{"id":5340,"date":"2026-02-26T08:30:00","date_gmt":"2026-02-26T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5340"},"modified":"2026-03-04T14:14:42","modified_gmt":"2026-03-04T13:14:42","slug":"100-visions-literaries-de-la-ciencia-i-la-tecnologia-de-xavier-duran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/100-visions-literaries-de-la-ciencia-i-la-tecnologia-de-xavier-duran\/","title":{"rendered":"\u00ab100 visions liter\u00e0ries de la ci\u00e8ncia i la tecnologia\u00bb, de Xavier Duran"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Duran, Xavier. 100 visions liter\u00e0ries de la ci\u00e8ncia i la tecnologia.<\/em> Valls: Cosset\u00e0nia, 2025. 495 p. (De 100 en 100; 83). ISBN 978-84-1356-454-8. 19,95 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Les cent visions hi apareixen ordenades cronol\u00f2gicament, des d\u2019Atra-Hasis<\/em>, poema mitol\u00f2gic en llengua acc\u00e0dia, escrit entre el 1850 i el 1500 aC, fins a la producci\u00f3 de la farmac\u00e8utica i escriptora lleidatana Rosa Fabregat (nascuda el 1933). En la literatura, hi ha moltes refer\u00e8ncies a la ci\u00e8ncia i a la tecnologia, per\u00f2, com diu l\u2019autor, \u00abno sempre s\u00f3n evidents i, en tot cas, cal fer servir una eina adient, com \u00e9s la sensibilitat per a aquests temes, i prestar-hi atenci\u00f3. Aix\u00f2 pot ser enriquidor, perqu\u00e8 com m\u00e9s coses extraiem de les obres liter\u00e0ries, m\u00e9s f\u00e8rtil en ser\u00e0 la lectura\u00bb (p. 10). Duran convida a llegir la seva obra en l\u2019ordre que vulgui el lector. Hem optat per fer-li cas i, tot imitant l\u2019ordre de l\u2019enciclop\u00e8dia de l\u2019emperador xin\u00e8s del conte de Borges, hem llegit el llibre tenint present les dates dels autors i el t\u00edtol dels cap\u00edtols: antics, catalans, dones, segles XVI-XVII, els que tractaven el tema de la ci\u00e8ncia, els que parlaven dels invents, els que s\u2019interessaven en la medicina i els que se sentien atrets per la matem\u00e0tica. Tanmateix, com podreu comprovar, no hem partit d\u2019aquesta classificaci\u00f3 per a la redacci\u00f3 de la ressenya.<\/p>\n\n\n\n

En el cap\u00edtol dedicat a Jane Austen (1775-1817), llegim: \u00abEntre el final del segle XX i el principi del XXI va sorgir una controvertida escola anomenada darwinisme literari. Els fonaments s\u00f3n l\u2019an\u00e0lisi de contingut de les obres liter\u00e0ries en el context de l\u2019evoluci\u00f3, la selecci\u00f3 natural, la competici\u00f3, la col\u00b7laboraci\u00f3 i l\u2019adaptaci\u00f3. Aix\u00ed, busquen en aquestes obres patrons del comportament hum\u00e0 basats en la teoria de l\u2019evoluci\u00f3. A molta gent li semblar\u00e0 exagerat o fins i tot una intrusi\u00f3 absurda de la biologia en la literatura\u00bb. El bi\u00f2leg Edward O. Wilson no s\u2019hi pot comptar entre aquests, ja que opinava que l\u2019\u00e8xit del darwinisme literari implicava que tamb\u00e9 les produccions liter\u00e0ries estaven connectades amb les arrels biol\u00f2giques. La ci\u00e8ncia i les humanitats restaven unides (p. 104).<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de la hist\u00f2ria s\u2019han cercat explicacions sobre l\u2019origen de la vida i de les esp\u00e8cies. Homer ja s\u2019havia posat en contra de la generaci\u00f3 espont\u00e0nia (p. 16-18). Un precedent de la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 el trobem en Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), que considerava que tots els \u00f2rgans florals de les plantes serien variacions d\u2019una forma original de la qual derivarien per metamorfosi (p. 66-70). Quan va apar\u00e8ixer L\u2019origen de les esp\u00e8cies<\/em> de Darwin, Mary Ann Evans (George Eliot) (1819-1880) va vaticinar el seu impacte com a cam\u00ed vers la veritat i l\u2018honestedat (p. 128). A la seva novel\u00b7la Middlemarch, <\/em>deixa clar que tot est\u00e0 en evoluci\u00f3, que no hi ha res fix ni imm\u00f2bil, i que tothom est\u00e0 determinat pel que troba fora seu (p. 131-132). Gr\u00e0cies a Darwin, en rigorosos articles de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, especialment de geologia i medicina, Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s (1843-1920) ridiculitza les idees retr\u00f2grades de bona part de la societat espanyola (p. 168-169). Emilia Pardo Baz\u00e1n (1851-1921) tamb\u00e9 estava interessada per aquests temes i mostrava rigor en les seves descripcions; tanmateix, no estava disposada a sacrificar la seva fe cat\u00f2lica i intentava demostrar que la teoria de Darwin no era m\u00e9s que un grapat d\u2019hip\u00f2tesis. El mallorqu\u00ed Miquel dels Sants Oliver (1864-1920) va sentir curiositat pel darwinisme; per\u00f2 s\u2019ha de dir que l\u2019impacte de l\u2019evolucionisme en la literatura catalana fou tard\u00e0, i que es va mostrar d\u2019una manera caricaturesca i ing\u00e8nua per una noci\u00f3 equivocada de la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 (p. 209). El poema Petite cosmogonie portative<\/em> (\u00abPetita cosmogonia port\u00e0til\u00bb) de Raymond Queneau (1903-1976) comen\u00e7a amb l\u2019aparici\u00f3 de la Terra i explica els processos geol\u00f2gics que la varen conformar, l\u2019aparici\u00f3 i l\u2019evoluci\u00f3 de la vida, l\u2019arribada de la humanitat i el progr\u00e9s cultural i t\u00e8cnic fins a les calculadores electr\u00f2niques (p. 400).<\/p>\n\n\n\n

Una arbitr\u00e0ria aplicaci\u00f3 de les idees de Darwin va dur al darwinisme social, que va servir per justificar el racisme. En les obres de Joseph Conrad (1857-1924), es tracten els temes de la colonitzaci\u00f3 i del racisme. Anar a terres africanes pot suposar una possible degeneraci\u00f3 per a l\u2019home blanc i, per aquest motiu, cal mesurar el crani, en inter\u00e8s de la ci\u00e8ncia, abans de la parten\u00e7a. Relacionat amb aquest racisme i sentiment de superioritat ser\u00e0 l\u2019intent de traslladar la industrialitzaci\u00f3 a l\u2019\u00c0frica no per ajudar el desenvolupament del seus habitants, sin\u00f3 per a facilitar la colonitzaci\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 dels seus recursos (p. 259). Un m\u00f3n feli\u00e7<\/em> \u00e9s la m\u00e9s coneguda de les novel\u00b7les d\u2019Aldous Huxley (1894-1963), i que creu Duran que no ens ha de deixar indiferents \u00aben una \u00e8poca en qu\u00e8 la gen\u00e8tica ha avan\u00e7at tant i les possibilitats que obre s\u00f3n esperan\u00e7adores per\u00f2 tamb\u00e9 inquietants\u00bb. S\u2019hi produeixen embrions en s\u00e8rie per a una determinada funci\u00f3 i perqu\u00e8 puguin tolerar tot all\u00f2 que suposa un entrebanc, la qual cosa permetr\u00e0 no haver de vetllar per la seva seguretat i salut (p. 314-315). Mai millor dit per part de Duran que, en una \u00e8poca com la nostra, la \u00abdel big data,<\/em> les c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la recollida massiva d\u2019informaci\u00f3 de tot tipus sobre els ciutadans\u00bb, sigui inevitable pensar en George Orwell (1903-1950) i en la seva novel\u00b7la 1984<\/em>; i afegeix: \u00abSi Un m\u00f3n feli\u00e7 <\/em>d\u2019Aldous Huxley practicava la prevenci\u00f3, fabricant embrions ben condicionats i seleccionats, a la societat d\u2019Orwell s\u2019hi practica la coerci\u00f3, amb c\u00e0stigs durs i exemplars. Per dir-ho en termes m\u00e8dics, la societat de Huxley era la profilaxi i la d\u2019Orwell, la terap\u00e8utica\u00bb (p. 320-321). I si l\u2019objectiu de la producci\u00f3 d\u2019embrions en la novel\u00b7la de Huxley \u00e9s que la gent estimi el seu indefugible dest\u00ed social, en la d\u2019Orwell \u00e9s que els individus, creats per l\u2019Estat, sentin la necessitat de viure com viuen (p. 323). En la seva obra Qui t\u00e9 por de la Virginia Woolf?, <\/em>el dramaturg Edward Albee (1928-2016) exposa la possibilitat de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una ra\u00e7a de cient\u00edfics i de matem\u00e0tics dedicats a treballar per a major gl\u00f2ria de la supercivilitzaci\u00f3. Comenta Duran: \u00abFaltava molt \u2013i encara falta molt\u2012 per poder obtenir aquests humans a la carta, per\u00f2 la idea que seria possible ja ha estat damunt la taula. En pocs anys es va aprendre a tallar i combinar peces d\u2019ADN. I tot avan\u00e7ava tan de pressa que el 1975 es va celebrar a Calif\u00f2rnia la Confer\u00e8ncia d\u2019Asilomar, on cient\u00edfics per\u00f2 tamb\u00e9 advocats i altres especialistes varen debatre els possibles riscos i la regulaci\u00f3 de la biotecnologia\u00bb (p. 369). Escrita en \u00e8poca de Hitler, La guerra de les salamandres <\/em>de Karel \u010capek (1890-1938), enemic p\u00fablic de la Gestapo, ridiculitza el racisme. Un cient\u00edfic alemany comprova que les salamandres del mar B\u00e0ltic tenen caracter\u00edstiques f\u00edsiques diferents, fet que provoca que la premsa alemanya afirmi que aquella varietat era una ra\u00e7a superior, afavorida per la influ\u00e8ncia del medi ambient (p. 234). El protagonista de la novel\u00b7la Le feu des origines<\/em> (\u00abEl foc dels or\u00edgens\u00bb), <\/em>del congol\u00e8s Emmanuel Dongala (1941) assisteix a la colonitzaci\u00f3 europea amb unes m\u00e0quines que porten beneficis i destrucci\u00f3. Moren molts treballadors a causa de les dures condicions en la construcci\u00f3 del ferrocarril. Dongala vol que ens adonem que les m\u00e0quines, al mateix temps, provoquen un gran xoc i una confian\u00e7a cega en la tecnologia (p. 428). Es pregunta Duran: \u00abqu\u00e8 far\u00edem sense autors com Dongala, capa\u00e7os de combinar ci\u00e8ncia i literatura per explorar els grans interrogants que s\u2019ha plantejat l\u2019esp\u00e8cie humana\u00bb (p. 431).<\/p>\n\n\n\n

La millora i l\u2019allargament de la vida particular ha ocupat tamb\u00e9 p\u00e0gines en la hist\u00f2ria de la literatura. Mary Shelley (1797-1851) estava molt ben informada dels debats cient\u00edfics del seu moment sobre la generaci\u00f3 espont\u00e0nia, els transplantaments i el galvanisme com a m\u00e8tode per reanimar cad\u00e0vers. Per a Duran, el seu Frankenstein <\/em>\u00abera i \u00e9s una crida a la prud\u00e8ncia per evitar que la recerca cient\u00edfica tingui unes conseq\u00fc\u00e8ncies absolutament negatives i desbocades. No es tracta de cap manera de no fer avan\u00e7ar el coneixement i investigar, per\u00f2 en alguns casos cal aprendre a fer mitja volta\u00bb (p. 74-76). Alumne de Thomas Henry Huxley, avi d\u2019Aldous Huxley, amic de Charles Darwin i gran difusor de la seva teoria de l\u2019evoluci\u00f3, fou Herbert George Wells (1866-1946). En la seva novel\u00b7la L\u2019illa del doctor Moreau<\/em>, es narren els transplantaments de teixits d\u2019un animal a un altre per provocar modificacions qu\u00edmiques i canviar completament l\u2019estructura, amb la qual cosa, segons Duran, ens avancem unes d\u00e8cades a les pr\u00e0ctiques de modificaci\u00f3 gen\u00e8tica (p. 190). En la seva novel\u00b7la The body <\/em>(\u00abEl cos\u00bb), <\/em>l\u2019escriptor angl\u00e8s d\u2019origen pakistan\u00e8s Hanif Kureishi (1954) planteja la possibilitat de trasplantar cervells de persones grans a cossos de joves morts feia poc. Qui se sotmet a aquesta intervenci\u00f3 esdev\u00e9 un estrany a la Terra, que no pertany a enlloc i \u00e9s condemnat a comen\u00e7ar de nou, en el malson de la vida eterna (p. 423-424). Reflexiona Duran: \u00abM\u00e9s que trasplantament de cap \u2013aqu\u00ed el cap sencer\u2012, es tractaria de trasplantament de cos, perqu\u00e8 els pensaments i els coneixements serien els del propietari del cervell\u00bb (p. 425). L\u2019escriptora francesa Maylis de Kerangal (1967) va descriure amb gran sensibilitat les reaccions d\u2019uns pares als quals se\u2019ls demanen els \u00f2rgans del seu fill mort en un accident. Els metges deixen passar un temps prudencial, per\u00f2, si es pret\u00e9n que els aprofiti alg\u00fa que els necessita, cal anar r\u00e0pid. Dubten, s\u2019hi neguen, per\u00f2 acaben acceptant-ho (p. 472). Kazuo Ishiguro (1954) es va fixar en aquest greu problema de la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans, davant del qual s\u2019obre l\u2019interrogant: seria \u00e8tica l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una mena de granges de clons destinats a ser donants humans? (p. 466). Comenta Duran que, en les novel\u00b7les d\u2019aquest autor, \u00abla ci\u00e8ncia permet explorar, conjuntament amb la ficci\u00f3, com s\u2019enfronten l\u2019individu i la societat a dilemes complexos; reflexionar sense esperar que les possibilitats es transformin en realitats i sigui m\u00e9s dif\u00edcil reaccionar-hi\u00bb (p. 469-470).<\/p>\n\n\n\n

Ishiguro va escriure dues obres: una que t\u00e9 a veure amb la bio\u00e8tica, i una altra, amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Ambdues, per\u00f2, plantegen reptes \u00e8tics i socials d\u2019aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics que es poden definir com robo\u00e8tica o \u00e8tica rob\u00f2tica (p. 465). Per\u00f2 el pioner en l\u2019aventura rob\u00f2tica dins del g\u00e8nere novel\u00b7lesc fou \u010capek. \u00abEls robots de \u010capek no eren mec\u00e0nics, sin\u00f3 que estaven basats en la bioqu\u00edmica. I no li va agradar que es representessin com a formes met\u00e0l\u00b7liques\u00bb (p. 231-232). L\u2019escriptor txec ens avisa que els invents aparentment meravellosos tenen la seva part negativa i que certs processos tecnol\u00f2gics, si no es controlen, acaben provocant la cat\u00e0strofe; i ens recorda que els humans, a m\u00e9s de saviesa, tamb\u00e9 tenim emocions i sensibilitat, fet que ens permet comprovar que no som simples robots (p. 235-236). L\u2019angl\u00e8s Ian McEwan (1948) es preguntava si els androides podrien tenir consci\u00e8ncia, enamorar-se i actuar enfrontant-se als seus propietaris (p. 464).<\/p>\n\n\n\n

Philip Roth (1933-2018), gran analista de la identitat dels jueus als Estats Units i molt interessat pel proc\u00e9s d\u2019envelliment hum\u00e0 (p. 349), se sorprenia de les poques novel\u00b7les del m\u00f3n occidental que tractaven temes m\u00e8dics. Segons Duran, Roth exagerava quan deia que hi ha molts llibres sobre l\u2019adulteri, i cap sobre la diabetis. En el llibre que ressenyem, es pot comprovar que la medicina ha tingut for\u00e7a pres\u00e8ncia liter\u00e0ria, si b\u00e9 potser, com molt b\u00e9 sost\u00e9 l\u2019autor, no tanta com hauria merescut (p. 349). En el primer cap\u00edtol, dedicat a l\u2019Atra-Hasis<\/em>, se\u2019ns diu que la malaltia, en l\u2019\u00e8poca antiga, era considerada un fet sobrenatural, un c\u00e0stig div\u00ed imposat per no haver invocat als d\u00e9us quan hav\u00edem de fer-ho (p. 12-13); tanmateix, es constata que, en aquell temps, tamb\u00e9 hi havia una pr\u00e0ctica m\u00e8dica que comen\u00e7ava a cercar l\u2019etiologia de les malalties i els m\u00e8todes de guarici\u00f3, sense haver d\u2019invocar els d\u00e9us (p. 13-14). En el Tirant lo Blanc <\/em>de Joanot Martorell, <\/em>hi ha al\u00b7lusions a Gal\u00e8 i es diu que la millor riquesa \u00e9s la salut perqu\u00e8 permet conservar la vida (p. 33). La medicina \u00e9s la ci\u00e8ncia que m\u00e9s destaca en les obres de William Shakespeare (1564-1616): s\u2019hi han comptat m\u00e9s de 60 malalties i de 700 refer\u00e8ncies sobre medicina i psiquiatria. Miguel de Cervantes (1547-1616) era fill d\u2019un cirurgi\u00e0 itinerant, per\u00f2 no va exhibir uns coneixements profunds de medicina, tot i que tenia coneixement d\u2019algunes obres importants (p. 47). El Quixot deia que un dels atributs que un cavaller ha de tenir \u00e9s ser metge o herbolari. A Marianela,<\/em> Gald\u00f3s demostra con\u00e8ixer un vocabulari m\u00e8dic especialitzat que posa en boca d\u2019un metge que jutja quines poden ser les causes de la ceguesa de Pablo i com s\u2019hauria d\u2019actuar si es duu a terme la cirurgia (p. 169). McEwan tamb\u00e9 descriu amb detall i amb un ric vocabulari cient\u00edfic intervencions quir\u00fargiques (p. 461).<\/p>\n\n\n\n

Anton Tx\u00e9khov (1860-1904) deia que la medicina havia estat la seva esposa, i la literatura, la seva amant. Quan es cansava d\u2019una passava la nit amb l\u2019altra, i cap de les dues no patia per la seva infidelitat (p. 146). Lev Tolstoi (1828-1910) va escriure de Tx\u00e9khov que la medicina s\u2019interposava en el seu cam\u00ed i que hauria estat molt millor escriptor si no hagu\u00e9s estat metge, una idea que xocava frontalment amb la que Tx\u00e9khov tenia d\u2019ell mateix (p. 140-141). La medicina \u00e9s present en la producci\u00f3 de Thomas Mann (1875-1955), sobretot a La muntanya m\u00e0gica<\/em>. A la novel\u00b7la Arrowsmith<\/em>, de Sinclair Lewis (1885-1951), hi ha un retrat de l\u2019evoluci\u00f3 en l\u2019estudi i en l\u2019exercici de la medicina al principi del segle. Ell era net, fill i nebot de metges i germ\u00e0 d\u2019un respectat cirurgi\u00e0 que li va donar informaci\u00f3 per escriure l\u2019obra (p. 309). Aleksandr Soljenitsin (1918-2008) va estar ingressat a Taixkent perqu\u00e8 el tractessin d\u2019un c\u00e0ncer, com relata en la seva novel\u00b7la Un pavell\u00f3 de cancerosos<\/em>. Critica la medicina molt burocratitzada i mal estructurada que es va practicar en els anys immediatament posteriors a la mort de Stalin. El doctor Oreixtxenkov troba a faltar la humanitat que mostrava el metge de fam\u00edlia, creu que els nous m\u00e8todes els treuen capacitat d\u2019an\u00e0lisi i sost\u00e9 que els aut\u00e8ntics diagn\u00f2stics eren els que es feien abans dels raigs X. El metge alquimista d\u2019Obra negra, <\/em>novel\u00b7la de Marguerite Yourcenar (1903-1987), a m\u00e9s de la transmutaci\u00f3 dels metalls per obtenir-ne l\u2019or, pret\u00e9n cercar la transmutaci\u00f3 espiritual i la depuraci\u00f3 de l\u2019individu. (p. 379). Hi trobem la imatge d\u2019un metge filantrop que at\u00e9n desinteressadament els descamisats. Els seus coneixements li serviran quan, per salvar-se de la persecuci\u00f3 que pateix, decideix su\u00efcidar-se (p. 381).<\/p>\n\n\n\n

A qu\u00e8 es devia la bogeria del Quixot? Les malalties psiqui\u00e0triques han estat tamb\u00e9 tema de novel\u00b7la. Cervantes explica que el seu foll cavaller es passava les nits llegint: i de molt llegir i de poc dormir, se li va assecar el cervell. Segons Duran, aix\u00f2 encaixa amb la creen\u00e7a dels metges de l\u2019\u00e8poca, segons els quals \u00abla bogeria apareixia quan el cervell estava sec i atrofiat\u00bb, la qual cosa \u00abes produ\u00efa per la manca d\u2019hores de son, ja que el cervell s\u2019atrofia i asseca quan estem desperts, per\u00f2 es torna fort i humit quan dormim\u00bb (p. 48-49). Moli\u00e8re (1622-1673) sembla estar al corrent de les noves teories sobre les causes psicol\u00f2giques de problemes f\u00edsics. A L\u2019amor metge<\/em>, el mal d\u2019amor fa que Lucinda perdi la parla; i a El malalt imaginari <\/em>observem el que avui qualificar\u00edem de neurosi obsessiva i \u00abque seria una visi\u00f3 for\u00e7a innovadora en aquell temps\u00bb (p. 60). A L\u2019idiota<\/em> de Fi\u00f3dor Dostoievski (1821-1881), hi trobem acurades descripcions de l\u2019epil\u00e8psia que es basen tant en l\u2019observaci\u00f3 de les seves crisis com en les consultes que havia fet a especialistes. Aquesta malaltia \u00e9s una caracter\u00edstica m\u00e9s de la complexa personalitat de Dostoievski, la qual el va dur a crear grans obres liter\u00e0ries. Ens informa Duran que les seves descripcions han servit per fer diagn\u00f2stics retrospectius; i que el 1980 uns metges van anomenar epil\u00e8psia de Dostoievski l\u2019afectaci\u00f3 al l\u00f2bul temporal acompanyada de convulsions produ\u00efdes en un estat d\u2019\u00e8xtasi (p. 137-138). Un dram\u00e0tic fet personal viscut fa que els germans Edmon (1822-1896) i Jules (1830-1870) de Goncourt ens escriguin \u00abun llibre \u2013Germinie Lacerteux\u2012 <\/em>molt dolor\u00f3s\u00bb que els \u00abha sortit de les entranyes\u00bb sobre una dona de classe molt modesta i provinent d\u2019ambient rural que patia viol\u00e8ncia f\u00edsica i sexual, i que va acabar contraent hist\u00e8ria (p. 78). Ens trobem amb \u00abdescripcions crues, vives, en alguns casos extretes de visites a hospitals o de converses amb metges\u00bb, ens diu Duran; per\u00f2, en els seus diaris, tamb\u00e9 hi ha visions po\u00e8tiques i belles (p. 80). El mallorqu\u00ed Lloren\u00e7 Villalonga (1897-1980) era psiquiatra, per\u00f2 la medicina no fou la seva vocaci\u00f3 i si l\u2019havia estudiada era per comprendre \u00abla inc\u00f2gnita de l\u2019home\u00bb. La psiquiatria no l\u2019havia ajudat en la seva tasca liter\u00e0ria, sin\u00f3 que havia estat la literatura la que l\u2019havia ajudat a ser psiquiatre.<\/p>\n\n\n\n

No tothom veu de la mateixa manera el treball dels metges… Michel de Montaigne (1533-1592) va viure en una \u00e8poca en qu\u00e8 la paraula \u00abci\u00e8ncia\u00bb designava sabers molt diversos: des de les ci\u00e8ncies naturals, entre les quals destaca la medicina, passant per la dial\u00e8ctica o la jurisprud\u00e8ncia, fins a la quirom\u00e0ncia i altres pseudoci\u00e8ncies. Carrega contra els metges perqu\u00e8 declinen la seva responsabilitat davant d\u2019un desenlla\u00e7 o asseguren que, sense els seus remeis, hauria empitjorat m\u00e9s la malaltia (p. 38). Shakespeare acostumava a deixar b\u00e9 els metges (p. 41-42); Moli\u00e8re, en canvi, probablement per motius personals, fou c\u00e0ustic amb ells, com tamb\u00e9 ho va ser amb uns quants, segles despr\u00e9s, Lloren\u00e7 Villalonga en la seva obra Falses mem\u00f2ries de Salvador Orlan<\/em> (p. 390). Com Montaigne, el dramaturg franc\u00e8s creia que valia m\u00e9s deixar fer a la natura que no als metges. Assenyala Duran que \u00aben el segle XVI es va produir un gran aven\u00e7 en el coneixement de l\u2019anatomia humana i en el segle XVII es va progressar molt en la fisiologia, l\u2019estudi del funcionament intern de l\u2019organisme\u00bb; per\u00f2 \u00abels futurs metges aprenien b\u00e0sicament dels llibres, amb poc contacte real amb els pacients\u00bb (p. 58). No es critica tant la medicina com els metges: \u00abMetges pedants, que parlen llat\u00ed perqu\u00e8 els pacients i els familiars no els entenguin per\u00f2 semblin grans savis, i que prescriuen remeis in\u00fatils per\u00f2 sovint cars\u00bb. En El malalt imaginari<\/em>, Berald dir\u00e0 que la medicina \u00e9s la major bogeria dels homes, perqu\u00e8 la m\u00e0quina humana \u00e9s un misteri impenetrable (p. 59). A les novel\u00b7les d\u2019Honor\u00e9 de Balzac (1799-1850), els metges s\u00f3n, en canvi, tret d\u2019excepcions, tractats amb amabilitat; i les malalties estan descrites amb rigor i fidelitat, sense abandonar la fantasia que caracteritza una obra de ficci\u00f3 (p. 98). Gustave Flaubert (1821-1880) no va tractar amb benevol\u00e8ncia aquesta professi\u00f3, que coneixia for\u00e7a b\u00e9 pel fet de ser fill i germ\u00e0 de metge, per les seves mancances i febleses. A l\u2019escola havia realitzat redaccions amb descripcions ir\u00f2niques sobre el restrenyiment. A Les fun\u00e9railles du Dr Mathurin<\/em> (\u00abEls funerals del doctor Mathurin\u00bb), valora la capacitat cl\u00ednica del protagonista, tot comparant el seu ull a una sonda magn\u00e8tica que entra en l\u2019\u00e0nima. A Madame Bovary<\/em>, la medicina tamb\u00e9 hi \u00e9s present: Charles obtindr\u00e0 amb gran esfor\u00e7 el t\u00edtol d\u2019oficial de salut, inferior al de metge qualificat; i es veur\u00e0 poc motivat per a la ci\u00e8ncia, \u00abamb un gust frenol\u00f2gic, com si encara practiqu\u00e9s aquesta pseudoci\u00e8ncia\u00bb (p. 150-151). A La sonata a Kreutzer<\/em>, Tolstoi deixar\u00e0 anar judicis dur\u00edssims contra la medicina i els metges. El criminal P\u00f3zdnyshev sost\u00e9 que la ci\u00e8ncia mena els joves cap als bordells, i que els metges, qualificats de summes sacerdots de la ci\u00e8ncia, s\u00f3n responsables de llur depravaci\u00f3. Els metges s\u00f3n els qui han portat al m\u00f3n la corrupci\u00f3 moral del materialisme (p. 141). Ens dir\u00e0 Duran que Josep Pla (1897-1981) havia estat un esc\u00e8ptic i que no sempre se\u2019l podia prendre al peu de la lletra. Segons l\u2019empordan\u00e8s, no havia tingut mai preocupacions m\u00e8diques o higi\u00e8niques; i la seva pres\u00e8ncia a les farm\u00e0cies havia estat insignificant i les poques vegades que hi havia anat era amb escepticisme, la qual cosa no evitava que, qual calia, reconegu\u00e9s el valor d\u2019alguns medicaments (p. 290).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9mile Zola (1840-1902) va crear la novel\u00b7la experimental a imatge del m\u00e8tode m\u00e8dic del metge i fisi\u00f2leg Claude Bernard (1813-1878) (p. 154). Una visi\u00f3 negativa, en canvi, del cient\u00edfic franc\u00e8s la trobem a Els germans Karam\u00e0zov<\/em> de Dostoievski, qui primerament s\u2019havia posicionat amb els occidentalistes, defensors de la modernitzaci\u00f3 i industrialitzaci\u00f3 de R\u00fassia, per\u00f2 despr\u00e9s del seu captiveri es va convertir en opositor del que anomenava civilitzaci\u00f3, que veia com un materialisme indesitjable: forma de progr\u00e9s que acaba convertint-se en mare de tots els mals (p. 133). Claude Bernard es converteix en s\u00edmbol del mal; fins i tot el seu nom, en boca de Dimitri, un dels germans, arriba a ser un insult (p. 135-136).<\/p>\n\n\n\n

Dimitri critica tamb\u00e9 la visi\u00f3 mecanicista de l\u2019organisme hum\u00e0 i arriba a cloncloure que D\u00e9u li fa ll\u00e0stima perqu\u00e8 qui mana \u00e9s la qu\u00edmica. Mary Shelley ens explica que Frankenstein s\u2019havia interessat primer per l\u2019alqu\u00edmia i despr\u00e9s per la qu\u00edmica. S\u2019havia quedat captivat pels ensenyaments del seu professor de qu\u00edmica (p. 73). Per a Aldous Huxley, tot era qu\u00edmica (p. 316); i Sinclair Lewis es fixa en el que va suposar l\u2019estudi de la biologia i de la qu\u00edmica en la carrera de medicina, les quals potenciaran la recerca que ha de portar a un millor coneixement de les malalties i a descobrir nous f\u00e0rmacs (p. 310). Elias Canetti (1905-1994) tenia un especial inter\u00e8s per les ci\u00e8ncies naturals i, fins i tot, s\u2019havia plantejat d\u2019estudiar medicina; per\u00f2, al final, va estudiar qu\u00edmica \u00abper salvar les aparences\u00bb (p. 329); tanmateix, no va exercir mai de qu\u00edmic. \u00abCom la lenta i laboriosa transformaci\u00f3 dels reactius en el laboratori \u2013escriu Duran\u2012, l\u2019obra de Canetti mostra un proc\u00e9s de concepci\u00f3 i creaci\u00f3 pausat per\u00f2 continuat i prec\u00eds. I potser ens hem d\u2019alegrar que acab\u00e9s la carrera i fes el doctorat en qu\u00edmica, tot i que per fer-ho necessit\u00e9s tenir al costat l\u2019Eva per enraonar de Dostoievski durant jornades tedioses i inacabables\u00bb (p. 331). Primo Levi (1919-1987) va compaginar el seu treball de qu\u00edmic amb la literatura. Un fruit en fou la seva obra sobre ci\u00e8ncia del segle XX: El sistema peri\u00f2dic<\/em> (p. 435). Tamb\u00e9 va publicar assaigs, reculls de contes i volums d\u2019hist\u00f2ries encadenades, com les de La chiave a stella<\/em> (\u00abLa clau estrella\u00bb), en la qual escriuria que m\u00e9s de trenta anys embastant mol\u00e8cules potser li havien ensenyat alguna cosa sobre la manera d\u2019embastar paraules i idees o de referir-se a \u00e9ssers humans. \u00abCal llegir i intentar comprendre Levi \u2013apunta Duran\u2012, at\u00e8s que vivim en un m\u00f3n de mol\u00e8cules i de paraules\u00bb (p. 437-438). Emmanuel Dongala deu ser de les poques persones que ha estat simult\u00e0niament professor de dues disciplines ben diferents: qu\u00edmica i literatura franc\u00f2fona africana (p. 427). A Generosity<\/em> (\u00abGenerositat\u00bb), de Richard Powers (1957), apareixen la qu\u00edmica o la neuroqu\u00edmica. <\/em>El protagonista \u00e9s un genetista que vol descobrir les bases gen\u00e8tiques de la felicitat, puix que est\u00e0 conven\u00e7ut que la felicitat es basa simplement en la concentraci\u00f3 de neurotransmissors (p. 453-454). A Orfeo<\/em>, explica la hist\u00f2ria d\u2019un compositor que experimenta amb un bacteri patogen amb l\u2019objectiu de gravar la seva m\u00fasica en l\u2019ADN. \u00abNo es tracta d\u2019una fantasia de Powers \u2013escriu Duran\u2012, sin\u00f3 d\u2019un camp de recerca real que pret\u00e9n utilitzar microorganismes per emmagatzemar i transmetre informaci\u00f3 en el seu material gen\u00e8tic\u00bb (p. 455). L\u2019escriptora i activista eg\u00edpcia Nawal El Saadawi (1931-2021), que es va rebel\u00b7lar contra la discriminaci\u00f3 que patia la dona (p. 419), t\u00e9 molt clar que tot el que hi ha adopta formes i caracter\u00edstiques qu\u00edmiques. Li compla\u00efa fer una an\u00e0lisi cl\u00ednica perqu\u00e8 era, com l\u2019art, un treball que dep\u00e8n dels sentits (p. 421-422). En la novel\u00b7la Les enfants du limon<\/em> (\u00abEls nens del llim\u00bb) de Raymond Queneau (1903-1976), trobem un noi obsessionat per descobrir un nou element qu\u00edmic. Calcula que el pes at\u00f2mic hauria d\u2019estar al voltant de 250. Queneau havia volgut evocar l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 els elements es descobrien en petits laboratoris i qui el trobava en triava el nom. \u00abEls elements qu\u00edmics s\u00f3n els components b\u00e0sics de tota la mat\u00e8ria \u2013ens explica Duran\u2013 i l\u2019autor franc\u00e8s va saber utilitzar-los, no per construir mol\u00e8cules, sin\u00f3 poemes i escenes de novel\u00b7la. Al final, tot es basa a fer reaccionar materials elementals i buscar un producte innovador, que s\u2019aparti de la vulgaritat\u00bb (p. 402). Don Delillo (1936) ens fa veure que tot el que passa a la vida pot ser resultat d\u2019una s\u00e8rie de mol\u00e8cules que s\u2019agiten en la nostra ment, per\u00f2 que no sempre funciona; al cap i a la fi, som la suma de les nostres dades, de la mateixa manera que ho som tamb\u00e9 dels nostres impulsos qu\u00edmics (p. 417). Creu Duran que, amb Thomas Pynchon (1937), la qu\u00edmica acaba \u00abtan intricada en les persones que un \u00e9sser hum\u00e0 i unes bombes volants acaben compartint un mateix material sint\u00e8tic\u00bb (p. 447-448). El professor de qu\u00edmica mallorqu\u00ed \u00c0ngel Terron (1953) va publicar un llibre de poemes el t\u00edtol del qual era: Iniciaci\u00f3 a la qu\u00edmica<\/em> i el f\u00edsic, poeta i assagista sitget\u00e0 David Jou (1953) dedica a la taula peri\u00f2dica dels elements el seu poema \u00abQu\u00edmica\u00bb (p. 486). Ambd\u00f3s autors combinen l\u2019estudi cient\u00edfic de la mat\u00e8ria i dels fen\u00f2mens f\u00edsics amb la pr\u00e0ctica del g\u00e8nere literari que expressa el m\u00e9s viu i inspirat de l\u2019esperit.<\/p>\n\n\n\n

La mat\u00e8ria, particularitzada en el ferro, i el valor ardent esborraven de la terra, segons Victor Hugo (1802-1885), l\u2019antiga pesantor dels cossos (p. 92); i aix\u00f2 era el resultat de la t\u00e8cnica, amb la hist\u00f2ria de la qual s\u2019havia de comptar per poder parlar de la societat. Nom\u00e9s calia fixar-se en el que havia suposat el cable submar\u00ed, unint telegr\u00e0ficament el Regne Unit i la resta del continent (p. 95-96). Les seves novel\u00b7les de Zola s\u00f3n, segons Duran, \u00abtestimonis de la transformaci\u00f3 social que arriba amb la Revoluci\u00f3 Industrial. Comenta els xocs que provoca la conviv\u00e8ncia de m\u00e0quines i persones, i les dures condicions de feina i de vida que comporta. La m\u00e0quina ajuda el treballador, per\u00f2 acaba transformant-lo en una m\u00e0quina. I aix\u00f2 i les condicions de treball el deixen alienat. Per la rigorosa documentaci\u00f3 de l\u2019escriptor, coneixem m\u00e0quines i processos, companyonies i rivalitats, reivindicacions i resignacions, grandeses i mis\u00e8ries. \u00abI si l\u2019obrer es fa m\u00e0quina, la m\u00e0quina sembla fer-se persona\u00bb (p. 155-156). Gald\u00f3s esmenta la m\u00e0quina de cosir a La desheredada <\/em>com un aparell que facilita la feina, per\u00f2 que no rebaixa hores de treball a les dones que intenten guanyar alguns diners. La m\u00e0quina de cosir augmentava les possibilitats de moltes dones de vestir-se b\u00e9 dintre de la seva senzillesa, la qual cosa podia fer disminuir el distanciament social (p. 170-171). \u00c9mile Verhaeren (1855-1916) viu l\u2019assentament de la Revoluci\u00f3 Industrial i una de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies: el creixement de les ciutats en detriment de les zones rurals. Amb notable sensibilitat social, en els seus poemes descriu el poder dels diners i de la burgesia i les dures condicions de vida i laborals dels obrers (p. 241). En la seva novel\u00b7la La fabricanta<\/em> (1904), Dolors Monserd\u00e0 (1845-1919) va oferir una visi\u00f3 de l\u2019expansi\u00f3 de la ind\u00fastria t\u00e8xtil a Barcelona gr\u00e0cies a la nova maquin\u00e0ria. Burgesa, conservadora, cat\u00f2lica i feminista, l\u2019escriptora contraposa la por de les novetats amb l\u2019empenta per aprofitar-les i situa dones com a protagonistes d\u2019aquesta iniciativa emprenedora. En Pere-Joan manifesta que les m\u00e0quines estan destinades a acabar amb l\u2019obra de m\u00e0; per\u00f2 l\u2019Antonieta, la seva dona, veu tot el contrari i advoca per comprar m\u00e0quines que supleixin els telers manuals: \u00aben lo negoci, qui no s\u2019arrisca no pisca\u00bb; i afegeix un \u00abD\u00e9u nos ajudar\u00e0\u00bb ben coherent amb la religiositat de l\u2019autora. Les f\u00e0briques han estat la vida i la riquesa de la ciutat, tot creant-hi la burgesia, nascuda de la ru\u00efna dels antics menestrals (p. 120-121). Comenta Duran que, llegint Monserd\u00e0, no ens adonem gaire \u00abdels problemes de les classes treballadores en general. \u00c9s cert \u2013i en el seu cas i en aquella \u00e8poca potser ja era molt\u2013 que defensava les cosidores. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia d\u2019altres autors, no deixa testimoni de com les m\u00e0quines tamb\u00e9 ajudaren a teixir un conflicte social que, finalment, conduiria a m\u00e9s drets dels treballadors\u00bb (p. 123). Havent-se avan\u00e7at al futurisme itali\u00e0, Gabriel Alomar (1873-1941), dem\u00f2crata, catalanista, d\u2019esquerres i anticlerical, havia defensat que l\u2019home havia de posar la natura al seu servei. Reivindicava la ciutat enfront del ruralisme i, com Monserd\u00e0, lloava la Barcelona industrial i avan\u00e7ada. Tampoc no es mostra contrari a les m\u00e0quines, per\u00f2 sost\u00e9 que el seu impacte s\u2019ha de transformar i, en comptes de penalitzar els obrers, esdevindr\u00e0 un element emancipador. Creia que la transformaci\u00f3 es faria a trav\u00e9s de la poesia (p. 237-238). Les m\u00e0quines van rebre un elogi tamb\u00e9 per part de Fernando Pessoa (1888-1935) i l\u2019avantguardista Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) defensa la necessitat de la pres\u00e8ncia de m\u00e0quines i artefactes mec\u00e0nics (p. 291). De jove, Ernesto S\u00e1bato (1911-2011) havia pensat que la m\u00e0quina no era un enemic, sin\u00f3 una extensi\u00f3 que permetia a l\u2019home superar les seves limitacions; per\u00f2 va arribar un moment en qu\u00e8 la m\u00e0quina es va alliberar i es va enfrontar a l\u2019home i la ci\u00e8ncia es va anar convertint en un deshumanitzat laberint de s\u00edmbols. El m\u00f3n s\u2019ha anat transformant en un conglomerat de logaritmes, lletres gregues, triangles… Cr\u00edtic amb el progr\u00e9s i el racionalisme, tanmateix no va deixar d\u2019exposar idees positives sobre la ci\u00e8ncia i la tecnologia (p. 354-356). Kurt Vonnegut (1922-2007) va dibuixar una societat en qu\u00e8 les m\u00e0quines havien substitu\u00eft la immensa majoria de persones. Les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques dels individus estaven assegurades, per\u00f2 ells se senten in\u00fatils i no sabien en qu\u00e8 ocupar el temps. Educats per adorar la compet\u00e8ncia i el mercat, la productivitat i la utilitat econ\u00f2mica, ara se\u2019ls privava de tot aquell m\u00f3n; tanmateix, es pot pensar que, a la llarga, all\u00f2 podia arribar a ser benefici\u00f3s (p. 362-363).<\/p>\n\n\n\n

Segons Duran, la novel\u00b7la ferrovi\u00e0ria per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s La b\u00e8stia humana<\/em> de Zola, on convergien la tecnologia i les passions m\u00e9s baixes, la racionalitat i la bogeria. Tant el ferrocarril com l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 hi apareixen com a b\u00e8sties. El tren \u00e9s tractat com un personatge hum\u00e0 m\u00e9s (p. 156-157). Narc\u00eds Oller (1846-1930) ens mostra dues actituds davant del que representa el progr\u00e9s: la positiva, que \u00e9s la de la tecnologia, amb els ferrocarrils, els fanals de gas i les f\u00e0briques; i la negativa, que \u00e9s la de la usura i l\u2019ambici\u00f3 dels diners per si mateixos, i que trobem a L\u2019Escanyapobres<\/em> (p. 180). Noves comunicacions, com el tel\u00e8graf, donen beneficis econ\u00f2mics a aquells que saben emprar-les (p. 182). Trobem una triple visi\u00f3 dels trens en Guimer\u00e0, Bosch de la Trinxeria i Ruyra. Assenyala, per\u00f2, Duran que els primers anys del ferrocarril a Catalunya, despr\u00e9s de la inauguraci\u00f3 de la l\u00ednia Barcelona-Matar\u00f3, no es varen publicar novel\u00b7les que incorporessin el tren a la trama, per\u00f2 s\u00ed poemes populars (p. 195). Joan Maragall (1860-1911) va escriure sobre el moment en qu\u00e8 el tren de Sarri\u00e0 va patir el sotrac del canvi del vapor a la tracci\u00f3 <\/em>el\u00e8ctrica: \u00abJa no el sentir\u00edem xiular m\u00e9s aquell tren de Sarri\u00e0: aquell xiscle era un adeu; el tren se n\u2019anava no cap a Sarri\u00e0, sin\u00f3 cap a l\u2019eternitat: no\u2019l tornar\u00edem a sentir mai m\u00e9s\u00bb. Ell far\u00e0 el mateix cam\u00ed, per\u00f2 amb un tren nou que li permet veure que el m\u00f3n ha canviat (p. 203-204). Pocs escriptors podien entendre millor la frase de Marx \u00abla Revoluci\u00f3 \u00e9s la locomotora de la hist\u00f2ria\u00bb com el rus Andrei Plat\u00f3nov (1899-1951), fill d\u2019un ferroviari, ajudant de maquinista, fonedor de canonades i electrot\u00e8cnic (p. 277). Per a ell, la locomotora era un membre m\u00e9s de la fam\u00edlia i se n\u2019havia de tenir cura (p. 279).<\/p>\n\n\n\n

A Octave Mirbeau (1848-1917), ja no li agrada la locomotora: resulta excessivament esclava dels ra\u00efls, serva d\u2019horaris est\u00fapids i reglaments tir\u00e0nics, cosa que no passa amb l\u2019autom\u00f2bil, que supera obstacles en la vida de l\u2019home, la qual cosa es tradueix com un guany d\u2019autonomia, i del qual far\u00e0 uns exagerats elogis, que, segons Duran, demostren que els seus escrits no es poden prendre seriosament del tot. En la seva novel\u00b7la: La 628-E8, <\/em>ens explica que l\u2019autom\u00f2bil ja forma part de la seva vida. L\u2019automobilisme es converteix en una malaltia: la velocitat; i no n\u2019estalvia cr\u00edtiques: l\u2019autom\u00f2bil \u00e9s un negoci, amb una clientela que, al principi, era nom\u00e9s del m\u00f3n del plaer i del luxe (p. 210-212). La novel\u00b7la de Sinclair Lewis sobre el paper de l\u2019autom\u00f2bil a la moderna societat nord-americana \u00e9s Babbitt <\/em>(1922). \u00abEl cotxe \u00e9s \u201dpoesia i trag\u00e8dia, amor i heroisme\u201d. Tot es converteix en un ritu excitant: engegar-lo en fred donant voltes a la maneta o posar-hi benzina. No hi manca un \u201cesport original i temerari\u201d que consisteix a c\u00f3rrer per l\u2019estret canal que deixen el tramvia el\u00e8ctric i la filera de cotxes aparcats al carrer; fins i tot resulta \u00e8pic buscar un lloc per aparcar\u00bb (p. 312). En les cr\u00f2niques de Paul Morand (1888-1976), sovint apareixia el tema de la velocitat. No s\u2019interessa tant per all\u00f2 que el viatge velo\u00e7 permet veure com per all\u00f2 que la rapidesa priva de veure, perqu\u00e8 \u00abla velocitat mata la forma\u00bb. No deixa, per\u00f2, d\u2019aconsellar: \u00abEstimem la velocitat, que \u00e9s la meravella moderna, per\u00f2 verifiquem sempre els nostres frens\u00bb (p. 283-284).<\/p>\n\n\n\n

Marcel Proust (1871-1922) va dedicar elogis al tren i a l\u2019autom\u00f2bil, pel fet d\u2019escur\u00e7ar dist\u00e0ncies i deixar veure amb poques hores de marge indrets o monuments abans allunyats (p. 301). Per\u00f2 tamb\u00e9 va valorar el servei del tel\u00e8fon i es va impressionar amb l\u2019aeropl\u00e0, que, malgrat que havia comprovat en la Primera Guerra Mundial que era mort\u00edfer, el tenia com a estel\u00b7lar i celestial (p. 303). Antoine de Saint-Exup\u00e9ry (1900-1944) considerava que les carreteres ens havien enganyat durant segles, perqu\u00e8 evitaven les terres eixorques, els pedregars i les arenes, i adopten les necessitats dels homes; amb l\u2019avi\u00f3, en canvi, de gran servei als homes, hem sabut qu\u00e8 era la l\u00ednia recta (p. 251-252). En un article, Bertolt Brecht (1898-1956) va escriure que la t\u00e8cnica ha estat prou avan\u00e7ada per produir la r\u00e0dio, mentre que la societat encara no ho ha estat prou per acollir aquest descobriment. \u00c9s el que sovint passa amb els grans invents: arriben abans que la societat pugui assimilar-los i pensi qu\u00e8 en vol i que pot fer-hi realment (p. 332). \u00abProbablement no es referia al fet que gr\u00e0cies al tel\u00e8fon o a unitats m\u00f2bils la gent pogu\u00e9s dir la seva en alguns programes \u2013comenta Duran\u2012, sin\u00f3 que el nou mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 serv\u00eds realment a les necessitats socials i al debat p\u00fablic, en comptes de ser una altra tecnologia controlada pel poder econ\u00f2mic o pol\u00edtic. […] La r\u00e0dio havia de ser una eina de la societat. Tamb\u00e9 la ci\u00e8ncia podia ser i era una eina transformadora, sovint inc\u00f2moda per al poder\u00bb (p. 333). Creu Duran que Brecht ressaltava \u00abla necessitat que els cient\u00edfics se sentin responsables dels seus actes i no oblidin les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus treballs\u00bb (p. 336). Josep Vicen\u00e7 Foix (1893-1987) considerava que, en el nou paisatge tecnol\u00f2gic, hi havia una bellesa nova: un vuit cilindres, una instal\u00b7laci\u00f3 productora del \u00abcraking\u00bb de l\u2019oli pesat, una superantena, els accessoris d\u2019un avi\u00f3, d\u2019un auto o d\u2019una moto… Ens diu Duran que ell \u00abmostra visi\u00f3 de futur quan es dol que no es tiri endavant un vol sense escales entre Barcelona i Nova York o quan es preocupa per una bona connexi\u00f3 vi\u00e0ria entre l\u2019aeroport i la ciutat, com ja reclamaven molts urbanistes en altres pa\u00efsos\u00bb (p. 247-248).<\/p>\n\n\n\n

La industrialitzaci\u00f3 no sempre ha preservat o afavorit la salut dels humans. Elizabeth Gaskell (1810-1865), cosina llunyana de Darwin, qui va con\u00e8ixer personalment, va reflexionar sobre els fums de la industrialitzaci\u00f3. \u00c9s veritat que, sense f\u00e0briques, hi ha menys progr\u00e9s, per\u00f2 tamb\u00e9 menys patiment. Molts treballadors patien greus malalties perqu\u00e8 el borrissol del cot\u00f3 se\u2019ls ficava als pulmons, i aix\u00f2 obligava a reclamar mesures socials o higi\u00e8niques (p. 117-118). Moltes de les novel\u00b7les de Charles Dickens (1812-1870) es tenen com una cr\u00edtica a la industrialitzaci\u00f3; ara b\u00e9, el que de deb\u00f2 hi ha \u00e9s una cr\u00edtica social: jornades inacabables per sous baixos, amena\u00e7a cont\u00ednua d\u2019acomiadament, amuntegament en barris insalubres de les grans ciutats… (p. 112). Segons Duran, a la novel\u00b7la Dombey and son <\/em>(\u00abDombey i fill\u00bb), <\/em>\u00abla contaminaci\u00f3 de l\u2019aire serveix de met\u00e0fora sobre els mals socials i morals. El narrador explica que, si es poguessin veure les part\u00edcules nocives, s\u2019observaria que tamb\u00e9 volen cap a les parts sanes de la ciutat. Per\u00f2 que si tamb\u00e9 es poguessin veure \u201dtots els desordres morals inherents a aquelles atmosferes impures\u201d, observar\u00edem que en els llocs on es concentra la mis\u00e8ria s\u2019hi reuneixen tots\u00bb (p. 115). Joseph Roth (1894-1939) va carregar contra la ind\u00fastria. Els obrers que havien arribat dels seus pobles d\u2019aires saludables, quan fa un temps que treballen a la f\u00e0brica, pateixen un canvi radical: \u00abtossien, escopien sang, emmalaltien i morien als hospitals\u00bb (p. 265). Blai Bonet (1926-1997) va retratar cruament l\u2019experi\u00e8ncia dels malalts de tuberculosi. A la visi\u00f3 tr\u00e0gica de la malaltia, hi va unir l\u2019entorn religi\u00f3s embafador d\u2019una \u00e8poca marcada per l\u2019inici d\u2019una llarga dictadura i el record de repressi\u00f3 durant la guerra (p. 346-348).<\/p>\n\n\n\n

En el cap\u00edtol dedicat a Gabriel Chevalier (1895-1969), escriu Duran: \u00abLa Primera Guerra Mundial se sol considerar el primer conflicte b\u00e8l\u00b7lic modern, a causa de l\u2019aparici\u00f3 dels avions, l\u2019expansi\u00f3 dels submarins i l\u2019\u00fas massiu de noves armes qu\u00edmiques, entre altres coses; despr\u00e9s, a la Segona Guerra Mundial, la tecnologia va jugar un paper encara m\u00e9s decisiu i dram\u00e0tic\u00bb. Chevalier va denunciar els qui havien llan\u00e7at els seus pa\u00efsos a la guerra i els qui l\u2019havien celebrat de manera entusiasta; i va carregar contra els dirigents dels pa\u00efsos que van intervenir-hi (p. 255-256). Lloren\u00e7 Villalonga va ser reticent sobre el progr\u00e9s que representaven els invents. Per a ell, el segle XIX havia acabat el 1914, quan sorgia un m\u00f3n industrial i maquinista, antiliberal i deshumanitzat, amb guerres, accidents automobil\u00edstics i aire contaminat; tanmateix, acceptar\u00e0 que, malgrat els accidents i la contaminaci\u00f3, no es poden suprimir els autos, ja que aix\u00f2 suposaria la ru\u00efna de les empreses, l\u2019atur dels obrers, i la crisi dels carburants (p. 391-393). Segons Duran, \u00abVillalonga exagera en les cr\u00edtiques i sembla tornar-se nost\u00e0lgic d\u2019\u00e8poques sens dubte menys c\u00f2modes, per\u00f2 tamb\u00e9 cal recon\u00e8ixer que en algunes coses estava molt encertat. Potser si aixequ\u00e9s el cap exclamaria: \u201cja us ho vaig advertir\u201d\u00bb (p. 394). Verhaeren \u00abprofundament pacifista, tamb\u00e9 va veure els estralls que la tecnologia causava en la guerra\u00bb (p. 243). A La muntanya m\u00e0gica <\/em>de Thomas Mann, hi apareixen el cinema, la fotografia i el gram\u00f2fon, i es plantegen debats sobre la llibertat, el progr\u00e9s, la democr\u00e0cia i la ci\u00e8ncia moderna (p. 273).<\/p>\n\n\n\n

A la casa de Par\u00eds de Jacinto, personatge de la novel\u00b7la de Jos\u00e9 Maria E\u00e7a de Queir\u00f3s (1845-1900) La ciutat i les serres<\/em>, trobem un mostrari dels aven\u00e7os m\u00e9s moderns i un vertader palau de coneixement: la \u00abPetita enciclop\u00e8dia dels coneixements universals\u00bb, un telescopi que eleva a la m\u00e0xima pot\u00e8ncia de visi\u00f3 \u00abl\u2019ull primitiu, el de la Natura\u00bb, ascensor, fon\u00f2graf, m\u00e0quina de calcular, diccionaris, la guia de carrers de Samarcanda, una mena de teletip que li permet rebre cont\u00ednuament not\u00edcies, els diaris de Par\u00eds i de Londres, plomes el\u00e8ctriques, tel\u00e8fon, m\u00e0quines per numerar fulls, per esmenar textos, per enganxar segells, per relligar documents… Jacinto decideix tornar a Tormes, on havia nascut, i vol construir una sala de projeccions \u00abde llanterna m\u00e0gica\u00bb per ensenyar a la gent les ciutats del m\u00f3n (p. 177-178). La primera novel\u00b7la que descriu el m\u00f3n del cinema fou Atenci\u00f3, rodem!: quaderns de Serafino Gubbio, operador cinematogr\u00e0fic,<\/em> de Luigi Pirandello (1867-1936). Es mostra la vida d\u2019una persona que treballa per mostrar enganys. S\u2019enganya creant ficcions est\u00fapides, que la m\u00e0quina s\u2019encarrega de transformar en una realitat meravellosa, i el p\u00fablic, com la m\u00e0quina, s\u2019ho empassa tot; i les despeses no semblen poques si es t\u00e9 en compte la curta durada de l\u2019escena (p. 216-217). El cinema va tenir un impacte en l\u2019elaboraci\u00f3 de la novel\u00b7la Un film: 3.000 metres, <\/em>de V\u00edctor Catal\u00e0 (1869-1966) (p. 221). Alexandre Plana (1889-1940) va defensar el cinema com a art (p. 222). Carles Soldevila (1892-1967) va introduir en les seves obres invents com l\u2019autom\u00f2bil, el cinema, la fotografia o el tel\u00e8fon. Les seves mem\u00f2ries es van titular: Del llum de gas al llum el\u00e8ctric. <\/em>Escriu Duran: \u00abA les novel\u00b7les, Soldevila no hi dibuixa un escenari ni apocal\u00edptic ni apolog\u00e8tic a causa dels nous invents. Les coses, simplement, s\u00f3n all\u00e0 i han de ser a la narraci\u00f3, perqu\u00e8, a m\u00e9s, a la nova societat els estils de vida, els referents culturals o les possibilitats de relaci\u00f3 canvien. Tampoc no veu incompatibilitat entre el m\u00f3n nou i el vell. […] Reconeix que abans tenia enyoran\u00e7a malaltissa de temps passats, per\u00f2 que s\u2019ha adaptat i gaudeix del millor de dues \u00e8poques i ja sap \u201cevocar sense enyoran\u00e7a\u201d\u00bb (p. 298-299).<\/p>\n\n\n\n

A Pere Calders (1912-1994) sempre el va entusiasmar la t\u00e8cnica. En una conversa amb Josep M. Espin\u00e0s, hi va destacar els beneficis de la inform\u00e0tica: \u00abl\u2019ordinador m\u2019arxiva tot el que faig i ho trobo instant\u00e0niament. Si no, quan necessito un paper no el trobo\u00bb; per\u00f2 tamb\u00e9 hi veia els riscos, com una incorrecta autocorrecci\u00f3 (p. 383-384). Al conte \u00abLa ci\u00e8ncia i la mesura\u00bb, va semblar avan\u00e7ar-se al big data<\/em> i als algoritmes que analitzen la personalitat i ofereixen recomanacions per orientar-te en un futur (p. 388). Joan Brossa (1919-1998) va ser un artista polivalent que es va interessar gaireb\u00e9 per tot, des de la m\u00e0gia fins al cabaret i l\u2019art. En el seu segon llibre de sextines, hi volia incloure\u2019n una que fos diferent, i va optar per elaborar-ne una amb ordinador. Brossa va triar cinquanta paraules-rima i les va lliurar als inform\u00e0tics, que van crear un programa que conegu\u00e9s tots els condicionants per fer el poema (p. 404-406). El poema va ser qualificat per Brossa com un \u00abnen proveta literari\u00bb i va demostrar que, de la tecnologia, tamb\u00e9 en podia emergir lirisme (p. 408).<\/p>\n\n\n\n

Les ci\u00e8ncies exactes tamb\u00e9 han tingut lloc en la literatura. El persa Omar Khayyam (1048-1131) ha estat considerat un bon poeta, per\u00f2 tamb\u00e9 va excel\u00b7lir com a astr\u00f2nom i matem\u00e0tic. Recordem que, a ell, devem que s\u2019anomeni x<\/em> la inc\u00f2gnita en una equaci\u00f3 (p. 23-24). A Edgar Allan Poe li hauria agradat estudiar matem\u00e0tiques, per\u00f2 aix\u00f2 no va poder ser. Un escriptor cr\u00edtic amb la ci\u00e8ncia i el racionalisme com havia estat Tolstoi aprofita la seva gran obra Guerra i pau<\/em> per elaborar una teoria sobre la hist\u00f2ria en qu\u00e8 tenen un paper important les matem\u00e0tiques. S\u2019ha d\u2019estudiar la hist\u00f2ria de la mateixa manera que s\u2019estudien les lleis del vapor, de la campana i del vent. El pr\u00edncep Nicolau Andreievitx Bolkonski ensenyava \u00e0lgebra i geometria a la seva filla i tamb\u00e9 mirava de resoldre equacions de matem\u00e0tica transcendental (p. 141-143). S\u00f3fia Kovalevskaia (1850-1891) va fer importants aportacions a les matem\u00e0tiques i va practicar diversos g\u00e8neres literaris: teatre, assaig, narracions i novel\u00b7la, i va participar en reunions de benefic\u00e8ncia i en discussions de cercles literaris, per\u00f2 en aquests darrers veu que es perd molt de temps en xerrameques que no arriben a res concret (p. 187). En Les tribulacions del jove T\u00f6rless<\/em>, de Robert Musil (1880-1942), el protagonista \u00e9s un alumne de l\u2019acad\u00e8mia militar i estudia matem\u00e0tiques, cosa que li desperta m\u00e9s dubtes que certeses. Se sent desorientat amb el concepte d\u2019infinit, que li sembla \u00fatil nom\u00e9s en els c\u00e0lculs matem\u00e0tics (p. 325). Hi ha un reconeixement de la utilitat de les matem\u00e0tiques, per\u00f2 tamb\u00e9 hi trobem una reflexi\u00f3 sobre els conceptes imaginaris, aparentment sense sentit real, per\u00f2 imprescindibles per trobar solucions a certs problemes. L\u2019imaginari permet resoldre el problema pr\u00e0ctic; i per reflexionar sobre el seu significat, Musil es va ajudar de la filosofia i de la literatura (p. 327). Gabriel Ferrater (1922-1972) es va matricular com a alumne lliure de Matem\u00e0tiques a la universitat per la impressi\u00f3 que li va causar la lectura del dif\u00edcil llibre de Julio Rey Pastor: Elementos de an\u00e1lisis algebraico<\/em> (p. 395). Sost\u00e9 Duran que \u00abl\u2019obra de Ferrater ha estat molt estudiada, per\u00f2 no sempre se n\u2019han ressaltat les influ\u00e8ncies matem\u00e0tiques\u00bb. En la seva persecuci\u00f3 de racionalitzar el fenomen hum\u00e0 m\u00e9s irracional, es denotava el seu afany \u00abde modernitzar el llast de tradici\u00f3 de la poesia amorosa\u00bb (p. 397).<\/p>\n\n\n\n

El que han suposat les ci\u00e8ncies per al progr\u00e9s de la humanitat ha estat preocupaci\u00f3 de tots els temps, per\u00f2 s\u2019accentua en les \u00e8poques moderna i contempor\u00e0nia. Cervantes fa que el Quixot digui que la cavalleria \u00e9s la ci\u00e8ncia que cont\u00e9 totes o gaireb\u00e9 totes les ci\u00e8ncies del m\u00f3n. A Los trabajos de Persiles y Sigismunda<\/em> es distingeix l\u2019astrologia judici\u00e0ria, ocupada en la influ\u00e8ncia dels astres en el dest\u00ed de les persones, de l\u2019astrologia natural, que estudiava els moviments dels astres i la seva influ\u00e8ncia en els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics (p. 45). Margaret Cavendish (1623-1673) va elaborar una filosofia natural fonamentada en el racionalisme i en el materialisme vitalista (p. 53). Defensava que la ci\u00e8ncia ha de millorar la vida de les persones i evitar disputes. Es pregunta pels beneficis que suposa, a la humanitat, el que es veu pel telescopi, i creu que el que ens mostra el microscopi tampoc no aporta gaire al nostre coneixement (p. 56). Jonathan Swift (1667-1745) criticava un cert tipus de ci\u00e8ncia que considerava una despesa in\u00fatil perqu\u00e8 no donava cap soluci\u00f3 pr\u00e0ctica al que la gent necessitava (p. 63-64). Ivan Turgu\u00e9nev (1818-1883), europeista conven\u00e7ut, tenia el progr\u00e9s com a la seva \u00fanica fe. Havia visitat l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Londres de 1851, on s\u2019exposaven els grans invents de la humanitat. Deia que els invents russos m\u00e9s antics havien arribat d\u2019Orient i els nous s\u2019havien mig mal manllevat d\u2019Occident; i afegia que \u00abalguns espavilats fins i tot es vanten d\u2019haver descobert una ci\u00e8ncia russa: aqu\u00ed dos i dos tamb\u00e9 fan quatre, per\u00f2 sembla que el nostre quatre \u00e9s m\u00e9s intel\u00b7ligent\u00bb (p. 85-86). Balzac deixa ben clar el seu inter\u00e8s i admiraci\u00f3 per la ci\u00e8ncia, i pretenia fer, en el camp de la psicologia humana individual i social, una obra an\u00e0loga a la que s\u2019estava fent en les ci\u00e8ncies naturals (p. 97). Edgar Allan Poe (1809-1849), com altres poetes, potser pensava que la ci\u00e8ncia treia m\u00e0gia i poesia a les coses (p. 124). Va mostrar el seu rebuig als fan\u00e0tics i tirans que es basen nom\u00e9s en els fets i utilitzen la inducci\u00f3 o la deducci\u00f3, en comptes de fer cas de la intu\u00efci\u00f3. Amb aix\u00f2, ridiculitza Arist\u00f2til i Francis Bacon, i no deixa de lloar l\u2019alemany Johannes Kepler, que afirmava haver apr\u00e8s la maquin\u00e0ria del firmament gr\u00e0cies a la intu\u00efci\u00f3 (p. 125). A part de descripcions de la vida a bord i de tota l\u2019activitat sobre la ca\u00e7a de balenes, Moby Dick, <\/em>de Herman Melville (1819-1891), \u00e9s ple de consideracions biol\u00f2giques. Jacinto, el protagonista de la novel\u00b7la d\u2018E\u00e7a de Queir\u00f3s, beneeix la civilitzaci\u00f3, per\u00f2 cada mat\u00ed ella li imposa una necessitat i cada necessitat el llen\u00e7a a una depend\u00e8ncia. Al lloc on va n\u00e9ixer, hi descobreix la bellesa de la naturalesa i l\u2019ambient de poble, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019adona de l\u2019extrema pobresa en qu\u00e8 viu bona part de la poblaci\u00f3 i decideix construir trenta habitatges per a fam\u00edlies necessitades (p. 177-178). Curiosament, Pardo Baz\u00e1n assumia, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies, el positivisme i la fe en el progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia, la qual cosa no deixava de ser contradict\u00f2ria (p. 162). Valorava la ci\u00e8ncia, per\u00f2 creia que la fe era superior (p. 164). De jove, Paul Val\u00e9ry (1871-1945) havia escrit a un amic que la ci\u00e8ncia l\u2019avorria i que el bosc m\u00edstic no l\u2019havia condu\u00eft a res; per\u00f2 en les seves obres podem comprovar que considerava la ci\u00e8ncia una bona forma d\u2019explicar el m\u00f3n (p. 226). Joseph Conrad llegia articles cient\u00edfics i sovint comentava aven\u00e7os i teories; per\u00f2 tamb\u00e9 criticava la ci\u00e8ncia que produ\u00efa progr\u00e9s nom\u00e9s per a uns quants i els qui la veien com una font de coneixement indiscutible (p. 262). Amb humor negre i amb ironia, en l\u2019obra de Vonnegut, hi trobem una cr\u00edtica intel\u00b7ligent i sovint molt crua de l\u2019impacte de la ci\u00e8ncia i la tecnologia en la societat i en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en particular (p. 362). Italo Calvino (1923-1985) percebia el progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic com a quelcom deshumanitzador (p. 412). Richard Powers va voler mostrar que el progr\u00e9s ha estat capa\u00e7 de fer eines positives per fer art, com la fotografia, i, a la vegada, armes mort\u00edferes (p. 451).<\/p>\n\n\n\n

I armes mort\u00edferes s\u00f3n les bombes. A la novel\u00b7la d\u2019H.G. Wells The world set free<\/em> (\u00abEl m\u00f3n alliberat\u00bb), de 1914, el f\u00edsic Holsten descobreix el poder destructor de l\u2019\u00e0tom, i vol amagar els seus treballs perqu\u00e8 no es pugui crear la \u00abbomba at\u00f2mica\u00bb, avan\u00e7ant-se, aix\u00ed, uns quants anys al seu descobriment cient\u00edfic i als dilemes \u00e8tics que es viuran m\u00e9s tard (p. 192-193). Masuji Ibuse (1898-1993) ens va parlar dels efectes del bombardeig. Hi havia gent que havia tornat des d\u2019Hiroshima al seu poble creient que havien escapat de la malaltia. Van poder treballar durant un o dos mesos, per\u00f2 van acabar emmalaltint i morint (p. 344). L\u2019island\u00e8s Halld\u00f3r Laxness (1902-1998), en la seva novel\u00b7la At\u00f3mst\u00f6\u00f0in<\/em> (\u00abLa central nuclear\u00bb), <\/em>va tractar el tema de la por a la guerra nuclear (p. 339). \u00abEl tema de la bomba t\u00e9 tant de pes \u2013indica Duran\u2012 que a la novel\u00b7la hi apareix el nom de poetes at\u00f2mics, inventat per Laxness. Designava el grup de literats modernistes que en aquella \u00e8poca van comen\u00e7ar a fer poesia lluny de la tradici\u00f3 islandesa, amb alteraci\u00f3 de la m\u00e8trica i versos lliures, entre altres innovacions que exasperaven els puristes\u00bb. (p. 340). Charles Percy Snow (1905-1980) va diferenciar entre enginyers, purament pr\u00e0ctics i indiferents a conjectures socials a llarg termini, i cient\u00edfics, dedicats al descobriment de noves veritats. Aquests s\u00f3n inconformistes, rebels, tenen curiositat pel futur i fan el possible per reformar-lo; poden ser tamb\u00e9 ingenus convencent-se que no s\u2019utilitzaran bombes, per\u00f2 de cap manera no poden al\u00b7legar manca d\u2019informaci\u00f3 sobre els efectes d\u2019aquestes armes (p. 373).<\/p>\n\n\n\n

En el t\u00edtol del cap\u00edtol dedicat a Carl Djerassi (1923-2015), llegim l\u2019expressi\u00f3 \u00abci\u00e8ncia en ficci\u00f3\u00bb, que remet a una realitat diferent a la que ens referim quan emprem la de \u00abci\u00e8ncia-ficci\u00f3\u00bb. Djerassi va definir la \u00abci\u00e8ncia en ficci\u00f3\u00bb \u00abcom una eina per presentar al p\u00fablic general la cultura, la manera de treballar i les relacions personals dels cient\u00edfics. La diferenciava de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, on s\u2019extrapolen les possibilitats del coneixement cient\u00edfic o tecnol\u00f2gic o es planteja la pregunta qu\u00e8 passaria si…<\/em>\u00bb (p. 440). Plantejava molts dilemes \u00e8tics: possibles pares p\u00f2stums, t\u00e8cniques aplicades sense prou seguretat, problemes de fertilitat que es poden transmetre a la descend\u00e8ncia… La literatura havia de servir per fer arribar aquests debats a la societat (p. 443). Autor de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 fou Wells, l\u2019obra del qual ens permet fer-nos una idea de com pot evolucionar la societat i com la ci\u00e8ncia i la tecnologia poden dur a un futur fant\u00e0stic o a un complet desastre. Afirmava que la hist\u00f2ria humana cada vegada m\u00e9s esdev\u00e9 una cursa entre l\u2019educaci\u00f3 i la cat\u00e0strofe (p. 193). Per referir-se a alguna de les seves obres, Rosa Fabregat empra sovint el terme \u00abprerealitat\u00bb. No s\u00f3n fantasies pures, sin\u00f3 \u00abaprofitament de temes ben actuals i d\u2019algunes extrapolacions per escriure assaigs novel\u00b7lats i promoure la reflexi\u00f3\u00bb (p. 488).<\/p>\n\n\n\n

En el llibre tamb\u00e9 es fa refer\u00e8ncia a idees filos\u00f2fiques i a teories cient\u00edfiques. Al g\u00e8nere de la literatura did\u00e0ctica, m\u00e9s que no a la creativa, pertany el poema llat\u00ed De rerum natura <\/em>(\u00abDe la natura de les coses\u00bb), <\/em>de Lucreci, en el qual s\u2019exposa la primitiva teoria atomista (p. 19). Michel de Montaigne \u00e9s adscrit en el moviment de l\u2019escepticisme (p. 36-37). Quan Melville escrivia Moby Dick, <\/em>es produ\u00efa el debat entre estructuralistes i funcionalistes. \u00abPer als primers \u2013indica Duran\u2012, calia classificar les esp\u00e8cies atenent a estructures compartides que provenien d\u2019un ancestre com\u00fa. Per als segons, la relaci\u00f3 entre estructures no provenia de la morfologia, sin\u00f3 de la funci\u00f3 que portaven a terme\u00bb (p. 109). Flaubert va exposar el debat entre vitalisme i organicisme (p. 150). \u00abZola va estudiar de forma completa els personatges, va elaborar arbres geneal\u00f2gics i, com un experimentador […], va concloure que certes persones nom\u00e9s podien actuar, en aquell moment i lloc, d\u2019aquella manera\u00bb (p. 154-155). Emilia Pardo Baz\u00e1n es t\u00e9 com a adscrita al naturalisme de Zola. En el llibre La cuesti\u00f3n palpitante, <\/em>es posa al costat de les idees est\u00e8tiques de l\u2019escriptor franc\u00e8s, per\u00f2, al mateix temps, es distancia del seu determinisme extrem (p. 159-160). Oller va defensar i tamb\u00e9 criticar les idees deterministes i indeterministes (p. 183-184).<\/p>\n\n\n\n

El tema d\u2019una de les novel\u00b7les de Thomas Pynchon \u00e9s el xoc entre la f\u00edsica cl\u00e0ssica i la moderna i el seu impacte intel\u00b7lectual en general. Es creu que la certesa newtoniana sobre el moviment dels cossos es pot aplicar al comportament hum\u00e0; per\u00f2 el m\u00f3n canvia i ens trobem en un entorn dominat per la incertesa i l\u2019atzar, pel c\u00e0lcul probabil\u00edstic de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica (p. 446). En els temps de James Joyce (1882-1941), la f\u00edsica vivia moments molt agitats amb la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica i la teoria de la relativitat. El f\u00edsic Murray Gell-Mann havia llegit Finnegans Wake, <\/em>de Joyce, i potser va recordar els versos en qu\u00e8 apareixia el mot \u00abquark\u00bb, el qual li va servir per proporcionar nom a aquesta part\u00edcula elemental. Aix\u00f2 es va poder donar perqu\u00e8 hi havia escriptors interessats en la ci\u00e8ncia i cient\u00edfics aficionats a la literatura (p. 269-271). Per a Ernesto Sabato, la teoria de la relativitat havia completat la transformaci\u00f3 de l\u2019univers f\u00edsic en un fantasma matem\u00e0tic (p. 356). El malalt de l\u2019esmentada novel\u00b7la de Soljenitsin recorda que vint-i-cinc anys abans la c\u00e0tedra de materialisme dial\u00e8ctic havia proclamat que la teoria de la relativitat era obscurantista i revolucion\u00e0ria (p. 360-361).<\/p>\n\n\n\n

Creiem que dos s\u00f3n els objectius que ha perseguit Duran en la seva obra: (a) demostrar que la ci\u00e8ncia i la literatura no estan tan allunyades com ens han fet creure, i (b) confirmar que els escriptors s\u2019interessen per les q\u00fcestions cient\u00edfiques. En el Convivio<\/em>, un tractat cient\u00edfic i moral, Dante Alighieri (1265-1321) va voler oferir coneixements als que no havien pogut completar la seva educaci\u00f3 (p. 26). John Donne (1572-1631) i Walt Whitman (1819-1892) van atendre el que es podia contemplar en el firmament en la composici\u00f3 de llurs poesies. Per a Balzac, la ci\u00e8ncia i la poesia es presenten com un cam\u00ed per fugir de la vida de prov\u00edncies (p. 100-101). Zola recomanar\u00e0 als literats que es dirigeixen vers la ci\u00e8ncia a l\u2019hora de tractar un tema, ja que \u00e9s l\u2019\u00fanica font possible (p. 154). Snow mantenia que la cultura cient\u00edfica havia estat ignorada o menyspreada pels literats; i, al mateix temps, es lamentava del poc inter\u00e8s dels humanistes per la ci\u00e8ncia i la tecnologia (p. 375). Notifica, per\u00f2, Duran que \u00abafortunadament hi ha hagut molts humanistes i literats conscients de la import\u00e0ncia de la ci\u00e8ncia\u00bb, com fou el cas de Joan Fuster (1922-1992). De la monumental obra de l\u2019escriptor valenci\u00e0, la part menys coneguda \u00e9s la de les reflexions i divagacions sobre la ci\u00e8ncia, la tecnologia i el progr\u00e9s. En el seu Diari, 1952-1960, <\/em>l\u201911 de juliol de 1952, escriu: \u00abM\u2019he conven\u00e7ut que els aven\u00e7os de la t\u00e8cnica tenen una import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria de les idees que rarament solem apreciar\u00bb. I afegeix: \u00abun humanista, en les seues an\u00e0lisis de la realitat humana, t\u00e9 en compte els seus nivells econ\u00f2mics, socials, pol\u00edtics i culturals, sense ignorar el t\u00e8cnic i cient\u00edfic\u00bb. En L\u2019home, mesura de totes les coses, <\/em>afirmava que \u00aben \u00faltima inst\u00e0ncia, tot \u00e9s t\u00e8cnica: fer un nus, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del m\u00e9s subtil cervell electr\u00f2nic\u00bb (p. 376-377). Ian McEwan tamb\u00e9 ha fet molt per derruir el mur entre les dues cultures i per contribuir a la reflexi\u00f3 i al debat sobre els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics (p. 458). \u00abTant en la seva obra po\u00e8tica com en la seva doc\u00e8ncia i pr\u00e0ctica de l\u2019arquitectura \u2013ens dir\u00e0 Duran\u2012 Joan Margarit (1938-2021) tenia present l\u2019equilibri que dona a cada treball, literari o t\u00e8cnic, la solidesa necess\u00e0ria\u00bb (p. 479).<\/p>\n\n\n\n

La lectura d\u2019aquest llibre segur que far\u00e0 que en fem d\u2019altres: \u00e9s un aut\u00e8ntic exemplar del g\u00e8nere de \u00abllibre de llibres\u00bb. Els cap\u00edtols s\u00f3n lli\u00e7ons d\u2019hist\u00f2ria de la literatura en qu\u00e8 la refer\u00e8ncia a la ci\u00e8ncia \u00e9s el tema principal, sense deixar de banda la q\u00fcesti\u00f3 social i la reflexi\u00f3 \u00e8tica quan t\u00e9 l\u2019ocasi\u00f3. I acabem amb l\u2019autora amb qu\u00e8 hem comen\u00e7at: Jane Austen. \u00abL\u2019any 2017 \u2013escriu Duran\u2012, varen sortir bitllets de deu lliures amb la imatge de Jane Austen, que suplien l\u2019anterior de Charles Darwin. El gran lector cedia el lloc a la seva autora de ficci\u00f3 preferida. La literatura suplia la ci\u00e8ncia? No. \u00c9s millor parlar sempre de complementarietat i no de competitivitat. Recordem que per a Darwin no existia nom\u00e9s la lluita per la superviv\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua. I aix\u00f2 \u00e9s el que pot ajudar a fer que ci\u00e8ncia i literatura evolucionin agafades de la m\u00e0\u00bb (p. 106).<\/p>\n\n\n\n

Andreu Grau i Arau<\/a>
Professor jubilat del Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Filosofia de la Universitat de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Duran, Xavier. 100 visions liter\u00e0ries de la ci\u00e8ncia i la tecnologia. Valls: Cosset\u00e0nia, 2025. 495…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5343,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5340","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/coberta_100-visiones-literaries-ciencia-i-tecnologia.webp",600,909,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":2,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5340"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5380,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5340\/revisions\/5380"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}