{"id":5260,"date":"2026-02-12T08:30:00","date_gmt":"2026-02-12T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5260"},"modified":"2026-03-04T14:14:44","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:44","slug":"com-ens-veuen-els-de-fora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/com-ens-veuen-els-de-fora\/","title":{"rendered":"Com ens veuen els de fora?"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Ripoll, Ricard. La ciutat incandescent: Barcelona viscuda i escrita en franc\u00e8s.<\/em> Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2025. 190 p. (Barcelona liter\u00e0ria. Barcelona en la literatura universal; \u00e2). ISBN 978-84-9156-603-8. 18 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Barcelona Llibres, el segell editorial de l\u2019Ajuntament d\u2019aquesta ciutat, ha creat fa poc la nova s\u00e8rie \u00abBarcelona en la literatura universal\u00bb dins de la seva col\u00b7lecci\u00f3 \u00abBarcelona liter\u00e0ria\u00bb. Pret\u00e9n donar a con\u00e8ixer millor el lloc que la Ciutat Comtal ocupa dins d\u2019una literatura determinada: quines de les seves escriptores i escriptors han passat o viscut a Barcelona, quines obres han escrit d\u2019aqu\u00ed estant o sobre la ciutat i qu\u00e8 n\u2019han dit, tal com explica l\u2019obertura del llibre de Ricard Ripoll, La ciutat incandescent<\/em>, que m\u2019han encomanat ressenyar i comentar.<\/p>\n\n\n\n

Ja n\u2019ha sortit un dedicat a la literatura italiana i est\u00e0 previst que aviat en surti un altre sobre escriptores llatinoamericanes, per\u00f2 aquesta s\u00e8rie no anir\u00e0 numerada sin\u00f3 que s\u2019ordenar\u00e0 per lletres. La que correspon al llibre que ens ocupa, dedicat a la literatura francesa, \u00e9s la \u00e2<\/em>. S\u00ed, una a<\/em> amb accent circumflex perqu\u00e8 \u00e9s una de les poques lleng\u00fces que fa servir aquest signe diacr\u00edtic. Pot marcar una pron\u00fancia determinada, recordar l\u2019elisi\u00f3 d\u2019una lletra amb qu\u00e8 s\u2019escrivia hist\u00f2ricament o diferenciar casos d\u2019homon\u00edmia: f\u00eate<\/em>, per exemple, que ve de la paraula llatina festa<\/em> ha perdut una s<\/em>; i \u00e9s cert que la \u00e2<\/em> de ch\u00e2teau<\/em> \u2013que tamb\u00e9 ha perdut la s<\/em> de castrum<\/em>\u2013 sona en franc\u00e8s m\u00e9s pastosa del que \u00e9s habitual.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia de Ricard Ripoll, nascut a Sueca el 1959, va emigrar a Fran\u00e7a per motius econ\u00f2mics quan era petit i per aquest motiu va poder estudiar a la Universitat de la Sorbona Nova de Par\u00eds. Professor de literatura i de traducci\u00f3 liter\u00e0ria a la UAB, tamb\u00e9 \u00e9s escriptor. Articula el llibre en vuit cap\u00edtols, m\u00e9s una obertura i un tancament, que segueixen un ordre temporal matisat pels interessos, expectatives i experi\u00e8ncies dels diferents autors citats i explicats amb bastant detall.<\/p>\n\n\n\n

En el primer cap\u00edtol justifica que el seu treball se centri en els segles XX i XXI perqu\u00e8 els escriptors francesos que van passar per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica al segle XIX o hi situen alguna de les seves obres (Hugo, Gautier o Dumas, per citar-ne alguns) la descriuen a partir d\u2019una s\u00e8rie de t\u00f2pics propis d\u2019una visi\u00f3 rom\u00e0ntica i orientalista i s\u2019estenen parlant de les corrides,<\/em> el flamenc, els bandits o el seu passat \u00e0rab. Les Carmen<\/em> de M\u00e9rim\u00e9e i, m\u00e9s tard, la de Bizet en serien un bon exemple. Recordem que l\u2019expressi\u00f3 francesa faire des ch\u00e2teaux en Espagne<\/em> es correspon amb la nostra somiar truites<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Una ciutat moderna i industrial com Barcelona no els interessava gens, i Ripoll ens ho demostra amb un fragment d\u2019una carta de M\u00e9rim\u00e9e a Stendhal, del mateix Stendhal en Mem\u00f2ries d\u2019un turista<\/em> o de George Sand a Un hivern a Mallorca,<\/em> i tots es limiten a parlar nom\u00e9s de la Rambla, el Raval i el port. \u00c9s clar que la ciutat en aquella \u00e8poca no anava gaire m\u00e9s enll\u00e0 de la pla\u00e7a de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El seg\u00fcent cap\u00edtol es titula \u00abUna ciutat surrealista\u00bb i t\u00e9 dos apartats: \u00abDadaisme i boxa\u00bb i \u00abAndr\u00e9 Breton i altres surrealistes\u00bb. La neutralitat d\u2019Espanya durant la I Guerra Mundial va permetre que diversos escriptors francesos es refugiessin a Barcelona fugint del conflicte. Arthur Cravan, nascut a Su\u00efssa, editor, poeta dadaista i boxejador, arriba a la Ciutat Comtal el 1916 per participar en un combat de boxa contra el campi\u00f3 del m\u00f3n de pesos pesants, Jack Johnson, a la Monumental. El nostre poeta i boxejador s\u2019hi presenta bastant begut, cau noquejat de seguida, el combat es considera una xarlotada i un esc\u00e0ndol, i ell, amb els diners que ha cobrat, s\u2019embarca cap a Nova York en el SS Montserrat<\/em>, el mateix vaixell on viatjava Lev Trotski cam\u00ed del seu exili mexic\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, el cr\u00edtic d\u2019art Bertrand Lacarelle considera aquest combat de boxa barcelon\u00ed com el primer happening<\/em> de la hist\u00f2ria de l\u2019art, i altres cr\u00edtics el veuen com una primera manifestaci\u00f3 dadaista avant la lettre<\/em>. Cravan continua muntant provocacions a Nova York en companyia de Marcel Duchamp o Francis Picabia. Per\u00f2 el 1918 Cravan surt de M\u00e8xic cap a Sud-am\u00e8rica en un veler, no se\u2019n va saber mai m\u00e9s res d\u2019ell ni se\u2019n va recuperar el cos. La seva parella, la poeta anglesa Mina Loy, no va acceptar mai la seva mort, i aquest final misteri\u00f3s per ignot ha donat una aura fascinant a Cravan. Peri\u00f2dicament apareix a Catalunya qui el reivindica; per exemple, fa poc la cr\u00edtica Maria Llu\u00efsa Borr\u00e0s o el poeta Hac Mor.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es refugien a Barcelona el matrimoni Delaunay i altres autors francesos que escriuen a la revista 291<\/em>, fundada el 1917 per Picabia, que s\u2019instal\u00b7la durant uns quants anys al 28 de l\u2019avinguda Rep\u00fablica Argentina. Gr\u00e0cies a ell, Andr\u00e9 Breton pronunciar\u00e0 el 1922 una confer\u00e8ncia a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s que marcar\u00e0 el naixement del surrealisme com a moviment separat del dadaisme, i el mateix any t\u00e9 lloc a les Galeries Dalmau una exposici\u00f3 d\u2019obra maquinista<\/em> de Picabia, i Breton n\u2019escriu el text del cat\u00e0leg. A partir d\u2019aquests fets, la visi\u00f3 que tenen els escriptors francesos del que representa Barcelona ja s\u2019allunya de l\u2019orientalisme i exotisme rom\u00e0ntic.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha autors francesos que tamb\u00e9 passen temporades a finals dels anys vint i principis dels trenta a la Ciutat Comtal i la majoria tamb\u00e9 queden fascinats per la Rambla i el barri Xino: s\u00f3n els aventurers i rodamons que donen nom al cap\u00edtol seg\u00fcent. Potser pretenen amagar-se, refugiar-se o fugir en aquell barri portuari barcelon\u00ed ple de bars, cabarets o prost\u00edbuls i persones marginals associades amb la delinq\u00fc\u00e8ncia. Fins i tot s\u2019hi va submergir Simone Weil en la primera visita que va fer a Barcelona abans de la guerra.<\/p>\n\n\n\n

Interessats en persones vagabundes, exc\u00e8ntriques i altres p\u00f2tols, descriuen les fortes olors dels carrers del Raval, la mis\u00e8ria que hi troben o la varietat de tipus humans amb qu\u00e8 es creuen: Barcelona \u00e9s una ciutat d\u2019aventures. Qui l\u2019etiqueta com a refugi dels artistes que fugen de la fredor parisenca \u00e9s Jean Genet en el seu Diari del lladre <\/em>(Edicions 62, 1993), un llibre de reflexions sobre la condici\u00f3 humana i la mis\u00e8ria en una autobiografia disfressada de novel\u00b7la que combina la m\u00e9s descarnada sinceritat amb una elaborada ficci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

A part d\u2019aix\u00f2, la Ciutat Comtal tamb\u00e9 ofereix la imatge d\u2019una metr\u00f2poli avan\u00e7ada, amb problemes econ\u00f2mics i inseguretats que es transformen en avalots i atemptats. En el quart cap\u00edtol descobrim que tamb\u00e9 hi ha escriptors que freq\u00fcenten Barcelona interessats en la \u00abRosa de foc\u00bb, tal com se l\u2019anomena a partir dels fets de la Setmana Tr\u00e0gica i el judici i execuci\u00f3 de Ferrer i Gu\u00e0rdia. Assegura Ripoll que si Par\u00eds \u00e9s la ciutat de la llum, Barcelona \u00e9s la del foc, tant el de cremar esgl\u00e9sies com els focs verbals dels dadaistes i surrealistes i tamb\u00e9 les flames ideol\u00f2giques que s\u2019encendran durant la insurrecci\u00f3 del 1934 o la Guerra Civil. Dues obres importants i molt diferents sorgeixen d\u2019aquest brou candent: El blau del cel<\/em> de Georges Bataille (March, 2009) aporta una visi\u00f3 pol\u00edtica i filos\u00f2fica que presagia aquest conflicte, i Une balle perdue<\/em> de Joseph Kessel (Plon, 2002) que descriu el xoc ideol\u00f2gic entre diverses forces durant els fets d\u2019octubre del 34.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n art\u00edstic franc\u00e8s es va dividir en dos b\u00e0ndols davant el conflicte que provoca la revolta militar del 36: els defensors del socialisme (Picasso, Sartre, Camus o Breton) i els tradicionalistes (Maurras, Claudel o Brasillach). Dos escriptors d\u2019ideologia pol\u00edtica ben diferent situen les seves novel\u00b7les imprescindibles sobre la Guerra Civil en el mateix edifici barcelon\u00ed, un gran hotel de primera categoria situat a la vorera de dalt de la pla\u00e7a Catalunya cantonada amb el passeig de Gr\u00e0cia i que es va tirar a terra en acabar el conflicte: el Gran Hotel Col\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Andr\u00e9 Malraux hi situa L\u2019espoir<\/em> al principi de la guerra, quan encara no se\u2019n sap el desenlla\u00e7, i descriu els \u00e8xits i els fracassos, les pors i les il\u00b7lusions, fins i tot les raons socials i ideol\u00f2giques que senten i motiven alguns membres de les Brigades Internacionals. \u00c9s m\u00e9s un reportatge que una novel\u00b7la i es va publicar el 1937 (La esperanza,<\/em> El Pa\u00eds, 2002). En canvi, El Palace <\/em>de Claude Simon (premi Nobel de Literatura del 1985) presenta un antic estudiant republic\u00e0 que torna anys m\u00e9s tard; s\u2019hi barregen imatges del passat i del present que tenyeixen les descripcions de la ciutat recobrada en aquesta novel\u00b7la publicada el 1962 (Laia, 1986). Si Malraux exalta els valors republicans, Simon ens mostra una Barcelona abocada al frac\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la ciutat s\u2019apaga i s\u2019enc\u00e9n i, sota els embats de la hist\u00f2ria, esdev\u00e9 incandescent, segons assegura Ricard Ripoll. El cap\u00edtol cinqu\u00e8 del llibre s\u2019ocupa dels anys de la foscor, els del franquisme. Barcelona es converteix llavors en una ciutat portu\u00e0ria, escenari de novel\u00b7les polic\u00edaques franceses bastant rocambolesques i mediocres. L\u2019autor nom\u00e9s en salva, per la seva qualitat, la novel\u00b7la El marge<\/em> d\u2019Andr\u00e9 Pieyre de Mandiargues (Aym\u00e0, 1979), un col\u00b7laborador extern del surrealisme perqu\u00e8 no s\u2019hi va voler integrar. Era un escriptor m\u00e9s aviat ind\u00f2cil amarat d\u2019un romanticisme negre i un simbolisme est\u00e8tic en qu\u00e8 l\u2019erotisme t\u00e9 un paper clau. Descriu una Barcelona putrefacta i sotmesa a la dictadura ferotge de \u00abl\u2019inflat\u00bb (en Franco) i a la seva imatge, que s\u2019imposa constantment a tothom i per tot arreu. Per\u00f2 qui introduir\u00e0 de deb\u00f2 \u00abel tema espanyol\u00bb a la literatura francesa seran els exiliats (Lloren\u00e7 Villalonga, Jorge Sempr\u00fan, Jacques Folch-Ribas, Michel del Castillo, Agust\u00edn G\u00f3mez-Arcos…) per\u00f2, com que parlen m\u00e9s aviat de la situaci\u00f3 global espanyola, Madrid \u00e9s la seva refer\u00e8ncia habitual.<\/p>\n\n\n\n

Ripoll dedica el cap\u00edtol sis als relats d\u2019exilis, en plural perqu\u00e8 cada escriptor el veur\u00e0 diferent segons les seves experi\u00e8ncies. No \u00e9s el mateix fugir del pa\u00eds als onze anys per q\u00fcestions pol\u00edtiques (Jacques Folch-Ribas: Paco<\/em>, Bor\u00e9al, 2011) que buscar un futur millor travessant l\u2019estret de Gibraltar (Tahar Ben Jellun: Partir<\/em>, Emp\u00faries, 2006).<\/p>\n\n\n\n

Tampoc \u00e9s igual l\u2019evocaci\u00f3 d\u2019un passat familiar escrita per Lydie Salvayre a No plorar<\/em>, guanyadora del premi Goncourt 2014 (Anagrama, 2015), a trav\u00e9s dels records de la seva mare explicats en una llengua mixta d\u2019emigrants, el franyol<\/em>; i, en paral\u00b7lel, narra com canviar\u00e0 la visi\u00f3 sobre la Guerra Civil de Georges Bernanos, un escriptor de dretes, mon\u00e0rquic i cat\u00f2lic fervent, quan escriu Els grans cementiris sota la lluna <\/em>(1938, RBA, 2009), on denuncia els excessos violents dels franquistes amb la complicitat de l\u2019Esgl\u00e9sia durant la seva estada a Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

Michel del Castillo explica a Tanguy: hist\u00f2ria d\u2019un nen d\u2019avui <\/em>(1957, L\u00edmits, 1994) que el seu pare i la seva mare el van abandonar per motius i en dates diferents: ell, de dretes al comen\u00e7ament de la guerra, i ella, d\u2019esquerres, condemnada a mort pel r\u00e8gim franquista i al final refugiada a Fran\u00e7a. Migrant per for\u00e7a, de petit va ser internat en diversos camps de concentraci\u00f3 i va acabar a l\u2019Asil Duran de Barcelona, un reformatori pitjor que els camps: \u00ab[Els alemanys] es mantenien fidels a un sistema matant presoners […] mentre que els germans combregaven cada mat\u00ed\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa Barcelona moderna\u00bb \u00e9s el t\u00edtol i el tema del set\u00e8 cap\u00edtol. Afronta les novel\u00b7les d\u2019escriptors francesos que han descrit Barcelona sota els efectes de la moda i potser hi han viscut uns anys, i sempre estan escrites despr\u00e9s del 2000. El llibre del 1995 Un ruban noir<\/em> (Un lla\u00e7 negre<\/em>) de Vincent Borel n\u2019\u00e9s l\u2019excepci\u00f3 (Actes Sud, 1995). El seu protagonista, que t\u00e9 la sida, descriu la Barcelona d\u2019abans dels Jocs Ol\u00edmpics i passa els vespres entre bars i clubs on corre la droga. Un dels personatges ho resumeix dient \u00abEns hem tornat incandescents\u00bb. Tamb\u00e9 significa el despla\u00e7ament definitiu de la ubicaci\u00f3 principal: el Raval i el Xino s\u00f3n llocs de nost\u00e0lgia, i l\u2019acci\u00f3 se situa a l\u2019Eixample i la zona alta, cosa que li permet comparar la ciutat-llum amb la ciutat dels prodigis.<\/p>\n\n\n\n

Mathieu David descriu a Barcelone br\u00fble <\/em>(Barcelona crema<\/em>), del 2018 (Gallimard), un retrobament amb una ciutat que no li havia fet el pes en una visita deu anys abans. La Barceloneta hi apareix com un espai llumin\u00f3s, per\u00f2 els llocs m\u00e9s notables que recorre el protagonista s\u2019associen amb escriptors i artistes que han viscut a Barcelona i n\u2019han fet part: Genet, Bataille, Orwell, Picasso…<\/p>\n\n\n\n

Comencem aix\u00ed a parlar de turistes i residents. Fr\u00e9d\u00e9ric Beigbeder, fam\u00f3s pel seu 13,99 euros<\/em> (Anagrama, 2001), torna a una escriptura m\u00e9s lleugera a L\u2019\u00e9go\u00efste romantique <\/em>(Grasset, 2005), un dietari d\u2019un jove covard, c\u00ednic, obs\u00e9s sexual i egoista (aix\u00ed el descriu l\u2019autor); Barcelona hi t\u00e9 un paper important al final del llibre per ser la capital europea festiva per excel\u00b7l\u00e8ncia. La novel\u00b7la t\u00e9 una lleugeresa diguem-ne postmoderna, i el Xino ja no \u00e9s el lloc de Genet o Bataille sin\u00f3 que s\u2019ha convertit en un barri on menjar i beure b\u00e9, \u00abllambregar les catalanes de divuit anys\u00bb o provar una droga nova. Potser Beigbeder construeix una mena d\u2019autocr\u00edtica o un retret a tota una generaci\u00f3 sense gaires ambicions \u00e8tiques.<\/p>\n\n\n\n

S\u00e9bastien Bouill\u00e9, amb Bile en t\u00eate <\/em>(Le Dilettante, 2022), ja explica les aventures d\u2019un home de trenta anys que porta una vida ininteressant i treballa com a teleoperador en un centre d\u2019atenci\u00f3 de trucades i sembla patir l\u2019avorriment de tota una generaci\u00f3. Els personatges se senten integrats, no s\u00f3n turistes, es mouen pel Raval mig arrossegant-se i el narrador observa els canvis que pateix la ciutat. La travessa com un soci\u00f2leg descobrint-hi les problem\u00e0tiques del nou segle: els desnonaments, la contaminaci\u00f3, els comer\u00e7os deshumanitzats, l\u2019olor constant de marihuana que es respira pel centre…<\/p>\n\n\n\n

Virginie Despentes amb Apocalypse b\u00e9b\u00e9<\/em> (Grasset & Fasquelle, 2010) i Gr\u00e9goire Polet a Barcelona! <\/em>(Gallimard, 2014) hi han residit uns quants anys, l\u2019han viscuda com a pr\u00f2pia i han sentit la necessitat de fer-ne un lloc literari. Despentes, marcada habitualment per la pol\u00e8mica i la provocaci\u00f3, mostra un coneixement ja no tur\u00edstic de la ciutat sin\u00f3 comprom\u00e8s i aut\u00e8ntic, amb tots el avantatges i totes les problem\u00e0tiques d\u2019una ciutat cosmopolita, sobretot el soroll constant i els inc\u00f2modes petits furts. Tracta la q\u00fcesti\u00f3 identit\u00e0ria com la majoria de francesos, sense entendre-la, i l\u2019associa sovint amb la xenof\u00f2bia.<\/p>\n\n\n\n

Per Gr\u00e9goire Polet, la ciutat on s\u2019instal\u00b7la \u00e9s un lloc de vida escollit per escriure. Per aquest motiu, a Barcelona!<\/em>, el personatge principal \u00e9s la ciutat i en visita molts barris: l\u2019Eixample, Pedralbes, Diagonal Mar, la Ribera, la Mina, etc\u00e8tera. \u00c9s una de les poques novel\u00b7les que ens mostra la crisi econ\u00f2mica, els moviments de protesta al carrer i la crescuda de les opcions independentistes del primer decenni del segle XXI. El llibre est\u00e0 ple detalls reveladors: personatges seus es troben al cine Verdi, hi apareixen les americanes acolorides de Xavier Sala i Mart\u00edn, Guardiola debuta com a entrenador del Bar\u00e7a i el narrador aprofita que va a Blanes per parlar de Bola\u00f1o.<\/p>\n\n\n\n

A Carrer Robadors<\/em> (Columna, 2013) de Mathias \u00c9nard trobarem una Barcelona m\u00e9s ambivalent i, per tant, m\u00e9s aut\u00e8ntica. Nascut a Niort, estudia \u00e0rab i persa a Par\u00eds, viatja per tot l\u2019Orient Mitj\u00e0 i s\u2019instal\u00b7la a Barcelona l\u2019any 2000. El 2010 entra a la UAB com a professor de llengua \u00e0rab i el 2015 guanya el premi Goncourt amb una altra novel\u00b7la. En la que ens interessa hi narra les aventures i desventures d\u2019un jove marroqu\u00ed de T\u00e0nger que es troba a Barcelona, l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019anomenat moviment dels indignats i la rebel\u00b7li\u00f3 contra les pol\u00edtiques ultraliberals, o critica la llei imposada pels mercats. Carrer Robadors<\/em> tamb\u00e9 parla evidentment de la immigraci\u00f3 i de la Barcelona incandescent que pot en qualsevol moment il\u00b7luminar els esperits, sempre entre la insurrecci\u00f3 i la festa popular.<\/p>\n\n\n\n

En una divertida pirueta, abans del \u00abTancament\u00bb que clou el llibre, dedica un curt cap\u00edtol a dos autors que s\u00f3n un altre perqu\u00e8 s\u2019amaguen segurament darrere un pseud\u00f2nim: Agustina Izquierdo i Antoni Casas Ros. La critica francesa es va entusiasmar el 1993 amb L\u2019amour pur<\/em> firmat per aquesta escriptora desconeguda, que van considerar una obra mestra escrita en un franc\u00e8s admirable (L\u2019amor pur,<\/em> Proa, 1994). L\u2019editorial presentava l\u2019autora com una persona discreta, filla d\u2019exiliats espanyols, que torna a Barcelona amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, per\u00f2 una cr\u00edtica liter\u00e0ria va publicar un article a Le Monde <\/em>defensant que s\u2019hi notava la m\u00e0 de Pascal Quignard. Ell ho va desmentir, decid\u00ed no comentar res m\u00e9s sobre el cas, i Agustina Izquierdo no ha tornat a publicar res m\u00e9s. Aquesta novel\u00b7la intimista est\u00e0 situada en \u00e8poca llunyana, el 1722, pocs anys despr\u00e9s del setge de Barcelona, i una dona hi viu l\u2019amor d\u2019una manera absoluta i sense concessions. La ciutat sembla tancada sobre ella mateixa i la geografia que recorren els seus personatges es limita als llocs on hi ha una esgl\u00e9sia (la dels sants Just i Pastor i la de la Merc\u00e8, per exemple) o la catedral.  <\/p>\n\n\n\n

Interessava saber si hi havia alguna altra obra d\u2019aquesta autora desconeguda i en van trobar una de l\u2019any anterior, el 1992. Un souvenir ind\u00e9cent<\/em> (Un recuerdo indecente, <\/em>Plaza & Jan\u00e9s, 1993) tamb\u00e9 passa a Barcelona, per\u00f2 durant la Segona Rep\u00fablica i explica una hist\u00f2ria que passa entre Vallvidrera, on viu el protagonista embogit d\u2019amor, i les platges de la ciutat. S\u2019hi descriu la caiguda de la monarquia, s\u2019hi parla d\u2019Alcal\u00e1 Zamora o del discurs de Maci\u00e0 al balc\u00f3 de la Generalitat, i la protagonista fa una al\u00b7lusi\u00f3 a la confer\u00e8ncia de Breton a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. El narrador, en un moment determinat, proclama \u00abAquesta ciutat \u00e9s la ciutat rebel per excel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb<\/em>. Hi va viure Quignard i no ens en vam assabentar?<\/p>\n\n\n\n

El cas d\u2019Antoni Casas Ros \u00e9s diferent perqu\u00e8, com que \u00e9s tan recent, encara no es pot assegurar que sigui un pseud\u00f2nim. La cr\u00edtica va quedar desconcertada quan el 2008 va apar\u00e8ixer Le th\u00e9or\u00e8me d\u2019Almod\u00f3var,<\/em> publicat per la prestigiosa editorial Gallimard (El teorema de Almod\u00f3var<\/em>, Seix Barral, 2008). Es considera autoficci\u00f3 i tracta d\u2019un jove estudiant nascut a la Catalunya Nord que no pot acabar la carrera perqu\u00e8 t\u00e9 un accident de cotxe: es troba de cara un c\u00e9rvol i, fent una maniobra per no xocar-hi, s\u2019estavella contra un arbre. Hi mor la seva promesa, que l\u2019acompanyava, i ell queda totalment desfigurat. Decideix llavors tancar-se a casa i escriure.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019excusa de la cara desfigurada, ning\u00fa no l\u2019ha vist mai, ni els seus editors; per\u00f2 ja n\u2019han sortit nou novel\u00b7les, l\u2019\u00faltima el 2024. El narrador es mou molt per una Barcelona liter\u00e0ria, la d\u2019autors que escriuen principalment en castell\u00e0, com Bola\u00f1o, Vila-Matas, Juarroz o Rodrigo Fres\u00e1n. \u00c9s literatura amb una forta dosi surrealista, que reflexiona sobre la mateixa escriptura i que hi fa teoria de la pr\u00e0ctica liter\u00e0ria. En un dels seus \u00faltims llibres, un personatge diu \u00abLa veritat no existeix. Tot all\u00f2 que inventem \u00e9s real\u00bb. Potser \u00e9s el mateix autor.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta llarga ressenya \u00e9s una demostraci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s que m\u2019ha despertat el llibre de Ricard Ripoll. Tot i que a vegades s\u2019estengui una mica massa explicant algunes de les novel\u00b7les, la investigaci\u00f3 que ha fet, la quantitat enorme d\u2019informaci\u00f3 que ha reunit, l\u2019estructura excel\u00b7lent del llibre i un ritme ben controlat que, de tant en tant agilitzat per \u00abperles\u00bb sorprenents, fan que La ciutat incandescent<\/em> sigui de lectura gaireb\u00e9 obligat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Josep Cots, llibreter s\u00e8nior de Documenta<\/a> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ripoll, Ricard. La ciutat incandescent: Barcelona viscuda i escrita en franc\u00e8s. Barcelona: Ajuntament de Barcelona,…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5263,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5260","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_la-ciutat-incandescent-731x1024.webp",731,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1303,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1303,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5260","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5260"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5260\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5310,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5260\/revisions\/5310"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5260"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5260"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5260"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}