{"id":5079,"date":"2026-01-07T08:30:00","date_gmt":"2026-01-07T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5079"},"modified":"2026-03-04T14:14:46","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:46","slug":"las-buenas-chicas-la-narrativa-espanola-escrita-por-mujeres-daranzazu-sumalla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/las-buenas-chicas-la-narrativa-espanola-escrita-por-mujeres-daranzazu-sumalla\/","title":{"rendered":"\u00abLas buenas chicas: la narrativa espa\u00f1ola escrita por mujeres\u00bb, d\u2019Aranzazu Sumalla"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-large is-resized\"><a href=\"https:\/\/almuzaralibros.com\/fichalibro.php?libro=8987&amp;edi=2\" target=\"_blank\" rel=\" noreferrer noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"655\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas-655x1024.webp\" alt=\"coberta las buenas chicas\" class=\"wp-image-5082\" style=\"width:185px\" srcset=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas-655x1024.webp 655w, https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas-192x300.webp 192w, https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas-768x1201.webp 768w, https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas.webp 959w\" sizes=\"auto, (max-width: 655px) 100vw, 655px\" \/><\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Sumalla, Aranzazu. <em>Las buenas chicas: la narrativa espa\u00f1ola escrita por mujeres.<\/em> C\u00f3rdoba: Berenice, 2024. 174 p. (Ensayo). ISBN 978-84-10521-71-1. 19 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Las buenas chicas<\/em> \u00e9s un assaig en el qual l\u2019escriptora i editora Aranzazu Sumalla explora la narrativa espanyola escrita per dones. Utilitza referents del segle XX i posa en el centre les protagonistes de les novel\u00b7les creades per deu grans autores d\u2019aquest g\u00e8nere<strong>:<\/strong> Rosa Chacel, Carmen Laforet, Carmen Mart\u00edn Gaite, Ana Mar\u00eda Matute, Josefina Aldecoa, Clara Jan\u00e9s, Ana Mar\u00eda Moix, Soledad Pu\u00e9rtolas, Nuria Amat i Irene Gracia. La literatura d\u2019aquestes deu autores no \u00e9s nom\u00e9s un acte de creaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 de resist\u00e8ncia i afirmaci\u00f3 en un entorn que els ha complicat el cam\u00ed cap al reconeixement literari.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">D\u2019aquestes deu autores, Sumalla es centra en aquells llibres que encaixarien en l\u2019etiqueta de novel\u00b7la de formaci\u00f3 o aprenentatge (<em>Bildungsroman<\/em> segons la denominaci\u00f3 alemanya que va comen\u00e7ar a utilitzar-se a partir de l\u2019\u00e8xit de la novel\u00b7la de Goethe <em>Anys d\u2019aprenentatge de Wilhelm Meister<\/em>). Centra la investigaci\u00f3 en les protagonistes d\u2019aquestes novel\u00b7les: <em>Barrio de Maravillas<\/em> (Chacel)<em>, Nada<\/em> (Laforet)<em>, Entre visillos<\/em> (Mart\u00edn Gaite)<em>, Primera memoria <\/em>(Matute)<em>, La casa gris<\/em> (Aldecoa)<em>, Jard\u00edn y laberinto<\/em> (Jan\u00e9s)<em>, Julia <\/em>(Moix)<em>, Cielo nocturno<\/em> (Pu\u00e9rtolas)<em>, La intimidad <\/em>(Amat) i <em>Fiebre para siempre<\/em> (Gracia)<em>.<\/em> Es converteixen en un objecte d\u2019an\u00e0lisi, tant pels seus exemples de dones que desafien la indifer\u00e8ncia \u2013tal com ho anomena la fil\u00f2sofa feminista Celia Amor\u00f3s\u2013, com per haver sigut dotades per les seues autores, en molts casos, com a dones que escrivien i, per tant relaten el m\u00f3n des de la seua perspectiva, cosa que era especialment perillosa.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El recorregut que fa Aranzazu Sumalla amb la selecci\u00f3 d\u2019aquestes autores \u00e9s com un cam\u00ed cap a l\u2018adeu a la innoc\u00e8ncia. Destaquem Carmen Laforet amb la seua novel\u00b7la <em>Nada<\/em>, guanyadora del Premi Nadal en 1944. Amb nom\u00e9s 24 anys va publicar una novel\u00b7la propera, fonamental i entranyable. La seua protagonista, Andrea, \u00e9s una jove de 18 anys que acaba d\u2019arribar a Barcelona i es veu immersa en un medi social i familiar inesperat per a ella. Les seues frustracions no eren ni s\u00f3n alienes a la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. Per altra part, Carmen Mart\u00edn Gaite s\u2019endinsa entre les p\u00e0gines per les dificultats sentimentals que va plantejar en <em>Entre visillos<\/em> (1957), el seu debut en la narrativa. El seu personatge protagonista, Pablo Klein, \u00e9s un professor que torna a la ciutat de prov\u00edncia on va passar la seua inf\u00e0ncia per donar classes a un grup d\u2019alumnes en els quals es troba Natalia, una alumna que s\u2019enfronta a una rutina avorrida, repetitiva i faltada d\u2019esperan\u00e7a. Destaquem tamb\u00e9 el personatge de Julia del llibre que rep el mateix nom d\u2019Ana Mar\u00eda Moix, una adolescent que no vol madurar i es troba en una recerca constant de la seua pr\u00f2pia veu. I per \u00faltim, m\u2019agradaria destacar el llibre de <em>La intimidad <\/em>(1997), de N\u00faria Amat, en el qual detalla la influ\u00e8ncia dels libres en la seua joventut. Crec que el que es pret\u00e9n en aquestes hist\u00f2ries \u00e9s destacar com tant les seues protagonistes com les autores de les novel\u00b7les deixen enrere eixa condici\u00f3 d\u2019objecte de l\u2018altre, per tal de fer-se un espai propi de veritat, amb una veu pr\u00f2pia i aut\u00e8ntica. O com b\u00e9 ho explica Sumalla a l\u2018assaig:<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La de que la novela de aprendizaje escrita por mujeres es esencialmente la b\u00fasqueda de una voz propia condenada, de antemano, a silenciarse, a quedarse en la garganta ahogada y no dicha<em>.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019autora, en tot el seu llibre, utilitza un to i un estil molt propers, tot i ser una obra de caire acad\u00e8mic, ja que aquest llibre parteix de la seua tesi <em>La novela de formaci\u00f3n en la narrativa espa\u00f1ola contempor\u00e1nea escrita por mujeres,<\/em> presentada a la Universitat de Barcelona el 2012. L\u2019assaig en ningun moment es fa dens, ni cont\u00e9 conceptes acad\u00e8mics massa dif\u00edcils d\u2019entendre. \u00c9s did\u00e0ctic i mant\u00e9 un to formal, per\u00f2 et fa propera la problem\u00e0tica i la situaci\u00f3 de la narrativa espanyola en el segle XX i les seues conseq\u00fc\u00e8ncies en l\u2019actualitat. A m\u00e9s a m\u00e9s, crec que els llibres que elegeix i les seues autores s\u00f3n obres i dones que han format part de la nostra educaci\u00f3 al llarg de la nostra vida acad\u00e8mica (tant en l\u2019escola com institut, incl\u00fas a la universitat) i aix\u00f2 fa que sigui f\u00e0cil connectar amb elles i recon\u00e8ixer les autores com antigues amigues d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Em pareix una pe\u00e7a liter\u00e0ria important\u00edssima i potser necess\u00e0ria en aquests temps de no con\u00e8ixer d\u2019on venim o d\u2019on partim i els privilegis que podem perdre tots i en concret les dones. Aquest obra ens mostra un recorregut per la lluita de tindre una veu pr\u00f2pia, destinada en molts casos a ser reprimida, silenciada o ignorada. Aquest conflicte ressona en les hist\u00f2ries de les autores analitzades, les quals projecten en els seus personatges femenins un reflex dels seus propis reptes i de les barreres culturals amb qu\u00e8 s\u2019han enfrontat. \u00c9s un acte de creaci\u00f3, resist\u00e8ncia i afirmaci\u00f3 en un entorn que ha complicat el cam\u00ed cap al reconeixement literari. Sempre tenint present el cam\u00ed tan dif\u00edcil que han hagut de seguir per trobar aquest espai de creaci\u00f3 i sobretot de tindre una veu pr\u00f2pia com recalca Sumalla en un fragment del seu llibre:<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El espacio propio es, finalmente, c\u00e1rcel voluntaria, ya que el afuera no se acomoda a lo que una espera de la vida. La habitaci\u00f3n propia es lugar de encierro, pero tambi\u00e9n la opci\u00f3n de convertirse en voz. Algunas lo conseguir\u00e1n. Otras no y acabar\u00e1n estrelladas contra el suelo.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest llibre, des del meu prisma, ajuda tant a aventurar-te en autores que en un primer moment et donen respecte per la notorietat que tenen, i tamb\u00e9 et mostra una realitat del segle XX de la qual potser no tothom \u00e9s conscient. \u00c9s una porta oberta a descobrir per part de les lectores i lectors les grans autores nacionals que tenim sempre al nostre abast, i els llibreters\/eres, amb aquest assaig magn\u00edfic, tenen l\u2019oportunitat d\u2019apropar a noves generacions autores que potser en un primer moment donen respecte, per\u00f2 llegint aquestes p\u00e0gines et conviden a saber m\u00e9s de la seua obra. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest assaig \u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, una celebraci\u00f3 de la tenacitat i creativitat de la dona escriptora a Espanya, ofereix una an\u00e0lisi que enriqueix la nostra comprensi\u00f3 narrativa femenina i, al mateix temps, assenyala tot el que encara \u00e9s necessari perqu\u00e8 la veu de les autores s\u2019escolti sense restriccions.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/in\/belen-berd%C3%BAn-756100169\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Bel\u00e9n Berd\u00fan<\/a>&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">De la 6a promoci\u00f3 de l\u2019<a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/lescola\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Escola de Llibreria<\/a>&nbsp; <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sumalla, Aranzazu. Las buenas chicas: la narrativa espa\u00f1ola escrita por mujeres. C\u00f3rdoba: Berenice, 2024. 174&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5082,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5079","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/coberta_las-buenas-chicas-655x1024.webp",655,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1342,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1342,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5079","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5079"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5079\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5135,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5079\/revisions\/5135"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5079"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5079"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5079"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}