s de la literatura, i en di\u00e0leg amb altres expressions culturals\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per poc que hi pensem, el terme resili\u00e8ncia<\/em> resulta una mica problem\u00e0tic, i encara m\u00e9s si intentem aplicar-lo a la producci\u00f3 liter\u00e0ria, per molt que, segons Escandell, aquest concepte \u00abs\u2019instaura en l\u2019\u00e0mbit human\u00edstic, atenent par\u00e0metres cient\u00edfics\u00bb. Deixem de banda aix\u00f2 dels \u00abpar\u00e0metres cient\u00edfics\u00bb, que sembla un acudit. El fet \u00e9s que alguns dels autors que han participat en aquest volum, rebutgen o entenen el terme en diferents sentits. Aix\u00ed, Vicent Flor, que signa l\u2019estudi \u00abDominaci\u00f3 i resist\u00e8ncia cultural en el camp de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb (p. 13-26), assenyala que \u00abm\u2019he estimat fer servir el concepte de resist\u00e8ncia<\/em>, d\u2019\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent en les ci\u00e8ncies socials, que el de resili\u00e8ncia<\/em>, d\u2019\u00fas m\u00e9s esc\u00e0s\u00bb. A m\u00e9s, contra Escandell, considera que \u00abla resist\u00e8ncia seria una resposta m\u00e9s activa i potser m\u00e9s pol\u00edtica, i la resili\u00e8ncia, m\u00e9s passiva, m\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 i superaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Maria Lacueva, en \u00abG\u00e8nere, llengua i naci\u00f3 sota el franquisme\u00bb (p. 71-84), en canvi, no troba cap problema en la subtilesa sem\u00e0ntica que aporta resili\u00e8ncia<\/em> a resist\u00e8ncia<\/em>. Constata que autores com ara Beatriu Civera i Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas \u00abvan mostrar una actitud resilient i van ser capaces d\u2019articular un seguit de discursos al voltant de les dones valencianes molt allunyats de la versi\u00f3 que oferia el Movimiento<\/em>\u00bb. D\u2019altra banda, van expressar \u00abla seua resist\u00e8ncia al model de dona valenciana que s\u2019estava imposant a trav\u00e9s de les publicacions peri\u00f2diques\u00bb. David Peidro, m\u00e9s espavilat, adverteix en \u00abResist\u00e8ncia en la llengua – una revolta\u00bb (p. 57-68) sobre \u00abl\u2019optimisme que la paraula arrecera\u00bb, amb l\u2019efecte secundari no desitjat d\u2019\u00abacabar positivitzant t\u00e0citament les agressions\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Subtileses conceptuals a banda, que tant agraden a l\u2019escol\u00e0stica acad\u00e8mica, pitjor s\u00f3n els efectes que produeix demanar a una s\u00e8rie de professors universitaris que elaboren una s\u00e8rie d\u2019estudis a partir d\u2019un concepte equ\u00edvoc, propi de l\u2019argot pol\u00edticament correcte, i en \u00faltima inst\u00e0ncia banal, com ara resili\u00e8ncia<\/em>. M\u00e9s que un concepte \u00e9s un clix\u00e9 que ho planxa tot, tant se val si es tracta d\u2019ous com de castanyes. D\u2019aquesta manera estalvia de l\u2019esfor\u00e7 de pensar per un mateix, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no t\u00e9 preu. Ll\u00e0stima que el resultat \u00e9s un seguit de banalitats i obvietats, que es passegen alegrement de bracet per les p\u00e0gines d\u2019aquest volum. Aix\u00ed, Irene Mira, en \u00abDol social i comunitats resilients en la poesia i la can\u00e7\u00f3 dels setanta\u00bb (p. 27-42), arriba a la novedosa conclusi\u00f3 que \u00abel car\u00e0cter comprom\u00e9s d\u2019una part de la cultura catalana durant la d\u00e8cada dels anys setanta va propiciar que creadors com Llu\u00eds Llach, Joan Isaac, Al Tall o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, entre molts altres, posaren les seues obres al servei de la den\u00fancia pol\u00edtica i a favor de la comunitat de qu\u00e8 formaven part\u00bb. Aquests creadors \u00abadoptaren en primera inst\u00e0ncia una posici\u00f3 resistent, en qu\u00e8 clamaven contra aquests actes, per a, posteriorment, desenvolupar un exercici en qu\u00e8 emergia la resili\u00e8ncia com a eina perqu\u00e8 la comunitat se superposara a la situaci\u00f3\u00bb. Aquests fragments s\u2019han escrit nom\u00e9s perqu\u00e8 hi apareguen els termes resist\u00e8ncia<\/em> i resili\u00e8ncia<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Dos exemples m\u00e9s: Carles Cort\u00e9s, en \u00abDes de Catalunya estant: la reflexi\u00f3 identit\u00e0ria en Isabel-Clara Sim\u00f3\u00bb (p. 99-114), conclou, per si no ho sab\u00edem, que \u00abla traject\u00f2ria personal de l\u2019escriptora Isabel-Clara Sim\u00f3 \u00e9s una mostra excel\u00b7lent, a partir de l\u2019an\u00e0lisi dels seus escrits fora de la ficci\u00f3, de la resili\u00e8ncia en la concreci\u00f3 ideol\u00f2gica de la identitat valenciana dins del conjunt de l\u2019espai sociocultural catal\u00e0\u00bb. I Ra\u00fcl S\u00e1nchez, en \u00abCarme Miquel: mestra, escriptora, feminista i ecologista\u00bb (p. 131-144), afirma que \u00aben s\u00edntesi, Carme Miquel va ser una persona compromesa i resilient que, malgrat les adversitats, va lluitar perqu\u00e8 el Pa\u00eds Valenci\u00e0 fora un lloc sense desigualtats i arrelat al seu entorn natural i cultural\u00bb. No val la pena preguntar-se quin sentit tenen resili\u00e8ncia<\/em> i resilient<\/em> en aquests dos fragments. Es tracta de dos termes purament encomi\u00e0stics i amb aix\u00f2 ja n\u2019hi ha prou i massa.<\/p>\n\n\n\n

En fi, Anna Esteve, en \u00abLlengua, cultura i territori: resili\u00e8ncies en el dietarisme valenci\u00e0 actual\u00bb (p. 147-160), relaciona el dietarisme valenci\u00e0 contemporani amb el concepte de resili\u00e8ncia<\/em> \u00abper a enriquir-ne la lectura\u00bb. Detecta, en la majoria dels dietaris analitzats, \u00abuna actitud de den\u00fancia (en forma de r\u00e0bia, frustraci\u00f3 o vergonya) i de cr\u00edtica que encaixen en el concepte de resili\u00e8ncia<\/em>\u00bb. D\u2019aix\u00f2 es tracta, doncs, d\u2019encaixar el concepte de resili\u00e8ncia, encara que siga amb cal\u00e7ador. Sempre s\u2019acaba per trobar el que hav\u00edem decidit pr\u00e8viament. Primer s\u2019estableix la conclusi\u00f3 i despr\u00e9s s\u2019afegeixen els passos que hi porten ineluctablement.<\/p>\n\n\n\n

El volum el tanquen Laura Sell\u00e9s amb \u00abEl paper de la literatura infantil i juvenil de tem\u00e0tica LGBTIQ+ en la construcci\u00f3 de subjectivitats resilients\u00bb (p. 175-188) i Eduard Baile amb \u00abLes biografies d\u2019escriptors de la \u201cCol\u00b7lecci\u00f3 Gr\u00e0fica – S\u00e8rie C\u00f2mics\u201d de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua: un model de construcci\u00f3 identit\u00e0ria basada en el patrimoni literari valenci\u00e0\u00bb. Confesse, avergonyit, que no me\u2019ls he llegit. Soc un cas de poca resist\u00e8ncia i de nul\u00b7la resili\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Enric Iborra
Professor de llengua i literatura. Autor d\u2019Els c\u00f2mplices<\/a><\/em> i del blog La serp blanca<\/a><\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escandell Maestre, Dari (ed.). Cultura liter\u00e0ria i resili\u00e8ncia al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":4991,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-4988","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_cultura-literaria-i-resiliencia-al-pais-valencia-775x1024.webp",775,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1298,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1298,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4988"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5020,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions\/5020"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}