{"id":5524,"date":"2026-04-22T08:37:00","date_gmt":"2026-04-22T06:37:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5524"},"modified":"2026-04-22T09:44:42","modified_gmt":"2026-04-22T07:44:42","slug":"publisher-apuntes-de-una-historia-editorial-per-richard-charkin-i-tom-campbell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/publisher-apuntes-de-una-historia-editorial-per-richard-charkin-i-tom-campbell\/","title":{"rendered":"\u00abPublisher: apuntes de una historia editorial\u00bb, per Richard Charkin i Tom Campbell"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Charkin, Richard; Campbell, Tom. Publisher: apuntes de una historia editorial.<\/em> Trad., \u00cd\u00f1igo Garc\u00eda Ureta. Madrid: Trama, 2024. 252 p. (Tipos m\u00f3viles; 41). ISBN 978-84-128351-6-8. 24 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

No em fa nosa declarar-me una (im)perfecta ignorant quan, en cercles professionals, em veig immersa en converses sobre q\u00fcestions editorials que desconec o sobre figures destacad\u00edssimes del m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3 que, tot i figurar als annals de la hist\u00f2ria del sector, no formen part del meu mapa de refer\u00e8ncies. Probablement, no m\u2019han eixit al pas o, senzillament, no han despertat el meu inter\u00e8s immediat, ni que siga per cultura professional. I \u00e9s que aix\u00f2 que ens explicava Pierre Bayard de Com parlar dels llibres que no hem llegit<\/em> (Emp\u00faries, 2008), sens dubte un recurs \u00fatil en determinades situacions, pot acabar deixant-nos en evid\u00e8ncia m\u00e9s prompte que tard. Per aix\u00f2, aquestes notes sobre un llibre que s\u00ed que he llegit (i ratllat!) parteixen d\u2019una declaraci\u00f3 honesta: tot i que Richard Charkin \u00e9s una figura arxiconeguda \u2013una persona i un personatge indescriptible, una llegenda, diuen\u2013, jo no en tenia not\u00edcia. La lectura, per\u00f2, m\u2019ha perm\u00e9s perfilar el retrat d\u2019un professional d\u2019una gran intel\u00b7lig\u00e8ncia, amb una notable habilitat estrat\u00e8gica, una capacitat de treball inesgotable i un instint empresarial m\u00e9s que provat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019accident feli\u00e7 d\u2019un \u00abignorant\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Richard Charkin (1949) entr\u00e0 en la ind\u00fastria editorial a inicis dels anys setanta del passat segle gaireb\u00e9 \u00abper accident\u00bb, tot just despr\u00e9s d\u2019acabar el seus estudis universitaris de ci\u00e8ncies: \u00abNo se m\u2019exigia un diploma o estudis de postgrau, ni tampoc cap experi\u00e8ncia en la ind\u00fastria editorial\u00bb.[1]<\/a> Tanmateix, acabaria esdevenint un alt executiu amb m\u00e9s de mig segle de traject\u00f2ria en empreses i corporacions com Harrap, Pergamon Press, Oxford University Press, Octopus Publishing Group, Reed International Books, Reed Elsevier, Current Science Group, Macmillan i Bloomsbury Publishing. Una vida sencera en la selva de l\u2019edici\u00f3 que culmina, ja septuagenari, amb la creaci\u00f3 de la seua pr\u00f2pia editorial, Mensch Publishing, on aplica les seues pr\u00f2pies regles a l\u2019hora de seleccionar t\u00edtols, contractar drets i gestionar el compte de resultats. Va ser president de la Uni\u00f3 Internacional d\u2019Editors i de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Editors Brit\u00e0nics.<\/p>\n\n\n\n

El llibre que tenim a les mans<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El fet que el llibre es publique en castell\u00e0 sota el segell de Trama \u2013amb una l\u00ednia s\u00f2lida i un notable fons especialitzat en temes editorials\u2013 genera d\u2019entrada una certa confian\u00e7a; de fet, la coher\u00e8ncia d\u2019un cat\u00e0leg \u00e9s, al capdavall, un factor clau en la construcci\u00f3 del prestigi editorial. Ens trobem, doncs, davant d\u2019un producte atractiu tant per als especialistes com tamb\u00e9 per al p\u00fablic lector encuriosit en les interioritats de l\u2019edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Abans, per\u00f2, d\u2019entrar en mat\u00e8ria, de capbussar-nos en la hist\u00f2ria de vida i en les hist\u00f2ries que, amb l\u2019ajuda de Tom Campbell, ha bastit Charkin en aquestes p\u00e0gines, conv\u00e9 abordar el tema del t\u00edtol i subt\u00edtol del llibre. I \u00e9s que si b\u00e9 els t\u00edtols dels llibres descriuen o, almenys, donen alguna pista sobre el seu contingut, la possible ambig\u00fcitat hauria de quedar matisada amb un subt\u00edtol, especialment si es tracta d\u2019una traducci\u00f3 com en aquest cas, que pot ser dif\u00edcil d\u2019ajustar. L\u2019opci\u00f3 de deixar una \u00fanica paraula en angl\u00e9s, Publisher<\/em>, sense subt\u00edtol a la coberta (s\u00ed a la portada), suposa una tria radicalment diferent de la de l\u2019edici\u00f3 original: My back pages: an undeniably personal history of publishing (1972-2022) <\/em>(Marble Hill, 2023). En aquest cas, posar en coberta Apuntes de una historia editorial<\/em>, que \u00e9s el subt\u00edtol interior que s\u2019ha emprat per a l\u2019edici\u00f3 espanyola, hauria estat una mica m\u00e9s clarificador. Per cert, sobta que a la p\u00e0gina de cr\u00e8dits no aparega, com \u00e9s habitual, la menci\u00f3 al t\u00edtol original de l\u2019obra, l\u2019editorial o l\u2019ag\u00e8ncia negociadora dels drets; aix\u00f2 podria indicar que ha estat el mateix Charkin, com a editor experimentat, el gestor dels drets d\u2019explotaci\u00f3 de la seua pr\u00f2pia obra.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquesta imprecisi\u00f3, la coberta est\u00e0 molt ben resolta, com sol ser habitual en l\u2019editorial: la ic\u00f2nica cabina telef\u00f2nica brit\u00e0nica de color roig sobre un fons blau intens del cel, crea una imatge evocadora que dialoga amb una tipografia s\u00f2bria i efectiva.<\/p>\n\n\n\n

El treball d\u2019editor abra\u00e7a multiplicitat de funcions i de tasques. La terminologia en angl\u00e9s per referir-se als diferents vessants del treball editorial, m\u00e9s precisa, fa una distinci\u00f3 clara entre publisher<\/em> (persona empres\u00e0ria o responsable de la ger\u00e8ncia editorial) i editor<\/em> (responsable liter\u00e0ria), per exemple. Acquiring editor<\/em>, managing editor<\/em>, line editor<\/em>, copy editor<\/em> i production editor<\/em> s\u00f3n, a m\u00e9s, algunes denominacions dels perfils de l\u2019\u00e0rea d\u2019edici\u00f3. En la nostra tradici\u00f3, el m\u00e9s habitual \u00e9s emprar nom\u00e9s el substantiu, editor, que pot resultar certament m\u00e9s polivalent per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s imprec\u00eds i ambigu. Quan jo em presente com a editora, el meu interlocutor no sap si soc propiet\u00e0ria o gestora d\u2019una editorial o em dedique al treball d\u2019edici\u00f3 de taula. I \u00e9s que, a casa nostra, els editors no sempre s\u00f3n publishers<\/em>. A la primera l\u00ednia del text de la Nota a l\u2019edici\u00f3 espanyola Charkin s\u2019explica:<\/p>\n\n\n\n

\n

No soc escriptor professional. Soc editor. He estat editor tota la meua vida laboral al llarg de cinquanta anys. He supervisat desenes de milers de llibres nous, centenars de revistes acad\u00e8miques i D\u00e9u sap quants projectes digitals experimentals. M\u2019encanta la ind\u00fastria editorial, els seus productes, la seua gent, la seua complexitat, el seu internacionalisme i els seus valors culturals. Com he arribat, doncs, a canviar de b\u00e0ndol i a escriure aquest llibre?<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

I \u00e9s que el seu treball com a editor ha comportat tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia en f\u00f2rums de tota mena, la participaci\u00f3 en congressos i seminaris i la impartici\u00f3 de doc\u00e8ncia, i semblava oport\u00fa articular viv\u00e8ncies i coneixements en un llibre que fera un rep\u00e0s de la seua traject\u00f2ria. L\u2019escriptor Tom Campbell, que figura, amb lletra m\u00e9s petita, com a coautor de Publisher<\/em> (a la coberta, portada i cr\u00e8dits, que no al llom), a partir d\u2019entrevistes setmanals m\u00e9s o menys informals al llarg de sis mesos, ha pogut compondre un volum farcit d\u2019experi\u00e8ncies empresarials i de viv\u00e8ncies personals adobades amb un ric anecdotari: \u00e8xits, fracassos, relacions amb magnats i personatges influents. I en un estil desenfadat que, pel que sembla, reflecteix b\u00e9 la seua personalitat. Sabem que aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e8rit del traductor, \u00cd\u00f1igo Garc\u00eda Urueta, escriptor i editor, coneixedor del sector i del tecnolecte editorial, que ha fet que la traducci\u00f3 conserve l\u2019esperit original de les converses del t\u00e0ndem autorial.<\/p>\n\n\n\n

Entrem en mat\u00e8ria: estructura i continguts<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre s\u2019estructura en 10 cap\u00edtols, emmarcats per pre\u00e0mbul, nota a l\u2019edici\u00f3 espanyola, postfaci i post\u00e0mbul. Val a dir que, tot i que el text dibuixa la traject\u00f2ria empresarial de Charkin, no segueix una cronologia estrictament lineal. L\u2019autor torna una vegada i una altra sobre diversos temes o q\u00fcestions ja tractades per recordar-les, matisar-les, afegir-hi nous detalls o afegir connexions entre situacions. I \u00e9s que no \u00e9s f\u00e0cil \u2012ni tampoc no calia\u2012 compartimentar en exc\u00e9s la narraci\u00f3: la transversalitat esdev\u00e9 un recurs que pot funcionar com a suport durant la lectura. Per exemple, al segon cap\u00edtol, que m\u2019ha interessat especialment, parla de l\u2019eixida de Pergamon, l\u2019entrada en Oxford University Press i de l\u2019edici\u00f3 acad\u00e8mica. S\u2019hi aborden temes com el de les revistes cient\u00edfiques, les divisions editorials d\u2019alta especialitzaci\u00f3, la segmentaci\u00f3 de les diverses disciplines o el paper de Maxwell, \u00abel corruptor de la ci\u00e8ncia\u00bb, en la creaci\u00f3 del model de negoci de les editorials cient\u00edfiques i la bunqueritzaci\u00f3 del monopoli. Aquests temes tornen a apar\u00e8ixer m\u00e9s endavant vinculats a q\u00fcestions com l\u2019open access<\/em>, la presa de decisions o les an\u00e0lisis econ\u00f2miques. La contraposici\u00f3 entre edici\u00f3 comercial, liter\u00e0ria i acad\u00e8mica \u00e9s tamb\u00e9 un tema recurrent, tot i que amb diferents interseccions al llarg del llibre.<\/p>\n\n\n\n

Harrap, la bota de Maxwell i les togues d\u2019Oxford<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El primer treball de Charkin va ser el d\u2019editor cient\u00edfic adjunt a Harrap. Cient\u00edfic perqu\u00e8 acabava de graduar-se en ci\u00e8ncies: era jove i els eixia barat i, segons ell, \u00abamb perm\u00eds per fer all\u00f2 que em vinguera de gust i publicar qualsevol cosa que em semblara rendible, sempre que estiguera relacionada amb la ci\u00e8ncia. […] Malgrat ser una editorial de ci\u00e8ncia, en la pr\u00e0ctica era molt poc cient\u00edfica.\u00bb Ni Harrap ni cap altra editorial del moment comptaven amb director financer o departament de m\u00e0rqueting, per exemple, per\u00f2 era habitual que molts del treballadors, com ell, disposaren de cotxe d\u2019empresa.<\/p>\n\n\n\n

Per raons de creixement natural pass\u00e0, dos anys despr\u00e9s, a formar part de Parramon Press, una editorial d\u2019Oxford, amb 300 treballadors, tot just acabada d\u2019adquirir per Robert Maxwell. Charkin relata com d\u2019impactant resultava treballar sota la bota i la veu eixordadora de l\u2019amo, un personatge agressiu i t\u00f2xic, l\u2019instint del qual permetia capgirar sense miraments les l\u00ednies de negoci i intuir, per exemple, les potencialitats de les publicacions (llibres i revistes) de ci\u00e8ncies de la vida, que, certament, esdevindrien la joia de la corona<\/em> i li permetrien vendre l\u2019empresa, per milions de lliures, a Elsevier, que encara a dia d\u2019avui continua rendibilitzant el negoci de les revistes. Maxwell nomenava directament els editors acad\u00e8mics de les revistes m\u00e9s prestigioses i es prodigava en atencions cap a ells; a canvi obtenia acords favorables, cap\u00e7aleres, subscripcions i drets. Val a dir que aquell model de negoci, pel que fa a les revistes cient\u00edfiques, ha anat engreixant un teixit empresarial que, cinquanta anys despr\u00e9s, est\u00e0 en total q\u00fcestionament. Explicar-ho, ara ens desviaria del tema; per\u00f2 cal assenyalar que el moviment open access<\/em> intenta, precisament, crear consci\u00e8ncia i combatre aquestes pr\u00e0ctiques perverses que encara avui persisteixen.<\/p>\n\n\n\n

Al cap\u00edtol tercer, que ocupa una cinquantena de p\u00e0gines, continua Charkin amb una amen\u00edssima narraci\u00f3 del seu pas per Oxford University Press farcida de dades i curiositats, i reflecteix una \u00e8poca de canvis importants en l\u00ednies editorials, sistemes de producci\u00f3, tiratges, distribuci\u00f3 i negociaci\u00f3 de drets, quan encara \u00abla gent tenia por als ordinadors\u00bb. Foren dotze anys intensos i fruct\u00edfers, al final dels quals (1987) Charkin \u2012que no tenia encara quaranta anys i que ocupava la direcci\u00f3 general d\u2019edici\u00f3 acad\u00e8mica i generalista\u2012 es va postular com a director general d\u2019OUP, per\u00f2 no fou seleccionat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrada a Octopus Publishing Group estigu\u00e9 molt condicionada per la relaci\u00f3 pr\u00e8via amb Paul Hamlyn, \u00abun dels grans de l\u2019edici\u00f3 del segle XX […] que no s\u2019havia proposat tant ser editor com guanyar diners amb l\u2019edici\u00f3\u00bb. La traject\u00f2ria empresarial de Hamlyn, editor talent\u00f3s i emprenedor, creador del llibre de sobretaula (gran format, art, jardineria, decoraci\u00f3, estil de vida…), inclou nombroses decisions de compra i venda, recuperaci\u00f3 de segells i, fins i tot, la de la creaci\u00f3 d\u2019una fundaci\u00f3 dedicada a causes art\u00edstiques. A Charkin, que provenia del m\u00f3n editorial acad\u00e8mic, immers ja en Reed International Books, li va costar acostumar-se a les din\u00e0miques i als interessos de l\u2019edici\u00f3 comercial: \u00abAmb el temps he arribat a entendre que als millors editors no els motiven els diners, sin\u00f3 el desig de fer llibres: tothom vol que se li pague b\u00e9, per\u00f2 hi ha unes altres consideracions i recompenses que cal tenir en compte, i una bona editorial sabr\u00e0 proporcionar-les a l\u2019editor de ra\u00e7a que hi treballe.\u00bb Tanmateix, els editors literaris li semblaven a Charkin \u00abuna ra\u00e7a a part\u00bb i expressa que la seua visi\u00f3 comercial pot resultar desastrosa des del punt de vista econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n

Reed Elsevier: l\u2019editorial contra el llibre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol cinqu\u00e8 se centra en fen\u00f2mens que van transformar el sector: la concentraci\u00f3 editorial, les fusions empresarials, el creixement de les cadenes de llibreries i clubs de lectura i les controv\u00e8rsies sobre el preu fix del llibre. Tot i que la perspectiva \u00e9s marcadament angloc\u00e8ntrica, la complexa xarxa de relacions onom\u00e0stiques no impedeix que el lector en capte l\u2019ess\u00e8ncia. \u00c9s especialment colpidora i interessant l\u2019an\u00e0lisi titulada \u00abReed Elsevier: l\u2019editorial contra el llibre\u00bb. Charkin descriu com l\u2019octubre de 1992, Elsevier, que ja havia adquirit Pergamon i ho havia intentat amb Pearson, posava el focus en Reed International i creava Reed Elsevier, un gegant centrat en el lucratiu negoci de les revistes cient\u00edfiques, per\u00f2 gestionat per directius obertament hostils al sector del llibre i malfiats del paper dels editors. Charkin afirma que en els seus cinquanta anys de carrera mai no s\u2019havia sentit tan allunyat de l\u2019edici\u00f3 com en aquell moment. \u00c9s per aix\u00f2 que acab\u00e0 signant la seua eixida de l\u2019empresa.<\/p>\n\n\n\n

Els anys noranta i l\u2019era digital<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els anys noranta es caracteritzen per la implosi\u00f3 i el desenvolupament d\u2019Internet i de les noves<\/em> (sempre en cursiva) tecnologies aplicades al sector editorial i, amb elles, nous models de negoci. Charkin passa a ser director general de Current Science Group, fundat i presidit per Vitek Tracz, amb qui treballar\u00e0 durant uns anys abans de passar a dirigir Macmillan. Eren els anys del CD-ROM i de la recerca d\u2019estrat\u00e8gies per modernitzar el sector, posar en marxa l\u2019edici\u00f3 electr\u00f2nica, digitalitzar textos i crear xarxes de comunicaci\u00f3 cient\u00edfica i de gesti\u00f3 de dades.<\/p>\n\n\n\n

A finals de la d\u00e8cada, mitja dotzena d\u2019editorials cient\u00edfiques creen Crossref, una entitat sense \u00e0nim de lucre destinada a facilitar la connectivitat t\u00e8cnica i enlla\u00e7ar refer\u00e8ncies acad\u00e8miques de diferents revistes. Macmillan, empresa familiar fundada en Londres en 1843, feia aig\u00fces a finals dels noranta, segle i mig despr\u00e9s. Tot i aix\u00f2, comptava amb l\u2019emblem\u00e0tica Nature<\/em>, i amb algunes altres revistes amb gran potencial de creixement. Per aix\u00f2 es decid\u00ed canviar el nom de l\u2019empresa a Nature Publishing Group i a posar en marxa diverses cap\u00e7aleres especialitzades, totes elles amb el denominador com\u00fa de Nature<\/em> (Nature Neuroscience<\/em>, Nature Immunology<\/em>, Nature Climate Change<\/em>…) cadascuna amb un editor \u00abde primera classe\u00bb; gaireb\u00e9 totes arribaren a ser n\u00famero 1 per factor d\u2019impacte.<\/p>\n\n\n\n

De vendre exemplars en paper es passa a la digitalitzaci\u00f3 i a les subscripcions. Per gestionar i analitzar aquesta revoluci\u00f3, l\u2019entorn editorial incorpora nous perfils professionals: dissenyadors interactius, analistes web, creadors de sistemes de gesti\u00f3 de continguts i programadors de bases de dades. Les noves eines de control permetien fer un seguiment exhaustiu i extraure dades per refor\u00e7ar o modificar estrat\u00e8gies i per alimentar les m\u00e8triques i quantificar-ne l\u2019impacte.<\/p>\n\n\n\n

Per a les revistes, el nou repte era l\u2019acc\u00e9s obert. \u00bf\u00c9s moralment l\u00edcit que els resultats de la investigaci\u00f3 generada amb fons p\u00fablics s\u2019haja de difondre mitjan\u00e7ant la intervenci\u00f3 de grans editorials (o plataformes de serveis, o gestors de continguts, o…) amb \u00e0nim de lucre, que cobren (no paguen!) imports indecents als investigadors o a les institucions per poder fer-ho? I que, alhora, tornen a passar per caixa les biblioteques que s\u2019hi volen subscriure? Una roda imparable! El moviment open<\/em> access<\/em> defensa precisament la difusi\u00f3 universal i gratu\u00efta de la investigaci\u00f3. S\u00f3n reflexions del m\u00e0xim inter\u00e8s per a la comunitat acad\u00e8mica i les editorials universit\u00e0ries, immerses de ple en la q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 probablement aquests temes de les revistes cient\u00edfiques, els negocis empresarials, el peer review<\/em>, el factor d\u2019impacte, les remuneracions, etc. queden molt lluny dels lectors comuns i, fins i tot, dels professionals de l\u2019edici\u00f3 no acad\u00e8mica. Charkin analitza aquest tema amb una certa ambival\u00e8ncia, com no podia ser d\u2019una altra manera, donada la complexitat del context.<\/p>\n\n\n\n

La bomba de Bloomsbury i el somni de Mensch Publishing<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El pas per Bloomsbury, la darrera empresa on va treballar Richard Charkin, fou memorable perqu\u00e8 coincideix amb l\u2019\u00e8xit de Harry Potter<\/em>. En aquell context excepcional, l’empresa agaf\u00e0 impuls i dirig\u00ed gran part de la seua activitat a adquirir nous segells (acad\u00e8mics, jur\u00eddics…), tots l\u00edders en els seus mercats. Bloomsbury va deixar de ser una editorial generalista per convertir-se en una editorial multimercat. En aquesta \u00e8poca, Charkin va ser elegit president de la Uni\u00f3 Internacional d\u2019Editors (UIE) (2014).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aventura final de tota una vida dedicada a l\u2019edici\u00f3 culmina amb la creaci\u00f3 en 2019, als setanta anys, d\u2019una empresa editorial pr\u00f2pia, Mensch Publishing, per publicar llibres del seu gust, sense restriccions ni submissions a les tiranies del mercat. Sembla el desenlla\u00e7 natural per a qui, tot i haver exercit un gran poder executiu en diverses empreses, havia estat sotm\u00e8s a les regles de joc d\u2019altri. En aquest darrer cap\u00edtol repassa, de manera calidosc\u00f2pica, q\u00fcestions diverses que afecten el sector: drets, acomptes, liquidacions, correcci\u00f3, llibreries, cr\u00edtica, xarxes socials, ISBN, an\u00e0lisi de dades, impressi\u00f3 sota comanda, ecologia, economia… Com es pot deduir, es tracta d\u2019un veritable totum revolutum <\/em>de reflexions que, d\u2019una manera o altra, ja havien anant surant, amb intermit\u00e8ncies, al llarg de tot el llibre i que ac\u00ed es recullen per oferir una visi\u00f3 de conjunt d\u2019un ofici en transformaci\u00f3 constant. Charkin, finalment, pot ser publisher<\/em> i editor<\/em> alhora, decidint tant el negoci com el contingut.<\/p>\n\n\n\n

La mirada final<\/strong><\/p>\n\n\n

\n
\"image\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Per a les consideracions finals, l\u2019autor s\u2019ha reservat un postfaci i un post\u00e0mbul, termes, per cert, que, ara per ara no figuren ni al Diccionari<\/em> de l\u2019IEC ni al Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> (ni tampoc, en castell\u00e0, al DRAE). Trobe a faltar, en oberta discrep\u00e0ncia amb el criteri de l\u2019autor,[3]<\/a> un \u00edndex onom\u00e0stic que facilite la localitzaci\u00f3 de persones, organitzacions, empreses, segells editorials i altres noms, especialment en un llibre com aquest.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, Publisher<\/em> no \u00e9s exactament una autobiografia. Podr\u00edem definir-lo com un llibre memorial\u00edstic sobre el m\u00f3n editorial, constru\u00eft amb episodis professionals que, fidel a aquesta estructura transversal que esmentava al principi, prioritza el pes de l\u2019an\u00e8cdota i la lli\u00e7\u00f3 viscuda per damunt de la cotilla cronol\u00f2gica. M\u00e9s que una mancan\u00e7a de sistema, la seua organitzaci\u00f3 respon a la naturalesa del g\u00e8nere: un flux de records on el valor resideix en la clarivid\u00e8ncia de l\u2019experi\u00e8ncia compartida m\u00e9s que en un ordre r\u00edgid.<\/p>\n\n\n\n

Cal insistir en la idea que no \u00e9s un manual per introduir-se en la professi\u00f3; ben al contrari, ning\u00fa que no estiga en aquest m\u00f3n professional podr\u00e0 extraure\u2019n un aprenentatge ordenat, estructurat i fruct\u00edfer de com s\u2019arriba a ser editor, del que cal saber o del que cal obviar. La de Charkin \u00e9s una mirada particular, cr\u00edtica i alhora carregada de passi\u00f3 per l\u2019ofici, tot i que la perspectiva \u00e9s eminentment empresarial i institucional, de manera que altres actors del camp literari \u2012lectors, traductors o editors independents\u2012 hi apareixen gaireb\u00e9 de passada.<\/p>\n\n\n\n

El fermall d\u2019or del volum, un colof\u00f3 gr\u00e0fic, el posa un dibuix de l\u2019il\u00b7lustrador i caricaturista Roger Law, dissenyador del logotip de Mensch Publising: un home dret, en equilibri, damunt una pila de llibres fent malabars amb m\u00e9s llibres. Sens dubte, una met\u00e0fora sat\u00edrica sobre la professi\u00f3 d\u2019editor.<\/p>\n\n\n\n

Maite Sim\u00f3n
Editora \u2013 Cap d\u2019edici\u00f3. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia (PUV)<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Les cites textuals es tradueixen a partir de l\u2019edici\u00f3 en castell\u00e0 publicada per Trama.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> La impremta d\u2019Oxford va tancar el 1989, i cinc anys despr\u00e9s va fer el mateix la seva f\u00e0brica de paper.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Aquesta observaci\u00f3 correspon tant a l\u2019autor com a l\u2019editorial, ja que les traduccions no han de ser sempre un reflex literal de l\u2019obra original \u2012per exemple, pel que fa a criteris d\u2019edici\u00f3\u2012, sin\u00f3 que poden aportar els elements necessaris per al seu p\u00fablic lector. En aquest sentit, un \u00edndex onom\u00e0stic adaptat per a lectors espanyols hauria estat molt \u00fatil. A m\u00e9s, tot i que les edicions electr\u00f2niques faciliten les cerques, la simple visi\u00f3 de conjunt d\u2019un \u00edndex onom\u00e0stic o anal\u00edtic ja proporciona pistes sobre els continguts que s\u2019hi poden trobar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Charkin, Richard; Campbell, Tom. Publisher: apuntes de una historia editorial. Trad., \u00cd\u00f1igo Garc\u00eda Ureta. Madrid:…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5528,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5524","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_publisher_richard-charkin-714x1024.webp",714,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5524","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5524"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5524\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5557,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5524\/revisions\/5557"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5524"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5524"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5524"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

En menys d\u2019un any, i a causa d\u2019alguns desencontres amb Maxwell per motius sindicals, Richard Charkin abandona l\u2019empresa i entra a Oxford University Press (OUP), depenent de la Universitat d\u2019Oxford, i considerada l\u2019editorial m\u00e9s prestigiosa del m\u00f3n. Curiosament, els editors intervenien molt poc en la producci\u00f3 dels t\u00edtols. Les decisions es prenien en una mena de comit\u00e9 de finances integrat per unes quinze persones \u2012alts c\u00e0rrecs, mitja dotzena d\u2019acad\u00e8mics i alguns representants del m\u00f3n empresarial\u2012 i presidit pel vicerector, tots homes blancs, tamb\u00e9 els editors, abillats amb toga per a l\u2019ocasi\u00f3. \u00c9s divertida la narraci\u00f3 de Charkin quan detalla les estrat\u00e8gies internes per aconseguir l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019uns t\u00edtols o d\u2019altres. L\u2019OUP, cinc-cents anys despr\u00e9s de la seua fundaci\u00f3 (1480), no era aliena a la crisi econ\u00f2mica de principis dels anys vuitanta del passat segle i estava a punt de superar el sostre de deute negociat amb la banca. Charkin es va encarregar d\u2019analitzar la situaci\u00f3 i es van haver d\u2019aplicar mesures com retallades en edificis i personal, replantejament dels m\u00e8todes d\u2019impressi\u00f3[2]<\/a> i distribuci\u00f3 i atenci\u00f3 als mercats del futur, que passava per deixar de produir b\u00edblies i llibres comercials i centrar-se en l\u2019edici\u00f3 d\u2019obres de refer\u00e8ncia i manuals per a l\u2019ensenyament de l\u2019angl\u00e9s. L\u2019editor va posar en q\u00fcestionament alguns dels principis b\u00e0sics de la cultura empresarial imperant, com ara la consideraci\u00f3, de facto<\/em>, que de l\u2019edici\u00f3 acad\u00e8mica no cabia esperar beneficis. Aquesta concepci\u00f3, malauradament, est\u00e0 bastant arrelada en certes mentalitats actuals, que desconeixen la naturalesa, el funcionament i els objectius de les editorials universit\u00e0ries, especialment de les p\u00fabliques, que han de combinar la transfer\u00e8ncia del coneixement amb criteris de racionalitat financera.<\/p>\n\n\n\n