{"id":5280,"date":"2026-02-17T08:30:00","date_gmt":"2026-02-17T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5280"},"modified":"2026-03-04T14:14:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:43","slug":"de-llibres-i-guerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-llibres-i-guerres\/","title":{"rendered":"De llibres i guerres"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Pettegree, Andrew. El libro en tiempos de guerra: bibliotecas y lectores en \u00e9pocas de conflicto.<\/em> Trad., Amelia P\u00e9rez de Villar. Madrid: Punto de Vista, 2025. 583 p. XVI p. de l\u00e0m. col. (Historia y pensamiento; 52). ISBN 978-84-129012-5-2. 34,90 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Edici\u00f3 original:<\/p>\n\n\n\n

Pettegree, Andrew. The book at war: how reading shaped conflict and conflict shaped reading.<\/em> New York: Basic Books, 2023. 474 p. ISBN 978-1-5416-0434-6.<\/p>\n\n\n\n

The book at war: how reading shaped conflict and conflict shaped reading <\/em>\u00e9s la darrera obra d\u2019Andrew Pettegree, historiador i catedr\u00e0tic de la Universitat de St. Andrews (Esc\u00f2cia). Pettegree, m\u00e9s enll\u00e0 de ser un destacat especialista en la Reforma i en l\u2019Europa del segle XVI, ha dedicat bona part de les seves investigacions a la hist\u00f2ria del llibre. Aquesta recerca ha cristal\u00b7litzat, d\u2019una banda, en la fundaci\u00f3 i direcci\u00f3 de la base de dades Universal short title catalogue<\/a>,<\/em> la qual t\u00e9 com a objectiu catalogar totes les obres publicades abans de 1601 \u2013sovint amb indicaci\u00f3 de la localitzaci\u00f3 dels diferents exemplars conservats de cadascuna\u2013 i, de l\u2019altra, en diversos estudis de refer\u00e8ncia en la mat\u00e8ria. Entre aquests destaquen The book world of Renaissance Europe <\/em>(Yale University Press, 2010), <\/em>dedicat a explorar les transformacions que signific\u00e0 l\u2019aparici\u00f3 de la impremta, i The library: a fragile history<\/em> (Profile Books, 2021), <\/em>t\u00edtol escrit en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Arthur der Weduwen i focalitzat a oferir una hist\u00f2ria de les col\u00b7leccions bibliogr\u00e0fiques p\u00fabliques i privades, amb un \u00e8mfasi especial en aquelles que han estat destru\u00efdes, de manera deliberada o accidental.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta ocasi\u00f3, Pettegree analitza la relaci\u00f3 multiforme que, al llarg de la hist\u00f2ria, han mantingut llibres i guerres. Tal com ell mateix assenyala, un dels objectius de l\u2019obra \u00e9s el de q\u00fcestionar i desacreditar el t\u00f2pic que associa la paraula escrita \u2013i en particular la literatura\u2013 amb un potencial inherentment pac\u00edfic (p. 15). Per a Pettegree, el vincle entre llibres i bel\u00b7licisme no es limita al fet que els primers s\u2019han convertit sovint en v\u00edctimes col\u00b7laterals o en objectius militars en temps de conflicte \u2013fet que queda demostrat per la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica i reiterada de biblioteques en temps de guerra, independentment del signe pol\u00edtic dels b\u00e0ndols en disputa i de l\u2019\u00e8poca hist\u00f2rica\u2013, sin\u00f3 que sovint han actuat tamb\u00e9 com a llavor ideol\u00f2gica i com a catalitzadors de l\u2019\u00e0nim combatiu, esdevenint vehicles de propaganda o mitjans de resist\u00e8ncia. D\u2019igual manera, les guerres han influ\u00eft sobre les condicions materials de producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica \u2013no sempre de forma negativa\u2013 i sobre les vides d\u2019autors i editors. Aix\u00ed, la relaci\u00f3 entre ambdues esferes \u00e9s i ha estat rec\u00edproca, i en molts casos, fins i tot simbi\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, The book at war<\/em> proposa una exploraci\u00f3 exhaustiva de les m\u00faltiples dimensions del que Pettegree anomena la \u00abmilitaritzaci\u00f3 de la cultura bibliogr\u00e0fica\u00bb, un concepte que abasta des del paper dels llibres en la construcci\u00f3 de l\u2019esperit combatiu d\u2019una naci\u00f3 o en la denominada \u00abguerra de les idees\u00bb fins a la seva participaci\u00f3 activa en el mateix desenvolupament dels conflictes i les conseq\u00fc\u00e8ncies que es deriven d\u2019aquesta intervenci\u00f3. Aquesta amplitud en el projecte explica que l\u2019obra s\u2019allunyi del relat diacr\u00f2nic i aposti per una estructura dividida segons criteris tem\u00e0tics. El text es compon aix\u00ed de divuit cap\u00edtols, agrupats en sis parts, cadascuna de les quals aborda un aspecte diferent del vincle entre la paraula escrita i les guerres.<\/p>\n\n\n\n

La primera part, titulada \u00abBuilding the fighting nation\u00bb, reuneix tres cap\u00edtols en qu\u00e8 Pettegree reflexiona sobre el paper dels llibres en la construcci\u00f3 i legitimaci\u00f3 de les diverses ideologies que, al llarg de la hist\u00f2ria moderna, han condu\u00eft a l\u2019enfrontament b\u00e8l\u00b7lic. La lectura d\u2019aquests cap\u00edtols permet comprendre fins a quin punt la literatura ha contribu\u00eft a configurar imaginaris col\u00b7lectius, identitats nacionals i relats hist\u00f2rics orientats a justificar o estimular el conflicte. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, aquesta part tamb\u00e9 explora la creixent import\u00e0ncia que, coincidint amb l\u2019arribada de la modernitat, han tingut els llibres en els plans d\u2019estudis de les acad\u00e8mies militars destinades a formar generals i oficials.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, sota el t\u00edtol \u00abThe mobilisation of knowledge\u00bb, s\u2019agrupen tres cap\u00edtols dedicats a analitzar com els estats han intentat instrumentalitzar la cultura i el coneixement amb l\u2019objectiu d\u2019assegurar la vict\u00f2ria militar. D\u2019igual manera, en aquest apartat s\u2019examina la relaci\u00f3 que bibliotecaris, acad\u00e8mics, cient\u00edfics o ge\u00f2grafs han mantingut amb el poder pol\u00edtic en contextos b\u00e8l\u00b7lics, a partir d\u2019un ampli ventall de casos hist\u00f2rics. Alguns d\u2019aquests s\u00f3n \u00e0mpliament coneguts \u2013com el projecte Manhattan per desenvolupar una bomba nuclear o la implicaci\u00f3 d\u2019Alan Turing en el desxiframent de la m\u00e0quina Enigma\u2013, mentre que d\u2019altres resulten m\u00e9s obscurs i, precisament per aix\u00f2, s\u00f3n especialment interessants. \u00c9s el cas del cap\u00edtol sis, el qual posa de manifest la import\u00e0ncia cabdal que va tenir la cartografia durant la Segona Guerra Mundial, fins al punt que el govern brit\u00e0nic va arribar a prohibir que les biblioteques prestessin mapes amb una escala superior a una polzada per milla \u2013llevat que l\u2019usuari interessat present\u00e9s una autoritzaci\u00f3 expressa, emesa pel mateix executiu\u2013 amb la finalitat d\u2019evitar possibles casos d\u2019espionatge enemic.<\/p>\n\n\n\n

Les parts tercera i quarta de l\u2019obra s\u2019ocupen de l\u2019impacte que les dues guerres mundials van tenir en els h\u00e0bits de lectura de la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos bel\u00b7ligerants. Concretament, la tercera part se centra en els efectes del conflicte sobre la poblaci\u00f3 civil, mentre que la quarta pren com a objecte d\u2019estudi els soldats destinats al front i els presoners de guerra. En aquest sentit, els cap\u00edtols que integren ambdues seccions analitzen tant episodis rellevants de la hist\u00f2ria editorial contempor\u00e0nia \u2013com la fundaci\u00f3 de la revolucion\u00e0ria col\u00b7lecci\u00f3 en r\u00fastica de Penguin\u2013 com fets derivats expl\u00edcitament d\u2019un context b\u00e8l\u00b7lic \u2013\u00e9s el cas de les diverses campanyes d\u2019enviament de llibres als camps de presoners alemanys i nord-americans durant les dues guerres mundials\u2013. A m\u00e9s, Pettegree tamb\u00e9 aporta informaci\u00f3 reveladora i detalls curiosos sobre la transformaci\u00f3 que el conflicte va tenir sobre els gustos lectors. Aix\u00ed, gr\u00e0cies a la lectura de l\u2019obra, podem descobrir que l\u2019esclat de la Segona Guerra Mundial va provocar un increment significatiu de la publicaci\u00f3 i venda de llibres de cuina, especialment sol\u00b7licitats en un context de racionament i escassetat; o que t\u00edtols com A tree grows in Brooklyn<\/em>, de Betty Smith (publicat en catal\u00e0 amb el t\u00edtol de Creix un arbre a Brooklyn<\/em>, L\u2019Altra Editorial, 2018) esdevinguessin \u00e8xits de vendes gr\u00e0cies al fet que van ser uns dels llibres preferits dels nord-americans destinats al front.<\/p>\n\n\n\n

Si fins aquest punt l\u2019obra s\u2019ha centrat en la import\u00e0ncia i el paper que la lectura ha tingut tant a l\u2019hora de guanyar guerres com de sostenir la moral i aixecar els \u00e0nims de civils i militars, la cinquena part, titulada \u00abThe bomber will always get through\u00bb, posa l\u2019accent en el cost devastador que els conflictes b\u00e8l\u00b7lics han tingut, sovint, sobre llibres i biblioteques. Aix\u00ed, doncs, Pettegree ofereix una recapitulaci\u00f3 de nombrosos episodis de destrucci\u00f3 del patrimonial bibliogr\u00e0fic europeu, aix\u00ed com d\u2019alguns dels intents que es van dur a terme per evitar-la o minimitzar-ne els danys. Com en els cap\u00edtols anteriors, novament l\u2019atenci\u00f3 se centra, sobretot, en la Segona Guerra Mundial, que l\u2019autor defineix com \u00abun extraordinari atac a la cultura escrita d\u2019Europa\u00bb (p. 342) i durant la qual calcula que es van perdre, destruir o abandonar m\u00e9s de cinc-cents milions de llibres.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, a la sisena i \u00faltima part de l\u2019obra, Pettegree va m\u00e9s enll\u00e0 de les dues guerres mundials i posa el focus en l\u2019impacte persistent que aquests dos conflictes han continuat tenint sobre el m\u00f3n del llibre un cop restablerta la pau. D\u2019aquesta manera, s\u2019examinen els intents \u2013sovint parcials, clarament insuficients i, en molts casos, no gaire m\u00e9s que simb\u00f2lics\u2013 de restaurar i reparar els danys infligits sobre el patrimoni bibliogr\u00e0fic, aix\u00ed com de restituir les col\u00b7leccions privades que foren saquejades a les v\u00edctimes del conflicte, amb una atenci\u00f3 especial a la comunitat jueva. En aquesta secci\u00f3, tamb\u00e9 s\u2019analitzen els processos de revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica impulsats des del b\u00e0ndol aliat amb l\u2019objectiu d\u2019eliminar de l\u2019acc\u00e9s p\u00fablic aquells documents considerats potencialment perillosos per als valors democr\u00e0tics o per als principis ideol\u00f2gics institucionals. Com a exemples d\u2019aquest punt, Pettegree presenta tant les esporgades sistem\u00e0tiques de llibres nacionalsocialistes a les biblioteques alemanyes de postguerra com la persecuci\u00f3 que el maccarthisme va dur a terme als Estats Units, durant la d\u00e8cada dels cinquanta, contra qualsevol document sospit\u00f3s de ser proper al comunisme. Tanca aquest bloc un cap\u00edtol dedicat a l\u2019\u00fas propagand\u00edstic de la lectura durant la Guerra Freda, un fenomen que es va materialitzar, entre d\u2019altres, en els projectes de la CIA destinats a infiltrar literatura occidental i llibres prohibits pel r\u00e8gim sovi\u00e8tic rere el tel\u00f3 d\u2019acer \u2013amb alguns exemples certament quixotescos, com l\u2019anomenat Bible Balloon Project, que pretenia llan\u00e7ar, usant globus d\u2019heli, milers de b\u00edblies sobre territoris com R\u00fassia o Txecoslov\u00e0quia\u2013.<\/p>\n\n\n\n

En resum, The book at war<\/em> constitueix un extens recorregut per les diferents cares de la complexa relaci\u00f3 que els llibres han mantingut amb la cara m\u00e9s crua dels conflictes humans. En aquest sentit, cal recon\u00e8ixer que l\u2019amplitud tem\u00e0tica de l\u2019obra comporta que el tractament individual de cadascun dels aspectes abordats no sigui sempre tan exhaustiu com el que podria esperar-se d\u2019una monografia espec\u00edfica. Aix\u00ed, per exemple, l\u2019an\u00e0lisi que Pettegree fa de la destrucci\u00f3 bibliogr\u00e0fica durant les guerres es troba lluny de la profunditat de les obres de refer\u00e8ncia sobre aquest \u00e0mbit.[1]<\/a> Igualment, cal tornar a assenyalar que The book at war<\/em> no ofereix una hist\u00f2ria sistem\u00e0tica ni cronol\u00f2gicament ordenada de la relaci\u00f3 entre llibres i conflictes armats, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un ventall d\u2019aproximacions tem\u00e0tiques que, tot i la seva heterogene\u00eftat, contribueixen a il\u00b7luminar amb efic\u00e0cia la profunda imbricaci\u00f3 entre cultura escrita i viol\u00e8ncia pol\u00edtica, particularment en uns anys molt concrets \u2013els coincidents amb les dues guerres mundials\u2013. Tanmateix, malgrat les possibles limitacions que es desprenen del seu plantejament, l\u2019obra destaca per la seva riquesa documental, per aportar una gran varietat d\u2019exemples i per ser capa\u00e7 de q\u00fcestionar alguns t\u00f2pics arrelats sobre el paper pacificador del llibre, oferint una aportaci\u00f3 valuosa tant per als estudiosos de la hist\u00f2ria del llibre com per a aquells interessats en la dimensi\u00f3 cultural dels conflictes b\u00e8l\u00b7lics contemporanis.<\/p>\n\n\n\n

Dani Cama
Bibliotecari al CRAI de la Universitat de Barcelona<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> La destrucci\u00f3 de llibres i biblioteques al llarg de la hist\u00f2ria, tamb\u00e9 coneguda com a bibliocl\u00e0stia, ha estat estudiada amb exhaustivitat i excel\u00b7l\u00e8ncia per nombrosos autors. Per a una introducci\u00f3 general a la mat\u00e8ria poden resultar \u00fatils les obres Nueva historia universal de la destrucci\u00f3n de libros,<\/em> de Fernando B\u00e1ez (Destino, 2011) i Livres en feu: histoire de la destruction sans fin des biblioth\u00e8ques,<\/em> de Lucien X. Polastron (Deno\u00ebl, 2004); mentre que per con\u00e8ixer amb rigor les particularitats i les raons ideol\u00f2giques de la bibliocl\u00e0stia contempor\u00e0nia i la seva vinculaci\u00f3 amb el totalitarisme i amb processos d\u2019etnocidi resulta particularment interessant l\u2019obra Libricide: the regime-sponsored destruction of books and libraries in the twentieth century,<\/em> de Rebecca Knuth (Praeger, 2003).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pettegree, Andrew. El libro en tiempos de guerra: bibliotecas y lectores en \u00e9pocas de conflicto….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5283,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5280","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_el-libro-en-tiempos-de-guerra-640x1024.webp",640,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":1,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1295,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1295,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5280"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5316,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5280\/revisions\/5316"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}