{"id":5275,"date":"2026-02-16T08:30:00","date_gmt":"2026-02-16T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5275"},"modified":"2026-03-04T14:14:44","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:44","slug":"9-ecrivains-universels-juifs-au-xxe-siecle-de-rene-levy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/9-ecrivains-universels-juifs-au-xxe-siecle-de-rene-levy\/","title":{"rendered":"\u00ab9 \u00e9crivains universels-juifs au XXe si\u00e8cle\u00bb, de Ren\u00e9 L\u00e9vy"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u00e9vy, Ren\u00e9. 9 \u00e9crivains universels-juifs au XXe si\u00e8cle: George Steiner, Philip Roth, Albert Cohen, Stefan Zweig, Elias Canetti, Primo Levi, Isaac Bashevis Singer, Saul Friedl\u00e4nder, Imre Kert\u00e9sz.<\/em> Paris: Les impliqu\u00e9s, 2025. 258 p. ISBN 979-10-428-0875-4.<\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e9 L\u00e9vy s\u2019ha guanyat un lloc destacat en el panorama intel\u00b7lectual franc\u00e8s com a assagista i, malgrat que ell es defineix com a escriptor, no \u00e9s en cap cas pas un creador literari. Ha centrat la seva recerca, principalment, en els pensadors jueus d\u2019arreu contemporanis a la Xo\u00e0 que, d\u2019una manera o altra, en patiren les tr\u00e0giques conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

En el llibre que ens ocupa, L\u00e9vy se centra a fer una an\u00e0lisi de la vida i obra de nou escriptors jueus universals, oferint-nos un assaig reflexiu basat en la interpretaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia vital i la lectura profunda dels escrits de George Steiner, Philip Roth, Albert Cohen, Stefan Zweig, Elias Canetti, Primo Levi, Isaac Bashevis Singer, Saul Friedl\u00e4nder i Imre Kert\u00e9sz. Per qu\u00e8 tria aquests autors? Quin \u00e9s el fil conductor que els relaciona? Per a L\u00e9vy, tots ells desmunten la idea que la cultura salva. L\u00e9vy es repeteix la pregunta que Hannah Arendt ja plantejava a The origins of totalitarism<\/em>:[1]<\/a> \u00abCom \u00e9s possible que a l\u2019Alemanya del segle XX es desplegu\u00e9s un vel de silenci capa\u00e7 d\u2019ocultar la destrucci\u00f3 de prop de sis milions de jueus?\u00bb. La Xo\u00e0 \u00e9s un projecte d\u2019extermini nazi que no hauria adquirit mai les monstruoses dimensions que va assolir si no hi hagu\u00e9s hagut un imaginari antisemita com\u00fa a escala europea.<\/p>\n\n\n\n

En el tractament del seu estudi, L\u00e9vy esdev\u00e9 un assagista \u00e8tic a la manera levinasiana, tot i no ser pas fil\u00f2sof. Tria els autors citats m\u00e9s amunt tot ordenant, relacionant i fent aflorar les seves afinitats profundes. En aquest sentit, fluctua de manera efectiva i elegant entre la mem\u00f2ria i la cr\u00edtica, entre la literatura i la filosofia, entre el judaisme cultural i la modernitat europea. Nom\u00e9s cal escoltar alguna de les entrevistes que s\u2019han publicat de Ren\u00e9 L\u00e9vy on ens parla de la seva infantesa i joventut per copsar que la seva pr\u00f2pia biografia \u00e9s un reflex de les inquietuds i les experi\u00e8ncies dels escriptors objecte de la seva recerca. Tan sols es pot entendre plenament la dimensi\u00f3 dels pensadors jueus que analitza si s\u2019han viscut, en pr\u00f2pia pell, les circumst\u00e0ncies traum\u00e0tiques del nazisme.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019objectiu de desmuntar la idea que la cultura salva, un altre punt clau sobre el qual reflexionen aquests intel\u00b7lectuals \u00e9s l\u2019\u00fas de la llengua com a aut\u00e8ntic problema moral. El tractament de la llengua com a eina conflictiva arrenca de la frase de Theodor W. Adorno: \u00abEscriure poesia despr\u00e9s d\u2019Auschwitz \u00e9s un acte b\u00e0rbar\u00bb. Molts escriptors jueus, malgrat aix\u00f2, no la interpreten com una prohibici\u00f3 literal, sin\u00f3 com una acusaci\u00f3 moral contra el llenguatge intacte, o com una den\u00fancia de la continu\u00eftat cultural com si res no hagu\u00e9s passat. La llengua no \u00e9s, doncs, un instrument neutral, cal repensar-la en profunditat despr\u00e9s de la cat\u00e0strofe. Adorno, m\u00e9s endavant, matisar\u00e0 aquella primera frase dient: \u00abEl sofriment t\u00e9 dret a expressar-se, per\u00f2 no amb les formes d\u2019abans\u00bb. El problema, doncs, no \u00e9s pas escriure, sin\u00f3 com. Els nou escriptors protagonistes de l\u2019obra de Ren\u00e9 L\u00e9vy s\u00f3n tots ells obsessius amb la llengua. La centralitat del llenguatge \u00e9s clau perqu\u00e8 en perceben la fallida. Escriure \u00e9s, per tant, un acte moral i cadascun d\u2019ells l\u2019articula i gestiona a la seva manera. Singer s\u2019expressa en \u00eddix amb l\u2019objectiu de salvar un m\u00f3n que s\u2019extingeix. Levi escriu amb una claredat i precisi\u00f3 fruit de la seva formaci\u00f3 cient\u00edfica, amb l\u2019objectiu que el seu discurs sigui el m\u00e0xim de realista, defugint de la mentida. Per a Steiner, representa tant la llar com una condemna. Canetti canvia sovint de llengua, per\u00f2 mai de consci\u00e8ncia. Kert\u00e9sz es postula com a ferm detractor de la llengua oficial del totalitarisme. Cohen construeix una llengua barroca amb la intenci\u00f3 d\u2019expressar l\u2019exc\u00e9s. Matisos a banda, escriure \u00e9s en tots ells un acte moral. Tots ells tenen, com a denominador com\u00fa, el fet de no creure en l\u2019heroisme \u00e8pic; destaquen l\u2019exist\u00e8ncia de subjectes extremament fr\u00e0gils. Levi fa prevaldre l\u2019home gris, en detriment del m\u00e0rtir. Kert\u00e9sz veu el presoner com a objecte administratiu. Els personatges de Singer viuen dominats pel desig i la culpa. A Roth li plau centrar-se en l\u2019individu situat entre identitat i par\u00f2dia. Per a Canetti l\u2019\u00e9sser queda dissolt en la massa. Per acabar, Friedl\u00e4nder percep la hist\u00f2ria com un soroll que tapa les veus. D\u2019aquesta breu descripci\u00f3 se\u2019n despr\u00e8n que tots ells senten rebuig per la grandiloq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En termes generals, podem dir que s\u00f3n pensadors que, mitjan\u00e7ant la ironia i la lucidesa, no pretenen consolar sin\u00f3 comprendre en clau arendtiana. Com a jueus que s\u00f3n, no perceben la mem\u00f2ria com a celebraci\u00f3, ni com a ritual; a trav\u00e9s seu pretenen incomodar, sacsejar, q\u00fcestionar. Comparteixen la convicci\u00f3 que, despr\u00e9s del segle XX, pensar, escriure i viure exigeix una profunditat sense consol, una mem\u00f2ria inc\u00f2moda i una \u00e8tica que neix de la fragilitat humana. Ren\u00e9 L\u00e9vy vol posar de manifest que, en l\u2019intent d\u2019interpretar les grans ruptures morals i intel\u00b7lectuals del segle XX, alguns escriptors jueus queden situats en un mateix horitz\u00f3 de reflexi\u00f3, tot i que entre ells mantenen difer\u00e8ncies fonamentals. George Steiner i Imre Kert\u00e9sz en s\u00f3n un exemple paradigm\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

L\u00e9vy tamb\u00e9 vol assenyalar que tots aquests autors comparteixen \u2212amb matisos\u2212 una consci\u00e8ncia jueva no necess\u00e0riament religiosa, sin\u00f3 hist\u00f2rica, ling\u00fc\u00edstica, \u00e8tica i traum\u00e0tica. Cap d\u2019ells no escriu sobre el judaisme, sin\u00f3 des d\u2019una condici\u00f3 jueva problematitzada.<\/p>\n\n\n\n

Zweig i Canetti, per exemple, s\u00f3n jueus assimilats del centre d\u2019Europa. Pel que fa a Zweig, el considera el profeta desterrat perqu\u00e8, tot i creure en Europa, en la cultura humanista i en la reconciliaci\u00f3, \u00e9s testimoni que tot aix\u00f2 s\u2019esfondra. El seu su\u00efcidi no \u00e9s tan sols personal; \u00e9s la constataci\u00f3 que el m\u00f3n que ell representava \u2212o que creia representar, si coincidim amb Arendt\u2212 ja no existeix. En definitiva, simbolitza el moment en qu\u00e8 l\u2019humanisme europeu mor definitivament.<\/p>\n\n\n\n

Canetti, diu L\u00e9vy, no parla d\u2019Auschwitz directament, per\u00f2 el pensa estructuralment. Analitza quir\u00fargicament la fascinaci\u00f3 per l\u2019extermini, la dissoluci\u00f3 de l\u2019individu, el desig de la fusi\u00f3 que condueix a la viol\u00e8ncia. Canetti \u00e9s conscient que la ra\u00f3 no frena la pulsi\u00f3 del poder en la seva cara m\u00e9s destructiva. \u00c9s especialment l\u00facid quan mostra com les masses preparen el terreny del genocidi molt abans que es posin a funcionar els camps d\u2019extermini. L\u00e9vy el considera el te\u00f2ric de la cat\u00e0strofe perqu\u00e8 s\u2019hi avan\u00e7a i en certa manera la prediu.<\/p>\n\n\n\n

Levi, Kert\u00e9sz i Friedl\u00e4nder s\u00f3n jueus marcats directament per la Xo\u00e0. L\u00e9vy considera Primo Levi el centre moral, l\u2019\u00e8tica del testimoni. L\u2019escriptor que s\u2019expressa sense odi, sense \u00e8pica, sense transcend\u00e8ncia. No es pregunta: \u00abCom va ser possible Auschwitz?\u00bb, sin\u00f3 \u00abQu\u00e8 va fer Auschwitz amb l\u2019\u00e9sser hum\u00e0?\u00bb. Comprova amb horror que la ci\u00e8ncia tant pot servir per guarir, com per exterminar. Defensa la ra\u00f3, per\u00f2 una ra\u00f3 ferida; conscient del seu frac\u00e0s, encarna la dignitat fr\u00e0gil del testimoni.<\/p>\n\n\n\n

Kert\u00e9sz, en canvi, representa l\u2019antiredempci\u00f3. \u00c9s el m\u00e9s radical d\u2019aquests nou pensadors; per a ell Auschwitz no \u00e9s aberraci\u00f3, \u00e9s dest\u00ed modern \u2212aqu\u00ed podria coincidir amb el pensament de G\u00fcnther Anders\u2212. Kert\u00e9sz planteja una tesi molt inc\u00f2mode perqu\u00e8 insisteix en el fet que no hi va haver rebel\u00b7li\u00f3, ni heroisme; tan sols adaptaci\u00f3. Segons ell, el sistema va funcionar perqu\u00e8 els humans van col\u00b7laborar-hi. \u00c9s per aquest motiu que L\u00e9vy el defineix com el pensador que no permet cap consol.<\/p>\n\n\n\n

Friedl\u00e4nder \u00e9s, per la seva banda, el testimoni de la hist\u00f2ria amb veu de v\u00edctima, fonamental perqu\u00e8 aporta un material decisiu que mai no haur\u00edem de menystenir ni d\u2019oblidar, entre altres coses perqu\u00e8 ens obliga a ser molt curosos quan volem titllar alg\u00fa de nazi. \u00c9s especialment il\u00b7lustratiu perqu\u00e8 integra documents de v\u00edctimes dins el relat hist\u00f2ric, de tal manera que no explica la Xo\u00e0, la deixa parlar. Amb aquest gest Friedl\u00e4nder trenca amb la hist\u00f2ria freda i demostra que la hist\u00f2ria no \u00e9s neutral; est\u00e0 travessada per veus interrompudes. Kert\u00e9sz descobreix que la burocr\u00e0cia pot administrar l\u2019horror sense odi, la qual cosa la fa encara m\u00e9s aberrant. Per a L\u00e9vy esdev\u00e9 essencial, perqu\u00e8 uneix magistralment el rigor hist\u00f2ric a la responsabilitat moral.<\/p>\n\n\n\n

Isaac Bashevis Singer representa la tradici\u00f3 jueva de l\u2019Est d\u2019Europa com a m\u00f3n perdut. Preserva la mem\u00f2ria del m\u00f3n destru\u00eft, per aix\u00f2 tria escriure en \u00eddix; perqu\u00e8 \u00e9s una llengua en vies de desaparici\u00f3. Escriu el m\u00f3n que ja no hi \u00e9s. Els seus relats, que s\u00f3n plens de dimonis, de supersticions i d\u2019erotisme, s\u00f3n resurrecci\u00f3 narrativa. L\u00e9vy el defineix com el guardi\u00e0 d\u2019un m\u00f3n assassinat.<\/p>\n\n\n\n

Roth i Cohen s\u00f3n un exponent de la di\u00e0spora moderna; en especial, de l\u2019experi\u00e8ncia jueva secular. El primer desconfia de la cultura com a inst\u00e0ncia moral perqu\u00e8 aquesta \u00e9s un camp de batalla identitari i no pas un refugi. Per a Roth, tant la tradici\u00f3 jueva com l\u2019americana s\u00f3n mat\u00e8ria de par\u00f2dia i de conflicte. S\u2019expressa des del cos, el desig i la dissensi\u00f3. Una de les preguntes m\u00e9s colpidores que formula Roth \u00e9s \u00abqu\u00e8 vol dir ser jueu?\u00bb quan el m\u00f3n jueu ha estat destru\u00eft, quan la identitat ja no \u00e9s sostinguda per la tradici\u00f3, sin\u00f3 per la mem\u00f2ria del crim. La Xo\u00e0 se li apareix com una ombra, no pas com a relat, \u00e9s una pres\u00e8ncia que distorsiona qualsevol identitat posterior. De tal manera que creu en la impossibilitat total d\u2019una identitat jueva \u00abnormal\u00bb despr\u00e9s d\u2019Auschwitz. Pensa, del jueu, que \u00e9s un subjecte contradictori, rid\u00edcul i obsessiu, problem\u00e0tic, inc\u00f2mode i desmesurat. Mai no sacralitza ni Israel, ni la tradici\u00f3, ni la v\u00edctima. Per tal de deixar const\u00e0ncia del seu pensament es val d\u2019un llenguatge ir\u00f2nic, obsc\u00e8, provocador, com a mecanisme de superviv\u00e8ncia. Finalment comprova que el liberalisme americ\u00e0 no redimeix el trauma europeu. L\u00e9vy descriu Roth com el jueu posttraum\u00e0tic, no pas com a testimoni.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa Albert Cohen, \u00e9s una figura clau que s\u2019expressa amb exuber\u00e0ncia, ple d\u2019un lirisme i d\u2019una passi\u00f3 gaireb\u00e9 barroca, per\u00f2 mai ing\u00e8nua. Per a Cohen, despr\u00e9s d\u2019Auschwitz, l\u2019afirmaci\u00f3 de la vida, l\u2019amor i el desig esdevenen actes de resist\u00e8ncia ontol\u00f2gica. L\u00e9vy interpreta Cohen com alg\u00fa que respon a la mort amb hipervida, tot i que l\u2019amor no salva sin\u00f3 que nega l\u2019anihilaci\u00f3 total.<\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e9 L\u00e9vy veu Steiner com el gran fiscal. La seva tesi \u00e9s devastadora perqu\u00e8 no escriu des de l\u2019experi\u00e8ncia, sin\u00f3 des del frac\u00e0s de la cultura. Alemanya era la naci\u00f3 m\u00e9s culta d\u2019Europa, els seus botxins escoltaven Schubert. El sorpr\u00e8n que tant Bach com Goethe convisquin amb Auschwitz. Constata que ni la m\u00fasica, ni la literatura, ni la filosofia no van immunitzar contra el mal. Steiner dubta de la continu\u00eftat de la cultura i \u00e9s per aix\u00f2 que se\u2019l considera l\u2019hoste permanent de la cultura europea, at\u00e8s que aquesta \u00e9s el centre del drama. Per a L\u00e9vy, Steiner representa la culpa de l\u2019intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n

L\u00e9vy destaca que els nou escriptors que ha triat per articular el seu assaig representen l\u2019exemple clau de ser jueu com a pregunta, no pas com a identitat resolta. Desconfien de manera radical del progr\u00e9s i la ra\u00f3 il\u00b7lustrada. El progr\u00e9s no garanteix en absolut humanitat. Pel que fa a la modernitat s\u00f3n extremament cr\u00edtics. El fil conductor, doncs, que lliga els escriptors de l\u2019assaig de L\u00e9vy, malgrat les seves notables difer\u00e8ncies, \u00e9s la detecci\u00f3 que Auschwitz ha destru\u00eft tamb\u00e9 la innoc\u00e8ncia de la cultura i la transpar\u00e8ncia del llenguatge, per\u00f2 no pas la necessitat de dir. Despr\u00e9s d\u2019Auschwitz, una cosa essencial s\u2019ha trencat. S\u2019ha fracturat el sentit. No s\u2019ha trencat la capacitat d\u2019escriure sin\u00f3 la confian\u00e7a que la cultura, la ra\u00f3 i la tradici\u00f3 transmeten valors morals. Escriure despr\u00e9s d\u2019Auschwitz vol dir fer-ho sabent que la tradici\u00f3 ha fallat. Aquest extrem lliga amb la tesi de Hannah Arendt, que en parlar del trencament del fil de la tradici\u00f3, no fa cap afirmaci\u00f3 nost\u00e0lgica sin\u00f3 diagn\u00f2stica. Arendt sost\u00e9 que la tradici\u00f3 occidental \u2212grecollatina, cristiana, il\u00b7lustrada\u2212 ja no pot transmetre criteris de judici moral fiables at\u00e8s que no nom\u00e9s no va impedir el totalitarisme, sin\u00f3 que fins i tot el va facilitar.<\/p>\n\n\n\n

Aquest trencament implica que ja no podem heretar el passat com una continu\u00eftat. Els conceptes cl\u00e0ssics \u2212mal, responsabilitat, culpa, llei\u2212 ja no actuen igual perqu\u00e8 la tradici\u00f3 ha deixat d\u2019orientar. El que es desencadena a Auschwitz, no \u00e9s nom\u00e9s un crim massiu sin\u00f3 un esdeveniment que desmenteix la tradici\u00f3 des de dins. Els instruments que la tradici\u00f3 valorava: burocr\u00e0cia, racionalitat, obedi\u00e8ncia a la llei, cultura humanista… van funcionar com un rellotge en el sistema d\u2019extermini. El \u00abdespr\u00e9s d\u2019Auschwitz\u00bb i el \u00abtrencament del fil de la tradici\u00f3\u00bb designen el mateix buit, tot i que des de llocs diferents: l\u2019un des de l\u2019escriptura, l\u2019altre des del pensament pol\u00edtic i moral.<\/p>\n\n\n\n

Escriure \u00abdespr\u00e9s d\u2019Auschwitz\u00bb \u00e9s pensar sense tradici\u00f3 garantida. \u00c9s per aix\u00f2 que, segons L\u00e9vy, els escriptors estudiats escriuen sense consol, sense teologia, sense redempci\u00f3 final. No \u00e9s pas perqu\u00e8 reneguin de la tradici\u00f3 jueva o europea, sin\u00f3 perqu\u00e8 ja no poden parlar en nom seu. Escriure despr\u00e9s d\u2019Auschwitz \u00e9s, doncs, escriure sense autoritat heretada. Exactament el mateix que Arendt demana al pensament: jutjar sense manuals, sense precedents fiables, sense cobertura. Dit d\u2019una altra manera, el debat sobre la possibilitat d\u2019escriure despr\u00e9s d\u2019Auschwitz \u00e9s la cara liter\u00e0ria del trencament del fil de la tradici\u00f3 diagnosticat per Arendt; en tots dos casos, el que ha col\u00b7lapsat no \u00e9s la paraula, sin\u00f3 la seva legitimitat heretada.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que en tot l\u2019assaig de Ren\u00e9 L\u00e9vy hi ha un rerefons potent, a vegades expl\u00edcit, a vegades insinuat, que lliga el pensament de tots nou autors amb Ant\u00edgona, en tant que figura fundacional del conflicte entre legalitat i just\u00edcia. Auschwitz \u00e9s l\u2019indret on Ant\u00edgona esdev\u00e9 impossible. Els morts no tenen nom, els cossos no s\u00f3n enterrats, sin\u00f3 esborrats, no hi ha dol possible, no hi ha ritus, no hi ha paraula que restitueixi el sentit. Si Ant\u00edgona representa la m\u00ednima humanitat, Auschwitz \u00e9s la seva negaci\u00f3 absoluta. El nazisme no nom\u00e9s mata Polinices: prohibeix fins tot que existeixi una Ant\u00edgona i destrueix l\u2019espai on l\u2019acci\u00f3 moral podria tenir lloc. Les categories cl\u00e0ssiques \u2212culpa, c\u00e0stig, llei, responsabilitat\u2212 ja no funcionen igual, la trag\u00e8dia grega no pot ser repetida sense fractura, Ant\u00edgona ja no pot parlar des d\u2019un ordre compartit.<\/p>\n\n\n\n

A la trag\u00e8dia grega, Creont s\u2019equivoca, per\u00f2 el m\u00f3n encara t\u00e9 sentit; el conflicte \u00e9s tr\u00e0gic perqu\u00e8 ambdues parts tenen una ra\u00f3 reconeixible. Despr\u00e9s d\u2019Auschwitz, en canvi, el poder no s\u2019equivoca, extermina, no hi ha simetria tr\u00e0gica ni catarsi. \u00c9s per aix\u00f2 que aquests autors del segle XX estudiats per Ren\u00e9 L\u00e9vy senten que la trag\u00e8dia cl\u00e0ssica ja no \u00e9s suficient, cal un nou registre testimonial, fragmentari, sovint sense soluci\u00f3. Primo Levi, per exemple, escriu per testimoniar, no pas per redimir. Per a Kert\u00e9sz, Auschwitz no \u00e9s cap excepci\u00f3, sin\u00f3 una possibilitat m\u00e9s inscrita en la modernitat. Steiner afirma que el llenguatge mateix ha quedat ferit. En aquest context, Ant\u00edgona reapareix sovint despla\u00e7ada, derrotada, sense cor, sense ciutat que l\u2019escolti. \u00c9s una Ant\u00edgona sense polis<\/em> que parla per\u00f2 no \u00e9s reconeguda. De tal manera que, quan la llei esdev\u00e9 criminal, quan l\u2019estat anul\u00b7la la humanitat, l\u2019\u00fanic que queda \u00e9s una responsabilitat sense garanties. Ant\u00edgona actua sense garanties d\u2019\u00e8xit. Els testimonis d\u2019Auschwitz escriuen sense garantia de comprensi\u00f3. Per\u00f2 tant Ant\u00edgona com Auschwitz comparteixen la manca de consol, la no-promesa de redempci\u00f3, sense deixar d\u2019insistir que encara hi ha actes que no es poden deixar de fer, tot i que no salvin el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019assaig de Ren\u00e9 L\u00e9vy hauria de ser de lectura obligada tant per als qui es volen acostar per primer cop als escriptors jueus universals del segle XX, com per als qui ja en tenen un bon coneixement.<\/p>\n\n\n\n

Els primers descobriran que L\u00e9vy no fa una introducci\u00f3 did\u00e0ctica convencional, ni un inventari d\u2019obres i biografies. El que fa \u00e9s situar el lector de manera efectiva i intel\u00b7ligent dins d\u2019un problema, no dins d\u2019un c\u00e0non. El lector veur\u00e0 com l\u2019assaig defuig la simplificaci\u00f3 moral i mostra la diversitat de respostes davant la cat\u00e0strofe: silenci, ironia, narraci\u00f3 fragmentada, testimoni, par\u00e0bola, exili ling\u00fc\u00edstic… Li permetr\u00e0 entendre que Auschwitz no \u00e9s nom\u00e9s un tema, sin\u00f3 una fractura del llenguatge, de l\u2019\u00e8tica i de la transmissi\u00f3. Facilita les eines per llegir Levi, Steiner, Roth, Bashevis Singer, Zweig… sense convertir-los en monuments intocables, tractant-los com a escriptors que dubten, fallen, es contradiuen.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019una lectura formativa perqu\u00e8 convida a llegir amb responsabilitat. Per als qui ja coneixen b\u00e9 aquests escriptors, l\u2019assaig de L\u00e9vy esdev\u00e9 especialment valu\u00f3s perqu\u00e8 no confirma el que ja se sap, sin\u00f3 que ho despla\u00e7a, trencant lectures acomodades. Fa dialogar lectors que sovint es llegeixen per separat, mostrant afinitats subterr\u00e0nies \u2212\u00e8tica de la responsabilitat, relaci\u00f3 amb la Llei, amb el silenci, amb els morts\u2212. Obliga a repensar la pregunta cl\u00e0ssica: \u00abEs pot escriure despr\u00e9s d\u2019Auschwitz?\u00bb, no pas com un dilema resolt, sin\u00f3 com una pregunta que cada text torna a obrir. En aquest cas, L\u00e9vy no aporta tant \u00abconeixement nou\u00bb com una nova disposici\u00f3 de lectura.<\/p>\n\n\n\n

El valor central de l\u2019estudi \u00e9s que no pret\u00e9n tancar el debat; el sost\u00e9. No ofereix una tesi tranquil\u00b7litzadora, no jerarquitza el dolor, ni proposa una s\u00edntesi reconciliadora. Fa tot el contrari, assumeix que hi ha quelcom d\u2019irrecuperable, i que escriure i llegir despr\u00e9s d\u2019Auschwitz implica acceptar aquesta p\u00e8rdua sense convertir-la en ret\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hauria de ser lectura obligada? Perqu\u00e8 educa en una \u00e8tica de la lectura, evita tant la ignor\u00e0ncia com la saturaci\u00f3. Mostra que la literatura no explica Auschwitz, sin\u00f3 que s\u2019hi mesura i s\u2019hi juga la legitimitat. I aix\u00f2, en un m\u00f3n acad\u00e8mic i cultural que sovint confon mem\u00f2ria amb consigna i coneixement amb repetici\u00f3, \u00e9s d\u2019un valor incalculable.<\/p>\n\n\n\n

Tessa Calders i Art\u00eds<\/a>  <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Edici\u00f3 en castell\u00e0: Los or\u00edgenes del totalitarismo<\/em> (Madrid: Alianza, 2019). (N. de la R.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u00e9vy, Ren\u00e9. 9 \u00e9crivains universels-juifs au XXe si\u00e8cle: George Steiner, Philip Roth, Albert Cohen, Stefan…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5278,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5275","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_9-ecrivains-universels-643x1024.webp",643,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5275"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5315,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275\/revisions\/5315"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}