{"id":5215,"date":"2026-02-05T08:30:00","date_gmt":"2026-02-05T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5215"},"modified":"2026-03-04T14:14:44","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:44","slug":"les-dones-de-la-serie-noire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-dones-de-la-serie-noire\/","title":{"rendered":"Les dones de la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Levet, Natacha; Tadi\u00e9. Beno\u00eet. Les femmes de la S\u00e9rie noire<\/em>. Pr\u00e9sent., St\u00e9fanie Delestr\u00e9. Paris: Gallimard, 2025. 173 p. (S\u00e9rie noire). ISBN 978-2-07-310182-2.<\/p>\n\n\n\n

Amb motiu del 80\u00e8 aniversari de la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb de Gallimard, col\u00b7lecci\u00f3 fundada el 1945 per Marcel Duhamel, ens arriba aquest assaig signat per dos dels m\u00e9s grans estudiosos actuals de la novel\u00b7la negra, Natacha Levet i Beno\u00eet Tadi\u00e9. La primera, professora i investigadora a la universitat de Llemotges, autora de Roman noir, une histoire fran\u00e7aise<\/a><\/em> (PUF, 2024); el segon, professor de literatura americana a la universitat Par\u00eds-Nanterre i autor de dos remarcables estudis: Le polar am\u00e9ricain, la modernit\u00e9 et le mal <\/em>(PUF, 2006) i Front criminel: une histoire du polar am\u00e9ricain<\/em> (PUF, 2018).<\/p>\n\n\n\n

Les femmes de la S\u00e9rie noire <\/em>\u00e9s un assaig menor i tanmateix interessant\u00edssim, que ve a afegir-se a una gran quantitat de bibliografia cr\u00edtica que ha generat aquesta col\u00b7lecci\u00f3 a Fran\u00e7a al llarg dels anys.[1]<\/a> L\u2019estudi, presentat per St\u00e9fanie Delestr\u00e9, l\u2019actual directora de la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb i primera dona a comandar-la, s\u2019exposa en una introducci\u00f3 i dues parts, on Levet i Tadi\u00e9 fan un recorregut exhaustiu i posen en valor el paper de la dona a la col\u00b7lecci\u00f3 que va donar nom a un g\u00e8nere literari i que habitualment s\u2019ha considerat adre\u00e7ada als homes.<\/p>\n\n\n\n

La introducci\u00f3 serveix als autors per posar-nos en antecedents del \u00abdi\u00e0leg transatl\u00e0ntic\u00bb que s\u2019estableix durant el per\u00edode d\u2019entreguerres a Par\u00eds \u2013en aquell moment \u00abcapital mundial de la literatura\u00bb\u2013 a la comunitat francoamericana en la qual destaquen intel\u00b7lectuals com Gertrude Stein, Sylvia Beach, Colette, Cocteau, Max Jacob, Gaston Gallimard, Ezra Pound, Andr\u00e9 Gide o Ernest Hemingway entre d\u2019altres, que transforma el m\u00f3n literari i renova la cultura europea amb el jazz, el cinema i la literatura que arriben dels Estats Units. Agents literaris nord-americans s\u2019instal\u00b7len a Par\u00eds i Gallimard es relaciona amb l\u2019editorial novaiorquesa Knopf i l\u2019ag\u00e8ncia Bradley, que representa autors com James M. Cain, Dashiell Hammett, Dos Passos o William Faulkner, i aquest \u00abdi\u00e0leg transatl\u00e0ntic\u00bb, interromput durant l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, es reprendr\u00e0 un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial i la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb en ser\u00e0 la primera materialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La primera part, \u00abLa fabrique de la S\u00e9rie noire: une affaire de femmes\u00bb, est\u00e0 dedicada al que podr\u00edem dir la cuina de la col\u00b7lecci\u00f3. Massa sovint, quan es fa refer\u00e8ncia a les dones vinculades amb una col\u00b7lecci\u00f3, hom es limita a inventariar les autores que hi han publicat, bandejant de manera sistem\u00e0tica les que n\u2019han fet possible la publicaci\u00f3. I aquesta \u00e9s, sens dubte, la part m\u00e9s interessant d\u2019aquest llibre, perqu\u00e8 els coautors tracen una traject\u00f2ria pels diferents treballs desenvolupats per dones en el si o prop de l\u2019editorial. Comencen per la m\u00edtica coberta, obra de la dissenyadora Germaine Gibard, que m\u00e9s tard es convertiria en Mme. Duhamel, despr\u00e9s d\u2019haver-se descartat la proposta de Roger Allard d\u2019un disseny de petites flors verdes sobre fons blanc, que Duhamel trobava massa buc\u00f2lica per a la tem\u00e0tica de la col\u00b7lecci\u00f3. Tamb\u00e9 destaquen la relaci\u00f3 amb les agents liter\u00e0ries, algunes de grans ag\u00e8ncies, com la Bradley o la Hoffman, i d\u2019altres que es van imposant en el paisatge parisenc de l\u2019\u00e8poca, com les creades per dues dones, com s\u00f3n el Bureau litt\u00e9raire de Denyse Clairouin i el Bureau litt\u00e9raire International de Marguerite Scialtiel, que asseguren les connexions entre la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb i la producci\u00f3 angl\u00f2fona hardboiled<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Continua la primera part del llibre amb un apartat dedicat a la traducci\u00f3, on s\u2019exposa la d\u00e8ria de Duhamel \u2013que va dirigir la col\u00b7lecci\u00f3 fins el 1977\u2013, de cercar l\u2019oralitat m\u00e9s que l\u2019academicisme, i reclutar els traductors entre la xarxa d\u2019amics artistes, intel\u00b7lectuals, poetes, gent del cinema i del teatre. A Duhamel li agrada especialment el llenguatge period\u00edstic, i entre les dones s\u2019assenyalen Wanda Kosakiewicz, Michelle Vian \u2013dona de Boris Vian\u2013, France-Marie Watkins o Jane Fillion. De fet, durant la direcci\u00f3 de Duhamel, el 44,5 % de les traduccions s\u00f3n fetes per dones, tot i que aquestes representen nom\u00e9s la meitat dels traductors homes. Aix\u00ed mateix, es fa menci\u00f3 del fet que hi ha nombroses traduccions signades per dos traductors, algunes vegades fruit del treball col\u00b7laboratiu, per\u00f2 sovint la traducci\u00f3 encarregada passa per mans de l\u2019equip editorial que la torna a treballar, per infondre-li el to, l\u2019argot i el ritme de la casa. Finalitza aquesta part amb la menci\u00f3 de les col\u00b7laboradores de Duhamel, secret\u00e0ries, lectores, correctores i traductores, entre les quals posen de relleu Janine H\u00e9risson, Minnie Danzas, Jeannie Chauveau, Jeanne Witta o Odile Lagay, que ajuden el director a donar forma a la col\u00b7lecci\u00f3. Entre les marques de la casa, la limitaci\u00f3 de 256 p\u00e0gines \u2013i el que no hi cap, va fora\u2013 i la \u00abnormalitzaci\u00f3\u00bb de les traduccions tal com les vol Duhamel.<\/p>\n\n\n\n

La segona part, \u00abLes autrices am\u00e9ricaines de la S\u00e9rie noire\u00bb, fa un rep\u00e0s per l\u2019obra publicada a la col\u00b7lecci\u00f3 de cinc autores nord-americanes, d\u2019entre el centenar d\u2019escriptores que hi han aparegut des dels inicis i fins el 2025. Cal tenir en compte que entre 1945 i 1977, de les 1.722 novel\u00b7les que s\u2019hi publiquen, nom\u00e9s 42 s\u00f3n escrites per 26 dones. D\u2019aquestes, cinc, publicades durant la direcci\u00f3 de Duhamel: Gertrude Walker com a primera dona publicada a la col\u00b7lecci\u00f3 el 1951, Dolores Hitchens i Elisabeth Sanxay Holding com a les m\u00e9s ben representades, amb cinc i dos t\u00edtols respectivament, i Leigh Brackett i Marty Holland. S\u2019hi afegeix, a manera de bonus track<\/em>, un apartat dedicat a Janine Oriano, la primera dona francesa a publicar a la s\u00e8rie el 1971, coneguda liter\u00e0riament com Janine Boissard. Aquesta part es complementa amb la bibliografia de les autores citades i una llista de les escriptores publicades a la \u00abS\u00e9rie noire\u00bb des del 1945 fins el 2025.<\/p>\n\n\n\n

Un interessant recorregut pel paper de les dones en un m\u00f3n \u2013una col\u00b7lecci\u00f3\u2013 d\u2019homes, que ha anat evolucionant des de finalitzada la Segona Guerra Mundial fins a dia d\u2019avui. L\u2019edici\u00f3 es complementa amb divuit fotografies en blanc i negre a tota p\u00e0gina i, com a curiositat, en aquests vuitanta anys, a la col\u00b7lecci\u00f3 s\u2019hi ha publicat tres t\u00edtols de Maria Ant\u00f2nia Oliver i dos de Dolores Redondo.<\/p>\n\n\n\n

Jordi Canal i Artigas<\/a><\/p>\n\n\n\n

Bibliotecari<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> A m\u00e9s d\u2019una gran quantitat d\u2019articles i n\u00fameros monogr\u00e0fics de revistes, vegeu els seg\u00fcents assajos:<\/p>\n\n\n\n