{"id":5142,"date":"2026-01-20T08:30:00","date_gmt":"2026-01-20T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5142"},"modified":"2026-03-04T14:14:45","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:45","slug":"seminari-sobre-la-traduccio-a-catalunya-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/seminari-sobre-la-traduccio-a-catalunya-2024\/","title":{"rendered":"Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (2024)"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (32\u00e8: 2024: Barcelona). El(s) benefici(s) del dubte.<\/em> Barcelona: Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, 2025. 113 p. (Quaderns divulgatius; 79). Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: https:\/\/www.escriptors.cat\/publicacions\/quaderns-divulgatius-79-traduccio<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

A hores d\u2019ara no cal presentar els quaderns del Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya que organitza anualment l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana (i ja en van trenta-dos!). L\u2019edici\u00f3 celebrada a Barcelona el 2 de mar\u00e7 de 2024 va ser un monogr\u00e0fic sobre el concepte del dubte en la traducci\u00f3 liter\u00e0ria, i va seguir m\u00e9s o menys el format habitual dels altres seminaris: presentaci\u00f3 del tema escollit (a c\u00e0rrec de Jordi Mart\u00edn Lloret), una confer\u00e8ncia (de Manel Oll\u00e9) i dues taules rodones (moderades respectivament per Marina Porras i Miquel Cabal).<\/p>\n\n\n\n

Jordi Mart\u00edn resumeix encertadament la natura del traductor quan diu que \u00abel traductor \u00e9s un \u00e9sser que dubta: entre dues paraules, entre un punt i un punt i coma, entre un registre i un altre, entre acceptar o no un enc\u00e0rrec\u00bb (p. 5). \u00c9s a dir, des de la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s general (estic preparat o vull acceptar un enc\u00e0rrec?) fins a aquella aparentment m\u00e9s minsa, com ara una coma; des de problemes d\u2019ordre existencial fins a aquells de tall ultraconcret. Les intervencions seg\u00fcents seran, en definitiva, un desenvolupament d\u2019aquests dos eixos.<\/p>\n\n\n\n

La confer\u00e8ncia del professor d\u2019estudis xinesos i traductor Manel Oll\u00e9 \u00e9s mod\u00e8lica i enormement estimulant. La seva immensa erudici\u00f3 no l\u2019impedeix de tocar temes absolutament pr\u00e0ctics i actuals, com ara la irrupci\u00f3 de la IA en el m\u00f3n de la traducci\u00f3. L\u2019automatitzaci\u00f3, a banda d\u2019una amena\u00e7a, tamb\u00e9 \u00e9s per a Oll\u00e9 una oportunitat que la traducci\u00f3 liter\u00e0ria t\u00e9 de pensar-se i fer-se valer en \u00abl\u2019espai que li \u00e9s propi: un espai plenament literari [\u2026], d\u2019interpretaci\u00f3, d\u2019intervenci\u00f3 reflexiva, d\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica i de dubte radical, un espai de mat\u00eds en el tracte dels sentits, dels ritmes, de les llums i les textures verbals, un espai on l\u2019operaci\u00f3 de la traducci\u00f3 no sigui merament funcional, transparent\u00bb (p. 10). Sortir del marc purament comunicatiu (ja molt enva\u00eft pels motors de traducci\u00f3 autom\u00e0tica i d\u2019IA) podria fer que ens separem d\u2019una vegada de la literalitat per retornar a la literarietat: \u00abrevaloritzar la forma, l\u2019estil, la primera mat\u00e8ria, que \u00e9s la llengua\u00bb (p. 15), o, dit \u00e0 la<\/em> Genette la \u00abdicci\u00f3\u00bb per sobre de la \u00abficci\u00f3\u00bb (p. 17). Per descriure les normes que regulen aquest treball de la mat\u00e8ria primera, Oll\u00e9 fa treure el cap (agosaradament i molt encertadament) a Wittgenstein i els jocs de llenguatge: s\u00f3n les regles d\u2019aquest joc les que han de permetre al traductor comprom\u00e8s de \u00abrefer en paral\u00b7lel el proc\u00e9s complex, multidimensional i din\u00e0mic\u00bb del text (p. 19). L\u2019exemple extrem d\u2019aquesta concepci\u00f3 liter\u00e0ria a la traducci\u00f3 que proposa Oll\u00e9 seria el de les traduccions de textos escrits en lleng\u00fces molt allunyades i tamb\u00e9 llunyans en el temps i en l\u2019espai, com la poesia xinesa cl\u00e0ssica. La conclusi\u00f3 l\u00f2gica d\u2019aquest plantejament \u00e9s que \u00abla traducci\u00f3 \u00e9s, doncs, creaci\u00f3 liter\u00e0ria, sense oblidar que no hi ha creaci\u00f3 liter\u00e0ria que valgui la pena que no parteixi d\u2019una malla densa i exigent de constriccions\u00bb, que en el nostre cas s\u00f3n les que \u00abproposa el text de partida\u00bb (p. 26-27). En condicions ideals, l\u2019obra elaborada entrar\u00e0 en di\u00e0leg amb \u00abla literatura nova que ara ens escrivim\u00bb (p. 36).<\/p>\n\n\n\n

La primera taula rodona (\u00abEl repte i l\u2019exercici del dubte\u00bb) compta amb Maria Bosom, Albert Nolla i Mireia Vargas. La intervenci\u00f3 de Bosom es basa en la concepci\u00f3 del dubte com a porta cap a la creativitat: \u00abdubtar implica acceptar que davant nostre s\u2019obre un immens ventall de camins\u00bb (p. 41), i \u00e9s aquest \u00abexercici del dubte el que ens obliga a ser creatius\u00bb (p. 44). La creativitat derivada del dubte ens diferencia de les m\u00e0quines, segons Bosom: \u00abcom que cada traductor \u00e9s un creador \u00fanic amb un bagatge ling\u00fc\u00edstic i art\u00edstic particular [\u2026], cada traducci\u00f3 [\u2026] tamb\u00e9 \u00e9s \u00fanica\u00bb (p. 47).<\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 d\u2019Albert Nolla \u00e9s m\u00e9s aviat descriptiva. Destria els dubtes concrets dels abstractes, i identifica tres tipus entre els primers: ling\u00fc\u00edstics, estil\u00edstics i culturals. Els ling\u00fc\u00edstics s\u00f3n els que intu\u00eftivament podem esperar del fet de treballar a partir d\u2019una llengua que (per regla general) no \u00e9s la nostra i que ens fan pensar, constantment, que pot haver-hi algun mat\u00eds de sentit que ens passa per alt. Els problemes de l\u2019estil s\u00f3n molt m\u00e9s complexos i interessants (el 2007, el novel\u00b7lista Adam Thirlwell va dedicar-hi un llibre sencer: el singular i excel\u00b7lent Miss Herbert<\/em>) perqu\u00e8 no nom\u00e9s s\u00f3n una derivaci\u00f3 o complicaci\u00f3 dels anteriors, sin\u00f3 que posen en joc la nostra subjectivitat com a lectors i la nostra per\u00edcia com a escriptors\/traductors: \u00abelements com la forma, la puntuaci\u00f3, el ritme, el to, la musicalitat, l\u2019ordre de les paraules, el registre o l\u2019efecte est\u00e8tic\u00bb (p. 52). Els problemes culturals tenen molt de discussi\u00f3 filos\u00f2fica amb un mateix: anostrem l\u2019original o l\u2019exotitzem? Hi ha terceres vies? Hem d\u2019aplicar un criteri constant i un\u00edvoc? Quant als dubtes de caire m\u00e9s abstracte, Nolla esmenta el decalatge entre el valor cultural de la traducci\u00f3 i la seva retribuci\u00f3 econ\u00f2mica, el futur de la professi\u00f3 davant la IA o les condicions materials: des de la conveni\u00e8ncia o no d\u2019acceptar un enc\u00e0rrec a la conveni\u00e8ncia (o la possibilitat!) de negociar amb un editor.<\/p>\n\n\n\n

El text de Mireia Vargas destil\u00b7la optimisme des del segon par\u00e0graf: \u00aba vegades, m\u00e9s que dubtar, el que fem \u00e9s buscar maneres de resoldre problemes de traducci\u00f3. Quan trobem que hi ha m\u00e9s d\u2019una soluci\u00f3 possible i totes s\u00f3n v\u00e0lides, el dubte en maj\u00fascules truca a la porta\u00bb (p. 60). O, m\u00e9s endavant: \u00abel dubte \u00e9s positiu: sovint ens porta a una millor versi\u00f3\u00bb (p. 63). I aquest estat d\u2019\u00e0nim continua fins al final, tamb\u00e9 en el moment de referir-se al futur de les noves generacions que s\u2019estan formant per traduir del xin\u00e8s (l\u2019especialitat de Vargas): \u00abPodran dedicar-s\u2019hi, les noves generacions que tinc ara a l\u2019aula? Aqu\u00ed pesa m\u00e9s l\u2019esperan\u00e7a que el dubte: diguem que s\u00ed!\u00bb (p. 65).<\/p>\n\n\n\n

La segona taula rodona \u00e9s m\u00e9s aviat la discussi\u00f3 d\u2019un experiment: es proposa a cinc professionals (Dolors Udina, Carme Camacho, Carlota Gurt, Xavier P\u00e0mies i Marta Pera Cucurell) que tradueixin l\u2019inici de Mrs. Dalloway<\/em> de Virginia Woolf i comentin les seves tries. \u00c9s ben conegut el principi que si preguntem a cinc traductors, obtindrem sis opinions. Que \u00e9s el que passa aqu\u00ed: en angl\u00e8s, la primera frase del llibre t\u00e9 nou paraules, i cap de les versions dels participants \u00e9s igual a les altres. El motiu rau, com explica Udina, que \u00abel principal, en Woolf, \u00e9s intuir el batec, la palpitaci\u00f3, que es transmet a trav\u00e9s de les paraules per\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0\u00bb (p. 87). Perqu\u00e8 Woolf \u00e9s tota estil (com diria Nolla), o tota mat\u00e8ria primera (com diria Oll\u00e9), i en aquests casos el resultat \u00e9s una mena d\u2019aporia: \u00abadonar-se que no hi ha res que pugui ser nom\u00e9s d\u2019una manera (per molt que a c\u00f2pia de treballar una traducci\u00f3 al final et sembli impossible dir-ho d\u2019una manera diferent)\u00bb (p. 87). Camacho insisteix en els dubtes referents a l\u2019estil: \u00abQuina part \u00e9s fruit de les convencions de la llengua d\u2019origen i quina de l\u2019estil personal de l\u2019autora?\u00bb (p. 92). Gurt, m\u00e9s met\u00f2dica, classifica per categories les dificultats del fragment: el to, la puntuaci\u00f3, les repeticions, certes expressions i els connectors. P\u00e0mies, encara m\u00e9s pragm\u00e0tic, es limita a incloure un cat\u00e0leg de dubtes i reflexions, com si ens permet\u00e9s fer una ullada a les notes de treball que solem prendre durant la confecci\u00f3 de cada llibre: hi trobem des d\u2019observacions sobre temps verbals i signes de puntuaci\u00f3 a petites p\u00edndoles hermen\u00e8utiques. Finalment, Marta Pera fa una reflexi\u00f3 sobre el valor del context a l\u2019hora de prendre decisions que ens fa pensar en les normes dels jocs de llenguatge de qu\u00e8 parlava Oll\u00e9: algunes expressions \u00abtornarien a sortir al llarg del llibre si f\u00e9ssim la traducci\u00f3 sencera, i […] a mesura que anir\u00edem tenint m\u00e9s informaci\u00f3 […] anirien canviant de forma en catal\u00e0, fins que prendrien la definitiva\u00bb (p. 113).<\/p>\n\n\n\n

Una vegada m\u00e9s, els quaderns del Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya acompleixen la tasca principal de totes les trobades de traductors: per als professionals, obrir una finestra a les reflexions i maneres de treballar dels companys; per als llecs en la mat\u00e8ria, ajudar-los a capir la complexitat de la tasca traductora i, idealment, contribuir que les seves lectures guanyin en complexitat, riquesa i esperit cr\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

David Paradela L\u00f3pez<\/a> <\/p>\n\n\n\n

Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Seminari sobre la Traducci\u00f3 a Catalunya (32\u00e8: 2024: Barcelona). El(s) benefici(s) del dubte. Barcelona: Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5145,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5142","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/coberta_xxxii-seminari-sobre-la-traduccio-a-catalunya.webp",440,700,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1324,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1324,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5142","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5142"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5142\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5192,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5142\/revisions\/5192"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5145"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5142"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5142"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}