{"id":5168,"date":"2026-01-27T08:30:00","date_gmt":"2026-01-27T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5168"},"modified":"2026-03-04T14:14:45","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:45","slug":"libros-lectores-y-lecturas-de-manuel-arranz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/libros-lectores-y-lecturas-de-manuel-arranz\/","title":{"rendered":"\u00abLibros, lectores y lecturas\u00bb, de Manuel Arranz"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Arranz, Manuel. Libros, lectores y lecturas: 90 rese\u00f1as sobre 92 libros.<\/em> Val\u00e8ncia: La Documental Edicions, 2025. 293 p. ISBN 978-84-127496-3-2. 21 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

No podem acusar el cr\u00edtic literari, traductor i escriptor Manuel Arranz<\/a> d\u2019haver posat un t\u00edtol poc clar ni mentider al seu \u00faltim llibre. De fet, una immensa part d\u2019aquesta obra est\u00e0 dedicada a all\u00f2 que ens promet: un recull de 90 ressenyes, ordenades cronol\u00f2gicament i aparegudes a diferents mitjans, de 92 novel\u00b7les publicades al llarg d\u2019aquest segle per editorials independents a Espanya. Conformen una llista de novel\u00b7les que, a simple vista, costa de trobar alguna cosa que les uneixi. S\u00f3n les restes parcials d\u2019un llarg itinerari lector que potser, em deia quan vaig comen\u00e7ar a llegir el llibre, nom\u00e9s tenen en com\u00fa el fet de ser v\u00edctimes dels capricis d\u2019un cr\u00edtic lletraferit. Per\u00f2 aqu\u00ed la v\u00edctima \u00e9s Manuel Arranz, no les novel\u00b7les. Si ens refiem de les seves paraules, \u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra comen\u00e7a amb una petita comunicaci\u00f3 de t\u00edtol suggerent, inspirat, potser, en un vers de Miquel \u00c0ngel que dona nom a un llibre inacabat de Stendhal: \u00bfQui\u00e9n me proteger\u00e1 de tu belleza<\/em>? (Pre-Textos, 2013) (Chi mi difender\u00e0 dal tuo bel volto?). <\/em>M\u2019esperava el t\u00edpic discurs sobre les virtuts de la vida lectora, plena de llocs comuns que no cal repetir perqu\u00e8 ja els hem vist a tot arreu. Per\u00f2 va i em trobo aix\u00f2:<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abMi relaci\u00f3n con los libros hoy podr\u00eda calificarla, sin pecar de tremendismo, de patol\u00f3gica. En otras palabras: los libros me han arruinado la vida. No estoy hablando en broma, ni trato de ser ocurrente para captar su atenci\u00f3n. No s\u00e9 c\u00f3mo habr\u00e1 sido en su caso, pero a m\u00ed los libros no me han hecho feliz nunca, sino todo lo contrario, inmensamente desgraciado. Si pudiera prescindir de ellos lo har\u00eda, pero ya es demasiado tarde y no tengo otra vida.\u00bb (p. 7).<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Davant de l\u2019entusiasme que desprenen part dels grans manifestos a favor de la lectura, ens trobem amb les paraules d\u2019alg\u00fa que ens vol posar sota av\u00eds dels perills de la literatura i que potser est\u00e0 una mica cansat del to pedag\u00f2gic amb qu\u00e8 se\u2019n sol parlar:<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abLa mayor\u00eda de las obras de ficci\u00f3n de los \u00faltimos cuarenta o cincuenta a\u00f1os son deprimentes. Y lo son precisamente en funci\u00f3n de su veracidad, lo son porque nos hablan de la condici\u00f3n humana, lo son porque hablan de nuestros cr\u00edmenes, y aunque en el mundo haya hombres y mujeres buenos, el mundo es un lugar siniestro, lleno de dolor, de traici\u00f3n, de crueldad, de desesperaci\u00f3n, de incomprensi\u00f3n, de ego\u00edsmo, de indiferencia, de mentira, y la literatura no puede ignorar todo eso, pues la literatura se hace con la vida.\u00bb (p. 8).<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La ficci\u00f3 actual, o haur\u00edem de dir aquella que suscita l\u2019inter\u00e8s de l\u2019autor, tot i contenir obres belles i commovedores, t\u00e9 un substrat pessimista precisament per la seva tend\u00e8ncia a reflectir les realitats de les societats actuals, trencades, sense sentiments ni emocions i en constant conflicte. Estar-hi en contacte, m\u00e9s que una font de gaudi, \u00e9s un acte d\u2019autodestrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Llegir no ens fa feli\u00e7os ni tampoc lliures, ens diu a continuaci\u00f3. Un altre t\u00f2pic de la sociologia de la lectura capgirat! Els llibres m\u00e9s aviat ens sotmeten, ens fan els seus esclaus, de les idees o de les ficcions que contenen \u00abhasta el punto de que los m\u00e1s contaminados, como es mi caso, vivimos nuestra vida como si fuera una ficci\u00f3n, y vivimos las ficciones como si fueran nuestra vida.\u00bb (p. 9). Aquesta frase em va impactar especialment, i est\u00e0 perfecte que la deixi anar i no la desenvolupi m\u00e9s. El que \u00e9s interessant \u00e9s que el lector se la faci seva i valori la seva relaci\u00f3 amb els llibres. Llegir ens sotmet? Potser s\u00ed. \u00bfQui domina a qui quan trobes aquell llibre que no pots deixar estar? Qui ens fa pensar que els fets de la nostra vida es poden estructurar d\u2019una manera narrativa i, per tant, significativa? Qui renuncia a la seva temporalitat i al seu m\u00f3n quan obre un llibre? Qui s\u2019entrega a una veu diferent de la seva quan llegeix? Qui s\u2019instal\u00b7la a dins teu i et reescriu la mirada sense demanar perm\u00eds?<\/p>\n\n\n\n

En l\u00ednies generals, \u00e9s una comunicaci\u00f3 curta, d\u2019un to potser provocador, per\u00f2 molt interessant per les reflexions que pot generar i per la ironia present: la d\u2019alg\u00fa que no vol discursos complaents sobre la lectura, per\u00f2 que aix\u00ed i tot ens confessa la seva passi\u00f3 i entrega absolutes als llibres.<\/p>\n\n\n\n

Passant pr\u00f2piament a la introducci\u00f3 a les ressenyes, Arranz ens explica els criteris que ha fet servir per escriure ressenyes al llarg dels anys. Les ressenyes s\u2019escriuen amb la finalitat d\u2019animar la lectura d\u2019un llibre i que no passi desapercebut. Perqu\u00e8 s\u00ed, gran part de les novel\u00b7les que es publiquen actualment s\u00f3n uns pastitxos sense gaire qualitat, ens dir\u00e0, i cal intentar visibilitzar les que s\u00ed que tenen quelcom rellevant. Aix\u00ed, les ressenyes que ens trobarem seran de llibres que Arranz ha llegit i que considera valuoses per raons segurament subjectives. En cap moment t\u00e9 la intenci\u00f3 d\u2019establir una llista de novel\u00b7les d\u2019obligada lectura:<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abNo busque el lector encontrar en estas p\u00e1ginas los libros que debe leer, ni c\u00f3mo debe leerlos y por qu\u00e9. No hay libros imprescindibles, ni libros necesarios. Hay libros buenos y malos. Aqu\u00ed hablo de algunos libros buenos que he le\u00eddo en los \u00faltimos a\u00f1os. No todos coincidir\u00e1n con los gustos del lector. Hay otros libros, tan buenos o mejores que estos de los que hablo aqu\u00ed, libros que no he le\u00eddo, pero que tengo la esperanza de leer alg\u00fan d\u00eda, o libros que he le\u00eddo, pero sobre los que no he escrito. Mis lecturas, como las de cualquiera, son limitadas y caprichosas.\u00bb (p. 15).<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest recull conforma una llista de novel\u00b7les que plasmen la fr\u00e0gil condici\u00f3 humana i el pas del temps inexorable. Una part important s\u00f3n mem\u00f2ries o llibres testimonials que ens expliquen les grans desgr\u00e0cies del segle passat; per\u00f2 tamb\u00e9 trobarem ficcions fidels a la vida, teixides a partir de personatges i situacions que ens mostren el m\u00f3n tal com \u00e9s, sense omissions ni idealitzacions. Cal dir que, abans de veure la llista, m\u2019esperava trobar majorit\u00e0riament novel\u00b7les escrites en aquests primers vint-i-cinc anys del nostre segle. Per\u00f2 fent una revisi\u00f3 de l\u2019obra es veu que 72 de les 92 novel\u00b7les ressenyades es van escriure al llarg del segle XX i van publicar-se per primera vegada a Espanya entre els anys 1999 i 2021. M\u2019hauria agradat veure m\u00e9s exemples de narrativa escrita en aquests \u00faltims anys, per\u00f2 aix\u00ed i tot, les propostes s\u00f3n tan depriments com interessants. Les 90 ressenyes rescatades per Arranz tenen la voluntat de trencar una idea recurrent i actual, aquella que afirma que no importa el que es llegeixi mentre es llegeixi.<\/p>\n\n\n\n

La vida \u00e9s massa curta per perdre el temps llegint mals llibres, ens diu Arranz, i no hi puc estar m\u00e9s d\u2019acord. Les seves ressenyes m\u2019han animat a llegir autories que coneixia, per\u00f2 que necessitava una empenteta per iniciar-les, com poden ser Clarice Lispector, Claudio Magris, Thomas Wolfe o Marisa Madieri, o directament desconegudes fins ara, com Danilo Ki\u0161, Robert Walser, Ida Fink, Magda Hollander-Lafon o el mateix Manuel Arranz. Tamb\u00e9 anima a revisar els cat\u00e0legs d\u2019editorials molt presents en aquest recull, com Perif\u00e9rica, Pre-Textos, Min\u00fascula o Libros del Asteroide.<\/p>\n\n\n\n

Acompanyen el text fotogrames del v\u00eddeo-assaig WAAITT,<\/em> de l\u2019artista visual Mar Reykjavik.<\/p>\n\n\n\n

Carlos Fern\u00e1ndez Mu\u00f1oz<\/p>\n\n\n\n

Llibreter<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arranz, Manuel. Libros, lectores y lecturas: 90 rese\u00f1as sobre 92 libros. Val\u00e8ncia: La Documental Edicions,…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5171,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5168","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/coberta_libros-lectores-y-lecturas.webp",556,900,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1297,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1297,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5168"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5172,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5168\/revisions\/5172"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}