{"id":5068,"date":"2026-01-02T08:30:00","date_gmt":"2026-01-02T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5068"},"modified":"2026-03-04T14:14:46","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:46","slug":"seminari-sobre-la-traduccio-a-catalunya-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/seminari-sobre-la-traduccio-a-catalunya-2023\/","title":{"rendered":"Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (2023)"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (31\u00e8: 2023: Barcelona). Traduccions: qu\u00e8 en diu la cr\u00edtica?<\/em> Barcelona: Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, 2024. 76 p. (Quaderns divulgatius; 73). Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: https:\/\/www.escriptors.cat\/publicacions\/quaderns-divulgatius-73-traduccio<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El seminari sobre traducci\u00f3 que organitza anualment l\u2018Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana (AELC) \u00e9s un dels pilars m\u00e9s ferms i consistents per al manteniment i la consolidaci\u00f3 de la traducci\u00f3 en llengua catalana, aix\u00ed com un dels motors que n\u2019incentiven la reflexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019edici\u00f3 n\u00famero 31, celebrada el 4 de mar\u00e7 de 2023, va versar sobre la relaci\u00f3 de la traducci\u00f3 amb la cr\u00edtica, tema que es va tractar amb el rigor que caracteritza aquesta trobada anual. L\u2019acte, recollit de forma sintetitzada dins de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abQuaderns divulgatius\u00bb (n\u00famero 73), es va iniciar amb una confer\u00e8ncia a c\u00e0rrec d\u2019Alfred Mondria, presentada per Susanna Fosch, seguida d\u2019una entrevista de Mireia Sopena a D. Sam Abrams, i va concloure amb l\u2019habitual taula rodona protagonitzada per diversos especialistes i professionals en la mat\u00e8ria, moderats en aquest cas per Jordi Mart\u00edn Lloret, vicepresident de l\u2019Associaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A la \u00abPresentaci\u00f3\u00bb del llibre d\u2019actes, Mart\u00edn Lloret hi avan\u00e7a la infatigable reivindicaci\u00f3 de \u00abla visibilitat del traductor\u00bb que l\u2019AELC sempre ha portat a terme. Amb aquesta introducci\u00f3 obre la porta de bat a bat a una q\u00fcesti\u00f3 que singularitza la cr\u00edtica liter\u00e0ria i, segons afirma, ha condu\u00eft a confondre les traduccions amb les obres originals per part de la premsa general, atorgant als autors les caracter\u00edstiques estil\u00edstiques pr\u00f2pies dels torsimanys. Aquesta \u00abanomalia\u00bb \u00e9s la que va animar els organitzadors a dedicar una edici\u00f3 a la cr\u00edtica liter\u00e0ria, amb la intenci\u00f3 \u00abd\u2019analitzar\u00bb el decalatge existent entre la valoraci\u00f3 d\u2019una obra de creaci\u00f3 i la d\u2019una obra tradu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

El primer apartat recull la intervenci\u00f3 del fil\u00f2leg i cr\u00edtic literari Alfred Mondria, col\u00b7laborador en publicacions com Avui<\/em>, Levante-El Mercantil Valenciano<\/em>, La Vanguardia<\/em>, Car\u00e0cters<\/em> i Trapezi<\/em>. Mondria pronuncia la confer\u00e8ncia \u00abTraducci\u00f3 i cr\u00edtica liter\u00e0ria: cartes de lluny\u00bb, presentada per la ling\u00fcista i traductora Susanna Fosch. Durant la seva exposici\u00f3, el ponent confessa que en alguna ocasi\u00f3 ha respost amb un \u00abNo t\u2019ho sabria explicar\u00bb la pregunta sobre la seva valoraci\u00f3 de la qualitat d\u2019una traducci\u00f3 la llengua original de la qual no entenia.<\/p>\n\n\n\n

Al nostre parer, aquest \u00e9s un indicador de la manca d\u2019informaci\u00f3 que pateixen alguns cr\u00edtics en el moment d\u2019avaluar una traducci\u00f3, at\u00e8s que aquesta llacuna anul\u00b7la tota possible comparativa i nom\u00e9s permet l\u2019an\u00e0lisi dins de l\u2019\u00e0mbit del que en el sector professional es coneix com el text d\u2019arribada. Es pot preuar la qualitat del text tradu\u00eft, per\u00f2 exclusivament dins del context de la llengua a la qual s\u2019ha traslladat. Aix\u00ed, doncs, es perd una part fonamental de la cr\u00edtica objectiva del text creat en la nova llengua: la seva relaci\u00f3 amb el text de partida, considerada des de m\u00faltiples \u00f2ptiques: ling\u00fc\u00edstiques, textuals, expressives, estil\u00edstiques, etc. L\u2019\u00fanica cr\u00edtica viable \u00e9s aquella que queda constreta a la literatura local: \u00abJo crec que eixa \u00e9s un poc la base d\u2019all\u00f2 que d\u2019alguna manera els qui no coneixem lleng\u00fces originals ens fa percebre per qu\u00e8 una traducci\u00f3 \u00e9s bona o, com a m\u00ednim, t\u2019impedeix sospitar que el text que est\u00e0s llegint \u00e9s q\u00fcestionable\u00bb, afirma Mondria, fent refer\u00e8ncia a la c\u00e8lebre opci\u00f3 traductora que Joan Fuster batej\u00e0 com \u00abl\u2019enginy de l\u2019escriptor\u00bb. Ho il\u00b7lustra amb l\u2019exemple de la frase \u00abUn vellet recaigut en la inf\u00e0ncia\u00bb, que Gabriel Ferrater va seleccionar a la seva traducci\u00f3 d\u2019El proc\u00e9s<\/em>, de Kafka: \u00abSi an\u00e0rem al text original potser aquella no era l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s adequada, no ho s\u00e9 ni ho sabr\u00e9 mai possiblement, per\u00f2 a mi Gabriel Ferrater em va fer versemblant que eixa expressi\u00f3 anava lligada a un dels casos ling\u00fc\u00edstics m\u00e9s curiosos dins de la hist\u00f2ria d\u2019Europa\u00bb. Aquesta asserci\u00f3 ratifica la nostra percepci\u00f3, la qual Mondria enriqueix amb reflexions del tipus \u00abEstic conven\u00e7ut que Austen no escrivia aix\u00ed\u00bb, o b\u00e9 \u00abPossiblement Nab\u00f3kov estava jugant amb un angl\u00e8s m\u00e9s arcaic, m\u00e9s sever, m\u00e9s gramatical\u00bb. Entenem que aquestes suposicions pretenen omplir el buit que suposa la impossibilitat de llegir el text en la llengua original.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, el fil\u00f2leg valenci\u00e0 finalitza el seu torn fent-se ress\u00f2 d\u2019una reflexi\u00f3 de Martin Amis que, possiblement, resumeix l\u2018ess\u00e8ncia de la bona literatura, tal vegada per sobre de l\u2019encert en les eleccions preses en el moment de traduir: \u00abQuan escrivim, un escriptor \u2012i tamb\u00e9 crec que un traductor i un cr\u00edtic\u2012 mai ha d\u2019oblidar com parlem: el to, la melodia, el ritme, elements que s\u00f3n inherents a l\u2019expressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i que tamb\u00e9 s\u2019han de traslladar a la creaci\u00f3 i a la traducci\u00f3. A aix\u00f2 \u00e9s al que hem de donar credibilitat\u00bb. Aquest \u00abaix\u00f2\u00bb es pot traduir per \u00abel plaer de la lectura\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

La segona part del seminari reprodueix l\u2019entrevista que Mireia Sopena, editora i Doctora en filologia catalana, mant\u00e9 amb D. Sam Abrams, poeta, traductor, cr\u00edtic i assagista estatunidenc, llicenciat en Filologia Hisp\u00e0nica i establert a Catalunya als anys setanta. Despr\u00e9s d\u2019una lloadora presentaci\u00f3 envers la figura i l\u2019obra del traductor, l\u2019entrevista s\u2019endinsa en un extens rep\u00e0s a la seva prol\u00edfica traject\u00f2ria entre la producci\u00f3 catalana i la nord-americana, especialment po\u00e8tica, moment que el traductor aprofita per deixar caure alguna perla antol\u00f2gica del tipus \u00abcada traducci\u00f3 \u00e9s una visi\u00f3 del m\u00f3n diferent de la teva comunitat i \u00e9s una possibilitat d\u2019aprenentatge i enriquiment\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Seguidament, Sopena dona veu al cr\u00edtic literari, a partir de la seva experi\u00e8ncia com a traductor. En aquest punt, Sam Abrams destaca els paral\u00b7lelismes existents entre les dues figures, at\u00e8s que ambdues s\u00f3n lectores i escriptores, condicionades per l\u2019atenci\u00f3 profunda que dediquen a cada text en qu\u00e8 basen la seva tasca. A continuaci\u00f3, aprofitant les preguntes que se li formulen, l\u2019entrevistat repassa certes caracter\u00edstiques idiosincr\u00e0tiques de la cr\u00edtica liter\u00e0ria actual, d\u2019entre les quals destaquem els condicionaments que tenallen els cr\u00edtics en la seva tasca, com el fet que \u00aben la cr\u00edtica catalana la gent confon criticar una obra amb criticar una persona\u00bb; la influ\u00e8ncia negativa de les xarxes socials en l\u2019ofici; la manca de rigor de moltes cr\u00edtiques, reflectida en la \u00abindulg\u00e8ncia amb tot escriptor que t\u00e9 menys de quaranta anys\u00bb, i l\u2019\u00ababandonament\u00bb que \u00abla literatura catalana pateix\u00bb per part de \u00ables associacions\u00bb, \u00ables institucions de govern\u00bb i \u00abla universitat [\u2026], allunyada de la realitat liter\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la sempre present taula rodona, amb el t\u00edtol \u00abEs mulla prou, la cr\u00edtica d\u2019obres tradu\u00efdes?\u00bb, llan\u00e7a la pregunta sobre la qual es pronuncien X\u00e8nia Dyakonova, Marina Espasa, Val\u00e8ria Gaillard i V\u00edctor Obiols, amb la moderaci\u00f3 de Mart\u00edn Lloret.<\/p>\n\n\n\n

X\u00e8nya Dyakonova, llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, poeta i traductora, comen\u00e7a per destacar que a R\u00fassia, el seu pa\u00eds d\u2019origen, la poesia \u00e9s \u00abtan minorit\u00e0ria com a qualsevol altre lloc\u00bb; tanmateix, \u00ab[l]a cr\u00edtica liter\u00e0ria s\u2019ocupa [\u2026] de la poesia i de les traduccions de poesia amb tanta atenci\u00f3 i exig\u00e8ncia com de la narrativa\u00bb. M\u00e9s endavant, posa l\u2019\u00e8mfasi en el fet que la traducci\u00f3 po\u00e8tica a R\u00fassia \u00abconsisteix, abans de res, a mantenir o recrear els aspectes formals de l\u2019original i, en segon lloc, a transmetre\u2019n l\u2019esperit\u00bb, procediment a partir del qual s\u2019intueix que la tradici\u00f3 francesa de traduir poemes estrangers en prosa desmereix la tasca traductora des de l\u2019arrelada perspectiva russa: \u00abTraduir-lo en prosa es consideraria una blasf\u00e8mia o una mostra d\u2019ineptitud\u00bb. Dyakonova tanca la seva intervenci\u00f3 afirmant que troba a faltar un nivell d\u2019exig\u00e8ncia semblant al que es practica a R\u00fassia en la valoraci\u00f3 de la poesia tradu\u00efda en llengua catalana: \u00abAl capdavall, sacrificar la forma a favor del sentit \u00e9s tan arriscat com matar el cos per salvar l\u2019\u00e0nima\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

La secci\u00f3 m\u00e9s llarga a les actes del seminari \u00e9s l\u2018assignada a Val\u00e8ria Gaillard, traductora, cr\u00edtica liter\u00e0ria i professora de traducci\u00f3 liter\u00e0ria a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i de literatura francesa a la Universitat de Barcelona, qui inicia el seu torn de paraula amb un contundent \u00ab\u201dNo\u201d, sense fissures\u00bb, com a resposta a la pregunta central de la xerrada, si b\u00e9 r\u00e0pidament deriva cap a un \u00abDep\u00e8n\u00bb que li serveix de punt de partida per anar matisant la tasca de la cr\u00edtica liter\u00e0ria en la nostra llengua. Una de les seves observacions va adre\u00e7ada a les \u00abbreus refer\u00e8ncies als traductors quan es presenten obres tradu\u00efdes i comentaris amb freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s cortesos que anal\u00edtics\u00bb, en una visi\u00f3 coincident amb la pr\u00e8viament expressada per Sam Abrams. Amb tot, Gaillard ressalta l\u2019oportunitat que suposa per la qualitat liter\u00e0ria la creaci\u00f3 d\u2019\u00abinnombrables publicacions digitals especialitzades, per\u00f2 amb voluntat de tractar l\u2019actualitat liter\u00e0ria per als lletraferits en les quals les cr\u00edtiques a la traducci\u00f3 semblen trobar un terreny f\u00e8rtil i un bon ress\u00f2\u00bb. Tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a Mondria, amb una opini\u00f3 contr\u00e0ria, per\u00f2, quan assevera: \u00abAquest tipus de treball requereix per part del cr\u00edtic un domini de la llengua de partida\u00bb, i posa d\u2019exemple la manca de coneixement d\u2019\u00abobres tradu\u00efdes del rus, del turc o del core\u00e0\u00bb, sense deixar d\u2019insistir en la import\u00e0ncia del \u00ablabori\u00f3s treball comparatiu entre l\u2019original i la traducci\u00f3\u00bb, el qual ent\u00e9n que, ara com ara, pertany a \u00abl\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, a la vora de les facultats de traducci\u00f3 i interpretaci\u00f3\u00bb. Per \u00faltim, presenta com a model de cr\u00edtica que \u00abes mulla\u00bb, aquella \u00abque critica i alhora \u00e9s constructiva\u00bb, la que va publicar Jordi Llovet a la revista \u00abQuaderns\u00bb, d\u2019El Pa\u00eds<\/em>, sobre la seva traducci\u00f3 d\u2019A la recerca del temps perdut<\/em>, de Marcel Proust, i posa l\u2019article d\u2019exemple dins d\u2019un context de \u00absuplement cultural de vocaci\u00f3 generalista\u00bb. En contraposici\u00f3, esmenta una cr\u00edtica comparativa de Ramon Llad\u00f3 sobre la mateixa traducci\u00f3, aquesta vegada en l\u2019entorn restringit de l\u2019academicisme, com una cr\u00edtica que tamb\u00e9 \u00ab\u201ces mullava\u201d en una an\u00e0lisi detallada dels diferents aspectes que es mobilitzen en una traducci\u00f3\u00bb. Gaillard finalitza la seva participaci\u00f3 apel\u00b7lant a \u00abla necessitat de desenvolupar les cr\u00edtiques a les traduccions en les revistes especialitzades, per\u00f2 adre\u00e7ades al gran p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

La seg\u00fcent conferenciant referenciada es Marina Espasa, escriptora, traductora i cr\u00edtica liter\u00e0ria. La seva visi\u00f3 de la cr\u00edtica liter\u00e0ria actual \u00e9s concisa i contundent: \u00abParlant en propietat, el cr\u00edtic s\u2019hauria de llegir l\u2019original sencer i acarar-lo, punt per punt, amb la traducci\u00f3. Nom\u00e9s aix\u00ed seria capa\u00e7 de jutjar si \u00e9s acurada, correcta, inexacta o tra\u00efdora\u00bb. Malgrat tot, deixa clar que les condicions contractuals no afavoreixen aquest procediment idoni sin\u00f3 tot el contrari; d\u2019aqu\u00ed, segons ella, la pobra qualitat de les cr\u00edtiques liter\u00e0ries, en general. Al seu torn, coincideix amb Sam Abrams sobre \u00abla poca pr\u00e0ctica que hi ha aqu\u00ed per entomar cr\u00edtiques negatives\u00bb, a partir d\u2019una experi\u00e8ncia pr\u00f2pia. Tot seguit, Espasa se centra sobretot en la seva proposta de fer \u00abuna mica d\u2019hist\u00f2ria per mirar d\u2019entendre el context on som\u00bb, la qual li serveix per revisar la contribuci\u00f3 i l\u2019estat actual del m\u00f3n editorial catal\u00e0, en particular de les editorials independents; les baixes tarifes de traducci\u00f3, o el poc espai que la premsa dedica a les cr\u00edtiques, \u00absubstituint-les per columnes d\u2019opini\u00f3 que suposadament donaran m\u00e9s \u201cclics\u201d al diari o m\u00e9s visites al web\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltim espai \u00e9s per a V\u00edctor Obiols, llicenciat en Filologia Cl\u00e0ssica i doctor en Filologia Catalana, que exerceix com a traductor, poeta i cr\u00edtic literari. Segons afirma, la cr\u00edtica de la traducci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s un tema \u00abmai no prou considerat\u00bb perqu\u00e8 \u00absovint no hi ha temps ni espai per dedicar-hi\u00bb. A banda de les revistes acad\u00e8miques especialitzades, com ara Quaderns<\/em> o Trujam\u00e1n<\/em>, \u00abi moltes altres en l\u2019\u00e0mbit internacional\u00bb, encomia la tasca de \u00abrevistes de poesia, com Reduccions<\/em>, o La Lectora<\/em>, o revistes sobre afers d\u2019escriptors, com Visat<\/em> o Papers de Vers\u00e0lia<\/em>\u00bb. Aix\u00ed com les ponents anteriors, ell tamb\u00e9 considera que la persona que \u00abexerceix la cr\u00edtica de traduccions ha de con\u00e8ixer prou b\u00e9 les dues lleng\u00fces en q\u00fcesti\u00f3, i, preferiblement, ha de ser persona experta en les literatures en joc, en l\u2019autor, i en el g\u00e8nere que es dirimeix. En el cas de la poesia, cal saber com funciona el g\u00e8nere\u00bb. Amb la seva declaraci\u00f3, queda manifesta la majoria de conferenciants que advoquen per una alta formaci\u00f3 en diverses \u00e0rees per part de qui es dediqui a la cr\u00edtica de la traducci\u00f3. Respecte de l\u2019autoria de la traducci\u00f3 po\u00e8tica, defensa que \u00abno ha de ser reservada necess\u00e0riament a poetes, o versificadors\u00bb, recolzant-se en alguns exemples que comparteix. Obiols fa un punt i a part per la premsa di\u00e0ria, perqu\u00e8 \u00abaqu\u00ed \u00e9s on la cosa comen\u00e7a a trontollar\u00bb, at\u00e8s que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil \u00abque el ressenyador tingui la preparaci\u00f3 necess\u00e0ria, i les ganes i el temps de fer-ho\u00bb. Conclou la seva exposici\u00f3 sostenint que \u00ab[\u00e9]s responsabilitat d\u2019un editor comptar amb alg\u00fa que faci un control de qualitat de les traduccions que publica, si no vol perjudicar el p\u00fablic lector, i, de retop, perjudicar el seu prestigi\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El n\u00famero de \u00abQuaderns divulgatius\u00bb dedicat a la cr\u00edtica de les traduccions aporta informaci\u00f3 molt valuosa i actualitzada sobre l\u2019estat d\u2019aquesta disciplina liter\u00e0ria, i ho fa per boca d\u2019una petita representaci\u00f3 d\u2019especialistes, fet que revalora les opinions recollides. Se\u2019n despr\u00e8n que la queixa m\u00e9s generalitzada volta entorn de la manca de qualitat de les eventuals cr\u00edtiques que es publiquen, aix\u00ed com el m\u00ednim protagonisme que li concedeixen la majoria de les publicacions generals. Tanmateix, les veus que intervenen en aquesta edici\u00f3 proposen unes mesures pr\u00e0ctiques per compensar aquesta car\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta nova proposta, el Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya afegeix una baula m\u00e9s en la s\u00e8rie de consideracions sobre la traducci\u00f3 en llengua catalana que pretenen oferir una visi\u00f3 hol\u00edstica sobre una tasca tan indispensable com mancada de protagonisme, tan valuosa com insuficientment reconeguda, tan enriquidora com poc recolzada: \u00abExisteixen poques tasques tan elevades\u00bb (Madame de Sta\u00ebl).<\/p>\n\n\n\n

Juan-Francisco Silvente Mu\u00f1oz<\/a> 
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (31\u00e8: 2023: Barcelona). Traduccions: qu\u00e8 en diu la cr\u00edtica?…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5071,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5068","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_seminari-de-traduccio.webp",551,826,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1353,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1353,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5068"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5089,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5068\/revisions\/5089"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}