{"id":5328,"date":"2026-02-24T08:30:00","date_gmt":"2026-02-24T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5328"},"modified":"2026-03-04T14:14:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:43","slug":"viure-es-narrar-ressenya-de-la-crisi-de-la-narracio-debyung-chul-han","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/viure-es-narrar-ressenya-de-la-crisi-de-la-narracio-debyung-chul-han\/","title":{"rendered":"Viure \u00e9s narrar. Ressenya de \u00abLa crisi de la narraci\u00f3\u00bb, de Byung-Chul Han"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Han, Byung-Chul. La crisi de la narraci\u00f3.<\/em> Trad., David Torres. Barcelona: Herder, 2023. 105 p. ISBN 978-84-254-5052-5. 12,50 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 en castell\u00e0<\/a>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Com puc haver viscut fins ara sense con\u00e8ixer Han? Aquesta \u00e9s la pregunta que em martellejava el cap mentre m\u2019endinsava en el text del fil\u00f2sof alemany nascut a Se\u00fcl l\u2019any 1959, obeint a l\u2019impuls de subratllar una frase i la seg\u00fcent, gaireb\u00e9 totes, arrossegat per la densitat estimulant d\u2019unes reflexions que et tallen l\u2019al\u00e8 i et desperten com una galleda d\u2019aigua freda del somni del present. Per\u00f2 anem a pams.<\/p>\n\n\n\n

Byung-Chul Han, Premi Princesa d\u2019Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats el 2025, ha publicat des del 1999 una trentena d\u2019assaigs, gaireb\u00e9 sempre breus i amb una bona diana tem\u00e0tica, quatre dels quals han estat pr\u00e8viament publicats en catal\u00e0 per Herder i tres per La Magrana. Els t\u00edtols dibuixen, entre tots, una cartografia del present i de les preguntes que ens provoca, que \u00e9s coherent amb aquest volum que comentem: La societat del cansament<\/em>, La societat de la transpar\u00e8ncia<\/em>, La societat pal\u00b7liativa,<\/em> L\u2019agonia de l\u2019Eros<\/em>, Infocr\u00e0cia: la digitalitzaci\u00f3 i la crisi de la democr\u00e0cia<\/em>, No-coses: canvis radicals del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim<\/em>, Vita contemplativa: elogi de la inactivitat<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

A La crisi de la narraci\u00f3<\/em>, Han comen\u00e7a per constatar la import\u00e0ncia que avui es dona, aparentment, al fet de narrar: tot el dia sentim a parlar de la construcci\u00f3 del relat, en relaci\u00f3 amb qualsevol realitat \u2013pol\u00edtica, econ\u00f2mica, esportiva\u2013, i l\u2019storytelling<\/em> \u00e9s una moda que ho envaeix tot. Ara b\u00e9, la suma d\u2019aquests fen\u00f2mens \u00bfexpressa la for\u00e7a de la narraci\u00f3 o m\u00e9s aviat la seva crisi, dilu\u00efda en unes pr\u00e0ctiques que li lleven la transcend\u00e8ncia que tenia? La transcend\u00e8ncia, s\u00ed: com apunta el pr\u00f2leg, \u00ables narracions ens acomodaven en l\u2019\u00e9sser<\/em>\u00bb, \u00abdonaven sentit a la vida i li brindaven suport i orientaci\u00f3\u00bb, eren \u00abofertes de sentit i d\u2019identitat\u00bb, \u00abgeneradores de comunitat\u00bb, \u00abla mateixa vida era una narraci\u00f3<\/em>\u00bb. Ara, en canvi, la comunitat ha estat substitu\u00efda per estols de consumidors individuals, les hist\u00f2ries ja no s\u2019expliquen sin\u00f3 que es venen, ens envaeix la desorientaci\u00f3. Com hem arribat fins a aquest punt?<\/p>\n\n\n\n

Han distingeix entre narraci\u00f3 i informaci\u00f3. La informaci\u00f3 ens colla a la immediatesa, ens inunda de dades, ens condemna a la simple explicaci\u00f3. La narraci\u00f3, per contra, mira lluny, obliga a la selecci\u00f3 significativa, comporta un exercici inevitable d\u2019interpretaci\u00f3. Demana relaxaci\u00f3 i capacitat d\u2019escoltar. Exactament el que es perd amb l\u2019estat de tensi\u00f3 a qu\u00e8 ens porta el tsunami informatiu que provoca la digitalitzaci\u00f3, que \u00abfa que la realitat \u00e9s torni inconsistent\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que aquest tsunami t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies: a trav\u00e9s de la narraci\u00f3, constru\u00edem l\u2019experi\u00e8ncia, que \u00e9s tradici\u00f3, mem\u00f2ria enlla\u00e7ada de fets significatius, que d\u2019aquesta manera s\u2019estabilitzen en records permanents; per contra, l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, d\u2019impactes puntuals que se succeeixen sense possibilitat d\u2019esdevenir vinculants ni permanents, ens aboca a \u00abla vida nua<\/em>, la superviv\u00e8ncia<\/em>\u00bb. Aquest \u00e9s el signe, en la terminologia de Han, de la Modernitat tardana, que es distingeix de la Modernitat perqu\u00e8 ha deixat de tenir visions<\/em>, i per tant de mirar al futur<\/em>; ha renunciat a la hist\u00f2ria<\/em> i ha redu\u00eft el temps a la via estreta de l\u2019actualitat<\/em>. La vida ha deixat de ser un projecte per esdevenir simple pas d\u2019un problema a un altre problema. Les cursives s\u00f3n totes de l\u2019original, i Han hi recorre sense ang\u00fania, reiteradament, i aix\u00ed conceptualitza amb intenci\u00f3 els termes m\u00e9s comuns, o m\u00e9s gastats, que en el seu text agafen nou gruix de significat.<\/p>\n\n\n\n

Servint-se sobretot de Walter Benjamin \u2012tamb\u00e9 de Heidegger i Kant, de Proust i Sartre, de Sontag i Arendt, entre d\u2019altres\u2012, Han ens planta davant un mirall que ens retorna la imatge inquietant d\u2019all\u00f2 que ja som. El mirall de la hiperconnectivitat en xarxa mitjan\u00e7ant tota mena d\u2019aplicacions que hipertrofien la nostra percepci\u00f3 temporal: arrossegats per Snapchat, per Messenger o per l\u2019app que sigui m\u00e9s rutilant ara mateix, \u00abl\u2019\u00fanic que importa \u00e9s el moment<\/em>\u00bb. Aix\u00f2 ens aboca a la inconsist\u00e8ncia, a una acceleraci\u00f3 que ens porta a pretendre comunicar-nos m\u00e9s i m\u00e9s, d\u2019instant\u00e0nia en instant\u00e0nia, a mesura que d\u2019instant\u00e0nia en instant\u00e0nia ens arrossega la sensaci\u00f3 de buit, de p\u00e8rdua de nosaltres mateixos en el temps borr\u00f3s que se\u2019ns ha escapat mentre preten\u00edem fer-lo intens i durable.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed perdem la possibilitat de trobar-nos, de retrobar-nos i recon\u00e8ixer-nos, de ser: \u00abLa narraci\u00f3 autobiogr\u00e0fica es basa a fer una reflexi\u00f3 posterior sobre qu\u00e8 s\u2019ha viscut, a fer una feina conscient de rememoraci\u00f3\u00bb. Perqu\u00e8 l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019instants, aquesta atomitzaci\u00f3 del temps molt probablement estimulada per la persecuci\u00f3 de likes <\/em>\u2012tant si \u00e9s volguda com passiva o inconscient\u2012, ens fa oblidar que \u00abel jo no \u00e9s una quantitat, sin\u00f3 una qualitat<\/em>\u00bb. Una qualitat constru\u00efda no tant sobre la capacitat de retenir tot el que hem viscut sin\u00f3, precisament, al contrari, sobre la selecci\u00f3 electiva: \u00abQui vol narrar o recordar ha de poder oblidar <\/em>o ometre<\/em> moltes coses. La societat de la transpar\u00e8ncia significa el final de la narraci\u00f3 i del record\u00bb. Suposa l\u2019apilament indiscriminat, ca\u00f2tic, impenetrable, de tota mena de tresors i de rampoines i \u00abl\u2019amuntegament \u00e9s el contrari de la narraci\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

He trobat especialment suggerent la desmitificaci\u00f3 que Han fa del concepte de transpar\u00e8ncia: \u00abNo hi ha la narraci\u00f3 transparent<\/em>. Tota narraci\u00f3 es basa en el misteri i la m\u00e0gia\u00bb. Perqu\u00e8, per paradoxal que pugui semblar, la transpar\u00e8ncia generalitzada no deixa de ser un mecanisme m\u00e9s d\u2019emmascarament, de confusi\u00f3, d\u2019encobriment. I adonar-se\u2019n, i dir-ho sense ambig\u00fcitats, t\u00e9 una forta c\u00e0rrega pol\u00edtica, en aquesta \u00e8poca que ens ha tocat viure, on impera un discurs p\u00fablic que, en nom de la llibertat, la democr\u00e0cia i els sentiments m\u00e9s nobles, massa sovint es colga, com l\u2019estru\u00e7 que amaga el cap, en un oce\u00e0 d\u2019enganys, aparences, cinisme, bones intencions woke<\/em> i confirmaci\u00f3 de l\u2019statu quo<\/em> contra tota cr\u00edtica real i qualsevol intent de canvi. Tamb\u00e9 parlem d\u2019aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

La imposici\u00f3 dels instants fa que es perdi la dist\u00e0ncia i no es pugui explicar res. L\u2019instant \u00e9s pr\u00f2xim per definici\u00f3. La immediatesa i la proximitat ens priven de veure la llunyania. I sense llunyania no hi ha interacci\u00f3 amb l\u2019altre. Vet aqu\u00ed un efecte social, psicol\u00f2gic, moral de la tecnologia que ens t\u00e9 a tots captius: \u00abCom m\u00e9s efica\u00e7ment ens protegeix l\u2019smartphone<\/em> de la realitat \u00e9s fent que no tingui mirada<\/em>. La mirada \u00e9s la manera com es manifesta l\u2019altre<\/em>. La pantalla t\u00e0ctil fa que desaparegui completament la realitat com a rostre que ens interpel\u00b7la<\/em>. Si a l\u2019altre li prenem l\u2019alteritat, es fa consumible\u00bb. \u00c9s per aqu\u00ed, probablement, que podem trobar explicaci\u00f3 al sentiment generalitzat de crisi que ens abassega ara mateix, de crisi de valors, de l\u2019educaci\u00f3, del comprom\u00eds pol\u00edtic; a aquesta paradoxa que vivim de pretendre\u2019ns individus singulars mentre, alhora, ens exclamem de l\u2019individualisme extrem, anorreador, que ens envolta i ens absorbeix.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019allau de dades crea una teranyina inabastable de macrodades. S\u2019imposen els fets (\u00abl\u2019\u00e9s aix\u00ed<\/em>\u00bb) sobre els conceptes (\u00abel perqu\u00e8<\/em>\u00bb). Es perd l\u2019esperit<\/em>. Disminueix la capacitat de narrar, de construir teories, d\u2019interpretar i, per tant, de comprendre. Es renuncia a l\u2019aud\u00e0cia<\/em> i el risc<\/em> de la narraci\u00f3 per abandonar-se a la burocr\u00e0cia<\/em>. La crisi de la narraci\u00f3 porta al final de la filosofia, a l\u2019esmorte\u00efment de la capacitat d\u2019escoltar, a l\u2019a\u00efllament i la p\u00e8rdua de contacte amb l\u2019altre: \u00abLes stories<\/em> que es publiquen a les xarxes socials, i que en realitat no s\u00f3n altra cosa que autoretrats o escenificacions d\u2019un mateix, a\u00efllen les persones. A difer\u00e8ncia de les narracions, no creen proximitat ni afavoreixen l\u2019empatia. […] En l\u2019\u00e8poca de l\u2019storytelling<\/em> com a storyselling<\/em>, la narraci\u00f3 \u00e9s indiscernible de la publicitat. En aix\u00f2 consisteix l\u2019actual crisi de la narraci\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Anem arribant al final del relat argumentatiu de Han. La conseq\u00fc\u00e8ncia ara ja indissimulable de tot plegat \u2012d\u2019efectes, com deia, socials, psicol\u00f2gics, morals, pol\u00edtics al capdavall\u2012 \u00e9s que \u00abs\u2019ha substitu\u00eft aquesta comunitat sense comunicaci\u00f3 <\/em>per una comunicaci\u00f3 sense comunitat<\/em>\u00bb. D\u2019aqu\u00ed, podem deduir, que hagin entrat en una crisi qui sap si irreversible alguns conceptes clau que vol\u00edem donar per indiscutibles, les grans conquestes de la civilitzaci\u00f3 tot al llarg de les trag\u00e8dies del segle XX: els drets universals, l\u2019aspiraci\u00f3 compartida a la pau, l\u2019acceptaci\u00f3 de la igualtat entre els diferents i el respecte a l\u2019altre. Que \u00e9s la crisi on som, sota el lideratge narcisista de l\u2019\u00e0nec Donald Trump i tots els aut\u00f2crates que l\u2019acompanyen. Les narracions decauen substitu\u00efdes per informacions, la hist\u00f2ria \u00e9s una mercaderia m\u00e9s entre qualsevol altra mercaderia, tot interpel\u00b7la directament les emocions i no la ra\u00f3. \u00abTot es redueix al consum\u00bb, afirma Han.<\/p>\n\n\n\n

I quin marge deixa aquest panorama a l\u2019esperan\u00e7a? D\u2019aix\u00f2 Han no en parla. Si no \u00e9s que considerem les frases que obren el par\u00e0graf final m\u00e9s aviat un programa d\u2019acci\u00f3 que no una elegia nost\u00e0lgica: \u00abViure \u00e9s narrar<\/em>. L\u2019home com a animal narrans <\/em>es distingeix de l\u2019animal perqu\u00e8, quan narra, crea noves formes de vida. En la narraci\u00f3 rau la for\u00e7a d\u2019un comen\u00e7ament nou. Tota acci\u00f3 transformadora del m\u00f3n es basa en una narraci\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Oriol Izquierdo<\/a>\u00a0
Professor de l\u2019Escola de Llibreria<\/a> i de la Universitat Ramon Llull<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Han, Byung-Chul. La crisi de la narraci\u00f3. Trad., David Torres. Barcelona: Herder, 2023. 105 p….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5331,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5328","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_la-crisi-de-la-narracio-631x1024.webp",631,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":1,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5328","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5328"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5377,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5328\/revisions\/5377"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5331"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5328"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5328"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}