{"id":5042,"date":"2025-12-30T08:30:00","date_gmt":"2025-12-30T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5042"},"modified":"2026-03-04T14:14:46","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:46","slug":"treinta-anos-de-impresiones-de-la-universidad-de-huelva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/treinta-anos-de-impresiones-de-la-universidad-de-huelva\/","title":{"rendered":"\u00abTreinta a\u00f1os de impresiones\u00bb, de la Universidad de Huelva"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Treinta a\u00f1os de impresiones.<\/em> [Huelva]: Universidad de Huelva, 2024. 123 p. (Aldina; 71). ISBN 978-8410326-43-9. Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: https:\/\/www.uhu.es\/publicaciones\/?q=libros&code=1344<\/a><\/p>\n\n\n\n

Sembla ben l\u00f2gic que una de les primeres idees que sorgeixen en una editorial per commemorar la seua data fundacional siga la d\u2019editar un llibre, que \u00e9s, al cap i a la fi, l\u2019objecte principal de la seua activitat. I aix\u00f2 \u00e9s precisament el que va fer fa uns mesos la Universidad de Huelva (UHU) amb motiu del trent\u00e8 aniversari del naixement del seu Servicio de Publicaciones, ara amb la denominaci\u00f3 i l\u2019esperit renovats d\u2019Editorial Universidad de Huelva (EUHU).<\/p>\n\n\n\n

La concepci\u00f3 restrictiva de servei<\/em> que recullen els estatuts de la majoria d\u2019universitats de l\u2019Estat espanyol \u2015superada quasi completament l\u2019antiga denominaci\u00f3 de secretariado\u2015<\/em> ha anat evolucionant amb el temps, i permet, gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 dels rectorats o vicerectorats, els comit\u00e8s o consells editorials, les direccions de col\u00b7lecci\u00f3 i, sobretot, uns equips interns cada vegada m\u00e9s professionalitzats, una major autonomia de gesti\u00f3 pel que fa al disseny de les l\u00ednies editorials, l\u2019optimitzaci\u00f3 dels recursos, l\u2019organitzaci\u00f3 del treball i l\u2019establiment d\u2019estrat\u00e8gies encaminades a la projecci\u00f3 i la visibilitat dels llibres universitaris.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, el desconeixement encara pot fer pensar que un servei de publicacions universitari \u00e9s una mena d\u2019establiment de reprografia o, si m\u00e9s no, un departament encarregat d\u2019atendre les necessitats de publicaci\u00f3 del professorat. Cal recordar que, fins fa poques d\u00e8cades, la majoria dels serveis de publicacions universitaris m\u00e9s antics tamb\u00e9 disposaven d\u2019impremta pr\u00f2pia i eren el departament que, a m\u00e9s d\u2019imprimir llibres, prove\u00efa la universitat de tota mena d\u2019impresos: targetes, sobres de matr\u00edcula i altres documents. Aix\u00f2, per\u00f2, era al segle passat i, com ja deia Antoni Furi\u00f3, \u00ab… caldria anar desterrant el nom antip\u00e0tic i desafortunat de servei de publicacions<\/em>, pel que t\u00e9 de vague i imprec\u00eds […] i de burocr\u00e0tic, de rutinari, de passiu […] i substituir-lo pel molt m\u00e9s adequat d\u2019editorial<\/em>, d\u2019editorial universit\u00e0ria<\/em>\u00bb.[1]<\/a> I aix\u00f2 \u00e9s el que, amb motiu del 30\u00e8 aniversari de la seua creaci\u00f3, ha pogut materialitzar la Universidad de Huelva.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, no ens trobem davant una mera q\u00fcesti\u00f3 nominal quan parlem de secretariado<\/em> \u2015la denominaci\u00f3 franquista dels anys quaranta del segle passat assignada als departaments de publicacions\u2015, de servei<\/em> o d\u2019editorial<\/em>, sin\u00f3 davant una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 conceptual, el subjecte de la qual ha estat el llibre universitari. Tot i que es podria considerar que llibres universitaris s\u00f3n aquells destinats al p\u00fablic acad\u00e8mic \u2015alumnat, professorat i altres lectors amb formaci\u00f3 superior, independentment de l\u2019editorial que els publique\u2015, en aquestes ratlles, emparant-nos tamb\u00e9 en els nostres antecedents medievals europeus i en la tradici\u00f3 posterior, ens referirem als produ\u00efts dins la universitat, \u00e9s a dir, als editats pels seus centres, serveis i departaments editorials: en definitiva, per les editorials universit\u00e0ries. No es tracta \u00fanicament de materials de suport a la doc\u00e8ncia o de monografies acad\u00e8miques, com podria pensar-se, sin\u00f3 que als cat\u00e0legs universitaris \u00e9s habitual trobar-hi tamb\u00e9 assaig, divulgaci\u00f3, pensament i, en alguns casos, creaci\u00f3 liter\u00e0ria \u2015fruit, sobretot, de premis literaris universitaris.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1994, amb un equip entusiasta encap\u00e7alat per Antonio Ram\u00edrez de Verger, procedent de la Universidad de Sevilla, obria les portes la Universidad de Huelva i, gaireb\u00e9 simult\u00e0niament, al campus de La Merced, el seu Servicio de Publicaciones, amb Dimas Borrego Pa\u00edn, fins aleshores t\u00e8cnic editorial a l\u2019alma mater<\/em> sevillana, com a director t\u00e8cnic. En aquell moment, amb nom\u00e9s \u00abuna mesa y una silla\u00bb, tot estava per fer i tot era possible. Huelva fou una de les moltes universitats creades a finals del segle passat, algunes per segregaci\u00f3 territorial natural all\u00e0 on hi havia activitat pr\u00e8via de col\u00b7legis universitaris, unes altres per noves demandes demogr\u00e0fiques i altres per autoritzacions a dojo per a l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019ensenyament privat. L\u2019experi\u00e8ncia editorial que aportava el jove director fou decisiva per conformar un primer cat\u00e0leg amb la creaci\u00f3 de col\u00b7leccions i per organitzar la producci\u00f3 universit\u00e0ria, una tasca gens f\u00e0cil en un entorn acad\u00e8mic tan productiu quantitativament, tan variat pel que fa als temes d\u2019estudi i tan exigent pel que fa a la idiosincr\u00e0sia dels seus autors. Amb el referent de les editorials universit\u00e0ries centen\u00e0ries de Salamanca, Valladolid, Santiago de Compostel\u00b7la, Barcelona, Sevilla o Val\u00e8ncia, que en aquells moments compartien un vincle professional mitjan\u00e7ant la incipient Asociaci\u00f3n de Editoriales Universitarias Espa\u00f1olas (AEUE), actual UNE, la jove, petita i perif\u00e8rica Huelva sab\u00e9 tra\u00e7ar el cam\u00ed per assolir un treball editorial de qualitat. No es tractava nom\u00e9s de fer llibres, sin\u00f3 de fer-los b\u00e9: garantir la transpar\u00e8ncia i el rigor en la selecci\u00f3 i els processos, i posicionar-los tamb\u00e9 fora de l\u2019\u00e0mbit estrictament acad\u00e8mic. Calia dotar-se de personal capacitat, estable i comprom\u00e9s amb un projecte il\u00b7lusionant, una llavor que, trenta anys despr\u00e9s, continua germinant.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra que ara ressenyem, tamb\u00e9 disponible en acc\u00e9s obert (https:\/\/www.uhu.es\/publicaciones\/?q=libros&code=1344<\/a>), apareix amb el n\u00famero 71 dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abAldina\u00bb, nom que fa una al\u00b7lusi\u00f3 a la impremta veneciana d\u2019Aldo Manuzio (Ven\u00e8cia, 1474), inventora de la tipografia cursiva. El volum presenta les caracter\u00edstiques formals d\u2019una agenda o dietari, per\u00f2 es tracta, en realitat, d\u2019una edici\u00f3 numerada amb un tiratge limitat a 150 exemplars. En format 21 \u00d7 15 cm, enquadernat en carton\u00e9 folrat de negre i amb veta de registre, nom\u00e9s hi figura, en verd contrastat, el n\u00famero 30 \u2015sense t\u00edtol ni menci\u00f3 d\u2019autoria o coordinaci\u00f3 editorial\u2015, amb un disseny gr\u00e0fic de l\u2019artista local David Robles. Compost a bandera amb una tipografia fina, amplis marges i impr\u00e9s sobre paper gris d\u2019alt gramatge \u2015que redueix la flexibilitat de la p\u00e0gina\u2015, el llibre no visibilitza als cr\u00e8dits ni a la portada la persona o persones que, de ben segur, l\u2019han coordinat. M\u00e9s enll\u00e0 de la humilitat de qui ha fet la feina i no ha volgut o no ha pogut figurar, aquesta dada \u00e9s essencial per al tractament bibliogr\u00e0fic adequat i per al processament de les metadades de qualsevol publicaci\u00f3. No voldr\u00edem pensar que la flamant Editorial Universidad de Huelva conrea, precisament ara, \u00abl\u2019edici\u00f3 sense editors\u00bb. Tanmateix, a la p\u00e0gina de cr\u00e8dits, a m\u00e9s de la informaci\u00f3 t\u00e8cnica preceptiva, hi consten les autories (divuit col\u00b7laboracions), els noms de la rectora i la vicerectora \u2015que tamb\u00e9 hi participen amb textos\u2015 i el del director de l\u2019editorial, protagonista d\u2019aquests trenta anys d\u2019hist\u00f2ria, del qual, tanmateix, no hi trobem cap text, abs\u00e8ncia explicable pel delicat estat de salut en qu\u00e8 es trobava, ara ja superat, durant la producci\u00f3 del llibre.<\/p>\n\n\n\n

El sumari, que oblida fer menci\u00f3 de les portadelles interiors, detalla les divuit col\u00b7laboracions, tot incloent-hi el pr\u00f2leg de la rectora, que comen\u00e7a amb una frase de Mar\u00eda Moliner: \u00abCualquier libro, en cualquier lugar, para cualquier persona\u00bb. Mar\u00eda Antonia Pe\u00f1a lloa la tasca hist\u00f2rica del Servicio de Publicaciones i repassa les seues principals consecucions, posant al centre les persones que, amb il\u00b7lusi\u00f3 i dedicaci\u00f3, ho han fet possible.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, les portadelles inicien un joc visual en dues p\u00e0gines enfrontades, una de negra (p\u00e0gina parella) i una de grisa (imparella), on apareix, d\u2019una banda, un tall cronol\u00f2gic (\u00ab1994\/2009\u00bb) i, de l\u2019altra, un t\u00edtol del per\u00edode (\u00abFormaci\u00f3n del cat\u00e1logo editorial y proyecci\u00f3n\u00bb). En aquesta secci\u00f3 s\u2019inclouen les col\u00b7laboracions de Ram\u00edrez de Verger, primer rector de la Universidad de Huelva (1997\u20132005); de Juan Manuel Campos Carrasco, vicerector en aquella primera etapa, que evoca la creaci\u00f3 del Consell Editorial i la import\u00e0ncia de les direccions de col\u00b7lecci\u00f3; i de Luis G\u00f3mez Canseco, director de diverses col\u00b7leccions i revistes acad\u00e8miques, com \u00abBibliotheca Montaniana\u00bb \u2015dedicada a l\u2019edici\u00f3, traducci\u00f3 i estudi de l\u2019obra d\u2019Arias Montano\u2015, i \u00abBiblioteca Biogr\u00e1fica del Renacimiento Espa\u00f1ol\u00bb. Tots tres autors s\u00f3n testimonis privilegiats de la hist\u00f2ria que es commemora.<\/p>\n\n\n\n

El bloc seg\u00fcent, precedit tamb\u00e9 de les portadelles titulades \u00ab2009\/2013\u00bb i \u00abTransfiriendo el conocimiento\u00bb, recull les col\u00b7laboracions de Francisco Jos\u00e9 Mart\u00ednez L\u00f3pez, catedr\u00e0tic d\u2019Economia Financera i Comptabilitat i rector durant el per\u00edode 2005\u20132013; de Manuel Jos\u00e9 de Lara R\u00f3denas, catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria Moderna i vicerector d\u2019Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria en aquella mateixa etapa, i de M.\u00aa Luisa Candau, tamb\u00e9 catedr\u00e0tica d\u2019Hist\u00f2ria Moderna i directora de la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abArias Montano\u00bb, col\u00b7lecci\u00f3 degana al cat\u00e0leg editorial. L\u2019exrector Mart\u00ednez L\u00f3pez, que inicia el seu text amb una cita de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez \u2015\u00abY para recordar por qu\u00e9 he nacido vuelvo a ti\u00bb\u2015, fa un balan\u00e7 del per\u00edode destacant les fites aconseguides: el refor\u00e7ament del cat\u00e0leg, el creixement, la innovaci\u00f3, la qualitat i els premis. I defensa de manera aferrissada la necessitat i la utilitat de les editorials universit\u00e0ries, implicades direct\u00edssimament en l\u2019acompliment de la tercera missi\u00f3 de la universitat: la comunicaci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia del coneixement a la societat mitjan\u00e7ant les publicacions, tant en format paper com digital, aix\u00ed com les revistes acad\u00e8miques. En aquesta mateixa l\u00ednia, el professor De Lara, que ja al t\u00edtol de la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en aquest volum es refereix al Servei de Publicacions com \u00abLa obra bien hecha\u00bb, justifica l\u2019adscripci\u00f3 del\u00a0Servicio de Publicaciones\u00a0al Vicerectorat d\u2019Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria,[2]<\/a> argumentant que l\u2019activitat editorial, fruit majorit\u00e0riament de la investigaci\u00f3, inclou tamb\u00e9 l\u2019edici\u00f3 d\u2019altres tipus de textos necessaris d\u2019assaig, pensament, debat i cultura i \u00e9s per aix\u00f2 que la transfer\u00e8ncia pren aix\u00ed un sentit m\u00e9s ampli, inclosa plenament en l\u2019antic concepte d\u2019extensi\u00f3 universit\u00e0ria. Ja al segle XIX, els primers vicerectorats d\u2019Extensi\u00f3 tenien com a missi\u00f3 \u00ababrir las puertas de la universidad, llamar a todos y hacer visible en la sociedad lo que la instituci\u00f3n universitaria produc\u00eda en su interior\u00bb. En altres paraules, afirma De Lara, \u00abno hay mayor transfer\u00e8ncia a la Sociedad o no hay mayor extensi\u00f3n universitaria que la que realiza un Servicio de Publicaciones\u00bb. Publicar, recorda l\u2019autor, no \u00e9s nom\u00e9s transformar originals amb cura i rigor: cal tamb\u00e9 posicionar-los i adaptar-se als temps, mitjan\u00e7ant transformacions internes i externes, tant del sector editorial com del sistema acad\u00e8mic. Abans d\u2019acabar, cita l\u2019escriptor mexic\u00e0 Gabriel Zaid i el seu magn\u00edfic\u00a0Los demasiados libros<\/em>,[3]<\/a> per reflexionar sobre la desmesura de la producci\u00f3 editorial: \u00abLa humanidad escribe m\u00e1s de lo que puede leer […] a medida que aumenta la poblaci\u00f3n universit\u00e0ria no aumenta el n\u00famero de los que leen sin\u00f3 de los que quieren ser le\u00eddos\u00bb. El text de M.\u00aa Luisa Candau rememora els primers temps de l\u2019editorial, quan es publicava molt i sobre temes molt diversos, i el cat\u00e0leg resultava dispers, fruit probablement de la il\u00b7lusionant avidesa inicial. Gr\u00e0cies a un exercici ser\u00e9 de revisi\u00f3 i planificaci\u00f3 i a una voluntat de coher\u00e8ncia, es van crear les col\u00b7leccions, amb una direcci\u00f3, un consell assessor i un comit\u00e8 editorial. Cal remarcar que aquests \u00f2rgans d\u2019assessorament i decisi\u00f3 estan formats per figures rellevants de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic internacional, fet que demostra la voluntat i l\u2019exig\u00e8ncia de superar l\u2019endog\u00e0mia d\u2019altres temps. La col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abArias Montano\u00bb\u00a0an\u00e0 definint la seua l\u00ednia tem\u00e0tica fins a centrar-se en les investigacions hist\u00f2riques, especialment les dedicades a la hist\u00f2ria de les dones, de la fam\u00edlia, de la subjectivitat, dels afectes, de la cultura o de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Rigorosa en els seus processos, va obtenir el\u00a0Segell de Qualitat en Edici\u00f3 Acad\u00e8mica (ANECA-FECYT-UNE)\u00a0l\u2019any 2020, reconeixement a la seua qualitat cient\u00edfica i editorial. L\u2019editorial de la\u00a0Universidad de Huelva compta actualment amb quatre col\u00b7leccions m\u00e9s distingides amb aquest segell.<\/p>\n\n\n\n

Ens endinsem ara en el per\u00edode \u00ab2013\/2017\u00bb, titulat \u00abDigitalizaci\u00f3n\u00bb. El primer text \u00e9s del paleont\u00f2leg Francisco Ruiz Mu\u00f1oz, rector durant aquest per\u00edode. Entre citacions de Cicer\u00f3, Marc Aureli, Api Claudi i alguna menci\u00f3 indirecta a Shakespeare, destaca, en la seua breu aportaci\u00f3, els premis i segells de qualitat obtinguts per l\u2019editorial, i recorda com la primera publicaci\u00f3 electr\u00f2nica de la UHU va ser, precisament, la seua tesi doctoral. Carmen Sant\u00edn, professora del Departament de Psicologia Cl\u00ednica i Experimental i vicerectora del mateix equip, rememora que el seu per\u00edode es caracteritz\u00e0 per la modernitzaci\u00f3 i l\u2019impuls tecnol\u00f2gic: la creaci\u00f3 de la p\u00e0gina web, els acords amb Google Books, la publicaci\u00f3 dels primers\u00a0e-books<\/em>, l\u2019alta en DILVE i la pres\u00e8ncia a les xarxes socials. Si fem una lectura des de l\u2019actualitat i des de fora de l\u2019entorn universitari, podr\u00edem no copsar la import\u00e0ncia d\u2019aquestes passes que ara ens semblen n\u00edmies per\u00f2 generalment han suposat un esfor\u00e7 tit\u00e0nic i una implicaci\u00f3 personal que ultrapassa la dels perfils funcionarials de molts membres de les plantilles de les editorials universit\u00e0ries. Juan Antonio Est\u00e9vez Sola, catedr\u00e0tic de Filologia Cl\u00e0ssica, codirector de la revista\u00a0Exemplaria Classica<\/em>\u00a0i de la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abHuelva Classica Monographs\u00bb, mostra l\u2019orgull per la traject\u00f2ria d\u2019ambdues iniciatives i els \u00e8xits aconseguits, com la indexaci\u00f3 i els segells de qualitat.<\/p>\n\n\n\n

El darrer bloc cronol\u00f2gic, \u00ab2017\/hoy\u00bb, \u00abEditorial de la Universidad de Huelva: presente y futuro\u00bb, compta amb les col\u00b7laboracions de Joaquina Castillo, professora de Sociologia i actual vicerectora de Projecci\u00f3 Social i Universit\u00e0ria; de Javier Bermejo, professor d\u2019Arqueologia i director de la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abOnoba Monograf\u00edas\u00bb; i de Rosa Garc\u00eda Guti\u00e9rrez, professora de Literatura i directora de la bell\u00edssima col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abBiblioteca de Estudios Juanramonianos\u00bb. Castillo ofereix un extens rep\u00e0s de les fites aconseguides per l\u2019editorial: la consolidaci\u00f3 d\u2019un projecte de qualitat reconegut amb distincions acad\u00e8miques, l\u2019augment de l\u2019impacte de les seues publicacions gr\u00e0cies al tractament avan\u00e7at de les metadades, la inclusi\u00f3 del fons editorial en cat\u00e0legs, plataformes especialitzades i en cercadors bibliogr\u00e0fics com tamb\u00e9 en biblioteques universit\u00e0ries, aix\u00ed com la publicaci\u00f3 en acc\u00e9s obert de les revistes acad\u00e8miques. Rosa Garc\u00eda Guti\u00e9rrez descriu amb sensibilitat la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0\u00abBiblioteca de Estudios Juanramonianos\u00bb, nascuda de la m\u00e0 d\u2019Eloy Dom\u00ednguez, primer director de la\u00a0C\u00e1tedra Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez i lloa la cura gr\u00e0fica i tipogr\u00e0fica amb qu\u00e8 es va concebre: \u00abEl dise\u00f1o de la colecci\u00f3n posee un aura juanramoniana que evoca la sensibilidad y el respeto con los que Juan Ram\u00f3n se acerc\u00f3 al objeto libro y dignifica el minoritario genero del estudio acad\u00e9mico que tantas dificultades tiene, en los \u00faltimos tiempos, para encontrar editoriales sensibles y respetuosas con sus caracter\u00edsticas.\u00bb Una col\u00b7lecci\u00f3 que ha trobat en l\u2019editorial de la Universidad de Huelva \u00abuna pol\u00edtica editorial que acepta la naturaleza y la singularidad del trabajo acad\u00e9mico y se mantiene libre de las esclavitudes, cesiones y adulteraciones a las que se est\u00e1 viendo sometido: la prisa, la fragmentaci\u00f3n, el desprecio del dato y a la fuente, el sometimiento de la investigaci\u00f3n a leyes de mercado o a los arbitrarios y discutibles medidores de calidad\u00bb. Evoca, finalment, com l\u2019expressi\u00f3 juanramoniana\u00a0d\u2019\u00abel trabajo gustoso\u00bb simbolitza tamb\u00e9 la manera de treballar del\u00a0Servicio de Publicaciones\u00a0de la UHU: amb criteri, professionalitat i coordinaci\u00f3, en \u00abun espacio lleno de vitalidad, proyectos de futuro, disposici\u00f3n para afrontar las dificultades y verdadero afecto\u00bb. Aquesta descripci\u00f3 \u00e9s perfectament extrapolable a la majoria d\u2019editorials universit\u00e0ries del nostre entorn.<\/p>\n\n\n\n

La darrera part, \u00abDesde fuera\u00bb, dona veu a col\u00b7legues d\u2019altres editorials universit\u00e0ries \u2015Granada, Tarragona, Salamanca i Val\u00e8ncia\u2015 i al secretari t\u00e8cnic de la Uni\u00f3n de Editoriales Universitarias Espa\u00f1olas (UNE), associaci\u00f3 que vertebra professionalment el sector des de fa quasi quatre d\u00e8cades i que ha fet possible el creixement col\u00b7lectiu i la projecci\u00f3 urbi et orbi<\/em> del llibre universitari. Tots ells, t\u00e8cnics o acad\u00e8mics, aporten la visi\u00f3 dels qui comparteixen aprenentatges, dificultats, reptes, \u00e8xits, experi\u00e8ncia i, sobretot, una passi\u00f3 pel treball editorial i una fe incondicional en les publicacions universit\u00e0ries. Mar\u00eda Isabel Cabrera (UGR), professora de l\u2019\u00e0rea d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art i presidenta de la UNE, subratlla el paper socialitzador de les editorials universit\u00e0ries i la seua contribuci\u00f3 a la generaci\u00f3 d\u2019idees i de massa cr\u00edtica. La qualitat com a emblema, la projecci\u00f3, l\u2019impacte, els premis, l\u2019acc\u00e9s obert, etc. s\u00f3n camins per on transita l\u2019editorial de la UHU. Joaqu\u00edn Corbacho (UNE), a m\u00e9s de recordar algunes de les iniciatives on la UHU ha estat pionera, destaca la import\u00e0ncia cabdal de les persones \u2015en aquest cas, de Dimas Borrego\u2015, dels equips t\u00e8cnics, en el pilotatge de la nau editorial; elles i ells s\u00f3n els qui tracen la ruta i els qui es desvien quan cal, els qui s\u2019aturen o avancen, els qui s\u2019agafen fort en les revoltes i els responsables, en definitiva, de l\u2019arribada a port. Conjuminar coneixements, ofici i bon fer sol ser una tasca, si m\u00e9s no, amb un cert nivell de dificultat en l\u2019entorn acad\u00e8mic, especialment quan la direcci\u00f3 editorial est\u00e0 confiada a professionals t\u00e8cnics. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha una part significativa d\u2019universitats que designen un membre del seu professorat per a la direcci\u00f3 dels serveis de publicacions, c\u00e0rrecs sotmesos als peri\u00f2dics canvis de govern. Remedios P\u00e9rez, responsable t\u00e8cnica de l\u2019editorial de la UPV i vicepresidenta de la UNE, ressalta el paper de la UHU i de les editorials universit\u00e0ries en la generaci\u00f3 i difusi\u00f3 del coneixement, conjugant tradici\u00f3 i innovaci\u00f3 i actuant com a alternativa \u00e8tica davant els models de publicaci\u00f3 purament mercantils. Jaume Llambrich, director t\u00e8cnic de Publicacions de la URV de Tarragona, aporta una interessant reflexi\u00f3 sobre les missions de la universitat i el paper de les editorials universit\u00e0ries, especialment les petites, pel que fa a la projecci\u00f3 i alhora a la vinculaci\u00f3 amb el territori i la cultura pr\u00f2pia. Professionalitat, rigor, qualitat, comprom\u00eds, gesti\u00f3 i bones pr\u00e0ctiques s\u00f3n algunes de les paraules clau que Llambrich associa al bon treball editorial, en aquest cas de Huelva i, per extensi\u00f3, de la resta d\u2019editorials universit\u00e0ries conscients i compromeses. Jacobo Sanz (USAL), catedr\u00e0tic de Literatura Espanyola i director d\u2019Ediciones Universidad de Salamanca, un segell editorial centenari, destaca la import\u00e0ncia de la coher\u00e8ncia en la construcci\u00f3 del cat\u00e0leg i el rigor acad\u00e8mic que ha caracteritzat l\u2019editorial andalusa al llarg d\u2019aquestes tres d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Si les primeres col\u00b7laboracions del volum, a c\u00e0rrec de les autoritats acad\u00e8miques de la UHU, aporten fragments d\u2019hist\u00f2ria viscuda en primera persona, les darreres, signades per editors i editores universit\u00e0ries amb gran experi\u00e8ncia professional, convergeixen en una veu coral que entona a l\u2019un\u00edson la mateixa melodia: la import\u00e0ncia del treball editorial i del llibre universitari, la transpar\u00e8ncia en la gesti\u00f3, el rigor en la selecci\u00f3 i els processos, la innovaci\u00f3 i, sobretot, el valor estrat\u00e8gic de les editorials universit\u00e0ries, sovint desconegudes, menystingudes o invisibilitzades, dins els entorns acad\u00e8mics.<\/p>\n\n\n\n

Celebrem, doncs, amb el corresponent fervor commemoratiu, l\u2019aniversari i la transformaci\u00f3 editorial dels nostres col\u00b7legues de Huelva, com han fet tots els participants al volum, i aprofitem l\u2019efem\u00e8ride per continuar reivindicant-nos, amb ofici i pedagogia, com a baula imprescindible en la difusi\u00f3 de la ci\u00e8ncia, la preservaci\u00f3 del coneixement, la creaci\u00f3 de consci\u00e8ncia cr\u00edtica, l\u2019arrelament al territori i l\u2019extensi\u00f3 cultural.<\/p>\n\n\n\n

Val\u00e8ncia, 9 d\u2019Octubre de 2025. Diada del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em><\/p>\n\n\n\n

Maite Sim\u00f3n<\/p>\n\n\n\n

Editora \u2013 Cap d\u2019edici\u00f3. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia (PUV)<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Furi\u00f3, Antoni. \u00abL\u2019edici\u00f3 universit\u00e0ria, una gran desconeguda\u00bb, L\u2019Espill,<\/em> 2a \u00e8p., n\u00fam. 22 (primavera 2006), p. 105-115, en l\u00ednia: <https:\/\/hdl.handle.net\/10550\/113626<\/a>>.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> \u00c9s habitual que els serveis de publicacions o editorials universit\u00e0ries estiguen adscrites a vicerectorats com el d\u2019Investigaci\u00f3 o Cultura (abans Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria), amb denominacions diverses.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Una obra escrita fa m\u00e9s de mig segle, per\u00f2 bastant actual pel que fa a les consideracions generals sobre la sobreproducci\u00f3 de t\u00edtols que conserve a la meua biblioteca, la lectura de la qual, fa m\u00e9s de trenta anys, em va impactar.<\/em> Una reedici\u00f3 d\u2019aquesta obra, de 2023, ha estat ressenyada<\/a> en aquest Blog.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Treinta a\u00f1os de impresiones. [Huelva]: Universidad de Huelva, 2024. 123 p. (Aldina; 71). ISBN 978-8410326-43-9….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5045,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5042","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_30-anos-de-impresiones.webp",411,614,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1292,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1292,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5042"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5067,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5042\/revisions\/5067"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}