{"id":5047,"date":"2025-12-23T08:30:00","date_gmt":"2025-12-23T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5047"},"modified":"2026-03-04T14:14:47","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:47","slug":"ledicio-entesa-com-un-compromis-plaent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ledicio-entesa-com-un-compromis-plaent\/","title":{"rendered":"L\u2019edici\u00f3 entesa com un comprom\u00eds plaent"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

\u00c1lvarez Mayl\u00edn, Carlota. Una curiosidad sin barreras: Beatriz de Moura y los libros que nos volvieron modernos.<\/em> Barcelona: Tusquets, 2025. 318 p., [48] p. de l\u00e0m. (Tiempo de memoria; 167). ISBN 978-84-1107-643-2. 22 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de l\u2019edici\u00f3 barcelonina del segle XX est\u00e0 farcida d\u2019editors importants que han influ\u00eft de manera decisiva en quins textos i en quines condicions \u2013sovint malgrat la censura franquista i postfranquista\u2013 han arribat fins a nosaltres. Tant per la selecci\u00f3 de textos com per la creativitat en la seva presentaci\u00f3, Beatriz de Moura pertany sense discussi\u00f3 possible a la pl\u00e8iade de figures imprescindibles en qualsevol rep\u00e0s a la hist\u00f2ria cultural barcelonina de la segona meitat del segle passat, i potser fins i tot n\u2019\u00e9s en alguns aspectes representativa. La mateixa Beatriz de Moura ha escrit for\u00e7a sobre la seva formaci\u00f3 i activitat com a editora independent, i ha fet aportacions imprescindibles sobre el tema en nombroses intervencions en congressos i simp\u00f2siums de tota mena, que en molts casos s\u00f3n accessibles a les xarxes. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una visi\u00f3 des de dins a la qual calien complements.<\/p>\n\n\n\n

El llibre m\u00e9s complet sobre Tusquets Editores \u2013deixant de banda els cat\u00e0legs mateixos de l\u2019editorial\u2013 es va publicar el 2014: Por el gusto de leer: Beatriz de Moura, editora por vocaci\u00f3n<\/em>, de Juan Cruz Ruiz, que pel seu origen i plantejament ja resulta insatisfactori en alguns sentits.[1]<\/a> Deu anys m\u00e9s tard es publica, tamb\u00e9 a la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abTiempo de memoria\u00bb de Tusquets, Una curiosidad sin barreras<\/em>, <\/em>molt agudament subtitulat Beatriz de Moura y los libros que nos volvieron modernos<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Por el gusto de leer<\/em> i Una curiosidad sin barreras<\/em> s\u00f3n dos llibres amb enfocaments i objectius del tot diferents, si b\u00e9 en algunes q\u00fcestions anecd\u00f2tiques, complementaris. Dit d\u2019una altra manera i per a decepci\u00f3 dels amants de la xafarderia sobre l\u2019star<\/em> system<\/em> editorial (compte: esp\u00f2iler): si Juan Cruz burxava a la seva entrevistada fins aconseguir que, al cap i a la fi, no digu\u00e9s gaireb\u00e9 res sobre la tan esbombada topada entre Javier Cercas i Tusquets Editores, Una curiosidad sin barreras<\/em> amb prou feines menciona el cas. Gr\u00e0cies a la claredat expositiva i al tremp narratiu del text, \u00e9s f\u00e0cil oblidar que el llibre de Carlota \u00c1lvarez Mayl\u00edn procedeix i \u00e9s resultat d\u2019una tesi doctoral una mica al vell estil: combinar el detall curi\u00f3s amb la persecuci\u00f3 de l\u2019exactitud de les dades, adobar-ho tot amb una dosi de reflexi\u00f3 cr\u00edtica a l\u2019entorn del que es t\u00e9 entre mans i salpebrar-ho tot amb una prosa d\u00factil i \u00e0gil.<\/p>\n\n\n\n

Ni el llibre de Cruz ni el d\u2019\u00c1lvarez Mayl\u00edn disposen d\u2019\u00edndex onom\u00e0stic \u2013per a enuig dels possibles al\u00b7ludits i dels amants de l\u2019star system<\/em>\u2013 per\u00f2 el fet que Una curiosidad sin barreras<\/em> incorpori notes amb refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques ja marca una difer\u00e8ncia significativa a primer cop d\u2019ull.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, no \u00e9s aquest detall el que permet intuir l\u2019origen del llibre en un treball acad\u00e8mic, sin\u00f3 en la declaraci\u00f3 d\u2019intencions que es fa en el pr\u00f2leg i on ja es fa evident que els punts de partida seran la teoria dels camps de Bourdieu i, potser contra pron\u00f2stic, la cr\u00edtica feminista entesa sobretot com a punt de vista des del qual analitzar l\u2019objecte d\u2019estudi. En un \u00e0mbit tan igualitari en aquest sentit com \u00e9s l\u2019atenci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 que han tingut els art\u00edfexs de l\u2019edici\u00f3 barcelonina del segle XX, potser no resulta del tot convincent apel\u00b7lar a \u00abestructuras arquet\u00edpicas del conocimiento que excluyen a las mujeres editoras del relato hegem\u00f3nico\u00bb. De fet, a l\u2019hora d\u2019excloure, s\u2019ha excl\u00f2s del relat hegem\u00f2nic tothom sense distinci\u00f3 de g\u00e8nere, i no \u00e9s casual que, en la immensa majoria de casos, els llibres sobre les grans figures del m\u00f3n del llibre els hagin publicat les empreses que ells mateixos dirigien o en les quals tenien un pes o un vincle important. En termes precisament molt propis de Bourdieu, i potser no paradoxalment, amb aquesta mena de llibres autoreferencials les editorials amplien el seu propi capital simb\u00f2lic. Sobre els editors i les editores de la gauche divine<\/em> hi ha (comparativament) for\u00e7a bibliografia a l\u2019abast, com sobre Planeta i sobre els segells que orbiten al seu voltant, malgrat el biaix que suposa aquesta autoreferencialitat, per\u00f2 \u00bfi sobre la resta d\u2019actors de primer ordre en aquest camp i que els hi eren contemporanis (Mario Lacruz, Carlos Pujol, Alfons Com\u00edn, Enrique Badosa, Silvia Querini, Isabel Monteagudo, Mar\u00eda Antonia de Miquel, Michi Strausfeld…)? Exclosos tots \u2013excepci\u00f3 feta de Carmen Balcells\u2013, malgrat ser els homes majoria quant a l\u2019ocupaci\u00f3 dels c\u00e0rrecs clau del sector en el darrer quart del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, aquest prop\u00f2sit de donar visibilitat a all\u00f2 fins ara desat\u00e8s o analitzat nom\u00e9s panor\u00e0micament desemboca aqu\u00ed en un text que alterna amb intel\u00b7lig\u00e8ncia el criteri cronol\u00f2gic amb el tem\u00e0tic per reconstruir paral\u00b7lelament la traject\u00f2ria biogr\u00e0fica de Beatriz de Moura i la hist\u00f2ria econ\u00f2mica, cultural i social de Tusquets Editores, que \u00f2bviament \u2013transgredint les normes de la geometria\u2013 acaben per convergir, la qual cosa \u00e9s una de les qualitats no menors del llibre.<\/p>\n\n\n\n

Una altra de les seves virtuts molt notables \u00e9s la quantitat i qualitat de fonts prim\u00e0ries a les quals ha tingut acc\u00e9s i ha sabut aprofitar l\u2019autora, comen\u00e7ant pel fons Tusquets dipositat a la Biblioteca Nacional d\u2018Espanya, que inclou un ingent epistolari personal, literari i comercial i cent trenta caixes de proves corregides, informes i material molt divers relacionat amb el proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 dels textos. Un fons que caldr\u00e0 molt de temps i dedicaci\u00f3 per esgotar-ne les possibilitats d\u2019estudis de tota mena que suggereix, en particular per als fil\u00f2legs i els te\u00f2rics de la literatura, per\u00f2 entomar aquests estudis \u2013com els dels fons d\u2019Anagrama o el de Carmen Balcells, per posar altres exemples\u2013 requereix un esfor\u00e7 d\u2019inversi\u00f3 que si no el fan els ens p\u00fablics haurien de trobar la manera de fer-lo conjuntament amb les institucions i associacions de professionals del llibre existents, que al seu torn sovint tenen un retorn en forma de capital simb\u00f2lic com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la publicaci\u00f3 d\u2019aquests estudis.<\/p>\n\n\n\n

Davant el repte de reconstruir la traject\u00f2ria de Tusquets i contextualitzar-ne l\u2019evoluci\u00f3, \u00e9s impossible esgotar el tema i donar-ne una visi\u00f3 completa en totes les seves vessants, i a m\u00e9s desenvolupar-ne una an\u00e0lisi cr\u00edtica, per\u00f2 un altre dels m\u00e8rits d\u2019aquest llibre \u00e9s donar-ne una visi\u00f3 i una interpretaci\u00f3 global i narrar-ho de manera molt entenedora. D\u2019aqu\u00ed el car\u00e0cter de completesa que es despr\u00e8n del llibre.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019enorme quantitat de temes que suggereix Una curiosidad sin barreras<\/em> \u00e9s exorbitant. En certa manera, \u00c1lvarez Mayl\u00edn ofereix un cat\u00e0leg de possibles estudis relacionats amb Tusquets Editores, des de l\u2019an\u00e0lisi semi\u00f2tica de les cobertes de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abMarginales\u00bb, fins a les xarxes de relacions personals, familiars i\/o socials que permetien una certa \u00abnegociaci\u00f3\u00bb amb la censura franquista, passant tamb\u00e9 per les condicions econ\u00f2miques dels anomenats a vegades eufem\u00edsticament \u00abcol\u00b7laboradors\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Una de les coses que fa interessant i \u00fatil el cas de Tusquets \u00e9s precisament que, en bona mesura, durant un temps \u00e9s un cas representatiu de la intenci\u00f3 de transgressi\u00f3 en el sector editorial amb una mentalitat en la qual encara podem identificar-hi trets de hippisme<\/em> i de l\u2019esperit del Maig del 68 (resulta que la jove burgesia catalana era tota a Par\u00eds en aquell moment, per\u00f2 bromes a banda, el cert en qualsevol cas \u00e9s que l\u2019impacte de la primavera francesa \u00e9s ben visible). L\u2019esperit de cooperaci\u00f3, de col\u00b7laboraci\u00f3 i de creaci\u00f3 cultural econ\u00f2micament desinteressada conformen un c\u00f2ctel en el qual a posteriori<\/em> costa establir o distingir n\u00edtidament les relacions personals i socials de les relacions laborals i econ\u00f2miques, i aix\u00f2 pot interpretar-se tant com una dificultat com ser considerat un avantatge (pel que t\u00e9 de trencament amb les relacions laborals insatisfact\u00f2ries pr\u00f2pies del r\u00e8gim imperant, per\u00f2 tamb\u00e9 per la reducci\u00f3 de costos).<\/p>\n\n\n\n

La proposa d\u2019\u00c1lvarez Mayl\u00edn \u00e9s rec\u00f3rrer l\u2019evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica d\u2019un projecte d\u2019expressi\u00f3 cultural que es manifesta en l\u2019activitat editorial, i sobre el qual disposem de molt\u00edssima documentaci\u00f3. Un projecte, a m\u00e9s, que agafa embranzida en un moment pol\u00edtic i cultural en el qual s\u2019obrien moltes expectatives d\u2019increment de la llibertat individual i social que es van anar veient progressivament defraudades quan es va afrontar pol\u00edticament el pesad\u00edssim llegat del franquisme. I aix\u00f2 no afectava nom\u00e9s ni principalment els moviments feministes (en els quals Beatriz de Moura va tenir un paper rellevant) ni les editores, la qual cosa portaria a l\u2019ampliaci\u00f3 del debat que Una curiosidad sin barreras<\/em> proposa. Aix\u00f2 s\u00ed, hi insisteixo: an\u00e8cdotes, poques, per\u00f2 il\u00b7lustratives i gens sensacionalistes.<\/p>\n\n\n\n

Josep Mengual
T\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/a> <\/em> <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Vegeu una ressenya d\u2019aquest llibre en aquest enlla\u00e7<\/a>.  <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c1lvarez Mayl\u00edn, Carlota. Una curiosidad sin barreras: Beatriz de Moura y los libros que nos…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5050,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5047","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_una-curiosidad-sin-barreras.webp",662,1000,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5047","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5047"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5047\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5059,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5047\/revisions\/5059"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5050"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5047"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5047"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}