{"id":5210,"date":"2026-02-04T08:30:00","date_gmt":"2026-02-04T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5210"},"modified":"2026-03-04T14:14:44","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:44","slug":"qui-controla-el-relat-la-industria-del-llibre-africa-entre-la-dependencia-global-i-la-sobirania-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/qui-controla-el-relat-la-industria-del-llibre-africa-entre-la-dependencia-global-i-la-sobirania-cultural\/","title":{"rendered":"Qui controla el relat? La ind\u00fastria del llibre afric\u00e0 entre la depend\u00e8ncia global i la sobirania cultural"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth.<\/em> Paris: Unesco, 2025. 249 p. Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: https:\/\/doi.org\/10.58337\/EDUG1920<\/a>. ISBN 978-92-3-100769-9.<\/p>\n\n\n\n

Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el c\u00e0non mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ng\u0169g\u0129 wa Thiong\u2019o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, m\u00e9s recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d\u2019aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una ind\u00fastria del llibre desigual, fr\u00e0gil en molts punts, per\u00f2 amb un potencial creatiu i econ\u00f2mic immens. Precisament aix\u00f2 \u00e9s el que analitza amb una profunditat in\u00e8dita l\u2019informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth<\/em>, publicat per la Unesco el 2025.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi \u00e9s el primer que ofereix una cartografia completa del sector del llibre als 54 pa\u00efsos africans, i ho fa amb una mirada que combina dades econ\u00f2miques, an\u00e0lisi cultural i propostes pol\u00edtiques. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un informe t\u00e8cnic: \u00e9s tamb\u00e9 una declaraci\u00f3 de principis sobre el dret de l\u2019\u00c0frica a escriure un relat propi, a llegir en les lleng\u00fces pr\u00f2pies i a construir un ecosistema cultural sostenible.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una ind\u00fastria menor en xifres, per\u00f2 amb un potencial molt significatiu. Una de les dades que m\u00e9s sorprenen \u00e9s que l\u2019\u00c0frica nom\u00e9s representa el 5,4 % del mercat editorial mundial, tot i concentrar prop del 18 % de la poblaci\u00f3 del planeta. El sector genera uns 7.000 milions de d\u00f2lars anuals, una xifra modesta en comparaci\u00f3 amb Europa o els Estats Units, at\u00e8s que a la majoria de pa\u00efsos africans s\u2019observa l\u2019abs\u00e8ncia de suport institucional (el 90 % no tenen un marc legal destinat a la ind\u00fastria editorial), una manca de mecanismes estructurats de finan\u00e7ament, un acc\u00e9s limitat al llibre amb un nombre molt redu\u00eft de llibreries i biblioteques, aix\u00ed com un sector deficitari, amb m\u00e9s llibre importat estranger que llibre local d\u2019exportaci\u00f3 (el 46 % dels pa\u00efsos africans no tenen una ag\u00e8ncia ISBN nacional, la qual cosa dificulta l\u2019estandarditzaci\u00f3 de la ind\u00fastria editorial d\u2019un pa\u00eds).<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, malgrat aquesta aparent feblesa, i a causa, en part, d\u2019aquest darrer element, l\u2019informe insisteix que aquestes dades s\u00f3n conservadores; una gran part de l\u2019activitat editorial africana \u00e9s informal, dif\u00edcil de mesurar, i sovint queda fora de les estad\u00edstiques oficials. L\u2019informe indica que la ind\u00fastria del llibre a l\u2019\u00c0frica \u00e9s un sector en expansi\u00f3 i que aix\u00ed ho demostren tend\u00e8ncies com el creixent nombre d\u2019associacions, festivals, fires, premis i la incorporaci\u00f3 de nous formats (digital) i g\u00e8neres (com per exemple, la novel\u00b7la gr\u00e0fica).<\/p>\n\n\n\n

La Unesco estima que, amb pol\u00edtiques adequades, el mercat afric\u00e0 del llibre podria arribar a cotes molt competitives a escala global. No \u00e9s una predicci\u00f3 optimista sense fonament: \u00e9s el resultat d\u2019analitzar la demografia, l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria i la demanda creixent de materials did\u00e0ctics. Aix\u00ed, un dels elements centrals de l\u2019informe \u00e9s el paper dominant de l\u2019edici\u00f3 educativa, que representa prop del 70 % de la producci\u00f3 editorial africana. En molts pa\u00efsos, els llibres escolars s\u00f3n pr\u00e0cticament l\u2019\u00fanic segment rendible, cosa que condiciona tota la cadena del llibre, en part, perqu\u00e8 la literatura de creaci\u00f3 (novel\u00b7la, poesia, assaig) sovint dep\u00e8n de subvencions, iniciatives independents o editorials estrangeres. Tanmateix, hi ha excepcions significatives. El nord d\u2019\u00c0frica, especialment Egipte i el Marroc, presenta un mercat de llibre comercial molt m\u00e9s equilibrat, amb una pres\u00e8ncia destacada de narrativa, assaig i traduccions. Aix\u00f2 demostra que no hi ha un \u00fanic model afric\u00e0, sin\u00f3 realitats editorials molt diverses, condicionades per la hist\u00f2ria, la llengua, les pol\u00edtiques p\u00fabliques i el grau d\u2019industrialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un dels diagn\u00f2stics m\u00e9s contundents de l\u2019informe \u00e9s la forta depend\u00e8ncia d\u2019\u00c0frica dels mercats editorials europeus, sobretot de Fran\u00e7a i el Regne Unit, particularment pronunciada en l\u2019edici\u00f3 educativa. El continent importa molts m\u00e9s llibres dels que exporta, amb un d\u00e8ficit comercial del 76 %. Aquesta situaci\u00f3 no nom\u00e9s t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques, sin\u00f3 tamb\u00e9 culturals, ja que gran part dels llibres disponibles no reflecteixen la diversitat ling\u00fc\u00edstica i cultural africana. \u00c9s especialment revelador que, en un continent amb m\u00e9s de 2.000 lleng\u00fces, la majoria de publicacions es facin en angl\u00e8s, franc\u00e8s o portugu\u00e8s. L\u2019informe subratlla que la manca de publicaci\u00f3 en lleng\u00fces locals no \u00e9s nom\u00e9s un problema editorial, sin\u00f3 tamb\u00e9 educatiu i social, ja que molts infants comencen l\u2019escolaritzaci\u00f3 en una llengua que no \u00e9s la seva materna.<\/p>\n\n\n\n

A aquest fet se li ha d\u2019afegir la dificultat en la distribuci\u00f3 i l\u2019acc\u00e9s al llibre. A tot el continent afric\u00e0 hi ha aproximadament 13.000 llibreries, una xifra molt baixa si tenim en compte la poblaci\u00f3 total. En alguns pa\u00efsos, hi ha una sola llibreria per cada 100.000 habitants o m\u00e9s. La situaci\u00f3 de les biblioteques p\u00fabliques \u00e9s encara pitjor, amb un nombre aproximat de 8.000 biblioteques p\u00fabliques a tot el continent. Tot i iniciatives destacables a Sud-\u00e0frica o Kenya, el nombre de biblioteques \u00e9s insuficient i la seva distribuci\u00f3, molt desigual. El cost dels llibres \u00e9s una barrera per a l\u2019acc\u00e9s a la lectura i, tot i que les biblioteques p\u00fabliques s\u00f3n clau per fomentar una cultura lectora i de curiositat intel\u00b7lectual, el seu potencial est\u00e0 poc explotat per la manca d\u2019inversi\u00f3 governamental. L\u2019informe defensa que invertir en llibreries i biblioteques \u00e9s una condici\u00f3 imprescindible per crear lectors, consolidar mercats locals i garantir el dret a la cultura. De la mateixa manera, l\u2019informe tamb\u00e9 destaca el buit en l\u2019educaci\u00f3 i la formaci\u00f3 formals del sector editorial que requereix inversi\u00f3 dels governs i les institucions educatives en vies acad\u00e8miques d\u2019edici\u00f3 per crear una for\u00e7a laboral professional i innovadora..<\/p>\n\n\n\n

Davant aquestes limitacions estructurals, el llibre digital i l\u2019audiollibre apareixen com una oportunitat clau. Plataformes africanes com Akoobooks (Ghana) o NENA (Senegal) demostren que \u00e9s possible saltar-se alguns obstacles tradicionals de distribuci\u00f3 i arribar a lectors de zones rurals o de la di\u00e0spora. Tanmateix, l\u2019informe no mostra un excessiu entusiasme, at\u00e8s que l\u2019acc\u00e9s desigual a Internet, el cost dels dispositius i la manca de marcs legals clars continuen sent reptes importants. Malgrat aix\u00f2, el sector digital \u00e9s un dels espais on es detecta m\u00e9s innovaci\u00f3 i lideratge jove, sovint impulsat per professionals formats a l\u2019estranger que decideixen tornar i invertir en els seus pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019informe tamb\u00e9 destaca l\u2019auge de g\u00e8neres com la literatura infantil i juvenil, el c\u00f2mic i la novel\u00b7la gr\u00e0fica, especialment entre lectors i lectores joves. Festivals, premis literaris i fires del llibre contribueixen a donar visibilitat internacional a aquestes noves veus, i a crear un ecosistema cultural cada cop m\u00e9s connectat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi tanca amb una darrera i breu secci\u00f3 que ofereix una panor\u00e0mica de l\u2019evoluci\u00f3 de la literatura africana, des de les tradicions orals precolonials fins a la producci\u00f3 contempor\u00e0nia, mostrant com l\u2019escriptura ha estat un espai central de resist\u00e8ncia al colonialisme, de cr\u00edtica als r\u00e8gims postindepend\u00e8ncia, de reflexi\u00f3 sobre la identitat, la mem\u00f2ria, l\u2019exili i la modernitat, i com, especialment des de finals del segle XX, s\u2019ha enriquit amb veus globals, h\u00edbrides i una aportaci\u00f3 fonamental de les escriptores africanes, que han situat al centre les experi\u00e8ncies femenines, el feminisme afric\u00e0 i la recuperaci\u00f3 de mem\u00f2ries silenciades.<\/p>\n\n\n\n

Des del nostre context, aquest informe de la Unesco \u00e9s una lectura especialment rellevant. Ens recorda que el llibre no \u00e9s nom\u00e9s un objecte cultural, sin\u00f3 una infraestructura de pensament i un espai de sobirania o autodeterminaci\u00f3 simb\u00f2lica. Tamb\u00e9 ens convida a revisar les relacions Nord-Sud en el m\u00f3n editorial: qu\u00e8 tradu\u00efm, qu\u00e8 distribu\u00efm, quines veus escoltem i quines continuen sent marginals.<\/p>\n\n\n\n

La seva lectura ens interpel\u00b7la directament. El futur del llibre afric\u00e0 no dep\u00e8n del talent, que ja existeix, sin\u00f3 de les estructures que permetin que aquest talent arribi a lectors i lectores. I en aquest repte, editors, llibreters, bibliotecaris i lectors d\u2019arreu del m\u00f3n tamb\u00e9 hi juguem un paper clau.<\/p>\n\n\n\n

Dolors Ortega<\/a>\u00a0\u00a0 <\/p>\n\n\n\n

Universitat de Barcelona. Departament de Lleng\u00fces i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos<\/p>\n\n\n\n

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb Blok de BiD<\/a><\/em>. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth. Paris: Unesco, 2025. 249 p….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5213,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5210","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/coberta_the-african-book-industry.webp",393,512,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5210"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5214,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5210\/revisions\/5214"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5213"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}