{"id":5137,"date":"2026-01-19T08:30:00","date_gmt":"2026-01-19T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5137"},"modified":"2026-03-04T14:14:45","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:45","slug":"una-historia-de-la-lectura-de-martyn-lyons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-historia-de-la-lectura-de-martyn-lyons\/","title":{"rendered":"\u00abUna historia de la lectura\u00bb, de Martyn Lyons"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Lyons, Martyn. Una historia de la lectura y de la escritura en el mundo occidental.<\/em> Trad., Julia Bense\u00f1or, Ana Moreno. Buenos Aires; Madrid: Ampersand, 2024. 449 p. (Scripta Manent). ISBN 978-84-128419-3-0. 22 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Martyn Lyons \u00e9s un reconegut autor australi\u00e0 que ha fet recerca i divulgaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria de la cultura escrita des d\u2019una perspectiva integradora dels tres aspectes que la configuren: el llibre, la lectura i l\u2019escriptura, i sempre posant el focus en els lectors i en les seves pr\u00e0ctiques. En la l\u00ednia d\u2019altres autors com Chartier o Darnton, Lyons contraposa la microhist\u00f2ria als estudis quantitatius, i posa de relleu el paper que han jugat les inst\u00e0ncies de poder en cada moment, en relaci\u00f3 a les pr\u00e0ctiques de lectura i escriptura.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra que ressenyem s\u2019emmarca en aquesta tradici\u00f3 i es presenta com la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de la segona edici\u00f3 de A history of reading and writing in the western world, <\/em>publicada en angl\u00e8s el 2021. En realitat, per\u00f2, ve a ser una reedici\u00f3 de l\u2019original publicat al 2012, amb la incorporaci\u00f3 d\u2019un pr\u00f2leg en qu\u00e8 s\u2019esmenten les noves tend\u00e8ncies en l\u2019estudi de la cultura escrita: d\u2019una banda, les perspectives que permeten analitzar-la m\u00e9s enll\u00e0 de les realitats nacionals i l\u2019aborden des d\u2019un punt de vista m\u00e9s ampli i transversal en el conjunt d\u2019Occident; d\u2019altra banda, l\u2019explotaci\u00f3 de noves fonts que han perm\u00e8s mirades m\u00e9s concretes entorn al fenomen de la lectura, de la mateixa manera que l\u2019estudi de la correspond\u00e8ncia i dels documents personals ha ampliat el coneixement sobre l\u2019escriptura.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest pr\u00f2leg, doncs, el llibre no presenta cap nova aportaci\u00f3 significativa, per\u00f2 el plantejament inicial mant\u00e9 intacte l\u2019inter\u00e8s. Aix\u00ed, en establir les condicions que varen ser determinants per a l\u2019acc\u00e9s a la comunicaci\u00f3 escrita, posa l\u2019\u00e8mfasi en com han canviat les relacions amb els textos per part dels lectors i, tamb\u00e9, en quin paper hi han jugat els canvis tecnol\u00f2gics, econ\u00f2mics pol\u00edtics i culturals. En aquest sentit, identifica com a moments clau en la hist\u00f2ria el pas del rotlle al c\u00f2dex, la generalitzaci\u00f3 de la lectura silenciosa, la impremta, la industrialitzaci\u00f3 del llibre i l\u2019aparici\u00f3 del m\u00f3n digital.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra s\u2019inicia amb una descripci\u00f3 dels conceptes i dels aspectes que abasta la hist\u00f2ria de la lectura i l\u2018escriptura, en revisa la historiografia i n\u2019identifica els autors referents: Febvre, Martin, Darnton, essencialment, per\u00f2 esmenta tamb\u00e9 les aportacions en aspectes m\u00e9s concrets de cl\u00e0ssics com Olson, Goody, Eisenstein, Bechtel, McLuhan i Chartier.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed repassa cronol\u00f2gicament el paper de la lectura i l\u2019escriptura en temps dels manuscrits, a l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica i a l\u2019Edat Mitjana, una \u00e8poca de \u00abcultura escrita restringida\u00bb \u2013concepte encunyat per Goody\u2013 en qu\u00e8 coexisteix la cultura oral amb la cultura escrita. Una situaci\u00f3 que comen\u00e7a a revertir a partir de la Baixa Edat Mitjana, quan el document esdev\u00e9 imprescindible per a moltes activitats socials i econ\u00f2miques. En aquest sentit, remarca la relaci\u00f3 amb el poder, a trav\u00e9s de la burocr\u00e0cia, i com l\u2019escriptura ofereix la possibilitat d\u2019exercir l\u2019autoritat a dist\u00e0ncia, d\u2019aplicar les lleis, de mantenir registres i dades hist\u00f2riques, de recaptar impostos i d\u2019establir transaccions comercials.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 es modifica amb la invenci\u00f3 de la impremta, i l\u2019autor en repassa l\u2019origen i la seva expansi\u00f3. Entre els beneficis de la nova tecnologia en destaca un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil al llibre per part dels estudiosos i la formalitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces vernacles, per\u00f2 minimitza la incid\u00e8ncia real d\u2019aquesta innovaci\u00f3 \u2013la revoluci\u00f3 de la impremta<\/em> de qu\u00e8 parla Eisenstein\u2013 ja que continuen essent poques les persones que tenen llibres als inventaris post mortem<\/em>, i s\u00f3n molt poques les dones que en posseeixen. D\u2019altra banda, ressalta que els manuscrits van seguir circulant i que la impremta no modific\u00e0 en all\u00f2 substancial ni la distribuci\u00f3 de temes ni de lleng\u00fces ni, tampoc, l\u2019aspecte formal del llibre. Tamb\u00e9 posa en dubte que gr\u00e0cies a la impremta s\u2019hagin preservat m\u00e9s textos i considera que el diferencial entre alfabetitzaci\u00f3 en pa\u00efsos protestants en relaci\u00f3 als cat\u00f2lics \u00e9s un mite, tot i que, certament, la impremta va facilitar una m\u00e9s gran adhesi\u00f3 a les doctrines reformistes i les va fer perdurar en el temps. Cal dir, per\u00f2, que algunes de les seves argumentacions es basen en un \u00fanic estudi d\u2019Adrian Johns sobre la circulaci\u00f3 del llibre a Londres i, d\u2019altra banda, sembla no tenir en compte altres factors com la baixada de preu del llibre i el fet que la multiplicaci\u00f3 dels textos i la seva disseminaci\u00f3 per occident van contribuir a la creaci\u00f3 d\u2019una cultura comuna.<\/p>\n\n\n\n

En abordar el renaixement i l\u2019humanisme Lyons destaca el paper d\u2019It\u00e0lia en el context cultural europeu i dibuixa la biblioteca d\u2019un humanista tipus, ara de car\u00e0cter multidisciplinar, en qu\u00e8 s\u2019hi troben llibres religiosos, els cl\u00e0ssics, llibres professionals i, \u00e9s clar, obres d\u2019autors contemporanis, preferentment en llengua vernacla. Unes biblioteques privades que ara creixen i que tenen, moltes d\u2019elles, m\u00e9s de 100 volums. Tamb\u00e9 tracta la incid\u00e8ncia de la impremta en una cultura escrita de car\u00e0cter popular i evidencia la dificultat de trobar fonts que permetin fer-ne la hist\u00f2ria. En aquest sentit, destaca que resulta paradoxal que els qui ens n\u2019informen siguin precisament els qui volen controlar aquesta relaci\u00f3: editors, governs, jutges i esgl\u00e9sia, principalment, i \u00e9s per aix\u00f2 que en el seu discurs, l\u2019autor privilegia com a font la microhist\u00f2ria i les autobiografies de menestrals i camperols enfront els estudis quantitatius. Un p\u00fablic, el popular, que als segles XVII i XVIII consumeix una producci\u00f3 impresa farcida d\u2019almanacs, relacions i plecs de cordill i obres de baix cost com ara la Biblioth\u00e8que Bleue, destinada m\u00e9s aviat a artesans i menestrals semialfabetitzats i que, a poc a poc, es distancia de la producci\u00f3 adre\u00e7ada a la burgesia. Tot i aix\u00f2, l\u2019ascens de l\u2019alfabetitzaci\u00f3 \u00e9s lent i dificult\u00f3s a causa, segons l\u2019autor, que l\u2019aprenentatge formal es mant\u00e9 en llat\u00ed fins a finals del segle XVIII i destaca el paper de l\u2019escola com a conformadora d\u2019un pensament col\u00b7lectiu que incorpora els conceptes de religi\u00f3, de p\u00e0tria i de llengua comuna. No obstant, tot i que els ciutadans percebran l\u2019aprenentatge de la lectoescriptura com un mitj\u00e0 d\u2019emancipaci\u00f3, distingeix les realitats diverses entre el m\u00f3n rural i el m\u00f3n urb\u00e0 i estableix el paper de l\u2019estat que, amb la burocratitzaci\u00f3 que permet l\u2019expansi\u00f3 de la lectoescriptura, incrementa el control sobre els ciutadans. Tamb\u00e9 indaga sobre el conte popular, que ara s\u2019imprimeix per primera vegada i que es reescriu per poder ser llegit per lectors burgesos.<\/p>\n\n\n\n

En la mateixa l\u00ednia de reconsideraci\u00f3 d\u2019all\u00f2 comunament establert, Lyons q\u00fcestiona la influ\u00e8ncia de l\u2019Encyclop\u00e9die<\/em> o dels escrits de Voltaire i Rousseau en els canvis de mentalitat que varen propiciar la Revoluci\u00f3 Francesa, at\u00e8s que a Fran\u00e7a en aquella \u00e8poca hi havia un \u00edndex d\u2019analfabetisme de prop del 50 %. En aquest punt l\u2019autor adopta una postura interm\u00e8dia entre les tesis de Chartier, que atorga un alt valor a les obres filos\u00f2fiques, i les de Darnton, que argumenta que el que realment va incidir en el canvi van ser els pamflets sat\u00edrics, que ridiculitzaven l\u2019aura de la monarquia, tot indicant que probablement tots dos tipus de publicaci\u00f3 hi van influir.<\/p>\n\n\n\n

El gran moment de la lectura del segle XIX es caracteritza, segons l\u2019autor, per una producci\u00f3 m\u00e9s secular, en detriment de les obres religioses; un increment de la lectura individual i un retroc\u00e9s de la comunit\u00e0ria; m\u00e9s varietat de textos; un retroc\u00e9s de la censura a occident en general i tamb\u00e9 del poder dels gremis i, sobretot, del preu de les publicacions. Tot i aix\u00ed, els canvis importants en el m\u00f3n editorial els situa a partir de 1830, quan ja es pot parlar de la industrialitzaci\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 i de l\u2019especialitzaci\u00f3 dels oficis que s\u2019hi relacionen, i d\u2019una producci\u00f3 d\u2019impresos molt elevada destinada als nous alfabetitzats urbans, sobretot procedents de les classes subalternes, que consumiran premsa i novel\u00b7les barates sovint adquirides per lliuraments. Tamb\u00e9 les dones accediran massivament al m\u00f3n del llibre, a principis ja del segle XX, tot consumint publicacions pensades espec\u00edficament per a elles. En aquests cap\u00edtols, Lyons tamb\u00e9 tracta de l\u2019acc\u00e9s a la lectura i de com diverses institucions l\u2019afavoreixen per mitj\u00e0 de biblioteques p\u00fabliques i els gabinets de lectura i les llibreries, institucions que actuaran, alhora, com a agents de difusi\u00f3 i de control de les lectures.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es dedica un cap\u00edtol a la democratitzaci\u00f3 de l\u2019escriptura en \u00e8poca contempor\u00e0nia, impulsada per les diverses lleis referides a l\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria. Aquest fet incrementa la pr\u00e0ctica de l\u2019escriptura, apareix l\u2019escriptura quotidiana i es generen el que anomena \u00abegodocuments\u00bb, terme que l\u2019autor concreta en la redacci\u00f3 de diaris personals i de correspond\u00e8ncia, que ara tindr\u00e0 un paper important en les relacions socials tan bon punt els serveis de correus abarateixin el preu de les comunicacions. Per\u00f2 tamb\u00e9 identifica l\u2019efecte colateral d\u2019aquesta universalitat, pel fet que l\u2019escriptura es refor\u00e7ar\u00e0 com a eina de poder en una \u00e8poca de burocratitzaci\u00f3 generalitzada, que encara deixa fora de les relacions amb l\u2019Estat aquells que no estan alfabetitzats i que es veuen obligats a rec\u00f3rrer a mediadors per enfrontar-se amb els textos, una pr\u00e0ctica que Lyons defineix com a \u00abalfabetitzaci\u00f3 vic\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, s\u2019aborda la lectura i l\u2019escriptura a partir de la segona meitat del segle XX i en els inicis del segle XXI. Un segle XX que ha suposat un increment important dels nivells d\u2019instrucci\u00f3 i, per tant, ha comportat la incorporaci\u00f3 massiva de nens i joves a la lectura, que consumiran llibres especialment pensats per a ells. Per\u00f2 tamb\u00e9 un moment que veur\u00e0 apar\u00e8ixer sofisticades t\u00e8cniques publicit\u00e0ries i una diversificaci\u00f3 important dels canals i punts de venda, m\u00e9s enll\u00e0 de les llibreries, entre els quals destaca l\u2019aparici\u00f3 dels clubs del llibre. Durant aquest segle, l\u2019edici\u00f3 generar\u00e0 un volum de novetats cada vegada m\u00e9s inabastable, sovint en enquadernacions r\u00fastiques que n\u2019abaratiran el cost. \u00c9s tamb\u00e9 el moment de l\u2019augment de la influ\u00e8ncia de la producci\u00f3 nord-americana, amb els c\u00f2mics i les pulp fiction<\/em>. En aquest punt, Lyons aborda la relaci\u00f3 del m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3 amb les dictadures diverses que han marcat Europa, des d\u2019una postura sempre complaent, segons el seu criteri, i que contrasta amb les publicacions de la dissid\u00e8ncia que sovint ha utilitzat altres mitjans menys controlables, com la r\u00e0dio, per difondre els seus missatges. Una r\u00e0dio que, juntament amb el cinema i la televisi\u00f3, competir\u00e0 cada vegada m\u00e9s amb la lectura com a vehicle de formaci\u00f3 o d\u2019oci. I no obstant, el segle XX \u00e9s tamb\u00e9 el de l\u2019aparici\u00f3 dels clubs de lectura, un fenomen que l\u2019autor tracta a fons i relaciona, sobretot, amb la lectura femenina. En l\u2019apartat final \u00e9s quan s\u2019aborda, potser massa breument i de manera superficial, el tema de la lectura i l\u2019escriptura en l\u2019era digital, que se circumscriu \u00fanicament a la producci\u00f3 i consum de textos digitalitzats i a la creaci\u00f3 de biblioteques virtuals. En aquest sentit, Lyons qualifica la introducci\u00f3 dels ordinadors, com a un \u00abcataclisme m\u00e9s important que el provocat per la invenci\u00f3 de Gutenberg\u00bb per com incideix en la manera de consumir informaci\u00f3 i per com ha canviat la manera de llegir, amb pr\u00e0ctiques com ara la navegaci\u00f3 i el z\u00e0ping, que impliquen una lectura r\u00e0pida i superficial. Malauradament, l\u2019autor no explora les xarxes socials ni el seu paper en relaci\u00f3 a la lectoescriptura, ni tampoc l\u2019omnipres\u00e8ncia d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques ni les conseq\u00fc\u00e8ncies en la conformaci\u00f3 ideol\u00f2gica dels lectors, que ja es perceben des de fa temps. I \u00e9s una ll\u00e0stima que aquesta segona edici\u00f3 tancada el 2021 en angl\u00e8s, no abordi aquesta q\u00fcesti\u00f3 perqu\u00e8 ens hauria agradat con\u00e8ixer quina an\u00e0lisi en fa l\u2019autor.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ens hauria agradat que Lyons hagu\u00e9s ent\u00e8s el m\u00f3n occidental en tota la seva complexitat cultural. I \u00e9s que essencialment, la seva an\u00e0lisi es limita als \u00e0mbits angl\u00f2fons i franc\u00f2fons, amb una pres\u00e8ncia molt limitada d\u2019altres realitats. En aquest sentit, crida l\u2019atenci\u00f3 la poca pres\u00e8ncia d\u2019exemples procedents del m\u00f3n germ\u00e0nic o itali\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 de les refer\u00e8ncies inevitables en relaci\u00f3 al Renaixement o la invenci\u00f3 de la impremta. I no cal dir que la realitat hisp\u00e0nica, i encara m\u00e9s, la catalana, hi \u00e9s poc o gens tractada, i quan s\u2019hi fa refer\u00e8ncia, s\u2019hi detecten alguns errors notoris. Aix\u00ed, a la p\u00e0gina 71, s\u2019indica que la impremta arriba a Espanya a la d\u00e8cada dels vuitanta del segle XV i cita les ciutats de Toledo i Valladolid com les primeres a tenir impremta tot i que el mapa de la p\u00e0gina 75, que reprodueix el de L\u2019apparition du livre<\/em> de Febvre i Martin del 1958, indica que les ciutats amb impremta a Espanya, amb anterioritat a 1480, van ser Barcelona, Tortosa, Val\u00e8ncia, Lleida i Saragossa, amb l\u2019abs\u00e8ncia clamorosa de Seg\u00f2via. En aquest sentit, hauria estat b\u00e9 d\u2019incorporar alguna nota de les traductores, que permet\u00e9s corregir les inexactituds i les mancances.<\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, l\u2019obra de Lyons mant\u00e9 plenament la seva vig\u00e8ncia i resulta una lectura estimulant per tal com contradiu algunes de les tesis m\u00e9s esteses i q\u00fcestiona molts t\u00f2pics. Per exemple, refuta els qui vinculen l\u2019escriptura alfab\u00e8tica als aven\u00e7os cient\u00edfics de Gr\u00e8cia i Roma, amb l\u2019argument que el sistema d\u2019escriptura xin\u00e8s no \u00e9s precisament alfab\u00e8tic i, no obstant aix\u00f2, les aportacions cient\u00edfiques d\u2019aquesta cultura s\u00f3n de primer nivell; i tamb\u00e9 q\u00fcestiona el mite de Gutenberg com a geni inventor, que considera una construcci\u00f3 del romanticisme, tot identificant les circumst\u00e0ncies que feren inevitable, quasi, la invenci\u00f3 de la impremta. Des d\u2019un punt de vista metodol\u00f2gic, posa en dubte el valor d\u2019algunes fonts per a la hist\u00f2ria de la lectura, com els inventaris post<\/em> mortem,<\/em> ja que nom\u00e9s atenyen les classes benestants i no s\u2019hi consignen els pamflets i els fullets de poc valor, no es distingeix la propietat dels llibres al si del matrimoni i, per descomptat, no informen de les lectures. En la mateixa l\u00ednia posa en q\u00fcesti\u00f3 el valor documental de la signatura personal com a indicador de la compet\u00e8ncia lectora, at\u00e8s que si b\u00e9 hom s\u2019exercitava en l\u2019escriptura un cop s\u2019havia apr\u00e8s a llegir, hi podia haver lectors que no sabien signar i que desapareixen de les estad\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s per aquest esperit cr\u00edtic que l\u2019autor exhibeix, precisament, que es tracta d\u2019una obra molt recomanable per a tots els qui s\u2019aproximen a la hist\u00f2ria de la cultura escrita des d\u2019un inter\u00e8s que va m\u00e9s enll\u00e0 del llibre com a objecte. Perqu\u00e8 fa que el lector especialista es plantegi constantment la vig\u00e8ncia de les certeses adquirides i que el qui s\u2019acosta per primera vegada a aquest \u00e0mbit de coneixement hi descobreixi una hist\u00f2ria que es construeix dia a dia.<\/p>\n\n\n\n

M\u00f2nica Bar\u00f3<\/a> 
Professora de la Facultat d\u2019Informaci\u00f3 i Mitjans Audiovisuals<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lyons, Martyn. Una historia de la lectura y de la escritura en el mundo occidental….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5140,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5137","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/coberta_una-historia-de-la-lectura-y-de-la-escritura-en-el-mundo-occidental.webp",611,898,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5137"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5191,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137\/revisions\/5191"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5137"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5137"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}