{"id":5333,"date":"2026-02-25T08:30:00","date_gmt":"2026-02-25T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5333"},"modified":"2026-03-04T14:14:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:43","slug":"the-gutenberg-parenthesis-the-age-of-print-and-its-lessons-for-the-age-of-the-internet-de-jeff-jarvis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/the-gutenberg-parenthesis-the-age-of-print-and-its-lessons-for-the-age-of-the-internet-de-jeff-jarvis\/","title":{"rendered":"\u00abThe Gutenberg parenthesis: the age of print and its lessons for the age of the Internet\u00bb, de Jeff Jarvis"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Jarvis, Jeff. The Gutenberg parenthesis: the age of print and its lessons for the age of the Internet. <\/em>New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. IX, 318 p. ISBN 979-8-7651-1586-2.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jeff Jarvis analitza la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3 humana i presenta l\u2019era de la impremta com un per\u00edode excepcional, gaireb\u00e9 com un par\u00e8ntesi dins de la traject\u00f2ria de la humanitat, en el qual es va interrompre una forma de transmissi\u00f3 del coneixement oral i comunit\u00e0ria. Estudia l\u2019impacte de la impremta, en revisa l\u2019evoluci\u00f3, el desenvolupament i la difusi\u00f3, fins a l\u2019arribada de l\u2019era d\u2019Internet, en qu\u00e8 la societat esdev\u00e9 connectada i participativa i es trenquen els esquemes que han perviscut durant cinc segles.<\/p>\n\n\n\n

Segons Jarvis, l\u2019era de la impremta va adaptar la ment humana a l\u2019ordre, la linealitat i la propietat, i es van configurar les bases del pensament modern. Es tracta d\u2019un per\u00edode caracteritzat per una comunicaci\u00f3 fixa, ordenada, tancada, propiet\u00e0ria i passiva, en contrast tant amb l\u2019era oral anterior com amb l\u2019actual entorn digital emergent. L\u2019exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 i la p\u00e8rdua d\u2019autoritat s\u00f3n dos elements associats a totes les noves tecnologies medi\u00e0tiques que sempre han generat tensions en les classes poderoses.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor posa de manifest les difer\u00e8ncies entre dos models comunicatius: l\u2019antic, basat en el contingut i la relaci\u00f3 unidireccional, i el nou, fonamentat en la conversa global, la connexi\u00f3 i la relaci\u00f3 activa entre iguals. Tamb\u00e9 assenyala factors de resist\u00e8ncia al canvi vinculats a la voluntat de protegir models de negoci del passat que encara persisteixen. En el nou context digital, el valor es troba en la capacitat de curaci\u00f3, verificaci\u00f3, contextualitzaci\u00f3, an\u00e0lisi i connexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Jarvis genera pol\u00e8mica en q\u00fcestionar el llibre com a forma predominant de circulaci\u00f3 del coneixement i explora el paper de la tecnologia, el poder i el futur de la comunicaci\u00f3. Presenta una hist\u00f2ria del llibre des d\u2019una perspectiva sociol\u00f2gica i concep la tecnologia com un mitj\u00e0 d\u2019organitzaci\u00f3 de la comunitat. Considera que el llibre impr\u00e8s sobreviur\u00e0, per\u00f2 amb una funci\u00f3 diferent, i subratlla el paper de les institucions en la creaci\u00f3 de valor a partir de la connexi\u00f3. L\u2019autor enfoca positivament els avantatges de l\u2019entorn digital.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assaig, escrit en un to divulgatiu, recorre els principals corrents i les idees de diversos pensadors que han reflexionat sobre el passat, el present i el futur del llibre i la comunicaci\u00f3. Un text din\u00e0mic, rigor\u00f3s i recomanable.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra va ser finalista l\u2019any 2024 als Prose Awards de l\u2019Association of American Publishers en la categoria \u00abMedia and cultural studies<\/a>\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 del contingut<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre est\u00e0 dividit en tres parts que contenen un total de vint cap\u00edtols, a m\u00e9s d\u2019un prefaci i un ep\u00edleg.<\/p>\n\n\n\n

La taula de continguts \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

\"image\"<\/figure>\n\n\n\n

La primera part, amb el t\u00edtol \u00abThe Gutenberg parenthesis\u00bb,dedica tres cap\u00edtols a posar en context el concepte del par\u00e8ntesi sobre l\u2019edat de la impremta. Analitza les idees de diversos te\u00f2rics i exposa el que va significar l\u2019arribada de la impremta en la societat. Els canvis que es van produir en la comunicaci\u00f3, les institucions, la reacci\u00f3 de les autoritats en el control del pensament que genera l\u2019organitzaci\u00f3 de la censura i l\u2019entrada en vigor de la primera llei de propietat intel\u00b7lectual al Regne Unit el 1710. Destaca els progressos culturals que facilita la impremta com ara la publicaci\u00f3 de la primera novel\u00b7la moderna (El Quixot<\/em>) o l\u2019edici\u00f3 dels primers diaris. Tamb\u00e9 recull les inquietuds pr\u00f2pies de cada \u00e8poca, com les expressades per Victor Hugo a la novel\u00b7la Notre-Dame de Paris<\/em>. Trasllada la impremta a l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia i estableix una comparaci\u00f3 entre les dues grans revolucions de la humanitat. \u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n

La segona part, \u00abInside the parenthesis\u00bb compr\u00e8n tretze cap\u00edtols (del 4 al 16). Fins al cap\u00edtol sis\u00e8 se centra en la transmissi\u00f3 del coneixement abans de la impremta, els antecedents de la impremta, la figura de Gutenberg, la seva hist\u00f2ria personal, el seu invent, la B\u00edblia de 42 l\u00ednies, els nous camins que enceta aquesta t\u00e8cnica i el moment hist\u00f2ric vist amb perspectiva. Els cap\u00edtols 7 a 9 se centren en la consolidaci\u00f3 de la t\u00e8cnica, la seva r\u00e0pida difusi\u00f3 sense precedents, el creixement de la comunicaci\u00f3 en lleng\u00fces vernacles, el fenomen social i comercial de masses, l\u2019estimulaci\u00f3 de l\u2019alfabetitzaci\u00f3, els problemes associats a la p\u00e8rdua de control del coneixement i les conseq\u00fc\u00e8ncies en la veracitat informativa que provoquen una resposta del poder basada en el control, la norma i el monopoli.<\/p>\n\n\n\n

Els cap\u00edtols 10 a 12 tracten els efectes positius de la impremta, com ara l’estandarditzaci\u00f3 de les lleng\u00fces amb la publicaci\u00f3 de gram\u00e0tiques i diccionaris, la formaci\u00f3 de p\u00fablics moderns, el naixement del peri\u00f2dic com a mitj\u00e0 d\u2019actualitat, regular i econ\u00f2mic. Els progressos t\u00e8cnics i la regulaci\u00f3 normativa, com ara la propietat intel\u00b7lectual. S\u2019analitza el proc\u00e9s de la impremta fins al 1800. Els cap\u00edtols 13 i 14 comenten l\u2019estructura i est\u00e8tica de la impressi\u00f3 aix\u00ed com les possibilitats t\u00e8cniques de producci\u00f3. El cap\u00edtol 15 se centra en el desenvolupament de l\u2019energia, en aquest cas l\u2019electricitat, i la seva aplicaci\u00f3 a la t\u00e8cnica de l\u2019estampaci\u00f3 que millora les seves capacitats.<\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol 16, darrer de la segona part, \u00e9s una reflexi\u00f3 entre el m\u00f3n de la impremta i l\u2019entorn d\u2019Internet fent una revisi\u00f3 de les teories dels diferents pensadors. Exposa la influ\u00e8ncia de les estructures del m\u00f3n de la impremta en la mentalitat humana, ordenades i fixes, que provoquen dificultats per adaptar-se al nou entorn desordenat i inestable d\u2019Internet.  <\/p>\n\n\n\n

La tercera part, \u00abLeaving the parenthesis\u00bb cont\u00e9 quatre cap\u00edtols (del 17 al 20). En aquesta tercera part, Jeff Jarvis reflexiona sobre les circumst\u00e0ncies i conseq\u00fc\u00e8ncies de sortir del model comunicatiu de la impremta. Estableix comparacions entre les cafeteries hist\u00f2riques i les xarxes actuals, les comunitats col\u00b7lectives generades, la comunicaci\u00f3 i les audi\u00e8ncies. Tracta temes com l\u2019obertura del coneixement, la creativitat, la censura, la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i els valors dels drets humans. Reflexiona sobre els canvis que comporta Internet en els negocis de models de comunicaci\u00f3. Analitza els avantatges i desavantatges de la impremta amb l\u2019objectiu d\u2019aprendre del passat i veure els valors humans que cal preservar. Apunta l\u2019exist\u00e8ncia de riscos i conflictes, el paper de les institucions en aquest context i els fen\u00f2mens associats a les amenaces de canvis i els patrons humans que sorgeixen. Unes reflexions il\u00b7lustrades amb pensaments d\u2019altres figures rellevants de l\u2019estudi de la filosofia, la sociologia i la hist\u00f2ria del llibre i els mitjans de comunicaci\u00f3. Tanca aquesta part mostrant noves possibilitats de relaci\u00f3 i connexi\u00f3 entre les persones, en les quals la tecnologia \u00e9s eina indispensable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ep\u00edleg tanca l\u2019obra amb una reflexi\u00f3 sobre el llibre i el seu futur. Conclou que el m\u00f3n digital no destrueix el llibre, sin\u00f3 que s\u2019adaptar\u00e0 al nou context. Segons Jarvis estem comen\u00e7ant a deixar el par\u00e8ntesi de Gutenberg. Un canvi que pot afavorir el naixement de noves formes de creaci\u00f3, d\u2019aprenentatge, d\u2019organitzaci\u00f3 social i de distribuci\u00f3 i compartici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Al final s\u2019hi troben els agra\u00efments, molt detallats, que transmeten un proc\u00e9s de maduraci\u00f3 del text molt acurat, en qu\u00e8 s\u2019han tingut en compte opinions i suggeriments. M\u00e9s endavant, les notes, la bibliografia i un \u00edndex. La localitzaci\u00f3 de les notes al final, realment fan m\u00e9s lenta la seva recuperaci\u00f3, a m\u00e9s estan separades per cap\u00edtols i dins de cadascun s\u2019inicia de nou la numeraci\u00f3. La bibliografia cita al voltant d\u2019unes cinc-centes refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques. Entre els autors m\u00e9s citats figuren: James Carey, Roger Chartier, Joseph A. Dane, Robert Darnton, Elizabeth Eisenstein, J\u00fcrgen Habermas, Marshall McLuhan, Paul Needham, Andrew Pettegree, Tom Pettitt, Jay Rosen, Margaret Smith. Entre els autors catalans apareix nom\u00e9s Salvador Giner amb l\u2019obra Mass society<\/em>, publicada el 1976. <\/p>\n\n\n\n

Una bibliografia exhaustiva que cont\u00e9 refer\u00e8ncies tem\u00e0tiques sobre el llibre i la hist\u00f2ria del llibre, tipografia, censura, lectura, mitjans de comunicaci\u00f3, propietat intel\u00b7lectual, cultura digital, cultura negra i activista digital, entre altres. L\u2019autor incorpora en el seu discurs refer\u00e8ncies d\u2019autors universals com ara Theodor Adorno, Hanna Arendt, Miguel de Cervantes, Denis Diderot, Erasme de Roterdam, Michael Foucault, Benjamin Franklin, Victor Hugo, Mart\u00ed Luter, Jos\u00e9 Ortega y Gasset, Thomas More, Friedrich Nietzsche, Charles Mahon Stanhope, John Wilkes o Stephan Zweig.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jeff Jarvis presenta una an\u00e0lisi innovadora de la hist\u00f2ria de la impremta respecte de la que tradicionalment s\u2019ha transm\u00e8s i l\u2019emmarca en el present digital. Considera que el model textual de transmissi\u00f3 del coneixement \u00e9s tancat i apunta les capacitats de l\u2019entorn digital emergent obert i col\u00b7laboratiu. Al prefaci exposa que no ha tingut temps d\u2019explorar l\u2019impacte de les tecnologies m\u00e9s recents, com ChatGPT aparegut a finals de 2022, tot i que apunta algunes idees.<\/p>\n\n\n\n

Destaca que la tecnologia comporta canvis tant en els models de negoci com en les institucions i que han d\u2019adaptar-se al nou context social i aportar nous valors en aquest context global de connexi\u00f3. En relaci\u00f3 al llibre impr\u00e8s conclou que no desapareixer\u00e0, per\u00f2 que s\u2019adaptar\u00e0 al nou escenari existent.  <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una monografia de qualitat que reflexiona sobre l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 actual i el futur de l\u2019entorn digital i del llibre. El llibre \u00e9s de lectura amena i enriquidora. Els conceptes es presenten amb rigor i es teixeixen incloent textos d\u2019altres pensadors, escriptors o fil\u00f2sofs de tots els temps que aporten claredat i dinamisme al discurs. Abra\u00e7a nombroses idees, conceptes, cronologies i autors construint un relat interessant i profund sobre la societat i la comunicaci\u00f3 humana des de la impremta fins als nostres dies.   <\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra contribueix a ampliar la bibliografia existent sobre la impremta, la seva evoluci\u00f3, la transformaci\u00f3 en l\u2019entorn digital i els canvis en la comunicaci\u00f3 humana. Centrat en la hist\u00f2ria de la impremta occidental, s\u2019emmarca en l\u2019entorn digital des d\u2019una perspectiva internacional. \u00c9s d\u2019inter\u00e8s especialment per al p\u00fablic acad\u00e8mic, per\u00f2 tamb\u00e9 per al p\u00fablic general.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jeff Jarvis (1954), \u00e9s un periodista i professor estatunidenc amb una dilatada i s\u00f2lida experi\u00e8ncia professional en l\u2019\u00e0mbit dels mitjans de comunicaci\u00f3. Ha estat president i director creatiu d\u2019Advance Internet fins al 2005. \u00c9s professor em\u00e8rit a la City University of New York. Ostenta la c\u00e0tedra Leonard Tow per a la innovaci\u00f3 period\u00edstica. Defensa la web oberta i els beneficis socials que pot aportar el coneixement col\u00b7laboratiu. Creador del blog Buzzmachine<\/a>.<\/em> Ha publicat cinc llibres m\u00e9s que tracten sobre hist\u00f2ria de la premsa americana, premsa digital, Google i la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, sobre Internet i els aspectes socials i morals: What would Google do?<\/em> (2009), Public parts: how sharing in the digital age improves the way we work and live <\/em>(2011), Geeks bearing gifts: imagining new futures for news (<\/em>2016), Magazine<\/em> (2023), The web we weave: why we must reclaim the Internet from moguls, misanthropes, and moral panic <\/em>(2024). \u00a0<\/p>\n\n\n\n

La producci\u00f3 del llibre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre est\u00e0 publicat per Bloomsbury, un segell editorial establert a Nova York el 1998. Publica llibres per a adults i per a infants. Aquesta editorial \u00e9s reconeguda per la publicaci\u00f3 de llibres de ficci\u00f3 i de llibres acad\u00e8mics provinents de les autories m\u00e9s rellevants internacionalment. En l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic publica obres sobre art, humanitats, ci\u00e8ncies socials, dret, administraci\u00f3 d\u2019empreses i t\u00e8cniques d\u2019estudi.  <\/p>\n\n\n\n

El colof\u00f3 del llibre resumeix com s\u2019ha produ\u00eft el text i com s\u2019ha fixat. Tot i que es tracta d\u2019una producci\u00f3 editorial assequible per al p\u00fablic, mant\u00e9 aspectes elegants vinculats als or\u00edgens de la impremta, per exemple els encap\u00e7alaments dels cap\u00edtols estan configurats en Doves Type, inspirats en la primera tipografia romana del c\u00e8lebre tip\u00f2graf franc\u00e8s Nicolas Jenson (1420-1480). La font del cos del text emprada \u00e9s de la fam\u00edlia tipogr\u00e0fica Sabon, dissenyada per Jan Tschichold (1902-1974) els anys seixanta i influ\u00efda tamb\u00e9 per les matrius tipogr\u00e0fiques del segle XVI. Uns matisos que enllacen l\u2019est\u00e8tica contempor\u00e0nia amb el llibre antic.<\/p>\n\n\n\n

N\u00faria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogr\u00e0fica de la Biblioteca de Catalunya<\/a>  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jarvis, Jeff. The Gutenberg parenthesis: the age of print and its lessons for the age…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5338,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5333","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_gutenberg-parenthesis-679x1024.webp",679,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":1,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5333","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5333"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5333\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5378,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5333\/revisions\/5378"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5338"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5333"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5333"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5333"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}