{"id":5393,"date":"2026-03-11T08:30:00","date_gmt":"2026-03-11T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5393"},"modified":"2026-03-11T08:53:46","modified_gmt":"2026-03-11T07:53:46","slug":"bibliotherapy-in-the-bronx-per-emely-rumble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/bibliotherapy-in-the-bronx-per-emely-rumble\/","title":{"rendered":"\u00abBibliotherapy in the Bronx\u00bb, per Emely Rumble"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Rumble, Emely. Bibliotherapy in the Bronx.<\/em> [New Egypt, NJ]: Row House, 2025. XV, 219 p. ISBN 978-1-955905-87-9. Disponible en PDF a: http:\/\/bookshelf.rowhousepublishing.com\/books\/udqm\/<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Bibliotherapy in the Bronx<\/em> \u00e9s un llibre honest que q\u00fcestiona la cultura \u00abinstitucional\u00bb nord-americana i posa els llibres i les hist\u00f2ries al centre dels processos comunitaris. La seva autora, Emely Rumble, psicoterapeuta al Bronx de Nova York, comparteix tant fracassos com experi\u00e8ncies d\u2019\u00e8xit des del convenciment que la lectura t\u00e9 un gran poder transformador i, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019entreteniment o l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements, \u00e9s \u00fatil en contextos de cultura i salut comunit\u00e0ries, especialment si s\u2019adrecen a col\u00b7lectius amb determinants socials de salut.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEls llibres donen molt m\u00e9s que lli\u00e7ons de creixement individual; tamb\u00e9 serveixen com a fulls de ruta per al canvi social\u00bb, afirma Rumble al pr\u00f2leg, i\u00a0Bibliotherapy in the Bronx<\/em> s’encarrega de demostrar com la lectura pot donar resposta a reptes actuals com la salut mental o promoure l\u2019equitat en entorns tan complexos socialment com el Bronx.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autora construeix un relat on s\u2019entrellacen teoria, pr\u00e0ctica cl\u00ednica, mem\u00f2ria personal i cr\u00edtica social. La biblioter\u00e0pia, tal com l\u2019autora la defineix, \u00e9s un proc\u00e9s terap\u00e8utic que utilitza la literatura per facilitar la catarsi emocional, augmentar l\u2019autoconeixement i millorar les relacions interpersonals. A partir d\u2019aquesta premissa, el llibre s\u2019organitza en tres parts ben diferenciades que ens guien des dels fonaments hist\u00f2rics fins a les aplicacions pr\u00e0ctiques que articula al voltant d\u2019una metodologia pr\u00f2pia anomenada de \u00ables tres P\u00bb: an\u00e0lisi del problema (presenting problem<\/em>), on s\u2019identifica el conflicte que el pacient vol abordar en la ter\u00e0pia; definici\u00f3 de les prefer\u00e8ncies del lector (preferences<\/em>), a partir de la seva identitat, gustos i relaci\u00f3 pr\u00e8via amb la lectura, i, finalment, prescripci\u00f3 (book prescription<\/em>), la concreci\u00f3 d\u2019una recomanaci\u00f3 liter\u00e0ria totalment personalitzada. <\/p>\n\n\n\n

La primera part de l\u2019obra explora la hist\u00f2ria de la biblioter\u00e0pia i recupera figures oblidades com Sadie P. Delaney, una bibliotec\u00e0ria i treballadora social d\u2019Alabama que va ser pionera en l\u2019\u00fas terap\u00e8utic dels llibres amb veterans de guerra i persones amb malalties mentals. Un gran encert del llibre \u00e9s, sens dubte, fer visible una genealogia femenina afroamericana que incorpora veus oblidades com Delaney i d\u2019altres m\u00e9s reconegudes com bell hooks (aix\u00ed, en min\u00fascules, com signava ella).<\/p>\n\n\n\n

La segona part del llibre se centra en el paper de la biblioter\u00e0pia en contextos terap\u00e8utics a partir de casos cl\u00ednics que Rumble coneix de primera m\u00e0. S\u00f3n tractaments de processos de dol, depressi\u00f3 i traumes molt diversos, on s\u2019han incorporat la narrativa de ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3, sobretot autobiogr\u00e0fica, i la poesia \u2012per exemple, amb el hip-hop o performances<\/em> com les \u00abspoken word\u00bb\u2012, que han esdevingut instruments \u00fatils per a la ter\u00e0pia amb joves que viuen una viol\u00e8ncia sist\u00e8mica dins d\u2019un dels barris m\u00e9s estigmatitzats dels EUA. <\/p>\n\n\n\n

Rumble coneix molt b\u00e9 una realitat social marcada per la pobresa, el racisme estructural i la manca d\u2019acc\u00e9s equitatiu als serveis de salut, especialment en l\u2019\u00e0mbit de la salut mental. Alhora est\u00e0 fermament conven\u00e7uda que la cultura i les arts tenen un potencial \u00abcuidador\u00bb molt gran at\u00e8s que, hist\u00f2ricament, el Bronx ha estat un espai de resist\u00e8ncia comunit\u00e0ria on l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica ha excel\u00b7lit. Aquesta visi\u00f3, nascuda de l\u2019experi\u00e8ncia i una reflexi\u00f3 s\u00f2lida sobre les necessitats i les oportunitats de les persones per a qui treballa, \u00e9s central en l\u2019obra i en la tasca professional de Rumble, i l\u2019amplia en el tercer bloc de l\u2019obra, dedicada a aprofundir en la biblioter\u00e0pia per al benestar col\u00b7lectiu, amb especial atenci\u00f3 cap a la interseccionalitat i l\u2019equitat. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019autora dedica un cap\u00edtol sencer a reflexionar sobre com la prohibici\u00f3 de llibres (\u00abbook banning\u00bb) afecta especialment les comunitats m\u00e9s vulnerables, negant-los hist\u00f2ries que podrien validar les seves experi\u00e8ncies i oferir models d\u2019identitat positius. Llibres com Els avantatges de ser un marginat, <\/em>de Stephen Chbosky (Sembra, 2015) o La casa de Mango Street, <\/em>de Sandra Cisneros (L\u2019Altra, 2020) han estat censurats en diversos centres educatius nord-americans, per\u00f2 s\u00f3n precisament aquest tipus de textos els que tenen una gran potencialitat transformadora, com Rumble exemplifica amb diversos adolescents amb ideacions su\u00efcides. <\/p>\n\n\n\n

Rumble posa molta atenci\u00f3 a subratllar com la biblioter\u00e0pia pot adaptar-se a diferents etapes de la vida, i en posa exemples de tota mena: l\u2019\u00fas de contes il\u00b7lustrats amb nens autistes, la lectura de narrativa er\u00f2tica amb dones grans que volen reclamar la seva sexualitat despr\u00e9s de la menopausa o la potencialitat per acompanyar persones amb dem\u00e8ncia. Un dels casos m\u00e9s impactants que comenta \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019una dona dominicana que havia patit un traumatisme cranioencef\u00e0lic amb p\u00e8rdua de mem\u00f2ria important. La lectura d\u2019un fragment de La casa de Mango Street <\/em>li va desencadenar el record del nom del seu pare, \u00abPedrito\u00bb, i va permetre-li desbloquejar records aparentment perduts. Els exercicis pr\u00e0ctics que s\u2019inclouen al final de cada cap\u00edtol conviden el lector a explorar aquestes potencialitats amb tota mena d\u2019activitats que es poden emprar en contextos bibliotecaris: creaci\u00f3 de collages<\/em> literaris, escriptura de cartes a personatges literaris, \u00abrituals\u00bb de lectura comunit\u00e0ria\u2026  <\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal destacar la perspectiva \u00abdescolonitzadora\u00bb de la ter\u00e0pia proposada per Rumble: q\u00fcestiona els models occidentals que converteixen en patologies les experi\u00e8ncies de les comunitats racialitzades i reivindica pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries basades en la narraci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries i l\u2019acc\u00e9s a la lectura i l\u2019oralitat. La seva cr\u00edtica a l\u2019excessiva protocol\u00b7litzaci\u00f3 professional tamb\u00e9 hi apareix: l\u2019autora confessa obertament que \u00e9s tamb\u00e9 autodidacta en molts aspectes, per\u00f2 aix\u00f2 no invalida ni el seu treball ni el dels milers de lectors que practiquen l\u2019autocura a trav\u00e9s dels llibres.<\/p>\n\n\n\n

Tot i les limitacions evidents de l\u2019obra, especialment la reiteraci\u00f3 i insist\u00e8ncia sobre els mateixos temes, a qu\u00e8 torna una vegada i una altra, i la dificultat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del context en qu\u00e8 s\u2019inscriu i proposar un marc per a la reproductibilitat fora de Nova York, l\u2019obra \u00e9s una porta d\u2019acc\u00e9s per a qui t\u00e9 curiositat i vol aprofundir en les potencialitats de la lectura des del punt de vista terap\u00e8utic. <\/p>\n\n\n\n

Ben segur, si pogu\u00e9ssim conversar amb Rumble, li demanar\u00edem que matis\u00e9s el seu concepte de biblioter\u00e0pia o ampli\u00e9s els seus referents o el marc de conceptualitzaci\u00f3. Aix\u00ed i tot, la seva honestedat, segur, ens convenceria que els casos del Bronx, malgrat la seva dimensi\u00f3 local, poden esdevenir bones pr\u00e0ctiques per a un present global.<\/p>\n\n\n\n

Teresa F\u00e8rriz Roure | Cultura Oberta<\/a>  <\/p>\n\n\n\n

teresa@culturaoberta.cat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rumble, Emely. Bibliotherapy in the Bronx. [New Egypt, NJ]: Row House, 2025. XV, 219 p….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5396,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5393","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/coberta_bibliotherapy-in-the-bronx-683x1024.webp",683,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5393"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5436,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393\/revisions\/5436"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}